-
La guerra de Cuba
La guerra de Cuba va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar Espanya i als Estats Units el 1898, resultat de la intervenció nord-americana a la guerra d'Independència cubana.
Al final del conflicte Espanya va ser derrotada i els seus principals resultats van ser la pèrdua per part d'aquesta de l'illa de Cuba, que es va proclamar república independent, però va quedar sota tutela dels Estats Units. -
Majoria d'edat d'Alfons XIII
Alfons XIII fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941). Fou fill pòstum d'Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria. -
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla. -
Canajelas inicia el reformisme liberal
El govern de José Canalejas va ser el govern espanyol presidit pel liberal José Canalejas entre febrer de 1910 i novembre de 1912 durant el període constitucional del regnat d'Alfons XIII.
El govern del liberal Segismundo Moret, que havia succeït al govern llarg d'Antonio Maura, va durar pocs mesos. La seva aproximació als republicans va obrir una crisi en el partit liberal que va ser aprofitada pel rei per intervenir i nomenar al febrer de 1910 a José Canalejas com a nou president del govern. -
Creació de la Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.Tot i que havia de tenir funcions purament administratives i que les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política.Va ser presidida per Enric Prat de la Riba i després per Josep Puig i Cadafalch i es va convertir en un ens bàsic que va contribuir a modernitzar un país. -
Crisi espanyola de 1917
La Vaga general a Espanya de 1917 es refereix a la vaga general, considerada pel seu caràcter una vaga general revolucionària que va tenir lloc a Espanya el mes d'agost de 1917. Va ser convocada per la UGT i el Partit Socialista Obrer Espanyol, i en alguns llocs va ser recolzada per la CNT. La vaga general va tenir lloc en el context històric de la Crisi de 1917, durant la monarquia d'Alfons XIII d'Espanya i el govern d'Eduardo Dato. -
Assassinat de Dato. Desastre d'Annual
El president del Govern espanyol i polític del Partit Conservador Eduardo Dato va morir a Madrid el 8 de març víctima d'un atemptat anarquista. La batalla d'Annual va ser una gravíssima derrota militar espanyola davant els rifenys comandats per Abd el-Krim. Es va produir el 22 de juliol de 1921 prop de la localitat marroquina d'Annual. -
Cop d'Estat de Primo de Rivera
El cop d'estat de Primo de Rivera va tenir lloc en Espanya entre el 13 i el 15 de setembre i va estar encapçalat pel llavors Capità General de Catalunya Miguel Primo de Rivera. Va tenir com a conseqüència la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera gràcies sobretot al fet que el rei Alfons XIII no es va oposar al cop i va nomenar al general revoltat Cap del Govern al capdavant d'un Directori militar . -
Dessembarcament d'Alhucemas
El desembarcament d'Alhucemas va ser un desembarcament militar dut a terme el 8 de setembre a Al Hoceima per l'exèrcit i l'Armada espanyoles i, en menor mesura, un contingent aliat francès, que propiciaria la fi de la Guerra del Rif, se'l considera el primer desembarcament aeronaval de la història mundial. -
Pacte de San Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià és el nom que reben els acords a què van arribar, el 17 d'agost , a Sant Sebastià, els representats republicans de tot l'estat espanyol, per pactar la instauració de la República i liquidar la monarquia borbònica. -
Constitució de 1931
La Constitució de 1931 fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes. -
Proclamació de la Segona República Espanyola
La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou RÈGIM polític republicà que va succeïr la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia Quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la normalitat constitucional amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer. -
Reforma agrària
La Llei de Reforma Agrària d'Espanya de 1932, promulgada el 9 de setembre, va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia en la meitat sud d'Espanya on al costat dels latifundis propietat d'uns milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables. -
Revoltes a Asturies
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. Va ser un episodi que ocorre dintre d'un procés més ampli que va ocórrer en conjunt d'Espanya i es va denominar Revolució de 1934. -
Revoltes a Catalunya
El descontentament davant del rebuig a la Llei de Contractes de Conreu més la incorporació dels membres de la CEDA al govern de Madrid va provocar que, el 6 d’octubre, en declarar-se la vaga general revolucionària contra el nou govern, Lluís Companys declarés, com ja ho havia fet Francesc Macià, tot i que en unes altres circumstàncies, l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. -
Cop d'Estat
El 18 de juliol de 1936 Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol nacional va fer una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola. -
Eleccions: triomf del front popular
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular. -
Inici Guerra civil
La Guerra Civil espanyola va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat. -
Batalla de l'Ebre
La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938,[9] a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà. Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta van viure la major acumulació de forces combatents de la història de Catalunya i van amarar-se amb la sang de desenes de milers d'homes. -
Fi de la guerra
El general Franco firma el último parte del portal guerra: "En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército rojo, han alcanzado las tropas nacionales sobre Últimos Objetivos militares. La guerra civil ha terminado ".
