-
Guerra d'independència de Cuba
La Guerra d'independència cubana o Guerra del 95, és el nom amb el qual es coneix l'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol i és potser una de les últimes guerres americanes contra el Regne d'Espanya. La guerra es va iniciar en 1895 amb el "Crit de Baire" i va acabar amb la rendició de les tropes realistes davant l'avanç de l'Armada nord-americana el 1898, en la ja Guerra Hispano-estatunidenca. -
Enfonsament del Maine
L'USS Maine (ACR-1) fou un cuirassat de l'Armada dels Estats Units. Es va començar a construir a la Drassana Naval de Nova York el 17 d'octubre de 1888 i fou botat el 18 de novembre de 1889. L'enfonsament del Maine el 15 de febrer de 1898 va ser l'incident que va desencadenar la Guerra hispano-estatunidenca, que va concloure amb la pèrdua per part d'Espanya de les seves darreres colònies ultramarines, i amb la independència de Cuba, Puerto Rico i les illes Filipines. -
Guerra hispano-cubana
La Guerra Hispano-americana, que a Espanya és coneguda popularment com a Desastre del 98. Es tracta sobre la guerra que va donar lloc a l'independència de Cuba. La guerra es va iniciar perque Cuba no estava d'acord amb la politica del Regne d'España -
Tractat de París
El Tractat de París de 1898 va acabar la Guerra hispà-nord-americana i mitjançant el qual, Espanya va abandonar les seves demandes sobre Cuba, que va declarar la seva independència. Filipines, Guam i Puerto Rico van ser oficialment lliurades als Estats Units per 20 milions de dòlars.
Tot i que durant les negociacions Espanya va intentar incloure nombroses esmenes, finalment no va tenir més remei que acceptar totes i cadascuna de les imposicions nord-americanes, ja que havia perdut la guerra -
Majoria d'edat de Alfons XIII
Alfons XIII va iniciar el seu regnat al 1902, quan va complir la majoria d'edat. Aquest fet va coincidir amb una gran crisi causada pel Desastre del 98. -
Setmana tràgica
La setmana tràgica va ser una revolta popular a causa de l'oposició al reclutament del soldats ja llicenciats per a la Guerra del Marroc. -
Canalejas inicia el reformisme liberal
Canalejas va gobernar España durant dos anys, fins que va morir en mans de un anarquista a la Porta del Sol. Ell va fer el segon intent de fer una regenaració desde dintre, aquestes reformes varen ser truncades a causa del seu assassinat -
Creació de la Mancomunitat de Catalunya
Al 1911 Enric Prat de la Riba, president de la Diputació Provincial de Barcelona i un dels dos líders de la Lliga Regionalista junt amb Francesc Cambó, va decidir impulsar una antiga reivindicació catalanista, que apareixia també en el programa de la coalició Solidaritat Catalana que va guanyar les eleccions generals de 1907 a Cataluña. Hi havia un sector del seu propi partit, comandat per Segismundo Moret i amb l'ajuda del diputat Niceto Alcalá Zamora, es va oposar al projecte. -
Ampli moviment de protesta
Al 1917 va haver una crisis que va afectar a diversos àmbits:
-Les forces polítiques estaven descontentes amb la manera de fer de Eduardo Dato, i varen formar grups d'oposició per exigir la dimissió
-Alguns sectors de l'exèrcit protestaven contra el sistema, ja que, afavorien als militars que participesin en la Guerra de Marroc. Varen organitzarjuntes de defensa i es varen oposar a la política del govern
-En vista de l'empitjorament de les condicions de vida, els sindicats varen convocar vagues. -
Assassinat de dato, Desastre d'Annual
Eduardo Dato va ser un politic del Partit Conservador i president del Govern espanyol, va ser víctima d'un atemptat anarquista.
