Franquisme

FRANQUISME (1939-1975)

  • FRANQUISME A CATALUNYA

    FRANQUISME A CATALUNYA

    Quan les tropes franquistes van entrar a Catalunya Franco va signar el decret d'abolició de l'Estatut de Catalunya que posava fi a l'autogovern. La política franquista va voler esborrar la identitat catalana i va reprimir tot el signe de catalanitat. La llengua castellana s’hi va imposar com a llengua oficial. No es podien publicar llibres, revistes, diaris en català i va desaparèixer el teatre, la radio, el cinema…
  • FUERO DEL TRABAJO

    Regulava les relacions laborals i establia els principis del nacionalsindicalisme
  • Period: to

    LES " LEYES FUNDAMENTALES"

    El règim va elaborar les Leyes fundamentales, que no tenien res a veure amb una constitució democràtica. Les cinc primeras van ser: El fuero del trabajo (1938), la Ley Constitutiva de las Cortes (1942), Fuero de los Españoles(1945), Ley del Referéndum Nacional (1945), Ley de Sucesión (1947).
  • Period: to

    SEGONA GUERRA MUNDIAL

    El juny del 1940, Espanya va declarar l ano bel·ligèrancia, fet que comportava suport diplomatic i econòmic a l'Eix.
  • Period: to

    CONSOLIDACIÓ DEL FRANQUISME

    · La necessitat d'un canvi d'imatge
    · Els anys del boicot internacional (1945-1947)
    · La Guerra Freda salva el franquisme
  • FI DE LA GUERRA CIVIL

    FI DE LA GUERRA CIVIL

    Van acabar quatre anys de Guerra Civil
  • MISERABLES CONDICIONS DE VIDA

    MISERABLES CONDICIONS DE VIDA

    Durant la dècada del 1940 van protagonizar els salaris baixos, l'escassetat de productes i els preus elevats.
    El nivell de vida de la població va disminuir a causa de salaris baixos i l'inflació. Aquesta situacionista va obligar a molts treballadors a treballar fins a 12 i 14 hores diàries.
    Durant tota la dècada va incrementar la taxa de mortalitat, sobre tot la infantil.
    El 1945, l'esperança de vida es situava entre els 47 i 53 anys, índexs per sota del 1935.
  • DIVISIÓN AZUL

    DIVISIÓN AZUL

    El cunyat de franco (ramón serrano suñer) ministre d’afers exteriors va proposar que voluntaris espanyols (División Azul) donessin suport a les tropes alemanyes que lluitaven contra la URSS. També molts espanyols van ser enviat a alemanya a treballar. L'octubre de 1943, Franco, peressionat per le govern britànic i americà, va tornar a l'estat de neutralitat i va dissoldre la División Azul.
    Amb la derrota definitiva de l'Eix el 1945. EL règim franquista va veure perillar la dictadura.
  • LEY CONSTITUTIVA DE LAS CORTES

    LEY CONSTITUTIVA DE LAS CORTES

    Creava les Corts com a òrgan legislador nomas deliberatiu i supeditat a Franco
  • FUERO DE LOS ESPAÑOLES

    Declaración de drets dels espanyols subordinada las principies del Movimiento sense cap garantia de poder-los exercir.
  • LEY DEL REFERÉNDUM NACIONAL

    El cap d'Estat podia sotmetre a consulta popular les qüestions que considerés oportunas.
  • CANVI D'IMATGE

    El règim franquista es va presentar com un règim catolícenlas, conservador i anticomunista. El règim aconseguix sobreviure mantenint els aspectes essencials d'una orientació totalitària.
  • Period: to

    AÏLLAMENT INTERNACIONAL

    La postguerra mundial va suposar una etapa d'aïllament i de rebuig internacional:
    · Condemna de les Nacions Unides
    · Tancament de frontera de França
    · Retirada d'ambaixadors
    · No Pla Marshall
    · No OTAN
  • LEY DE SUCESIÓN

    LEY DE SUCESIÓN

    Establia Espanya com a regne i preveia la monarquia com a successora del franquisme. Ratificava Franco com a cap de l'Estat.
  • GUERRA FREDA

    GUERRA FREDA

    L'aparició de la Guerra Freda va salvar el franquisme, a causa que els països occidental necessitaven un bon ailliat en la lluita contra el comunisme. Es va anar acceptant internacionalment el règim.
  • REMODELAMENT DEL GOVERN

