-
L'ocupació semblava imminent i, de fet, ja feia uns quants dies que s'havien començat a evacuar persones i béns i a traslladar, amagar o destruir els documents més compromesos. La confusió d'aquells moments comportava de vegades alguna sorpresa.
-
De el 28 de juliol de 1914 a l'11 de novembre de 1918 va durar el conflicte bèl·lic. Tal dia com avui es va posar fi a les hostilitats amb la signatura d'un armistici entre els dos bàndols enfrontats: la Triple Entesa i les potències centrals de la Triple Aliança.
-
Les bombes van creuar la ciutat, des del camí de Salou a l’estació del Nord, afectant nombrosos edificis. Potser el més conegut, a la plaça del Mercadal. A la cantonada del carrer de Jesús, una bomba destruí cal Pedrol i deixà molt malmesa la casa Navàs, que va perdre bona part del darrer pis i de la teulada, així com la torreta de la cantonada, que no s’ha arribat a reconstruir. A més, les bombes van destruir una fàbrica de persianes i cremar un magatzem de roba.
-
Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents morts i més de mil ferits. A partir d'aquell moment el govern de la República es va fer càrrec de l'ordre públic i la Generalitat va perdre les seves atribucions. Els Fets de Maig indiquen també l'inici de la sortida d'anarquistes i comunistes trotskistes de les institucions republicanes, cada cop més controlades pels comunistes estalinistes del PSUC i el PCE.
-
El bombardeig de Guernica (va ser un atac aeri realitzat sobre població civil d'aquesta població basca, en el transcurs de la guerra civil espanyola, per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionaria italiana, que combatien en favor de el bàndol revoltat contra el govern de la Segona República Espanyola. Les estimacions actuals de víctimes xifren els morts en un rang que abasta dels cent vint als tres-cents morts, cent vint segons l'estudi més recent i exhaustiu.
-
A Melilla començaria la rebel·lió militar contra la II República Espanyola però començaria el dia 18. Un registre policial al centre de la conspiració va provocar que els colpistes avancessin el cop, i encara que aquest fet no va pertorbar els seus plans, a la llarga aquest avançament sí afectaria a altres parts de la conspiració. Els militars revoltats s'havien fet amb el control de tota la ciutat i els seus voltants, donant el tret de sortida a la rebel·lió de l'Marroc espanyol.
-
El Comitè de No-intervenció, també conegut com a Comitè de Londres (pel fet d'estar ubicat a la capital britànica), fou una organització creada el 25 de juliol del 1936 a proposta del president de França, Léon Blum, sota pressió britànica, que tingué l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció.
-
El cop d'Estat a Espanya de juliol de 1936 va ser una revolta militar dirigida contra el Govern de la Segona República sorgit de les eleccions de febrer d'aquell any que va tenir lloc al juliol d'aquest any. El seu fracàs parcial va conduir a una guerra civil i, derrotada la República, a l'establiment d'una dictadura a Espanya que va estar vigent fins a la mort del seu màxim dirigent Francisco Franco el 1975.
-
El Cop d'Estat de juliol de 1936 contra el govern de la República Espanyola, que va donar començament a la Guerra Civil, no va aconseguir triomfar a Barcelona, el que portaria a el fracàs de la revolta militar a tot Catalunya.
-
La Guerra Civil espanyola[n. Va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. El cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors.
-
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya ser un entitat administrativa creada el 21 de juliol de 1936 pel president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys sota la pressió exercida per les centrals sindicals anarquistes C.N.T. i F.A.I. que havien capitalitzat la lluita obrera als carrers de Barcelona en un intent de doblegar els militars revoltats contra la Segona República Espanyola i en el context de la Revolució Espanyola de 1936.
-
L'avanç dels rebels és imparable. Els primers dies de gener del 1939 han conquerit les Borges Blanques, Artesa de Segre i Pons. Les notícies de les primeres poblacions caigudes en mans dels feixistes són alarmants. Es parla de violacions, saqueigs, assassinats. Hi ha por, molta por. I no hi ha capacitat de contrarestar l'avanç.
