-
La URSS dona suport a la república
El govern espanyol va decidir dipositar part de les reserves d'or del Banc d'Espanya a la Unió Soviètica per poder pagar les armes comprades per la República. -
Creació d'un comité de no-intervenció
La República va demanar suport militar i polític a França, però Gran Bretanya va comunicar que si ho feia, no donaria suport a la política internacional francesa davant l'amenaça de Hitler. Per això, França va crear aquest comitè que va constituir una gran injustícia per a la República i va ser una de les causes de la seva derrota, ja que va negar a un Estat sobirà i legítim poder tenir armes per defensar-se davant una insurrecció. -
Period: to
Primera etapa militars de la guerra
L'objectiu dels militars era ocupar Madrid. Juliol, les tropes de Franco van ocupar Madrid i les de Yagüe a Almendralejo, Mérida i Badajoz.
Al setembre, el general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià. A més, es va tancar la frontera francesa que va impossibilitar l'arribada de material bèl·lic per la república.
L'octubre de 1936, l'exèrcit va fer una ofensiva sobre Madrid, però es van trobar amb la defensiva de la Junta de Defensa i van fracassar. -
L'Assasinat del Tinent José del Castillo
El clima polític era molt tens, i va empitjorar amb l'assassinat del tinent José del Castillo, militar de la Segona República, en mans dels falangistes. -
L'assasinat de José Calvo Sotelo
Com a reacció de l'assassinat de José del Castillo, un grup de guardes d'assalt van assassinar al líder de la dreta monàrquica espanyola, José Calvo Sotelo. Aquest fet és considerat com el detonant de la Guerra Civil Espanyola. -
Alçament militar a Melilla
A Melilla començaria la rebel·lió militar contra la II República Espanyola, el general Yagüe, cap de la legió qui va declarar la guerra al govern republicà. D'aquesta forma, els militars revoltats havien aconseguit el control de tota la ciutat i els seus voltants (Ceuta), donant el tret de sortida a la rebel·lió del Marroc espanyol. -
Period: to
Guerra Civil
Etapa en la que va durar la guerra civil. -
Aixecament peninsular
El general Franco va assegurar l'èxit de l'aixecament a les Canàries. Al mateix temps, l'exèrcit d'Àfrica (el més professional) va esdevenir la força fonamental del cop i després de la guerra. -
Fracás de la insurrecció a Catalunya
El general Goded va fer sortir les tropes dels militars insurrectes a Barcelona, per poder ocupar els centres importants de poder, tant polític com econòmic. Aquest intent de cop d'estat va fracassar dins de Catalunya, ja que pocs catalans estaven a favor de la insurrecció, els partits implicats (falangistes i dretes) tenien molt poca influència, i per últim, la Lliga Catalana no va participar ni va donar suport a les intensions dels colpistes. -
Arribada de Franco a la Península
Franco arriba a Tetuan, on comença a controlar les tropes Africanes i es va dirigir cap a la Península. -
Fracàs de la insurrecció a Catalunya 2
Els guàrdies d'assalt, guàrdies civils i obrers armats (CNT-FAI) van controlar els llos on s'havien fet forts els militars rebels i alguns civils armats.
Goded va ser empresonat i obligat pel president Companys a anunciar la seva derrota per ràdio. Aquest fet va posar fi a l'aixecament militar a Barcelona i va influir en la resta de Catalunya. -
Alçament a Pamplona
El general Mola va decretar l'estat de guerra a Pamplona i amb l'ajut dels requetès (exèrcit carlí) va dominar Navarra. Els colpistes van triomfar a la Meseta Nord sense gaire oposició (menys Valladolid i Burgos) i es van imposar a Saragossa, Galícia, Sevilla i Mallorca on Queipo de Llano va controlar tota Andalusia Occidental. Finalment, cop militar no triomfa per la divisió de l'exèrcit i les forces de l'ordre públic, l'acció del govern i la resistència popular.
