-
16
Reforma religiosa i escolar
Les principals causes del surgiment de la reforma protestant van ser: La venda de indulgències per part de les autoritats de la esglesia católica. -
16
Reforma
Es coneix com Reforma al moviment religiós cristià iniciat a Alemanya al segle XVI, per Martín Lutero, que va portar un cisma de la Iglesia católica per donar origen a numeroses esglesies -
Pujada al poder de Hitler
L'ascens d'Adolf Hitler al poder va començar al setembre de 1919 a Alemanya quan es va unir al partit polític conegut com Deutsche Arbeiterpartei, DAP, el Partit Obrer Alemany.
Al 1920 va cambiar el seu nom a Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany, comunment denominat Partit Nazi. Aquest partit polític es va formar i desenvolupar durant la postguerra de la Primera Guerra Mundial. -
Tractat de Versalles.
El Tractat de Versalles va ser un intent de reconstrucció (d'Europa) després de la Primera Guerra Mundial.Al cap de sis mesos de negociacions amb de París, el Tractat fou acordat amb Alemanya, Amb el qual s'havia posat fi als combats. Va ser el tractat de pau més important, en què els aliats van acordar la pèrdua de les colònies alemanyes, -
Constitució de 1931
La Constitució Espanyola de 1931 fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes.
La constitució es va redactar a partir d'un avantprojecte redactat per la comissió de les corts constituents, -
Period: to
República d'esquerres
El govern republicà va estar en mans dels partits d'esquerres que havien guanyat les eleccions a les Corts . Les Corts van redactar una Constitució democràtica que per primera vegada es reconeixia el sufragi femení. Manuel Azaña va emprendre un seguit de reformes per solucionar alguns problemes del país.El nou règim havia de transformar l'estat español en un país veritablement democràtic socialment just. -
Eleccions municipals 1931
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van ser celebrades a Espanya. El resultat, va ser quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i va marxar d'Espanya dos dies després. -
Proclamació de la Segona República
La proclamació de la Segona República Espanyola va consistir en la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va fer que a la monarquía borbónica d'Alfonso XIII, hagués quedat "deslegitimada" al haber-hi permitit la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) fracasada en el seu intent de volta a la normalitat constitucional. -
Period: to
Segona República Espanyola
Els republicans i els socialistes van guanyar les eleccions en 41 de les 50 capitals de província.
Un líder republicà arriava la bandera monàrquica del balcó de l'ajuntament agafava la bandera republicana i proclamava la República en presència de la gent congregada. -
Reforma agrària
Una reforma agrària és un procés polític que té com a objectiu modificar de manera ràpida i profunda el règim de propietat i el sistema d'explotació de la terra. -
Estatut de Núria
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. -
Period: to
República de dretes
Les detres van guanyar les eleccions generals de novembre, fet que converti Catalunya, governada per ERC, en l'únic territori de l'Estat amb un govern d'esquerres. Els enfrontaments entre el govern de la República i el de la Generalitat van ser constants. -
Eleccions del 1933
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts, i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes. -
Mort de Francesc Macià
Francesc Macià i Llussà va néixer a Vilanova i la Geltrú el 21 de setembre de 1859 i va morir a Barcelona el 25 de desembre de 1933 va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. -
Fets d'Octubre de 1934 a Astúries
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forçes d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931. -
Fets d'Octubre de 1934 a Catalunya
Els fets del sis d'octubre va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent secessionista desembocà en l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'Estat espanyol. -
Eix Roma-Berlin
L'eix Roma-Berlin va ser utilitzat per primera vegada per Benito Mussolini al novembre de 1936, es refería a un tractat d'amistad signat el 25 de octubre de 1936 entre Italia y l'Alemanya nazi. -
Espanya es divideix en dos bàndols : els republicans i els insurrectes (o franquistes o nacionals): cal adjuntar un mapa de com queden dividides les dues zones a l'inici de la guerra civil
El franquisme va ser un règim polític autoritari .El franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil espanyola. El seu poder es va fonamentar en el control de tots els ressorts de l'Estat
El bàndol nacional estava constituït per cinc importants grups socials: els conservadors, els catòlics, els
falangistes, els monàrquics i els carlistes. -
Period: to
El front Popular
El Front Popular va ser una coalició electoral espanyola creada al gener de 1936 pels principals partits d'esquerra. El 16 de febrer, va aconseguir guanyar les últimes eleccions durant la Segona República abans del cop d'Estat que desencadenaria la guerra Civil. -
Period: to
Guerra civil espanyola
El juliol de 1936 una part de l'exèrcit espanyol es va aixecar en armes contra la República. Aquest fet va provocar un guerra civil extremadament cruel que s'allargarà fins a l'1 d'abril de 1939. -
Revolta militar a Melilla i les Canàries (17 de juliol de 1936)
La rebel·lió militar de Melilla va ser el primer moviment del cop d'Estat a Espanya de juliol de 1936, que va significar l'inici de la Guerra Civil Espanyola.
