Acd af19

Guerra Civil Española

  • Començament de la guerra

    Començament de la guerra
    La guarnició de l'exèrcit espanyol del nord d'Àfrica es va revoltar contra el govern de la República iniciant una Guerra Civil que va durar 3 anys amb el resultat de més de 600.000 morts. La guerra va devastar el país sencer. D'aquella guerra va néixer una dictadura ,la del general Franco, que va durar 39 anys, durant els quals es va practicar una repressió feroç, especialment a Andalusia i Extremadura i, més tard, al País Basc i Catalunya.
  • Francisco Franco

    Francisco Franco
    Francisco Franco va començar la seva carrera militar en la guerra del Rif, aconseguint la graduació de general amb tan sols trenta-tres anys. A la fi de la II República, Franco es va unir al cop d'estat liderat per Emilio Mola i, una vegada començada la guerra, va dirigir als exèrcits del Protectorat espanyol a Àfrica. Després de diverses victòries, va ser nomenat Generalíssim, la qual cosa li va permetre convertir-se en dictador d'Espanya l'1 d'abril de 1939 fins a la seva mort en 1975.
  • Reconeixement oficial del govern de Franco

    Reconeixement oficial del govern de Franco
    Zona franquista és el nom amb el qual es coneix a la zona d'Espanya que, en el transcurs de la guerra civil, va estar sota el domini dels revoltats. El 18 de novembre va ser reconeguda com a representant de l'Estat espanyol pels països europeus que els van donar suport, com l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista. Al febrer de 1939, a prop ja el final de la guerra, va ser reconeguda també pels governs de França i el Regne Unit.
  • Emilio Mola Vidal

    Emilio Mola Vidal
    Emilio Mola Vidal, nascut al juliol de 1887, va ser un militar espanyol que, igual que Franco, va consolidar la seva carrera militar en la guerra del Rif, on va ser ascendit a capità.
    Mola va dirigir el Cop d'estat en 1936 contra la II República i es va fer càrrec de l'Exèrcit del Nord en la guerra. A més, va establir els mètodes de repressió destinats als simpatitzants del Front Popular.
    Mola va morir el 3 de juny de 1937 en un accident aeri, deixant a Franco com a únic líder dels colpistes.
  • Assetjament a Madrid

    Assetjament a Madrid
    Després de l'ofensiva de Biscaia i la caiguda de Bilbao, l'exèrcit franquista va continuar amb el punt de mira posat sobre Santander. Davant aquesta situació l'Estat Major republicà va decidir donar un cop d'efecte sobre una posició que distragués i retardés a les tropes del front nord: les úniques tropes que havien demostrat estar a l'altura de les circumstàncies, per la qual cosa va quedar clar que l'ofensiva seria en aquest sector.
  • Batalla de Guadalajara

    Batalla de Guadalajara
    Va ser un enfrontament en la guerra civil espanyola que va tenir lloc a Guadalajara, lloc per on els exèrcits de Franco van intentar penetrar per a, així, arribar a la capital, Madrid.
    La batalla va començar el 8 de març amb una ofensiva italiana del Corpo di Truppe Volontarie, aliats dels revoltats. Entre el 12 i el 14, les forces republicanes van ser atacades per l'exèrcit franquista i, finalment, l'avanç italià va ser detingut per tres batallons de les Brigades Internacionals.
  • Fundació de la Falange i les Jons

    Fundació de la Falange i les Jons
    Franco va unificar, mitjançant l'anomenat Decret d'Unificació, la Falange i el Carlisme, donant lloc a la denominada Falange Espanyola Tradicionalista de les Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista (FET de les JONS). Aquesta organització, que també es coneixerà com a Moviment Nacional, constituirà el Partit únic oficial a Espanya entre els años1939 i 1975.
  • Bombardeig Guernica

    Bombardeig Guernica
    A dos quarts de cinc de la tarda, la vila basca de Guernica va ser objecte d'un cruel bombardeig protagonitzat per la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionària italiana, que combatien a favor dels revoltats contra el govern de la Segona República Espanyola. El 70% dels edificis van resultar destruïts i van ser registrats un total d'entre 120 a 300 morts. Aquest bombardeig indiscriminat va convertir a aquesta ciutat en un símbol.
  • Conqueriment de Bilbao

