Guerra Civil

By Hants
  • CRISI DEL 1898

    Una altra causa de la guerra civil, canviant la mentalitat de l'exèrcit espanyol. Evoluciona del liberalisme al conservadorisme. La personalitat de Catalunya i el catalanisme polític formen una de les causes més importants de l'aixecament militar.
  • ELECCIONS GENERALS DEL FEBRER DEL 36

    El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i les últimes de la Segona República Espanyola. Aquestes van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular.
  • ASSASSINAT DE JOSÉ DEL CASTILLO

    Un grup de falangistes va assassinar al tinent de la Guàrdia
    d’Assalt i a José del Castillo
  • ASSASSINAT DE CALVO SOTELO

    Un grup de guàrdies d’assalt van assassinar un dels líders la dreta monàrquica espanyola, José Calvo Sotelo, com a reacció a l’assassinat de José del Castillo. Aquest fet va provocar que el general Franco decideixi unir-se al cop d’Estat que se estava preparant contra la República.
  • ALÇAMENT MILITAR A MELILLA

    El coronel Yagüe, cap de la Legió, es va aixecar en armes contra la República, i es va estendre ràpidament a Ceuta.
  • Period: to

    PRIMERA ETAPA

    Amb objectiu d'ocupar Madrid, Mola ho va intentar des del nord però a les serralades del Sistema Central el van aturar. Franco va iniciar un avanç ràpid pel sud.
  • Period: to

    ENTRADA DE LES TROPES D'ÀFRICA A LA PENÍNSULA

    Les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament de
    Franco entren a la península amb l’objectiu d’ocupar Madrid.
  • Period: to

    COP D'ESTAT DE 1936

    Un sector de l'exèrcit el va dissenyar. Sanjurjo era el cap
    de la conspiració i va tenir el suport de militars de la Falange. Mola que estava destinat a Pamplona, va ser el director. Van aixecar-se en algunes ciutats, però no va triomfar.
  • ARRIBADA AL MARROC

    L’alçament militar es va estendre pel Marroc. L'exèrcit d’Àfrica va ser la força més important del cop, jal ser la millor equipada i la més ben entrenada. El mateix dia Franco va assegurar l'èxit.
  • DIMISSIÓ DE QUIROGA

    Casares Quiroga va dimitir per no saber com gestionar la situació.
  • ARRIBADA A TETUAN I ESTAT DE GUERRA A PAMPLONA

    Franco arriba Tetuan i es dirigeix a la Península com a cap de l'exèrcit d’Àfrica. A la vegada, Mola decreta l’estat de guerra a Pamplona.
  • JOSÉ GIRAL COM A CAP DEL GOVERN

    José Giral va succeir a Casares Quiroga com a cap de govern.
  • FRACÀS DE L'AIXECAMENT A CATALUNYA

    A Barcelona, els militars insurrectes, sota la direcció del general Goded, van fer sortir les tropes de les casernes amb l'objectiu d'ocupar els centres de poder de la ciutat. Goded va ser fet presoner i Lluís Companys va dir per ràdio que van perdre.
  • Period: to

    GOVERN DE GIRAL

    Les forces d'esquerra van veure la possibilitat de dur a terme una revolució social. Giral va dissoldre l'exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de voluntaris, en els quals havien d'integrar-s'hi les milícies.
  • MORT DE SANJURJO

    Va morir en un accident aeri venint cap a Espanya.
  • COMITÈ DE MILÍCIES ANTIFEIXISTES

    Amb la nova situació establerta a Catalunya, les persones armades constituïen un poder paral·lel al del govern, pel que el govern convoca a la CNT-FAI i els ofereix establir aquest comitpe.
  • CONSTITUCIÓ DEL COMITÈ DE MILÍCIES ANTIFEIXISTES

    Presidit per Companys, es converteix en el centre de poder..
    S'encarregava de controlar l'ordre públic i organitzar les columnes de voluntaris i recuperar zones ocupades per insurrectes. Els nacionals tenien ajuda italiana (avions), i recuperen les Balears, menys Menorca.
  • CONSTITUCIÓ DE LA JUNTA DE DEFENSA NACIONAL

    Es constitueix la Junta de Defensa Nacional a Burgos pel general Cabanellas, aprova alguns decrets que abolien la legislació republicana.
  • CREACIÓ DEL COMITÈ DE NO INTERVENCIÓ

    La República va demanar suport a França, però per la pressió de Gran Bretanya va impulsar la creació del comitè de no intervenció. Això va suposar una de les causes de la derrota de la República.
  • ARRIBADA DELS PRIMERS AVIONS ITALIANS