Com ja havia previst el general Mola en els seus plans colpistes, a Melilla començaria la rebel·lió militar contra la segona República Espanyola però començaria el dia 18, no el 17 com va passar. -
Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil
El cop d'Estat a Espanya de juliol de 1936 va ser una revolta militar dirigida contra el Govern de la Segona República sorgit de les eleccions de febrer d'aquell any que va tenir lloc al juliol d'aquest any. El seu fracàs parcial va conduir a una guerra civil i, derrotada la República, a l'establiment d'una dictadura a Espanya que va estar vigent fins a la mort del seu màxim dirigent Francisco Franco el 1975. -
Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya.
Amb l'avanç de la guerra es van produir també greus enfrontaments entre les organitzacions que volien donar prioritat a la revolució social, principalment la CNT i el Partit Obrer d'Unificació Marxista,
La derrota dels exèrcits republicans a la batalla de l'Ebre va permetre l'ocupació de Catalunya per les tropes encapçalades pel general Franco entre 1938 i 1939. La victòria total de l'Generalísimo va suposar la fi de l'autonomia catalana i l'inici d'una llarga dictadura. -
Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó. En la pràctica fou l'òrgan efectiu de govern de Catalunya entre juliol i setembre de 1936, davant la situació revolucionària que dominava el país. -
Pacte de no-intervenció (dels països europeus a la guerra civil)
El Comitè de No-intervenció, fou una organització creada el 25 de juliol del 1936 a proposta del president de França, Léon Blum, sota pressió britànica, que tingué l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció.
Hi participaren un total de 27 països: Albània, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Dinamarca... -
Pacte Antikomintern
El Pacte Antikomintern va ser signat el 25 de novembre de 1936 entre l'Imperi del Japó i l'Alemanya nazi. Segons els termes d'aquest acord es comprometien a prendre mesures per salvaguardar-se de l'amenaça liderada per la Unió Soviètica. -
Els Fets del Maig de 1937
Els Fets de maig del 1937 foren els enfrontaments que succeïren el mes de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents morts i més de mil ferits. A partir d'aquell moment el govern de la República es va fer càrrec de l'ordre públic i la Generalitat va perdre les seves atribucions. -
Bombardeig de Gernika i la Legió Cóndor
El bombardeig de Guernika va ser un atac aeri realitzat sobre població civil d'aquesta població basca el 26 d'abril de 1937, en el transcurs de la guerra civil espanyola, per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionaria italiana, que combatien en favor de el bàndol revoltat contra el govern de la Segona República Espanyola. Les estimacions actuals de víctimes xifren els morts en un rang que abasta dels cent vint als tres-cents morts, cent vint segons l'estudi més recent i exhaustivo. -
Anschluss
Anschluss és el nom amb què es coneix l'annexió d'Àustria al Tercer Reich pel règim nazi el 12 de març de 1938.
Fins a la Guerra Austroprussiana de 1866 es creia que la recomposició només la podria liderar Àustria, però la victòria prussiana a la guerra va posar en dubte aquesta teoria. -
Bombardejos a Reus.
El 26 de març de 1938, a un quart i mig de nou del matí, sis bombarders amb quaranta-vuit bombes de cent quilos, explosives, i vint-i-quatre més, de vint, incendiàries van tornar a assolar la ciutat de punta a punta.
Les bombes van creuar la ciutat. Potser el més conegut, a la plaça del Mercadal. A la cantonada del carrer de Jesús, una bomba deixà molt malmesa la casa Navàs així com la torreta de la cantonada, que no s’ha arribat a reconstruir. -
Conferència de Munich.
