-
Period: to
Objectiu: Madrid
L'objectiu del bándol nacional va ser conquistar Madrid, Mola va intentar avançar pel nord, fracasant. Mentrestant, el General Franco avança ràpidament pel sud. -
Alçament militar a Melilla
El coronel Yagüe s'aixeca en armes contra la República. El moviment es va estendre ràpidament a Ceuta i al Marroc. L'exèrcit mor va ser una gran addició a la sublevació, ja que estava més armat i format que les tropes peninsulars. L'aixecament també va tenir èxit a les Illes Canàries. -
Les tropes Africanes entren a la peninsula pel sud.
Al juliol del 36, les tropes Africanes comandades per Franco i Yagüe entren a Almendrejo, Mérida i Badajoz mentre avancen cap a Madrid. -
Tancament de la frontera francesa
Aquest fet va impossibilitar el subministrament d'armes i provisions per donar suport la República. -
Ocupació d'Irun
El general Mola ocupa Irun durant la campanya de Guipúscoa amb ajut dels Requetès Carlistes. -
Ocupació de Sant Sebastià
El general Mola entra a Sant Sebastià amb ajut dels Requetès carlistes a la campanya de Guipúscoa. -
Setge del Alcázar de Toledo
Durant el seu avanç, les tropes revoltades de Franco conquisten Toledo després d'un setge a l'Alcázar de Toledo que va durar 2 mesos. -
Ofensiva sobre Madrid
Les tropes sublevades comencen una ofensiva sobre Madrid. Arriben fins als afores de la capital on es troben una resistència molt dura, evitant la conquista de la ciutat. -
Setge a Oviedo
Després d'una sublevació interna a Oviedo declarada per Antonio Aranda, les milícies mineres i obreres setgen la ciutat. No obstant els continus bombardejos per part dels republicans, la ciutat va resistir durant tres mesos, fins que les tropes sublevades de Galícia aconsegueixen alliberar-la del setge. -
Conquista de la costa Mediterrania
El bàndol nacional capitanejat per Queipo de Llano van ocupar totes les ciutats costaneres fins a Málaga amb suport de la Luftwaffe i vaixells i submarins Italians. -
Batalla del Jarama
El bàndol sublevat junt amb les tropes Irlandeses i Italianes ataquen el sud de Madrid, sense aconseguir entrar a la capital. -
Batalla de Guadalajara
Les tropes italianes intenten entrar a Guadalajara, fracassen sofrint baixes importants. -
Period: to
Ofensiva a la franja Cantábrica
Davant els fracassos de la conquista de Madrid, Franco decideix canviar d'objectiu i organitza una ofensiva a la franja cantàbrica. -
Bombardeig a Guernika
El bàndol nacional capitanejat per Mola desencadenen una ofensiva al País Basc. Durant aquesta ofensiva, la Legió Còndor bombardeja Guernica, una població sense objectius militars. -
Period: to
Ofensiva republicana
Els republicans van començar una ofensiva al nord, a la batalla de Brunete, a Aragó, i Belchite -
Ocupació de Bilbao
Després de dures batalles, els republicans, que no tenien artilleria ni aviació, van cedir. -
Batalla de Santander
Les tropes de Franco entren a Santander amb ajut de tropes Alemanes i Italianes. -
Ofensiva a Asturies
L'exèrcit Nord republicà és completament destruït, el bàndol sublevat aconsegueix una victòria decisiva, en deixar la República sense indústria metal·lúrgica. -
Period: to
Batalla de l'Ebre
-
Ofensiva a Terol
L'exèrcit republicà recupera Terol. -
Ocupació a Tarragona
L'exèrcit franquista ocupa Tarragona mentre bombardegen nombroses localitats catalanes. -
Caiguda de Barcelona
L'exèrcit franquista entra a Barcelona. Molts refugiats de la república (polítics, civils i soldats) fugeixen a França per evitar repressions. -
Re-entrada a Terol
Franco torna a ocupar Terol. -
Derogació de l'estatut de Catalunya
Amb l'entrada a Catalunya, Franco deroga l'Estatut de Catalunya. -
Ofensiva a Catalunya
El bàndol nacional entra a Catalunya fins al riu Segre, ocupant Lleida. També conquisten les centrals hidroelectriques als pirineus. -
Ocupació de Castelló
Les tropes sublevades ocupen Castelló, separant completament Catalunya de la resta de la Republica. -
Ofensiva d'Aragó
L'exercit sublevat conquista Aragó, separant la zona republicana en dos i aïllant Catalunya. Aquesta victoria va ser decisiva. -
Ofensiva republicana a Catalunyua.