País queda dividit en 2 bàndols -
Period: to
Govern de Giral
Les forces militars i policials tradicionals van ser dissoltes i substituïdes per voluntaris republicans de diferents batallons, amb el poder els sindicats de partit d'esquerres capaços de defensar la lleialtat republicana. El poder de l'Estat també va ser substituït per organitzacions revolucionàries i, a poc a poc, els comitès, comitès i comitès es van encarregar d'organitzar els exèrcits voluntaris a la primera línia, i alguns comitès es van unificar per crear comitès regionals. -
Period: to
Govern de Giral 2
Durant aquest període se'n van assassinar diferents persones de forces de dreta, com José Antonio Primo de Rivera, i es van arribar a cremar esglésies, saqueigs a convents... L'exèrcit estava mig desaparegut, ja que molts oficials eren acusats d'estar a favor del cop d'estat, tots aquests van ser detinguts o afusellats. -
Creació Comitè Central de Milícies Antifeixistes
Per restablir l'ordre, la Generalitat va convocar als dirigents de la CNT-FAI per aturar els insurrectes i crear aquest comitè. Integrat per les principals organitzacions d'esquerres i sindicals fidels a la República (ERC. CNT-FAI, UGT, PSUC, POUM, Unió de Rabassaires i Acció Catalana). -
Constitució del Comitè Central de milícies Antifeixistes
Aquest òrgan es va constituir i va arribar a ser el centre de poder de Catalunya. D'aquesta forma, controlava l'ordre públic i organitzava les columnes de voluntaris (Columnes de milicians) per tal de conquestar les illes Balears, Eivissa, Formentera i Cabrero. Finalment, van ser derrotades pels avions italians. -
Decret de Col·lectivitzacions
La Generalitat va promulgar aquest decret per tal de legalitzar i ordenar el procés de presa de control. Això, va afectar empreses amb més de cent treballadors, empreses petites encara eren propietat privada i al camp col·lectivitzacions agrícoles van ser al Baix Ebre i Llobregat. -
Junta de Defensa Nacional
S'havia previst que per a dirigir el moviment de cop d'estat es constituís un Directori Militar presidit pel general José Sanjurjo, però aquest va morir el 20 de juliol de 1936 en un accident d'aviació, per la qual cosa acorden formar la Junta de Defensa Nacional que seria l'òrgan suprem dels nacionals. El 24 de juliol es va constituir inicialment a Burgos, presidida per Cabanellas. -
Conselleria de Defensa
La Conselleria de Defensa va ser un organisme dependent de la Generalitat de Catalunya, per a fer-se càrrec de les qüestions militars. -
Consell d'Economia de Catalunya
Organisme de control econòmic de la Generalitat de Catalunya. -
Period: to
El govern de Largo Caballero
El govern de Largo Caballero estava constituït per republicans, socialistes, per primer cop comunistes i quatre ministres anarcosindicalistes. Aquesta aliança progressista tenia com a objectiu crear una gran aliança republicana per així poder guanyar la guerra. Durant aquest període moltes forces polítiques van demanar poder tenir més poder estatal. Va ser incapaç d'organitzar un exèrcit, i va preferir armar als sindicats, la qual cosa va augmentar el caos. -
Franco màxima autoritat
El 21 de setembre Franco va ser escollit a Salamanca com general de comandament militar únic i pocs dies després, els generals de la JDN decideixen atorgar-li tots els poders, de manera que es convertís en la màxima autoritat política. -
Govern de Josep Tarradellas
Es va formar un nou govern de la Generalitat presidit per Tarradelles, en el qual representaven totes les forces republicanes i obreres de Catalunya. L'aparició d'aquest govern va provocar l'inici de la reconstrucció de l'aparell d'Estat a Catalunya. Mesures: decret de col·lectivitzacions, reorganització de la justicía, CNT-FAI, POUM i PSUC volien aprofundir procés revolucionari i l'ERC i govern de la Generalitat recuperar el control de la situació i mantenir l'ordre públic. -
Traspàs de poders a Burgos
L'1 d'octubre es va transferir el poder a Burgos, que va ser nomenada capital del país. El mateix dia es va constituir la Junta de Defensa Nacional (JDN), la forma embrionària del nou govern encapçalat per Franco. -