Els acords de Múnich van ser aprobats i signats durant la nit del 30 de setembre de 1938 per els caps de gobern del Regne Unit, França, Itàlia y Alemanya,amb l'objectiu de solucionar la Crisi dels Sudetes. -
Guerra llampec
En la primera fase de la guerra, Alemanya va portar la inciativa. El seu exércit va llançar tres ofensives fulgurants. En la primera, va ocupar Polònia en un mes. En la segna (abril de 1940), va ocupar Dinamarcai Noruegaa fi de salvar el subministrament de ferro suec que arribava des del port de Narvik. I en la tercera va envair els Països Baixosi Bèlgica i, finalment, els seus exèrcits van arribar a París el 14 de juny de 1940. -
Invasió de Polònia
La invasió de Polònia fou una sèrie de batalles que es van dur a terme a Polònia el 1939 al principi de la Segona Guerra Mundial. L'intent de reconstrucció de l'imperi Alemany en el que van anomenar Tercer Reich implicava obtenir el control sobre la ciutat. El 28 d'abril Adolf Hitler denuncia el pacte de no-agressió de 1934 amb Polònia. -
Period: to
Dictadura del general Franco
Al 1939, tras la guerra civil, va començar la dictadura del general Francisco Franco. Franco va promulgar una série de lleis en la que es negava, per exemple, la posibilitat de sortir del país. Tots els poders de l' Estat es concentraben a les mans del dictador. -
Entrada dels nacionals a Reus
La Divisió de el cos de l'exèrcit marroquí, comandades pel general colpista Yagüe, ocupaven Reus i Tarragona. Aquest contingent militar procedia de Tortosa, que havia estat ocupada dos dies abans, i en el trajecte entre l'Ebre i el Camp de Tarragona -seguint la línia de la costa- van deixar una macabra reguitzell de violacions i assassinats comesos contra la població civil. -
Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França
L'exili republicà espanyol es refereix al conjunt de ciutadans de l'Estat espanyol que durant la Guerra Civil espanyola de 1936 a 1939 i la immediata postguerra es van veure abocats a abandonar el territori i desplaçar-se a altres països per motius ideològics i de consciència. -
Final de la guerra.
Posant fi a gairebé tres anys de conflicte, la guerra civil entre el bàndol republicà i el bàndol revoltat , va acabar l'1 d'abril de 1939 amb la victòria de el bàndol nacional amb el general Francisco Franco al capdavant. -
Pacte d'Acer.
El Pacte d'Acer entre Alemanya i Itàlia fou un acord polític-militar signat el 22 de maig de 1939 a Berlin, entre els Ministres pel Regne d'Itàlia i per Alemanya, en el qual assentaven les bases d'una futura ajuda mútua en cas de guerra. -
Period: to
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va començar l'1 de setembre de 1939,després de que les tropes de Hitler van a enviar a Polònia.
França i el Regne Unit es van declarar la guerra a Alemanya. I així es va iniciar la Segona Guerra Mundial. -
Batalla d'Anglaterra
La Batalla d'Anglaterra té el nom atorgat a l'esforç estratègic que la Força Aèria Alemanya van llançar durant l'estiu i la tardor de 1940 per obtenir la superioritat aèria.
La Batalla d'Anglaterra va ser la primera que va ser combatuda t per forces aèries. Va ser la campanya de bombardeig major realitzada fins a la data. -
Empresonament de Lluís Companys i el seu govern
El 13 d'agost de 1940 va ser detingut juntament amb el seu nebot Francesc Ballester per ordre de les autoritats espanyoles amb col·laboració de membres de l'ambaixada espanyola a França.
Va ser detingut per la Gestapo sinó per la policia militar alemanya,
li van fer el primer interrogatori a la presó de la Santé de París i el custodià fins a Madrid. -
Guerra del desert.
La Guerra del desert va tindre lloc al desert del nord d'Àfrica entre el 10 de juny de 1940 i fins al 16 de maig de 1943. Va incloure campanyes a Líbia i Egipte, Marroc, Algèria i Tunísia.
La campanya va enfrontar els Aliats i a les Potències de l'Eix.
La lluita s'inicià amb la captura de Fort Capuzzo, per les forces britàniques als italians al juny de 1940. -
Operació Barba-roja
La Operació Barba-roja va ser empresa per Adolf Hitler el pla d'invasió a la Unió Soviética.
