-
A Madrid es va constituir un Comitè Nacional de Front Popular, que organitzava milícies i la vida de la ciutat, però al costat d'ell seguia existint el govern de José Giral format només per republicans d'esquerra. Però el govern Giral, tot i que el poder real no estava en les seves mans, no va deixar d'actuar, especialment en el pla internacional. -
Així el govern Giral va crear els tribunals especials «per jutjar els delictes de rebel·lió i sedició i les comeses contra la seguretat de l'Estat». Quan el 3 de setembre de 1936 l'Exèrcit d'Àfrica revoltat va prendre Talavera de la Reina, de més també queia Irun en mans dels revoltats, José Giral va presentar la dimissió al president de la República Manuel Azaña.
-
Ja el 5 de novembre la columna jurídica que anava a encarregar-se de la repressió dels republicans, comandada pel coronel Ángel Manzaneque i Feltrer, es va agrupar a Navalcarnero -a trenta quilòmetres de Madrid- per esperar la imminent victòria de les tropes franquistes. Atès que les forces dels revoltats no eren superiors a les forces republicanes que defensaven Madrid, la penetració a la capital hauria de ser ràpida i en un front molt estret. -
Que es va desencadenar a Espanya després del fracàs parcial del cop d'Estat del 17 i 18 de juliol de 1936 dut a terme per una part de les forces armades contra el Govern de la Segona República. -
Una columna travessaria el riu Manzanares a nord del pont dels Francesos i avançaria per la Ciutat Universitària de Madrid per després baixar pel passeig de la Castellana. Els revoltats van organitzar un important exèrcit, anomenat Divisió Reforçada de Madrid, que comptava amb tancs italians, bateries antitancs per contrarestar elsT-26 soviètics i artilleria pesant, per on arribaven a Madrid la majoria dels seus subministraments. -
El general Franco va reaccionar immediatament per trencar el setge de Terol però com que no va poder aconseguir-ho en el primer intent va haver d'enviar més forces i suspendre l'atac previst sobre Madrid. L'atac, que anava a estendre per tot el front d'Aragó, va començar a sud del riu Ebre el 9 de març on el front es va ensorrar davant la gran concentració de foc artiller i d'aviació. -
El mateix va passar a nord de l'Ebre on van prendre Fraga el 27 de març i a principis d'abril van arribar a Lleida. Un cop assolides aquestes posicions Franco va descartar dirigir cap a Barcelona i va optar per avançar cap a la Mediterrània a sud de la desembocadura de l'Ebre, objectiu que van aconseguir el 15 d'abril en arribar a Vinaròs, amb la qual cosa la zona republicana va quedar dividida en dos. -
Els dos exèrcits van sortir molt trencats de la batalla de l'Ebre, però els «nacionals» van aconseguir refer-se ràpidament, estant, a principis de desembre de 1938, preparats per començar l'ofensiva de Catalunya, «que seria l'última significativa de la guerra», en un moment en què després dels acords de Munic atacar Catalunya ja no implicava el perill d'una reacció francesa. -
Els «nacionals» en el seu avanç feien cada vegada més gran nombre de presoners, el que «sempre constitueix un indici de la descomposició d'un exèrcit». Un dia abans, el 4 de febrer, els «nacionals» havien ocupat Girona. Mentre les tropes republicanes travessaven la frontera francesa, es produïa l'ocupació de Menorca pels «nacionals» gràcies a la intervenció britànica, l'única que es va produir en la Guerra d'Espanya. -
El dia 9 de febrer va travessar la frontera francesa el president de govern, Juan Negrín, però a Tolosa va agafar un avió per tornar a Alacant l'endemà acompanyat d'alguns ministres amb la intenció de reactivar la guerra a la zona centre-sud, l'últim reducte de la zona republicana. Allà es va deslligar una última batalla entre els quals consideraven inútil seguir combatent , però el cansament de la guerra i la fam i la crisi de subsistències que assolava la zona republicana.
-
Un dia abans les tropes «nacionals» fer la seva entrada a Madrid i ràpidament els revoltats en la seva ofensiva final van ocupar pràcticament sense lluita tota la zona centre-sud que havia estat sota l'autoritat de la República durant tota la guerra. -
El problema per Negrín, que va instal·lar la seva caserna general a la finca El Poblet a la localitat alacantina de Petrer, era com acabar la guerra sense combatre de manera diferent de la de lliurament sense condicions. Mentrestant estava molt avançada la conspiració militar i política contra el govern Negrín dirigida pel cap de l'Exèrcit del Centre, el coronel Segismundo Casado, convençut que seria més fàcil liquidar la guerra a través d'una entesa entre militars.
-
També s'havia decantat pel bàndol republicà el Partit Nacionalista Basc, quan les Corts republicanes estaven a punt d'aprovar l'Estatut d'Autonomia per al País Basc. El bàndol revoltat, que es va cridar a si mateix «bàndol nacional», va estar organitzat al voltant de part de l'alt comandament militar, institucionalitzat inicialment en la Junta de Defensa Nacional substituïda després del nomenament de Francisco Franco com generalíssim i cap de Govern de l'Estat.
Plan projects on a visual timeline
Map milestones, phases, deadlines, and key events in one place so the sequence is easier to see and share. Timetoast is a timeline maker for work, school, research, and stories.