-
Anarquistes proposen accions rev
Vagues, ocupació terres al sud d'esp
Rebuig absolut de la dreta a la victòria del Front Popular
Església fa campanyes contra la República -
Liderat per sanjurjo i organitzat pel general Mola
restaurar l'ordre i l'autoritat i defensar unitat Esp i religió -
Per les forces policials
accelera la insurreció militar -
Llano de la Encomienda era el cap militar a Cat fidel a la Rep. Goded arriba el 19 i dete a Llano i reorganitza les tropes, però ja era massa tard. El pronunciament a Cat no té gairebé suports
-
Impulsat per França amb seu a Londres
La guerra civil era a escala petita la situació que temien a tota Europa
Va perjudicar a la República. -
Comité de milícies antifeixistes
-
Setembre
Rep i soc. tmb es van incorporar 4 anarquistes!
Trasllat del govern a València pk a Madrid ja hi havia molta pressió franquista
Crear forta aliança d'esquerres
Problemes amb els comunistes i anarcosindicalistes -
Uns creuen que l'única manera de una veritable mobilització contra el feixisme eren les transformacions revolucionàries.
D'altra banda, un altre sector ampli creu que primer han de centrar-se en guanyar la guerra -
Integrada per militars: Mola, Franco...
Governar el territori ocupat i prohibir act part pol, suspensió const i paralització ref agrària
Franco cap de l'alzamiento -
Octubre
"No passaran!""Madrid, tomba del feixisme"
Salvar la conquesta dels nacionals de Madrid
Brigades Internacionals
Columna de la Llibertat -
Als sindicats i als partits del Front Popular
Ells juntament amb la part de l'exèrcit lleial a la rep i la guàrdia d'assalt que van plantar cara als colpistes, sobretot a BCN i Madrid -
17 de juliol a Melilla
Als militars es van afegir els falangistes i carlins
La Rep triga a reaccionar
Quiroga dimiteix i Azaña nomena a José Giral -
Juliol 36- Abril 39
-
Les forces de la Gen van procedir a desallotjar els anarquistes que havien ocupat l'edifici de la telefònica
Enfrontament entre CNT + POUM contra PSUC, ERC i UGT (suport generalitat)
Dismunució influència anarquista i enfortiment comunistes -
Govern amb només partits pol: CNT i UGT no!
Il·legalització POUM
Trasllat del govern de València a BCN
Programa dels 13 punts: permanència rep, després d'un procés democràtic que acabés amb la lluita armada
Franco només accepta "rendició sense condicions" -
Unificació dels falangistes, carlins i les altres forces "nacionals"
-
Març
1a victòria republicana de gran ressò -
abril-octubre
Franco decideix canviar d'estratègia, abandona atac Madrid i decideix ocupar la franja Nord (Astúries, cantabria...). Es van amb el territori Nord -
Febrer
els nacionalistes volien aïllar Madrid i tallar les comunicacions amb València. Van ser detinguts pels rep -
Desembre
Creació Brigades Mixtes: dotar a l'exèrcit de l'eficàcia necesària per capgirar el desenvolupament de la guerra
Batalla de Terol: ocupació republicana
Franco engega Campanya d'aragó: arriba fins al Mediterrani i el territori rep queda dividit
Franco decideix atacar Castelló i València envés de Catalunya -
Territori rep manca d'aliments, daltabaixos militars, cansament guerra
Negrín insisteix amb la necessitat de resistir amb l'esperança que l'inici del previsible conflicte Europeu reduis la presència alemanya i italiana a Espanya -
Suprimir llib, estatuts, aniquilació vençuts
-
Juliol
Últim intent dels rep per aturar els franquistes, recuperar territori i unir les dues zones republicanes
Comença amb un atac republicà amb l'ocupació de Gandesa i amb el contraatac Franco va ocupar tot el sud de Tarragona.
Franco engega defin la ofensiva contra Cat i al gener ocupa BCN i Tarragona sense resistència. La caiguda de Girona va significar la fugida cap a França de milers de refugiats -
Març
Insurreció a Madrid contra el gov de la rep dirigit per Casado
La rep tenia només la zona centre (Madrid, valència, almeria)
Es fa pk Azaña dimiteix com a presi de la rep -
Negociar amb Franco una pau "honorable" basada en la "generositat del caudillo". Franco no ho accepta i obliga al lliurament d'armes
-
Depuració total de les pers que havien colaborat d'una manera o altra amb la rep, i per això la llei ja es va aplicar de manera retroactiva des de l'any 1934
-
Concentració de poders
totalitarisme
caràcter unitari i centralista
repressió
censura Partit únic: FET y de las JONS
Frente de Juventudes
Sección femenina
Sindicato español universitario (SEU)
Centre nacional sindicalista (CNS) estat confessional catòlic -
-
-
-
Mostra simpatia pot eix (pk l'havien ajudat a la guerra civil)
-
S'incoava expedient als acusats de "defensar idees contràries a la religió, patria i les seves institucions"
-
-
Dotar-se de legalitat jurídica, no tenien res a veure amb una constitució democràtica
Fuero del trabajo (38)
Ley constitutiva de las cortes (42)
Fuero de los españoles (45)
Ley del referéndum nacional (45)
Ley de sucesión (47) -
Objectiu: Autosuficiència econòmica: aïllament exterior i estancament econòmic
3 àmbits d'actuació:
-Reglamentació comerç exterior: reducció importacions, regulat per l'Estat. Va suposar encariment dels prod importants i una gran escassedat de béns. Davallada prod industrial -Foment industria: INI (41): assegurar indep militar i política de l'estat -Regulació estatal de la comercialització i dels preus: afecta sector agrari. Taxació preus aliments per sota del valor real: ESTRAPERLO -
Victòria Alemanya sobre Fr: esp dona suport diplomàtic i econ a l'eix. Ale i It miren la possib de fer entrar esp a la guerra
Hendaia 1940
Bordighera 1941
Els únics partidaris d'entrar a la guerra són els falangistes -
ACNDP
-
Guerra desfavorable pot eix. Gov EEUU i GB pressionen Franco per la retirada i dissolució de la División Azul Derrota def d l'eix provoca un daltabaix al règim de Franco que havia mostrat suport als feixistes.
