Guerra Civil Espanyola

  • Comitè de No-intervenció (Àmbit internacional)

    Comitè de No-intervenció (Àmbit internacional)

    Va ser una organització a proposta de França i secundada pel Regne Unit amb l'objectiu de verificar el grau de compliment del Pacte de No Intervenció, amb el qual es cercava evitar la intervenció estrangera en la Guerra Civil Espanyola i la internacionalització del conflicte en un moment de màxima tensió entre democràcies i dictadures a Europa.
  • Sublevació Militar al Nord Àfrica

    Sublevació Militar al Nord Àfrica

    Una part de l'exèrcit, entre ells estava el general Francisco Franco, varen fer un cop d'estat a Melilla, Ceuta i Tetuan.
  • Sublevació Militar a Espanya

    Sublevació Militar a Espanya

    Després de la sublevació militar al nord d'Àfrica, Franco, va fer un cop d'Estat i es va apoderar de Sevilla, entre molts altres llocs. També es va apoderar d'òrgans del govern (ajuntaments, governs civils, etc).
    En poc temps també s'apoderen de Pamplona, de les Illes Canàries, d'una part d'Aragò, del nord d'Àfrica i de Castella.
  • Proporcionen armes a les milícies

    Proporcionen armes a les milícies

    El govern va decidir donar armes a les milícies (voluntaris civils) dels sindicats i dels partits integrants del Front Popular per aturar el cop i defençar la República.
  • Comitè de Milícies Antifeixistes (Zona republicana)

    Comitè de Milícies Antifeixistes (Zona republicana)

    Va ser creat per organitzar militarment les forces que lluitaren contra l'alçament a Catalunya.
  • Govern Republicà

    Govern Republicà

    Totes les forces d'Esquerres Prorepublicanes van formar un govern, Unides de la República. Es va establir a València i va ser dirigit per Francisco Largo Caballero.
  • Junta de defensa nacional (Burgos/ Zona insurrecta)

    Junta de defensa nacional (Burgos/ Zona insurrecta)

    Va ser l'organisme constituït ​ pels militars revoltats en el fallit cop d'estat que va donar lloc a la Guerra Civil Espanyola i que va assumir de manera col·legiada «tots els Poders de l'Estat»​ en el territori controlat pels revoltats.
  • Consell d'Economia de Catalunya (Zona republicana)

    Consell d'Economia de Catalunya (Zona republicana)

  • Franco, Generalíssim i Cap del govern de l'Estat (Zona insurrecta)

    Franco, Generalíssim i Cap del govern de l'Estat (Zona insurrecta)

  • Batalla de Madrid

    Batalla de Madrid

    El 19 de novembre del 1936 va ocórrer però va transcòrrer fins l'abril del 1939. Els nacionals tenien l'objectiu de conquerir Madrid amb tropes portades del Marroc i els republicans vans aguantar els durs atacs.
    Van passar a l'atac el dia 13. El dia 23, Franco, va ordenar suspendre l'atac frontal contra Madrid. Les derrotes franquistes van suspendre la renùncia a la toma immediàta de Madrid fins els esdeveniments finals de la Guerra, però finalment va guanyar el bàndul franquista.
  • Fets de maig. Govern de Negrím. Dissolució del POUM ( Zona republicana)

    Fets de maig. Govern de Negrím. Dissolució del POUM ( Zona republicana)

    enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre els forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM.
  • Nou executiu català sense CNT ( Zona republicana)

  • Trasllat del govern, de València a Barcelona ( Zona republicana)

    Trasllat del govern, de València a Barcelona ( Zona republicana)

  • Guerra al nord. Ocupació de tot el Cantàbric pels insurrectes

    Guerra al nord. Ocupació de tot el Cantàbric pels insurrectes

    Conjunt d'operacions i combats que van tenir lloc en la franja cantàbrica des de la primavera a la tardor de 1937, entre les forces revoltades i les de la zona lleial al govern republicà durant la Guerra Civil Espanyola.
  • S'instal·la el govern franquista a Burgos

    S'instal·la el govern franquista a Burgos

    A Burgos es va instal·lar el govern franquista amb una ideologia molt radical. Van anomenar al genereal Francisco Franco generalíssim i cao de govern, a més de plens poders.
  • Batalla de Jarama

    Batalla de Jarama

    Entre el 6 i el 27 de Febrer del 1937 es va desenvolupar aquesta revolta. Va ser una ofensica de les forces sublevades, que tenien l'objectiu de tallar les comunicacions de Madrid. Finalment va acabar amb la victòria dels republicans.
  • Batalla de Guadalajara

    Batalla de Guadalajara

    Els nacionals van decidir que les tropes enviades de Itàlia portèssin a terme el principal atac al 8 de març.
    El 14 de març, van aturar l'atac franquista i finalment, el 21 van guanyar els Republicans.
  • Unificació  i creació de FET i de las JONS (Zona insurrecta)

    Unificació i creació de FET i de las JONS (Zona insurrecta)

    Falange Espanyola Tradicionalista i de les Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista (FET i de les JONS) era el nom del partit únic de la dictadura franquista.
  • Bombardeig de Güernica

    Bombardeig de Güernica

    Güernica va ser bombardejada per la legió Còndor i va quedar totalment destruïda.
  • Juan Negrín assumeix la presidència de la República