    Les dificultats polítiques i econòmiques, unides a la necessitat de suavitzar les très del franquisme mes semblants al franquisme, van portar a que Franco remodales el govern ami l'intensif de facilitar l'accostaient de les potències occidentals. Es va obrir una etapa de nacionalcatolicisme a causa de la gran importància dels catòlics.
  • MOVIMENTS POPULARS A BARCELONA

    MOVIMENTS POPULARS A BARCELONA

    El malestar a causa de les condicions de vida van provocar moviments populars a Barcelona el 1951. Va augmentar el billet del tramvia, manca de llibertats, protestes per els miserables salaris i la misèria.
  • Period: to

    RECONEIXAMENT INTERNACIONAL

    · Del falangisme al nacionalcatolicisme: primeres protestes en contra de la duresa de les condicions de vida i política.
    · L'entrada al context internacional: La Guerra Freda va obrir les portes a Espanya en l'àmbit internacional com a portaveu de l'anticomunisme.
    · Reorentació econòmica: la situació econòmica no millorava i el nivell de vida tampoc. Això va comportar naves protestes obreres i les primeres idees protestants dels moviments estudiantils.
  • ENTRADA INTERNACIONAL

    El reconeixament internacional definitiva va succeir el 1953 per mitjà de signar l'acord amb Estats Units i l'acord concordat amb la Santa Pau. El concordat va significar l'establiment explícit de la confessionalitat de l'Estat i un estatus de privilegi per a l'Església catòlica.
    Els americans van obtenir d'Espanya instal·lacions militars en territori espanyol. Franco va aconeguir el suport polític de la gran potencia, que aseguraba el règim una acceptació internacional progressiva.
  • Period: to

    VAGUES

    Van tornar a haver-hi un seguit de vagues protestant uncles industrials principlals. Les reclamacions salarias van portar a moviments vaguístics, sobretot en empreses metal·lúrgiques i químiques
  • LEY DE PRINCIPIOS DEL MOVIMIENTO NACIONAL

    LEY DE PRINCIPIOS DEL MOVIMIENTO NACIONAL

    Després de la reorentació del règim el primer moviment de Franco fou la promulgación de la Ley de Principios del Movimiento Nacional. Tots els funcionaris estaven obligats a jurar aquests principio abans de obtenir el càrrec.
  • PLAN DE ESTABILIZACIÓN

    La nova orientación económica va quedar recogida en el "Plan de estabilización", tres eixos d'actuació:
    · Estabilización de l'economia: elevación del tipos d'interès, limitación de crèdits bancaris i congelar els salaris.
    · Liberalización interior de l'economia: Eliminación d'organismes estatals interventors i reglamentació de preus fixos.
    · Liberalización exterior de l'economia: Eliminación de barreras en l'entrada de mercaderías extrangeres.
  • Period: to

    GOVERN DELS TECNÒCRATES

    · El nou govern dels tecnòcrates estava format per els sectors més reformistes del franquisme.
    · Convicció que el desenvolupament econòmic i social havia de consolidar el franquisme
    · Frenada del reformisme i messures repressives
  • TRANSFORMACIÓ DE L'AGRICULTURA

    TRANSFORMACIÓ DE L'AGRICULTURA

    En al dècada del 1960 es va produir la crisi de l'agricultura tradicional cerealista amb productivitat baixa. L'augment de demanda va provocar a l'intensificació dels conreus i la creación d'explotacions remadores modernes.
  • Period: to

    CREIXAMENT ECONÒMIC

    El motiu principal de l'expansió econòmica va ser la indústria. Les causes d'aquest creixament van ser la millora de la productividad industrial, importación de maquinària i tecnologia, baixos costos salarials...
    Paral·lelament es va produir un increment del pes dels serveis, comerç internacional i la construcció, Tot això, va promoure el desenvolupament del sector bancari.
    Es va generar un augment del 40% de la renda per habitant I la miller de la vida dels espanyols va ser notable.
  • Period: to

    MOVIMENTS DEMOGRÀFICS

    En un período de 15 anys la demografía espanyola va aumentar notablement. Aquest succes va ser provocar per la devallada de mortalitat i per l'elevació de la taxa de natalitat.
    Van haver-hi molts de moviments migratoris, sobre tot, interiors. Aquest fenomen va succeir debut a la atenció que captaven les grans ciutats industrials espanyoles i europees que oferten millor qualitat de vida i condicions de treball. L'èxode rural va ser molt intenso a les dones agrícoles latifundistes.
  • TRIBUNAL DE ORDEN PUBLICO (TOP)