-
Si vol perviure el règim ha de distanciar-se del feixisme. Abandonament dels símbols més feixistes
-
Retirada dels ambaixadors, fora del pla Marshall, fora de l'OTAN
-
Josep Irla fins 54
Tarradellas fins el 77
Manca de suport internacional i discrepàncies entre forces rep van dificultar la creació d'un programa comú per lluitar contra el franquisme.
-Rep, soc i alguns ana: acció diplomàtica internacional
-Com i sectors ana: lluita guerrillera -
EEUU vs. URSS
Salva el franquisme
Era més important tenir un aliat en la lluita contra el comunisme que forçar la democratització del règim -
Duresa cond vida i treball i opressió política
-
Revocació acord retirada ambaixadors
-
-
Augment preu tramvia
-
Acords amb els EUA (intal·lacions militar a esp a canvi de material bèl·lic per mod exèrcit, ajuda econ i suport polític) i concordat de la Santa Seu (privilegi esgl catòlica)
-
reclamacions salarials
-
L'única manera de mantenir el franquisme és fent algunes reformes administratives i impulsar creix. econ. :desarrollismo econ
-
Opus dei
remodelació govern. Liberalització econ i obertura comercial a l'exterior -
actualitzava els principis del règim sense alterar el caràcter dictatorial
Els falangistes volien que els afavorís però davant de l'oposició de l'església, els militars i els empresaris van fer que el Movimiento Nacional es configurés com una agrupació de totes les famílies franquistes. -
-
3 eixos d'actuació:
-Estabilització de l'economia: reduir inflació, congelar sous...
-Liberalització interior econ: eliminació reglamentació preus fixos
-Liberalització exterior econ: entrada d'exportacions i inversió de capitals exteriors -
-
-
Anys 60
PCE: forta presència mov de masses. Sorgeixen grups que promulguen la lluita armada (FRAP)
-PSOE: condicionat per l'enfrontament entre la direcció de l'exili i la militància interior -
-
Jurisdicció civil per jutjar els delictes polítics de caràcter no violent
-
Org clandestina que impulsa la lluita laboral
Pk entre 60-75 hi ha molta conflictivitat laboral -
Impulsats per laureà López Rodó
3 plans de vigència quadriennal: 64-67 68-71 72-75
Dues línies d'actuació:
-Accions estructurals: resoldre deficiències de la indústria
-Pols de desenvolupament: reduir els desequilibris regionals mitjançant la promoció d'empreses en zones d'ind escassa -
Fraga
Suprimir censura prèvia, tot i que creava un sistema de multes per penalitzar aquells que no respectessin la llei -
Amplia les assegurances per malaltia, vellesa i viduïtat: Estat del benestar
-
coronar l'edifici institucional del franquisme
-
Terç familiar: votaven els caps de família afins al movimiento nacional
-
-
El mov estudiantil es va radicalitzar degut a la forta repressió i va convertir les unis en llocs de contestació i rebel·lia
-
Joan Carles de Borbó com a successor
-
Cas de corrupció difós per la premsa
Els immob van donar la culpa al govern per l'excessiva tolerpancia informativa
Formació del gov monocolor: sortida dels ministres més oberturistes Franga i Solís.
carrero modifica en sentit restrictiu la ley de Prensa -
terriorisme ultraesquerrà
El gov d'Arias intensifica la repressió -
Militants del interior del PSOE aconsegueixen el control del partit liderats per Felipe González
-
mesos després del seu nomenament com a presi
ETA -
Assegurar continuitat franquisme
-
Pretenia unir oberturistes i immobilistes gràcies al "espíritu del 12 de febrero". no va convencer cap dels dos bàndols
Els oberturistes surten del gov davant de la incapacitat del franq de democratitzar-se -
Iniciativa PCE: integra CCOO i partits d'esq
-
Invasió pacífica del sàhara. davant del perill d'un conflicte belic, Arias signa l'acord de Madrid i cedeix el territori al Marroc
-
-
Impulsada pel PSOE: PNB i UGT i grups democratacristians
Els programes de la Junta i la plataforma eren implantar un règim democràtic, amnistia de gran abast i convocatòria d'eleccions lliures