    Juan Negrín assumeix la presidència de la República

    Juan Negrín assumeix la presidència de la República. Va dedicar més esforços a guanyar la Guerra, com per exemple amb la potenciació de l'exèrict popular i amb el reforç la resistència.
  • Batalla i caiguda de Bilbao

    Batalla i caiguda de Bilbao

    Al juny del 1937 va ocórrer una batalla ofensiva del bàndul nacional, on bilbao va acabar caient, proporcionant la victoria als nacionals.
    Va tenir una durada de sis dies, del 13 al 19.
  • Alemanya i Itàlia abandonen el Comitè de No-intervenció ( Àmbit internacional)

    Alemanya i Itàlia abandonen el Comitè de No-intervenció ( Àmbit internacional)

  • Batalla de Brunete

    Batalla de Brunete

    Va ser una ofensiva de l'exèrcit Republicà. Les forces rebels, inclosa la legió alemana de Còndor, van contratacar el 18 de juliol i van aconseguir derrotar la ofensiva republicana el 25 de juliol del 1937.
    Realment va ser una batalla extremadament dura.
  • Batalla i caiguda de Santander

    Batalla i caiguda de Santander

    Va ser un confrontament que va durar des del 14 d'agost fins al 17 de setembre del 1937. Va finalitzar amb la victòria desiciva dels sublevats i la destrucció de l'exèrcit republicá. La província de Santander va passar a ser controlada per el bàndul nacional.
  • Batalla de Belchite

    Batalla de Belchite

    Entre el 24 d'agost i el 6 de setembre, va ocórrer un confrontament entre les forces governamentals republicanes i els revoltants franquistes al intentar recuperar Saragossa per part dels republicans, i aturar així l'avanç franquista. FInalment va guanyar el bàndul franquista.
  • El Vaticà nomena representant davant Franco (Àmbit internacional)

    El Vaticà nomena representant davant Franco (Àmbit internacional)

  • Franco designa el seu primer govern ( Àmbit insurrecta)

    Franco designa el seu primer govern ( Àmbit insurrecta)

  • Batalla de Terol

    Batalla de Terol

    Conjunt d'operacions militars que, durant la guerra civil espanyola, van tenir lloc a la ciutat de Terol i els seus voltants. L'Exèrcit Popular de la República va acumular un gran nombre d'homes i equip entorn de la capital turolense i la va voltar de la resta del territori revoltat, encara que la conquesta de la ciutat es va demorar durant dues setmanes més a causa de la resistència oferta per la guarnició i les dures condicions meteorològiques
  • Aprovació del "Fuero del Trabajo" ( Zona insurrecta)

    Aprovació del "Fuero del Trabajo" ( Zona insurrecta)

    Uuna de les vuit Lleis Fonamentals del franquisme, que va ser elaborada i aprovada el 9 de març de 1938 a imitació de la Carta del Lavoro promulgada a Itàlia per Edmondo Rossoni i el Gran Consell Feixista italià a l'abril de 1927​.
  • Abolició de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (Zona insurrecta)

    Abolició de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (Zona insurrecta)

  • Ofensiva de Franco a Aragò

    Ofensiva de Franco a Aragò

    important campanya militar de la guerra civil espanyola iniciada a penes tres setmanes després de la fi de les hostilitats de la batalla de Terol i duta a terme per les tropes de l'Exèrcit Franquista. Trinxeres de Castejón del Pont. Decisiva victòria franquista
  • Tretze punts de Negrím (Zona republicana)

    Tretze punts de Negrím (Zona republicana)

    El primer acte polític del govern socialista de Juan Negrín durant la guerra civil espanyola. Van ser publicats el 30 d'abril de 1938​ i eren una exposició del seu programa polític.
  • Batalla de l'Ebre

    Batalla de l'Ebre

    El 25 de juliol del 1938, va començar una revolta que va finalitzar el 15 de novembre del mateix any amb la victoria del bàndul Franquista. Va durar 115 dies i va ser una de les més importants.
    El govern republicà va organitzar una ofensiva. Va creuar el riu Ebre del marge esquerra al marge dret.
  • Retirada de les Brigades Internacionals (Àmbit internacional)

    Retirada de les Brigades Internacionals (Àmbit internacional)

  • França i Anglaterra reconeixen el govern de Franco (Ámbit internacional)

    França i Anglaterra reconeixen el govern de Franco (Ámbit internacional)

  • Exili del govern a França (Zona republicana)

    Exili del govern a França (Zona republicana)

  • Caiguda de Barcelona

    Caiguda de Barcelona

    Després de la Batalla de l'Ebre, els nacionals van avançar i varen ocupar Barcelona el gener del 1939.
  • Caiguda de Catalunya

    Caiguda de Catalunya

    Els nacionals arriben a la frontera francesa, i a Catalunya es dona per acabada la Guerra Civil.
  • Cop d'Estat del coronel Casado i entrada dels nacionals a Madrid

    Cop d'Estat del coronel Casado i entrada dels nacionals a Madrid

  • Últim comunitat de guerra, Burgos (Zona insurrecta)

    Últim comunitat de guerra, Burgos (Zona insurrecta)