    Conqueriment de Bilbao
    La presa de Bilbao va ser un fet decisiu per a l'exèrcit revoltat a causa de la situació estratègica de la ciutat i les seves indústries i fàbriques d'armes.
    La batalla va començar el 13 de juliol de 1937, quan l'Exèrcit del Nord, acompanyat per intensos atacs aeris alemanys i italians, va infringir la defensa ("Cinturó de Ferro") del bàndol republicà. Després, la batalla es va traslladar als suburbis i, finalment, el 19 la ciutat va ser presa pels revoltats, que van exercir una dura repressió.
  • Batalla de Brunete

    Batalla de Brunete
    Quinze milles a l'oest de Madrid, els republicans intenten que els nacionalistes s'allunyin de la capital i de les àrees al nord en la Batalla de Brunete. Inicialment, els Republicans van tenir èxit, però es van veure obligats a retirar-se i van sofrir baixes devastadores.
  • La guerra de Teruel

    La guerra de Teruel
    Es denomina Batalla de Terol a l'ofensiva que l'exèrcit republicà va fer sobre el sortint de la zona controlada pels nacionals que marcava la ciutat de Terol. Va tenir lloc entre el 15 de desembre de 1937 i el 22 de febrer de 1938 a la ciutat de Terol i els seus voltants.
  • La zona nacional

    La zona nacional
    Els revoltats dominaven el Marroc, Canàries, Balears, Galícia, Àlaba, Aragó, Castella la Vella, Extremadura i part d'Andalusia, per la qual cosa controlaven la producció agrícola i ramadera. Comptaven amb el suport de l'Església, dels militars conservadors, monàrquics i catòlics, i d'un exèrcit que superaven en organització i disciplina al republicà.
    Durant la guerra, el poder dels revoltats es va concentrar en Franco, nomenat Generalíssim.
  • La batalla de l'Ebre

    La batalla de l'Ebre
    La Batalla de l'Ebre va ser la batalla més llarga i sagnant de la Guerra Civil. Es va desenvolupar durant els mesos de juliol i novembre de 1938 i va ser la batalla decisiva ja que va permetre la victòria dels revoltats en la Guerra Civil.
    Malgrat que els republicans anaven vencent inicialment, després d'un gran nombre de baixes humanes i materials i quatre mesos de lluita, les tropes republicanes, dirigides per Vicente Rojo, van travessar el riu Ebre i els revoltats van obtenir la victòria.
  • Conquesta de Catalunya

    Conquesta de Catalunya
    L'ofensiva de Catalunya va ser la conseqüència directa de la Batalla de l'Ebre, sent una de les últimes batalles que es van lliurar en la Guerra Civil, de desembre de 1938 a febrer del 39, i que es va saldar amb la victòria de les tropes franquistes. L'objectiu dels revoltats era la presa de Barcelona, en tractar-se d'una valuosíssima ciutat que, juntament amb la resta de la regió catalana, havia romàs en el bàndol republicà des del començament de la guerra.
  • Cop d'estat del coronel Casado

    Cop d'estat del coronel Casado
    A causa de la victòria dels franquistes a Catalunya el 5 de març de 1939, el Coronel Casado va donar un cop d'estat contra el Govern de Negrín. El cop de Casado va triomfar després de desencadenar-se a Madrid una guerra entre les forces casadistas i els partidaris de la política de resistència de Negrín. Es va formar un Consell Nacional de Defensa que va iniciar les converses amb el bàndol revoltat però el General Franc només va acceptar la rendició incondicional de l'Exèrcit Popular Republicà.
  • Conseqüències socials i polítiques de la guerra

    Conseqüències socials i polítiques de la guerra
    Va suposar unes pèrdues econòmiques per a Espanya per valor de 35 mil milions de pessetes. A més es van destruir aproximadament mig milió d'habitatges i va quedar inservible una part considerable de la marina i de l'estesa ferroviària. Van desaparèixer dues terceres parts de la ramaderia i una tercera de la producció agrícola i industrial. D'altra banda, mig milió de persones va partir a l'exili, gairebé 500.000 van morir, altres 400.000 van resultar ferits i va haver-hi molts presoners.