-
-
Després del triomf del Front Popular
en les eleccions de febrer de 1936, El general Sanjurjo, exiliat a Lisboa, actuava com a cap de la conspiració, que de seguida va
trobar suport entre els sectors militars monàrquics i conservadors. El director de la conspiració
va ser, en realitat, el general Mola, -
Les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general Franco van entrar a la península amb la intenció d’ocupar Madrid. A l’agost les tropes dels nacionals sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on hi
va haver una forta repressió. -
Al nord, el tancament de la frontera francesa va impossibilitar
l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana. El general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià i a l’octubre l’exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estava aïllada enmig del territori republicà -
L’objectiu dels militars rebels fou ocupar la capital de l’Estat, Madrid. El general Mola ho havia intentat des del nord, però va ser frenat a les serralades del Sistema
Central. -
Va començar a Melilla el 17 de juliol de 1936 quan el coronel Yagüe, cap de la Legió, es va aixecar en armes contra la República, i es va estendre ràpidament a Ceuta.
-
S'estén a la resta del protectorat
del Marroc. Al mateix moment Franco es va assegurar l’èxit de l’aixecament a les Canàries. -
El general Franco va arribar a la ciutat de Tetuan per a posar-se al capdavant de les tropes africanes i es va dirigir cap a la Península al front de l’exèrcit d’Àfrica. Alhora Mola decreta l’estat de guerra a Pamplona i amb l’ajut dels requetès (CARLINS) va controlar Navarra. A més, els militars que participaven en la conspiració es van aixecar en diverses ciutats dels país. Els colpistes van triomfar a la Meseta Nord, a Saragossa, a Galícia, a Mallorca i a Sevilla -
A la matinada El dia 19 de juliol A Barcelona, els militars insurrectes, sota la direcció del general Goded, van fer sortir les tropes de les casernes amb l’objectiu d’ocupar els centres de poder de la ciutat, però alguns militars compromesos amb la conspiració no hi van acudir i els rebels tenien un suport civil escàs -
El territori que es va mantenir fidel a la República, la insurrecció militar va provocar un clima revolucionari. Per aturar la insurrecció, el govern republicà de José Giral va dissoldre l’exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de voluntaris, en els quals havien d’integrar-s’hi les milícies.
-
Es va constituir i durant dos mesos es va convertir en el centre de poder de Catalunya. Es va ocupar de controlar l’ordre públic i d’organitzar les columnes de voluntaris anomenades columnes de milicians per tal d’avançar cap al front d’Aragó, per recuperar les zones ocupades pels insurrectes. També van intentar la conquesta de les illes Balears, i després d’ocupar Eivissa, Formentera i
Cabrera, van desembarcar la Mallorca, però van ser derrotades. -
el president Companys va convocar els dirigents de la CNT-FAI que havien tingut una intervenció molt important per aturar els insurrectes, i els va oferir la formació d’un Comitè Central de Milícies Antifeixistes, integrat per les principals organitzacions d’esquerra i sindicals fidels a la República (ERC, CNT-FAI, UGT, PSUC, POUM, Unió de Rabassaires i Acció Catalana Republicana). -
Inicialment, es va constituir a Burgos la Junta de Defensa Nacional(JDN) presidida pel general Cabanellas, que va aprovar alguns decrets que derogaven la legislació republicana.
-
Per tal de legalitzar i ordenar el procés de presa de control, el govern de la Generalitat va promulgar el Decret de Col·lectivitzacions, que va afectar la major part de les grans i mitjanes empreses amb més de cent treballadors, mentre que les companyies amb capital estranger i les caixes i bancs es van mantenir al marge. Les empreses petites, botigues i tallers van continuar sent de propietat privada, encara que sota la fiscalització d’un comitè obrer.