El desastre d'Annual o Batalla d'Annual es va produir entre les tropes espanyoles i les tropes de Abd el-krim, en aquesta batalla espanya va sofrir molt jaq que varen morir 8000 soldats i varen estar a punt de perdre la terra de Melilla. -
Cop d'estat de Primo de Rivera
El cop d'estat de Primo de Rivera va tenir lloc en Espanya entre el 13 i el 15 de setembre de 1923 i va estar encapçalat pel llavors Capità General de Catalunya Miguel Primo de Rivera. Va tenir com a conseqüència la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera gràcies sobretot al fet que el rei Alfons XIII no es va oposar al cop i va nomenar al general revoltat Cap del Govern al capdavant d'un Directori militar . -
Desambarcament d'alhucemas
El desembarcament d'Alhucemas va ser un desembarcament militar dut a terme el 8 de setembre de 1925 a Al Hoceima per l'exèrcit i l'Armada espanyoles i, en menor mesura, un contingent aliat francès, que propiciaria la fi de la Guerra del Rif, se'l considera el primer desembarcament aeronaval de la història mundial.
L'operació va consistir en el desembarcament d'un contingent de 13.000 soldats espanyols transportats des de Ceuta i Melilla per l'Armada combinada hispano-francesa. -
Pacte de san sebastian
El Pacte de Sant Sebastià és el nom que reben els acords a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representats republicans de tot l'estat espanyol, per pactar la instauració de la República i liquidar la monarquia borbònica. -
Proclamació de la segona república. Constitució de 1931
La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera.
La Constitució Espanyola de 1931 fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939. La constitució es va redactar a partir d'un avantprojecte redactat per la comissió de les corts constituents. -
Reforma agrària
Va ser promulgada el 9 de setembre, va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia en la meitat sud d'Espanya on al costat dels latifundis propietat d'uns milers de famílies, vivien en condicions miserables. El mètode que es va escollir per resoldre el problema va ser l'expropiació amb indemnització d'una part dels latifundis que serien lliurats en petits lots de terra als jornalers -
Revoltes de Astúries i Catalunya
La Revolució de 1934 o vaga general revolucionària d'octubre de 1934 fou un moviment vaguístic revolucionari que es va produir durant el bienni radical-cedista de la II República, els llocs principals foren Astúries i Catalunya.
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, els objectius principals eren l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista -
Eleccions: Triomf del front popular
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular, amb més d'un 60% dels diputats seleccionats, agrupaven el PSOE, l'IR, l'UR, l'ERC), el PCE, el POUM i altres. -
Cop d'estat. Inici guerra civil
El cop d'estat fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment del règim franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
La Guerra Civil espanyola va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques. -
La batalla de Madrid
Les tropes revoltades varen avançar per Extremadura i Toledo, i es varen situar a les portes de Madrid. Els republicans per por varen abandonar Madrid i varen anar a València, varen deixar l'exercit format per voluntaris i per les brigades internacionals. Varen tenir èxit i varen aguantar, els republicans varen intentar cercar altres entrades però no ho varen conseguir, i Franco va abandonar el front de Madrid. -
La batalla del Nord
Durant abril i octubr del 1937, l'exèrcit franquista va atacar les ciutats de la costa cantàbrica, el 26 d'abril la Legión va arrasar la ciutat de Gernika(Biscaia) amb un nombre elevat de víctimes cívils. La producció minera i industrial va caure en mans del revoltants.
Per impedir l'ofensiva de Franco varen contaatacar a Brunete i a Belchite, però no varen poder evitar la caiguda de Cantàbria i d'Astúries -
Batalla de l'Ebre
La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà. Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta van viure la major acumulació de forces combatents de la història de Catalunya i van amarar-se amb la sang de desenes de milers d'homes. -
Fi de la guerra
A la fi de la guerra, els nacionals de Franco van aconseguir una pau sense condicions. Va ser la seva "victòria" i la van aplicar sense contemplacions. A partir d'abril de 1939 començava a tot el territori espanyol una nova etapa de la seva història, sota la dictadura franquista. Els vençuts no caberen en la nova Espanya: la presó, els treballs forçats o la mort per als detinguts; amb sort, només la depuració, i per a molts l'exili, foren les úniques sortides que els esperava.