Nou decret
Es va crear un decret pel qual les mílicies armades falangistes i dels requètes s'havien de militaritzar, ja que Franco veia aquestes milícies com un obstacle al seu poder creixent. -
Batalla de Jarama
La batalla del Jarama va tenir lloc en les proximitats del curs mitjà del riu Jarama, entre els dies 5 i 25 de febrer de 1937. L'objectiu dels nacionals era aïllar Madrid de València mitjançant una ràpida maniobra que li permetés tallar la carretera que uneix totes dues ciutats, i arribar posteriorment fins a Alcalá de Henares. Finalment els nacionals van fracassar. -
Ofensiva a Guadalajara
Van participar l'Exèrcit Popular Republicà i el Corpo Truppe Volontarie italià, en la zona de Guadalajara. La batalla va començar amb una ofensiva italiana el 8 de març que va concloure l'11 de març, quan les tropes de l'Exèrcit Popular Republicà degueren retrocedir davant l'embranzida dels italians, perdent diverses localitats. -
Batalla de Terol
Va ser una gran ofensiva republicana a Terol, i finalment va ser capturada, però poc després, Franco i el seu Exèrcit Nacional van aprofitar el desgast del front republicà per recuperar-lo al febrer. -
Period: to
El govern de Negrín
Manuel Azaña va ordenar la formació d'un nou govern de Juan Negrín, seguit d'una sèrie d'accions dirigides als interessos de la República; principalment es van detenir militars del POUM, també es va decidir traslladar el govern de València a Barcelona, on alguns del govern republicà eren refugiats. El govern controlava l'ordre públic, i el seu objectiu o necessitat era controlar els recursos econòmics i militars dels fèrtils districtes republicans. -
Period: to
El govern de Negrín 2
El 1938 va començar ha de haver-hi escassetat de recursos al front republicà. A causa d'això el govern va decidir publicar el programa d'Unió Nacional conegut com els Tretze Punts. El programa proposava les condicions per al cessament de la lluita armada, rebutjades per Franco. En l'acord de Munic, Gran Bretanya i França claudicaven davant l'expansionisme nazi, el qual va suposar un fort cop per a la República. -
Period: to
Segona etapa militar: Ocupació de la franja cantàbrica
Franco decideix rendir-se pel que fa l'atac a la capital i decideix anar cap a la franja cantàbrica. -
Period: to
Tercera etapa militar: Batalla de l'ebre
Els comandaments republicans encara creien que podien guanyar la guerra, per això, van dotar comandaments professionals, integrar els quadres procedents de les milícies i dels brigadistes internacionals i col·locar al capdavant el general Vicente Rojo. El nou exèrcit republicà va afluixar diferents ofensives -
Decret d'unificació
El 19 d'abril es va unificar la Falange i el Tradicionalisme i es va constituir una nova organització feixista sota el franquisme, l'objectiu principal de la Falange Española Tradicionalista i les JONS era guanyar la guerra. Va ser l'únic partit que va existir en el nou règim, i d'aquesta manera va establir una dictadura militar feixista amb el dictador totalitari El Caudillo. -
Bombardeig del Guernika
El bombardeig, dut a terme per la Legió Còndor alemanya i l'Aviazione Legionària italiana, va durar més de tres hores. Les bombes incendiàries van arrasar la ciutat basca i van provocar un elevat nombre de víctimes que encara avui no es coneix amb exactitud. Encara que l'atac havia estat orquestrat pel bàndol nacional, els serveis de propaganda del general Franco van negar l'ocorregut. Era una operació de càstig contra la població civil. -
Del desallotjament de la policia l'edifici de la Telefònia de Barcelona a un nou govern
La policia amb instruccions de Rodríguez Salas (comissari d'Ordre Públic de la Generalitat) van desallotjar aquest edifici, ja que estava sota el control de la CNT-FAI i interferien les comunicacions entre les autoritats de la Generalitat i la República. Per això, es va provocar un tiroteig i revoltes per part dels anarquistes i militants de la POUM.