    Itàlia va ajudar a Franco. El dia 30 van arribar quasi una desena d'avions i més endavant el Corpo Truppe Volontarie.
  • CREACIÓ DE LA CONSELLERIA DE DEFENSA

    La Generalitat va haver de fer front a l'Estatut d'Autonomia, pel que va crear la conselleria de defensa que s'encarrega del control de punts duaners, provocant tensions amb el govern central i amb la República.
  • OCUPACIÓ D'ALMENDRALEJO, MÉRIDA I BADAJOZ

    Les tropes nacionalistes, sota el comandament de Yagüe, entren a Almendralejo, Mérida i Badajoz, provocant posteriorment una gran repressió a aquests territoris
  • CONSELL D'ECONOMIA DE CATALUNYA

    La Generalitat va crear la conselleria de Defensa i el d'Economia, que s'encarrega d'altres sectors.
  • Period: to

    GOVERN DE LARGO CABALLERO

    El 5 de setembre el socialista Largo Caballero forma per primer cop a Madrid un govern amb republicans, socialistes i comunistes. Ell pretenia crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra.
  • FRANCO ÉS ESCOLLIT PER EXERCIR DE COMANDAMENT MILITAR ÚNIC

    Franco és escollit a Salamanca com a comandament militar únic i li van concentrar en la figura de Franco tots els poders, convertint-lo en la màxima autoritat.
  • ALLIBERACIÓ DELS INSURRECTES DE TOLEDO

    Les tropes de Franco van alliberar als insurrectes de Toledo.
  • GOVERN DE LA GENERALITAT DE TARRADELLES

    Es forma un nou govern de la Generalitat presidit per Josep Tarradelles, representant totes les forces republicanes i obreres de Catalunya. El comitè de Milícies Antifeixistes es dissol.
  • NOMENAMENT DE FRANCO

    Es crea el decret que nomena a Franco com a Generalíssim i cap del govern de l'Estat Espanyol.
  • ELS PODERS ES VAN A BURGOS

    Els poders van a Burgos i construeixen la Junta Técnica del Estado, i Franco assumeix el poder absolut.
  • Period: to

    OFENSIVA A MADRID

    L’exercit nacional va començar a l'octubre una gran ofensiva sobre Madrid, arribant fins les afores de la ciutat. No van arribar a la capital gràcies a la Junta de Defensa.
  • PRIMERS BRIGADISTES INTERNACIONALS

    El 14 d'octubre van arribar els primers brigadistes, que eren tropes de voluntaris republicans, sent progressistes o d'esquerres.
  • ASSASSINAT DE PRIMO DE RIVERA

    Durant els primers messos de guerra molta gent va resultar assassinada, per exemple José Antonio Primo de Rivera.
  • Period: to

    BATALLA DE JARAMA

    Els nacionals ataquen el sud de Madrid. No van aconseguir prendre la capital.
  • OCUPACIÓ DE MÀLAGA

    Després de que els nacionals ocupessin la costa mediterrània, amb l'ajuda de vaixells i submarinms italians, que bombardejaven les ciutats des del mar, bloquejant ports.
  • Period: to

    OCUPACIÓ DE VIZCAYA

    Els nacionals inicien una ofensiva contra el País Basc dirigit per Mola.
  • Period: to

    SEGONA ETAPA

    Ofensives al cantàbric, al veure les dificultats de tenir la capital.
  • BOMBARDEIG DE GERNIKA

    La ciutat de Gernika va ser bombardejada per la Legió Còndor, com a càstig al poble i sense objectius militars.
  • Period: to

    GOVERN DE NEGRÍN

    A causa del curs estrepitós de la guerra, comunistes, socialistes i republicans d'esquerra es posen en contra del govern de Largo Caballero i il·legalitzen el POUM. Azaña crea el govern socialista de Negrín.
  • MAIG DEL 1937

    La CNT-FAI , el POUM i PSUC; i ERC i el govern de la Generalitat es topen violentament a la primavera del 37. S'enfronten i hi ha moltes víctimes.
  • OCUPACIÓ DE BILBAO

    Els nacionals ocupen Bilbao quan s'adonen que ja no tenen com defensar-se.
  • CATALANS FRANQUISTES

    Catalunya rebutja l'aixecament militar. D'igual manera, molts catalans es sentien identificats amb Franco i s'uneixen.
  • Period: to

    BATALLA DE BRUNETE

    Els republicans inicien una ofensiva per alleugerir la pressió del nord.
  • Period: to

    BATALLA DE GUADALAJARA

    Els italians inicien una ofensiva a Guadalajara però els republicans acaben guanyant.
  • Period: to