    TRIBUNAL DE ORDEN PUBLICO (TOP)

    El Tribunal de Orden Publico va ser format per caviar l'imatge repressiva del règim que passava dels delictes polítics de la jurisdicció militar a la civil.
  • COMISSIONS OBRERES

    COMISSIONS OBRERES

    El 1964 és van multiplicar els conflictes laborals, això va comportar a la creació d'una nova organització (Comissions Obreres (CCOO) clandestina que impulsaba la lluita laboral i política.
    La image adjunta és de l'Organització CCOO el 1966 a Sabadell.
  • LEY DE PREMSA E IMPRENTA

    El ministre, Manuel Fraga Iribarne, va suprimir la censura previa i va admetre publicacions a revistes, dirais i llibres amb la llei de premsa i imprenta.
  • LEY DE BASES DE SEGURIDAD SOCIAL

    LEY DE BASES DE SEGURIDAD SOCIAL

    Va entrar en funcionamient la "Ley de Bases de Seguridad Social" que va ampliar els riscos de la població, es a dir, assegurances de malelties, vellera, viudïtat...
  • LEY ORGÁNICA DEL ESTADO

    Aquesta llei pretenia coronar l'edifici institucional del franquisme.
  • UNIÓ SINDICAL OBRERA

    UNIÓ SINDICAL OBRERA

    A partir del 1967 sindicalistes vinculats al CCOO es van unir i van fundar la Unió Sindical Obrera (USO)
  • Period: to

    ACTUACIONS DE L'OPOSICIÓ

    A Catalunya va haver-hi un notable increment d'actuacions de l'oposició. Va augmentar la cultura catalana (la parla catalana, projectes culturals, naves editorials...) i va anar acompanyat de campanyes reivindicatives en la defensa de l'ús de la llengua. Hi van haver vagues constants en el sector del metall, tèxtil, sanitat, banca... Aquests anys van propagar el lema "llibertat, aministia i Estatut d'Autonomia"
  • Period: to

    CRISI FINAL

    Molts succesos van fer iniciar una gran cirisi a Espanya:
    · El conflicte amb el Sàhara
    · Múltiples vagues, revolucions i moviements
    · Assesinat de Carrero Blanco
    ·Mort de Francisco Franco
  • CARRERO BLANCO VA SER NOMENAT PRESIDENT DEL GOVERN

    Carrero Blanco va ser nomenat president del govern, però va morir aquell mateix any assesinat per ETA en un atemptat a Madrid.
  • NOU GOVERN

    NOU GOVERN

    Es va formar un nou govern, presidio per Carlos Arias Navarro, que pretenia unir oberturistes i immobilistes gràcies al que va ser anomenat "espirítu del 12 de febrero", data que va presentar a les Corts el seu projecte d'obertura moderada.
  • JUNTA DEMOCRÁTICA

    JUNTA DEMOCRÁTICA

    A iniciativa del PCE es va construir a París la Junta Democrática, que integrava Comissions Obreres i partiste d'esquerra.
  • PLATAFORMA DE CONVERGENCIA DEMOCRÁTICA

    PLATAFORMA DE CONVERGENCIA DEMOCRÁTICA

    El PSOE va impulsar la Plataforma de Convergencia Democrática, el programa proposava la formación d'un govern provisional que implántese un règim democràtic.
  • CONFLICTE DEL SÀHARA

    CONFLICTE DEL SÀHARA

    El 1956 França va pactar amb el Marroc la independècia de la zona francesa, sense informar al govern Espanyol que es va veure obligat a actuar igual. Després d'un conflicto armas de poca durada, 1957 Espanya va cedir Ifni al Marroc. El 1975 el Marroc va exigir el llirament d'aquest territori. El rey Hassan II va organizar la marca Verda, una invadió pacífica. Davant el perill d'un conflicte bèl·lic va claudicar es va signar l'acord de Madrid, comportaba el lliurament del territori al Marroc.
  • MORT DE FRANCO

    MORT DE FRANCO

    Amb el contextde la condemna internacional de la repressiv franquista, tensions en el règim I la crisi provocada pel Sàhara, el 20 de novembre de 1975 va morir el general Franco. Deixant enrede una crisi evident.