Anarquisme i POUM van perdre influència i Lluís Companys va crear un nou govern. -
Period: to
Batalla de Brunete
Va passar en aquest petit poble proper a Madrid. L'ofensiva republicana tenia com a objectiu atrapar les forces dels nacionals que pressionaven Madrid i impedir que l'exèrcit franquista prengués Santander al nord d'Espanya. -
Period: to
Batalla de Belchite
L'Exèrcit Popular de la Segona República Espanyola va llançar una ofensiva a la regió de Saragossa per aconseguir el que no es va aconseguir a la Batalla de Brunette, impedint l'avenç del país greument amenaçat de Santander al nord. -
L'Estatut de Catalunya
Franco va derogar l'Estatut de Catalunya amb l'entrada de l'exèrcit franquista en terres catalanes. -
Period: to
Quarta etapa: L'Ocupació de Catalunya
Comença l'ofensiva de l'Exèrcit Nacional a Catalunya. Van trencar el front de Trump en direcció a l'Atsa del Segre. Els italians van atacar des del sud, i l'ofensiva va avançar ràpidament. El 15 de gener el Front Feixista va entrar a Tarragona, el 26 del mateix mes Barcelona, i el 4 de febrer va caure Girona. Finalment, es va donar per acabada la guerra a Catalunya i tots els polítics republicans es van exiliar. Durant aquest període, Franco va dur a terme una gran repressió a Catalunya -
La Batalla del Segre
La batalla del Segre va ser una batalla a l'estreta franja entre la desembocadura del Segre i els Pirineus. El front del Segre va ser important no només per protegir la resta del territori de l'ocupació franquista, sinó també per garantir el control de les preses i les centrals hidroelèctriques. Després de la caiguda de Lleida, els republicans es van retirar a Balaguer, que va ser perseguit per l'exèrcit franquista. -
Campanya d'Aragó
Va ser una campanya d'àmbit nacional iniciada només tres setmanes després del final de les hostilitats a la batalla de Terol. L'ofensiva va començar el 7 de març de 1938 i va acabar el 19 d'abril d'aquell any. El resultat de l'ofensiva va ser un fort cop per a l'exèrcit republicà. -
Period: to
La Batalla de l'Ebre
Tot es decidirà a la batalla de l'Ebre, ja que està a punt de tenir lloc la batalla més gran a terra espanyola. Finalment, l'ofensiva republicana va fracassar, i abans que tot empitjorés, van decidir retirar-se. Els recursos perduts pels republicans a la batalla de l'Ebre no es podran recuperar mai. Després de l'Ebre, els republicans es retirarien davant de l'Exèrcit Nacional fins a rendir-se, mai més tornarien a prendre la iniciativa. -
Period: to
Fi de la República
El febrer del 1939, l'únic territori en mans de la República era l'anomenada zona centre, que comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l'exèrcit i defensar el territori republicà. -
La Llei de responsabilitats polítiques
Va ser una llei espanyola dictada al final de la Guerra Civil per Franco. El primer govern de la dictadura franquista va dictar la norma invocant que es «busca liquidar les culpes contretes pels qui van contribuir a forjar la subversió» que va culminar en el sagnant enfrontament. Seguidament es van eliminar els sindicats, així com tota mena de llibertats democràtiques. El mateix mes, el govern de Franco va ser acceptat i reconegut per França i Gran Bretanya. -
Cop d'estat a Madrid
Madrid i la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria van continuar sent territoris republicans. Però finalment, el 5 de març, el coronel Casado va donar un cop d'estat a Madrid, on va crear el Comitè de Defensa Nacional, al qual van assistir republicans, socialistes i anarquistes per arribar a un acord honrat amb Franco un acord de pau sense represàlia. -
Ocupació d'altres territoris
Al final Franco va rebutjar la idea d'intentar arribar a un acord i va decidir entrar a Madrid amb el seu exèrcit. En pocs dies, van aconseguir capturar el territori republicà restant. -
Fi de la guerra
L'1 d'abril de 1939, Franco va signar una declaració a Burgos, destacant la derrota de l'Exèrcit republicà i donant pas al règim feixista totalitari a Espanya, posant així fi a la guerra.
