-
La matinada del 13 de juliol de 1936 un grup de la Guàrdia d'Assalt i de militants socialistes van segrestar a José Calvo Sotelo, diputat líder de Renovación Española (dreta monàrquica), i el varen matar en motiu de revenja de José Castillo, assassinat la nit abans. Aquest fet va ser un dels detonants que van provocar la Guerra Civil Espanyola. -
L’aixecament militar va començar a Melilla quan el coronel Yagüe, cap de la Legió, es va revoltar contra la República. Aquest moviment va estendre’s ràpidament a Ceuta i altres ciutats del nord d’Àfrica, consolidant el control militar en aquestes regions. -
Després de l’alçament militar del 17 de juliol de 1936, les tropes d’Àfrica, al comandament del general Franco, van entrar a la Península amb l’objectiu d’ocupar Madrid. Durant el seu avanç, es van desviar cap a Toledo per alliberar els insurrectes assetjats des del cop d’estat i van conquerir aquesta ciutat, consolidant així el seu control militar sobre la regió. Al mateix temps, van avançar cap a Mérida i Badajoz, on van imposar una forta repressió, aprofundint la seva empremta a Extremadura. -
L’aixecament militar va arribar a la Península, amb l’arribada del general Franco a Tetuan per dirigir les tropes africanes cap a la Península. A Catalunya els militars insurrectes, liderats pel general Goded, van intentar prendre el control, però van trobar una resistència popular i institucional significativa. La Generalitat, amb el suport de la Guàrdia d’Assalt i de la Guàrdia Civil, va sufocar els insurrectes posant fi a l’aixecament a Catalunya.
-
L’exèrcit franquista va llançar una ofensiva massiva sobre la capital de l’Estat. Tot i arribar fins als afores de Madrid, van trobar una resistència organitzada per la Junta de Defensa, els Brigades Internacionals i les columnes de voluntaris, comandades per líders com Buenaventura Durruti, que va jugar un paper destacat en la defensa de la ciutat. La batalla va acabar amb la retirada dels franquistes sense haver aconseguit prendre Madrid. -
Les tropes franquistes, amb suport italià, van llançar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, però van patir una derrota contundent per part de l’exèrcit de la República. Aquesta batalla va representar un revés significatiu per a les forces franquistes i va minvar la seva confiança en l’ofensiva militar. -
Durant la campanya militar sobre el País Basc, les forces franquistes van bombardejar la ciutat de Durango, causant danys materials i víctimes civils. Aquests atacs eren part de l’estratègia de càstig contra les poblacions considerades partidàries de la República. -
En el marc de la ofensiva sobre el País Basc, les forces franquistes, amb el suport de la Legió Còndor alemanya, van bombardejar la ciutat de Guernica, deixant-la totalment destruïda. Aquest atac indiscriminat contra la població civil va provocar una gran consternació internacional i va posar de manifest la brutalitat de la guerra. -
Els republicans van llançar una ofensiva al centre peninsular amb la batalla de Brunete, intentant alleujar la pressió al nord. Malgrat alguns avenços inicials, no van aconseguir cap objectiu significatiu i van patir altes baixes. Aquesta batalla va ser una de les nombroses ofensives infructuoses de la República durant la guerra. -
En el context de l’ofensiva franquista a Aragó, es va lliurar la batalla de Belchite, on les forces republicanes van intentar resistir l’avanç dels franquistes. Malgrat la ferotge lluita, les tropes franquistes van aconseguir capturar la localitat, infligint una altra derrota a la República. -
Iniciada com una ofensiva republicana, Terol va ser ocupada inicialment, però l’avanç va ser revertit per Franco, que va iniciar la campanya d’Aragó, pressionant les forces republicanes i obrint pas cap a Catalunya. Aquesta batalla va suposar un gir en el conflicte, marcant el començament de la fi per a la República. -
Després de recuperar Terol, Franco va iniciar una ofensiva decisiva cap al front d’Aragó, ocupant Lleida i avançant cap a Catalunya. Aquesta campanya va fragmentar encara més el territori republicà i va significar la pèrdua de Lleida com a primera línia de defensa. -
Amb la derrota a l’Ebre, els republicans pràcticament van perdre tota capacitat de resistència, permetent una ràpida avançada franquista a Catalunya. En poc més d’un mes, les tropes franquistes van ocupar Tarragona, Barcelona, Girona i altres ciutats, posant fi pràcticament a la resistència republicana a Catalunya. -
L’últim esforç republicà per mantenir-se va ser a l’Ebre, travessant el riu i avançant en una ofensiva desesperada. Tot i assolir alguns èxits inicials, l’ofensiva va ser finalment repel·lida per les forces franquistes, marcant un punt d’inflexió definitiu en el conflicte. -
El 28 de març de 1939, l’exèrcit franquista va entrar a Madrid, enfrontant una resistència desesperada per part de les forces republicanes. Malgrat els esforços del govern republicà per defensar la capital, la superioritat militar i logística dels franquistes va ser insuperable.
En tres dies, els franquistes van conquerir el territori restant de la República, posant fi al conflicte. -
El cop d’estat del coronel Casado a Madrid i el següent Consejo de Defensa Nacional van intentar negociar una pau amb Franco, però aquest va rebutjar les negociacions. L’entrada de les forces franquistes a Madrid va suposar la derrota final de la República i la fi oficial de la Guerra Civil Espanyola.
L'1 d'abril de 1939 Francisco Franco dona per acabada la guerra civil i signa l'últim comunicat d'aquesta.