-
El socialista Largo Caballero va formar a Madrid un govern
amb republicans, socialistes i per primer cop comunistes. Dos mesos després s’hi van incorporar quatre ministres anarcosindicalistes. Largo Caballero pretenia crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra gràcies a la reorganització de l’Estat. -
A finals de l’estiu gran part de les forces polítiques van reclamar un poder estatal fort i un pacte antifeixista que concentrés els esforços a guanyar la guerra, controlés les experiències d’autogestió i d’autonomia de les columnes de milicians i posés fi al terror revolucionari.
-
Franco va ser escollit a Salamanca pels generals de la JDN
per exercir de comandament militar únic i pocs dies després, els generals van decidir (AMB L’OPOSICIÓ DE CABANELLAS) concentrar en la figura de Franco tots el poders, de manera que es va convertir també en la màxima autoritat política. D’aquí va sorgir el decret de 29 de setembre de 1936 que nomenava Franco “Generalíssim de les forces nacionals” i “cap del govern de l’Estat espanyol”. -
Es va formar un nou govern de la Generalitat, presidit per
Josep Tarradelles, en el qual estaven representades pràcticament totes les forces republicanes i obreres de Catalunya, incloent-hi la CNT, i el Comitè Central de Milícies Antifeixistes es va dissoldre. -
Va tenir lloc el traspàs de poders a Burgos, la capital de la zona
nacional, i es va constituir també la Junta Técnica del Estado embrió d’un futur govern. Així Franco estava assumint progressivament el poder absolut. -
Es va fer un decret pel qual les milícies armades del falangistes i dels requetès s’havien de militaritzar i per tant es van haver de sotmetre a la disciplina de l’exèrcit, ja que Franco veia en aquestes milícies un obstacle al seu podercreixent.
-
Negrín va decidir de traslladar el govern de València a Barcelona, on també s’hi havia refugiat el govern basc des de la caiguda del nord. La decisió va estar motivada per la necessitat de controlar els recursos econòmics i militars d’una de les zones més riques que quedaven sota el control republicà.
-
-
Van atacar el sud de Madrid (batalla del Jarama), però no van aconseguir aïllar la capital. En la resistència de Madrid van tenir molt a veure les Brigades Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pel líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti
-
Els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on van sofrir una derrota contundent per part de l’exèrcit de la República.
-
Amb la finalitat d’alleugerir la pressió al nord, els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular, amb la batalla de Brunete (5-25 de juliol de 1937), i posteriorment, al front d’Aragó amb la batalla de Belchite (24 d’agost -3 de setembre de 1937). -
Va començar una important ofensiva republicana sobre Terol que va ser ocupada. Però al més de febrer Franco va tornar a ocupar Terol i va aprofitar el desgast sofert per les tropes republicanes per iniciar la companya d’Aragò, al març de 1938 els nacionals van
atacar el front d’Aragó. -
El curs desfavorable de la guerra havia posat en contra del govern de Largo Caballero comunistes, socialistes i republicans d’esquerra que van utilitza la negativa de Largo a il·legalitzar el POUM per forçar una crisi de govern i exigir la seva dimissió. El president de
la República, Manuel Azaña, va encarregar la formació d’un nou govern al socialista Juan Negrín. -
Davant les dificultats per prendre Madrid, Franco va decidir abandonar l’atac a la capital i cocentra les accions militars cap a la franja cantàbrica. La estreta franja que comprenia Astúries, Cantàbria i Biscaia havia quedat a la zona republicana, però aïllada de la resta de la Península. Els insurrectes controlaven Navarra i Àlaba i l’agost de 1936 ja havien pres Sant Sebastià, però el territori basc i els seus recursos miners es mantenia en mans de la República.
-
Al final del 1937 els comandaments republicans encara confiaven en la possibilitat de guanyar la guerra, per això van intentar un seguit de reformes de l’exèrcit com: dotar de comandaments professionals, integrar els quadres procedents de les milícies i dels brigadistes internacionals i col·locar al capdavant un prestigiós general Vicente Rojo, defensor de Madrid.