Aquesta operació va obrir el Front Oriental, que es va convertir en el teatre d'una de las operacions más grans de la guerra, -
Atac a Pearl Harbour
L'atac a Pearl Harbor, era anomenada pel Quarter General Imperial, va ser un atac per sorpresa portat a terme per la Marina Imperial Japonesa contra la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a l'illa Oahu de Hawaii, durant el matí del 7 de desembre de 1941, el qual provocà de manera inmiment l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial i l'abandonament de la seva política d'aïllament. -
Batalla de Guadalcanal
La Batalla de Guadalcanal, va ser codificada pels aliats com Operació Watchtower, es va desencolupar entre el 7 d'agost de 1942 y el 9 de febrer de 1943 al voltant de la illa de Guadalcanal al front del Pacífic de la Segona Guerra Mundial. Aquesta campaña militar va ser la major ofensiva pels Aliats contra les forçes de l'Imperio del Japó. -
Batalla de Stalingrad
La Batalla de Stalingrad va ser una gran i decisiva batalla de la Segona Guerra Mundial en la que l'Alemanya Nazi i els seus Aliats van combatre la Unió Soviètica pel control de la ciutat de Stalingrad, al sud-oest de la Unió Soviètica. La batalla va tenir lloc entre el 23 d'agost de 1942 i el 2 de febrer de 1943 -
Derrota del Tercer Reich
La Derrota del Tercer Reich. Fa 60 anys es va suicidar Adolf Hitler i es va rendir Alemanya.. Les tropes de Stalin estaben al cor d'aquell Tercer Reich, que segons Adolfo Hitler duraría milions d'anys peró no es va mantindre del 1933 a 1945. -
Desembarcament de Normandia
Els Desembarcaments de Normandia van ser les primeres operacions de la invasió de Normandia aliada, també coneguda com a Operació Neptú i Operació Overlord durant la Segona Guerra Mundial. El dia de l'operació, posposat 24 hores per la pluja, esdevingué el 6 de juny de 1944, i l'hora van ser les 6:30 AM. L'assalt va ser conduït en dues fases: un assalt aeri de tropes paracaigudistes britàniques i un desembarcament de les tropes blindades a la costa de França que va iniciar-se a les 06:30. -
Ocupació de París.
La Ocupació d'Alemanya de França a la Segona Guerra Mundial va ocurrir entre el 22 de juny de 1940 y decembre de 1944.
Com a resultat de la derrota de els exércits aliats a la batalla de França. -
ONU
L'Organització de les Nacions Unides, o simplement las Nacions Unides, és la major organització internacional existent.
La Organització de las Nacions Unides, va ser creada el 1945 per 51 països amb l'objectiu de mantenir la pau i la seguretat al món -
Conferència de Potsdam
La conferència de Potsdam va ser una reunió duta a terme a Potsdam, Alemanya entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units, els més poderosos dels aliats que van derrotar les potències de l'Eix en la Segona Guerra Mundial. -
Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki
Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki es produïen el 6 i el 9 d'agost de 1945 per iniciativa del govern dels Estats Units, Seguint l'ordre del president. Aquests actes de guerra representen els únics bombardejos nuclears fins ara. El bombardeig atòmic va ser precedit per un període de sis mesos d'intens bombardeig estratègic amb bombes convencionals sobre 67 ciutats japoneses. -
Judicis de Nuremberg
El procés de Nuremberg dut a terme per les potències aliades contra 24 dels principals líders del Tercer Reich acusats de conspiració, crims contra la pau.. es va celebrar del 20 de novembre del 1945. -
Escolástica Ibarbúrez Risco (àvia materna)
La meva àvia va néixer a Badajoz, va créixer en un poble molt petit anomenat Bienvenida. Quan era molt petita la seva mare i ella van emigrar a Reus per treball.
La meva àvia va néixer després de les guerres i no va patir cap d'aquestes... el que si que va viure va ser la pobresa i la miséria durant la seva infància .Va començar a treballar als 11 anys. Una de les coses que més li van marcar va ser no créixer amb la seva mare. Va viure un cop d'estat al 1981,governat per Adolfo Suàrez. -
Period: to
Transició Democràtica
S'entén per transició democràtica el pas de la dictadura franquista a un sistema democràtic. Després de la mort de Franco, tal com estava previst en la Llei de successió de 1969, el príncep Joan Carles de Borbó va jurar el càrrec com a rei d'Espanya el 22 de novembre de 1975. -
Period: to
Catalunya, Comunitat Autònoma
Una vegada aprovada la Constitució espanyola, es va procedir els estatuts d'autonomia de Catalunya que van ser aprovats en referèndum el 1979. -
Period: to
Regnat de Joan Carles I
El 20 de novembre de 1975, després de la mort de Franco, tal com estava previst, el príncep Joan Carles va ser proclamat rei. L disctadura. però no no va desaparèixer amb la mort de Franco i la coronació del nou rei( Joan Carles I). -
Period: to
Regnat de Felip VI
Felipe VI és l'actual rei d'Espanya,
Va ser proclamat davant de les Corts Generals el 19 de juny de 2014.