L'exèrcit republica creua l'Ebre recuperant Ascó, Mora d'Ebre, Flix, la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fateralla. No van poder continuar avançant. -
Contra-ofensiva sublevada
Les tropes sublevades comencen una contra-ofensiva, avançant fins a Mora d'Ebre. Va ser una victòria decisiva. -
Batalla de l'Ebre
Va ser una de les batalles més dures de tota la guerra. Va suposar la decadència definitiva de l'exèrcit republicà. -
Period: to
Ocupació de Catalunya
Després de la batalla de l'Ebre, l'exèrcit republicà estava massa debilitat per resistir. Es va produir l'ocupació de Catalunya. -
Primera ofensiva
La primera ofensiva franquista va ocupar Tremp en direcció al Segre. Alhora, les tropes italianes i el Cos de Navarra ocupaven Sorroca i Maials. L'exèrcit republicà estava mal coordinat i oferia poca resistència, l'ofensiva avançava ràpidament. -
Period: to
Fi de la República
A la república només li quedava Madrid, Castella la Manxa i la costa mediterrània des de València fins a Almeria.
Azaña torna de França per intentar reorganitzar l'exèrcit i defensar el territori restant. -
Caiguda de Girona
Les tropes de la IV divisió de Navarra ocupen Girona. -
Exili a França
Amb la caiguda de Catalunya, molts polítics i republicans fugeixen a França per evitar represalies. Alguns són: Azaña, Companys, Aguirre, Negrín i Martínez Barrio. -
Retirada de Catalunya
Les tropes franquistes entren a Puigcerdà i Portbou. La guerra es considerava acabada a Catalunya, no obstant encara quedaven petites resistències locals. Va comportar un altre gran exili de refugiats que fugeixen cap a França. -
Entra en vigor la Llei de Responsabilitats Polítiques
Aquesta llei pretén “liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja”. Ara els col·laboradors de la República van ser perseguits, els partits i sindicats suprimits, les manifestacions a favor de la identitat catalana prohibides. Ja no hi havia llibertat democràtica a Espanya. -
El govern Franquista reconegut per França i Gran Bretanya.
El govern franquista és reconegut de forma oficial per França i Gran Bretanya, en conseqüència, Azaña dimiteix del seu càrrec de president de la II República Espanyola. -
Cop d'estat de Casado
El Coronel Casado organitza un cop d'estat a Madrid, creant el Consejo de Defensa Nacional, amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Excloent als comunistes. Va intentar arribar a un acord amb Franco, però aquest va rebutjar totalment qualsevol mena de negociació. Casado és considerat com a “traïdor” i el cop d'estat va ser el cop definitiu a la República. -
Caiguda de Madrid
Aprofitant el cop d'estat a la ja molt debilitada Madrid, Franco ocupa la capital. Amb la baixa moral i les escasses racions de les tropes republicanes restants no van oferir gaire resistència.
En només tres dies després de la caiguda de Madrid, l'exèrcit franquista conquereix tots els territoris restants de la República, no obstant algunes resistències Comunistes encara tenien actius que resistien a Albacete, Alacant i València, que no van poder defensar de forma efectiva cap territori. -
Últim parte de guerra
L'últim part de guerra de la Guerra Civil Espanyola va ser firmat per Franco a l'1 d'abril de 1939 a Burgos, donant per conclosa la guerra.