-
Es va promulgar el decret d’unificació pel qual la falange i el
tradicionalisme s’unificaven sota la direcció de Franco en una nova organització: Falange Española Tradicionalista i de las JONS, i es va convertir en el partit únic del nou règim. Aquesta unificació es va acceptar ja que la prioritat era guanyar la guerra i el poder
creixent de Franco que tenia el suport de l’exèrcit. El cap de la Falange, Miguel Hedilla s’hi va oposar i Franco el va fer empresonar i desterrar. -
Els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig de Guernika. Aquesta ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar totalment destruïda, el bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació de càstig contra la població civil.
-
L’enfrontament es va iniciar el dia 3 de maig de 1937, quan la policia d’acord amb les instruccions del comissari d’Ordre Públic de la Generalitat va intentar desallotjar l’edifici de la Telefònica de Barcelona que estava sota el control de la CNT-FAI, ja que els anarquistes interferien en les comunicacions entre les autoritats de la Generalitat i la República. Aquest fet va provocar que un tiroteig i que els anarquistes i militants del POUM es revoltessin contra la Generalitat
-
La situació va ser molt difícil al territori republicà. Hi mancaven aliments, els revessos militars eren continus i entre la població començava a estendre’s el cansament de la guerra. Així al voltant del maig, el govern de la República va proposar una sortida negociada a la guerra i va publicar el Programa del Tretze Punts on proposava les condicions per al cessament de la lluita armada, que foren rebutjades per Franco.
-
Amb l’entrada e l’exèrcit franquista en terres catalanes l’abril de 1938 Franco va derogar l’Estatut de Catalunya,
-
Va començar aleshores una guerra de posicions, en la qual es lluitava amb tenacitat per cada pam de terreny. Finalment a les acaballes d’octubre de 1938, una contraofensiva dels nacionals, feta amb un gran desplegament de forces militars, va aconseguir avançar. El 8 de novembre l’exèrcit franquista va entrar a Mora d’Ebre, i el 15 del mateix mes, els republicans van acabar retirant-se a l’altra riba del riu. La derrota va afeblir definitivament l’exèrcit republicà.
-
Després de la derrota a al batalla de l’Ebre, els republicans pràcticament no podien oferir resistència. Fou durant aquesta fase que es va produir la campanya d’ocupació de Catalunya.
-
Els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. Poc després van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Pacte subscrit pels caps de govern d’Alemanya (Hitler), Itàlia (Mussolini), França (Daladier) i la Gran Bretanya (Chamberlain), sense intervenció del govern de Praga, que preveia la cessió de la regió dels Sudets al Tercer Reich després d’un plebiscit supervisat internacionalment; però, abans que aquest es pogués celebrar, l’exèrcit alemany ocupà el territori (1 d’octubre de 1938). -
Va començar la gran ofensiva de l’exèrcit franquista. Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada.
-
L’únic territori en mans de la República era l’anomenada zona centre, que comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l’exèrcit i defensar el territori republicà. -
-
Els nacionals entraven a Tarragona, i paral·lelament l’aviació bombardejava nombroses localitats catalanes.
-
L’exèrcit franquista va entrar a Barcelona
-
Va caure Girona
-
La retirada de l’exèrcit republicà va comportar l’exili de milers de persones. Els presidents de la república Manuel Azaña ,de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A de Aguirre, el cap
del govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio es van exiliar a França -
Va entrar en vigor la Llei de responsabilitats polítiques que pretenia
“liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja” A partir d’aquest moment funcionaris i docent fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
El govern de Franco va ser reconegut oficialment per França i
Gran Bretanya (27 de febrer de 1939) i que immediatament després, Azaña va renunciar al càrrec de president de la República. -
El coronel Casado va donar el cop d’estat a Madrid i va crear el
Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per
aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
Franco va rebutjar qualsevol negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid el dia 28 de març. En tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà.
-
L’´1 d’abril de 1939, Franco signava un comunicat en què donava la guerra per acabada. Els dies posteriors l’exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània. La resistència de les escasses tropes controlades pels comunistes no va poder impedir l’ocupació d’Albacete, Alacant i València. El dia 1 d’abril Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte.