-
GUERRA DE CUBA
La Batalla Naval de Santiago de Cuba és un històric ocorregut a la Badia de Santiago de Cuba durant el conflicte armat conegut com a Guerra Hispano-americana. Aquesta acció va significar la fi del domini colonial espanyol en el territori cubà i en tota Amèrica a causa de la contundent victòria americana sobre les forces navals espanyoles. El combat va ocórrer entre una esquadra espanyola comandada i una nord-americana. -
Majoria d'edat d'Alfons XIII
El disset de maig el 1902 Alfons XIII va aconseguir la majoria d'edat amb els setze anys començant així el seu regnat.
Durant el seu regnat Espanya va experimentar quatre problemes de gran importància que acabarien amb la monarquia liberal -
La setmana tràgica
La setmana tràgica són el conjunt de revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla. -
Canalejas inicica la rofrma liberal
Canalejas pertanyia a l'ala més radical del liberalisme però a partir de la seva arribada al govern va aconseguir fer-se amb la direcció del Partit Liberal.
La seva importància radica que, després del govern llarg d'Antonio Maura, va ser el segon intent de «regeneració des de dins» del règim polític de la Restauració però l'assassinat de Canalejas va truncar el seu projecte de democratització de la Monarquia d'Alfons XIII. -
Creació de la mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives i que les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714. -
Ampli moviment de portesta (crisi del 1917)
Crisi espanyola de 1917 és el nom que es dóna per la historiografia espanyola al conjunt de successos que van tenir lloc l'estiu de 1917 a Espanya, sobretot als tres desafiaments simultanis que van fer perillar el govern i fins i tot al mateix sistema de la Restauració borbònica: un moviment militar , un moviment polític i un moviment social. Van coincidir amb una conjuntura internacional especialment crítica aquell mateix any. -
Desastre d'Annual
La batalla d'Annual es va produir el 22 de juliol de 1921 durant la Guerra del Rif, entre les tropes colonials espanyoles que s'internaven a la regió i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim, en el barranc que separa Igueriben i Annual, al Rif marroquí. En la historiografia espanyola és coneguda popularment com a Desastre d'Annual. -
Assassinat de Dato
El 8 de març de 1921, a la sortida del Congrés de Diputats, a les 8:20 del vespre, una motocicleta conduïda per Ramon Casanellas es va acostar al vehicle militar, i es van disparar vint trets dispars contra el seu automòbil, Pere Mateu amb una Mauser, Lluís Nicolau amb una Star i Ramón Casanellas amb la seva pistola Bergman, totes tres de calibre 7.65. Va resultar mort el polític conservador i ferits el conductor Manuel Ros, sergent d'enginyers, i l'ajudant Juan Jose Fernández Pascual. -
Cop d'estat de Primo de Rivera
El cop d'estat del 23 de febrer, normalment anomenat del 23-F, fou un intent fallit de cop d'estat militar contra el govern d'Espanya i els parlamentaris del Congrés dels Diputats escollits per sufragi universal, lliure i directe democràtic i legítim d'Espanya que es va produir el 23 de febrer de 1981, dirigit per Primo de Rivera -
Desembarcament d'Alhucemas
El desembarcament d'Alhucemas va ser un desembarcament militar dut a terme el 8 de setembre de 1925 a Al Hoceima per l'exèrcit i l'Armada espanyoles i, en menor mesura, un contingent aliat francès, que propiciaria la fi de la Guerra del Rif, se'l considera el primer desembarcament aeronaval de la història mundial. L'operació va consistir en el desembarcament d'un contingent de 13.000 soldats espanyols[5] transportats des de Ceuta i Melilla per l'Armada combinada hispano-francesa. -
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià és el conjunt d'acords que es van originar el desset d'agost del 1930 a Sant Sebastià, que van acordar els representats republicans de tot l'estat espanyol, per pactar la instauració de la República i liquidar la monarquia borbònica,sota la dictadura de Primo de Rivera. -
Proclamació de la segona república
La proclamació de la Segona República Espanyola va ser la instauració del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII. El 14 d’abril, els regidors electes de la localitat guipuscoana d’Eibar van ser els primers a proclamar la República des de la plaça de l’Ajuntament, i al llarg del dia ho van anar fent els regidors de moltes altres ciutats del país, mentre la població sortia al carrer de manera espontània i pacífica a celebrar-ho. -
Constitució del trenta-u
El cap de govern d'aquest moment era Niceto Alcalá Zamora i la seva primera acció al govern va ser l'elaboració d'una constitució. La Constitució de 1931 va ser una constitució molt avançada per al seu temps. Tenia un marcat caràcter democràtic i progresista, que s'evidenciava en el seu primer article, on es va definir a Espanya com "una república de treballadors de totes les classes que s'organitza en un règim de Llibertat i Justícia" i s'estableixen que tots els poders emanen del poble. -
Reforma agrària
La llei de la reforma agrària va ser promulgada degut a que Espanya era agrícola però amb baixos rendiments, casi el cinquanta per cent de la població espanyola era campesina o jornalers i que existia una estructura latifundista i els agricultors vivien envoltats de miseria.
Llavors, l'objectiu de la reforma agrària era remediar l'atur agrari. -
Revoltes a Astúries i Catalunya
La Revolució de 1934 o vaga general revolucionària d'octubre de 1934 va ser un moviment vaguístic revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934 durant el bienni radical-cedista de la II República. Aquest moviment va estar encoratjat des d'amplis sectors i per importants dirigents del PSOE i la UGT.
Els principals focus de la rebel·lió es van produir a Catalunya i a Astúries, on van tenir lloc els successos més greus. -
Eleccions, trioumf del front Poplar
La tardor de 1935 va esclatar una forta crisi de govern. El Partit Radical va veure’s afectat per un seguit d’escàndols de corrupció.
Llavors, el 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular. -
Cop d'estat, inici de la guerra civil
El 17 de juliol de 1936es va iniciar una sublevació militar que pretenia un cop d’estat dirigit contra el govern de la Segona República Aquest alçament va conduir a la cruenta guerra civil espanyola, que després de la victòria del bàndol nacional l’any 1939 va deixar pas a la llarga dictadura de Francisco Franco, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975. -
Batalla de l'Ebre
La batalla de l'Ebre va ser una acció militar, una de les més importants de la guerra civil espanyola de 1936-39, la més sagnant i pugnaç i també la principal de les lliurades per les forces de Catalunya.
Franco suspengué les operaciones contra València, concentrà forces al front nou i acceptà la batalla, jutjant que les tropes republicanes que havien travessat l’Ebre lluitarien en una posició difícil, amb el riu a l’esquena. -
Fi de la guerra civil
Acabant gairebé tres anys de conflicte (produït per una gran crisi política i social que va donar lloc a una crisi econòmica), la guerra civil del bàndol republicà i el costat rebel , acabat 1 d'abril de 1939 amb la victòria del bàndol nacional amb el General Francisco Franco al capdavant . La victòria del bàndol falangista, va provocar la consegüent implantació de la dictadura de Francisco Franco; Una dictadura que romandria a Espanya fins al dia de la seva mort, el 20 de novembre de 1975.