    BATALLA DE BELCHITE

    Comença la batalla de Belchite, al front d'Aragó-
  • OCUPACIÓ DE SANTANDER

    Les tropes de Franco entren a Santander i després a Astúries. Així la república perd la indústria metal·lúrgica.
  • PODER A BARCELONA

    El govern de la República es trasllada a Barcelona, provocant més tensions al haver-hi una "confrontació".
  • GOVERN DE VALÈNCIA A BARCELONA

  • Period: to

    TERCERA ETAPA

    Els republicans confiaven en guanyar i van intentar reformes de l'exèrcit.
  • Period: to

    OCUPACIÓ DE TEROL

    Inicien una ofensiva sobre Terol.
  • RECUPERACIÓ DE TEROL

    Franco torna a ocupar Terol i inicia la campanya d’Aragó aprofitant el desgast de les tropes republicanes.
  • Period: to

    OFENSIVA AL FRONT D'ARAGÓ

    Els nacionals ataquen el front d'Aragó
  • OCUPACIÓ DE SERÓS, AITONA I SOSES

    Els nacionals entren a localitats lleidatanes.
  • OCUPACIÓ DE LLEIDA

    Els republicans es retiren de la riba esquerra del Segre i els nacionals ocupen Lleida.
    D’aquesta manera el Segre es converteix en un límit fronterer i Lleida passa ser primera línia de foc durant uns 9 mesos.
  • FRANCO DEROGA L'ESTATUT DE CATALUNYA

  • OCUPACIÓ DE BALAGUER, CAMARASA I LES CENTRALS HIDROELÈCTRIQUES

  • OCUPACIÓ DE CASTELLÓ

    Les tropes franquistes arriben al Mediterrani ocupant Castelló. Va suposar la separació de Catalunya de la zona republicana.
  • ÚLTIMA OFENSIVA DE L'ESTAT REPUBLICÀ

    Intenten una última ofensiva aconseguint conquerir Ascó, Flix i Mora d'Ebre, prenent millors posicions per la guerra. Al arribar al marge de l'Ebre no podien continuar.
  • Period: to

    BATALLA DE L'EBRE

    Es lluitava per cada pam de terreny.
  • ACORD DE MUNIC

    L'Acord de Munic era un acte subscrit pels caps de govern d’Alemanya , Itàlia, França i la Gran Bretanya, que preveia la cessió de la regió dels Sudets al Tercer Reich després d’un plebiscit supervisat internacionalment.
  • CONTRAOFENSIVA NACIONAL

    Contraofensiva dels nacionals amb un gran desplegament de forces militars i amb la qual van aconseguir avançar.
  • OCUPACIÓ MORA D'EBRE

    L'exèrcit franquista entra a Mora d'Ebre.
  • Period: to

    QUARTA ETAPA

    Ocupació de Catalunya, per part dels nacionals, desprès de la batalla de l’Ebre amb la qual els republicans van quedar gairebé sense possibilitats d’oferir resistència.
  • INICI DE L'OFENSIVA SOBRE CATALUNYA

    Els nacionals entren pel nord, i les tropes italianes pel sud. Van avançar ràpidament.
  • OCUPACIÓ DE BARCELONA

  • Period: to

    RETIRADA DE L'EXÈRCIT REPUBLICÀ

    La retirada va suposar milers d'exiliats i una gran repressió traduïda en milers d'empresonats i morts
  • Period: to

    FI DE LA REPÚBLICA

    L'únic territori republicà era la zona centre, i el president va fer un últim intent per defensar el territori republicà i reorganitzar l'exèrcit.
  • OCUPACIÓ DE GIRONA

  • EXILI DE CÀRRECS GOVERNAMENTALS REPUBLICANS

    Azaña, Companys, Aguirre, Negrín u Martínez Barrio s'exilien a França
  • LLEI DE RESPONSABILITATS POLÍTIQUES

    Es crea i aprova la Llei de responsabilitat política per matar els "rojos".
  • FI DE LA GUERRA A CATALUNYA

    L’exèrcit franquista entra a Puigcerdà i Portbou i la guerra es considera acabada a territori català.
  • RECONEIXEMENT DE FRANCO

    Franco es reconegut per França com a caudillo i Azaña renuncia al càrrec de president.
  • COP D'ESTAT DE CASADO

    Casado intenta un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies, però Franco no accepta.
  • OCUPACIÓ DE MADRID

  • Period: to

    OCUPACIÓ DE LA RESTA DE TERRITORIS

    Ocupen la zona mediterrània restant.
  • COMUNICAT DE FI DE GUERRA

    Franco firma un comunicat que dona la guerra per finalitzada, guanyant el bàndol nacional.
  • OCUPACIÓ DE TARRAGONA

    Entren a Tarragona mentre l'aviació bombardejava diferents localitats Catalanes