-
El sexenni va iniciar-se amb la revolució de 1868, i va proposar un nou govern amb la constitució de 1869, (objectius: democràcia, llibertats i descentralització. L’any següent, Amadeu de Savoia va ser nombrat rei, però fets com l’assassinat del general Prim, “el grito de Yara” o la tercera guerra carlina van fer que dimitís. Per últim, va sorgir la primera república, que va durar un any però va tenir 4 presidents. El general Pavía va fer un cop d’estat que va portar la Restauració.
-
Alfons de Borbó, fill d’Isabel II és proclamat rei d’Espanya pel general Martínez Campos. Amb la seva coronació va començar la Restauració, on les classes conservadores van recuperar el control del poder.
-
Va començar a l’Estat espanyol un període on va incrementar el nombre d’habitants i l’economia general va prosperar. Tot i això, Espanya anava molt més endarrerida que la resta d'Europa
-
Les tropes liderades pel general Arsenio Martínez Campos van recuperar Olot i van apoderar-se de la Seu d’Urgell
-
Va finalitzar la tercera guerra carlina que havia començat 4 anys abans i que lluitava perquè Carles VII fos el rei. http://es.turismegarrotxa.com/itinerarios-y-rutas/recuerdos-de-la-ultima-guerra-carlista-274/
-
Els dos nous partits van poder iniciar la pràctica política ja que van reunir-se a les Corts Constituents
-
Es va pactar la Constitució de 1876 per garantir l’estabilitat del sistema amb el bipartidisme polític. La Constitució tolerava diferents religions que no fossin la cristiana però s’havien de practicar en privat, feia ús de dues càmeres: la del congrés i la del senat, hi havia fiscalitat, servei militar, propietat privada, dret de petició...
-
La població de l'estat espanyol va passar d'11 milions d'habitants el 1797 a 16 milions el 1877.
-
La restauració dels Jocs florals l'any 1859 va ser l'acte fulminant de la Renaixença, una lluita cultural i lingüística per recuperar el català. L'Atlàntida va ser una de les obres més representatives del procés. El poema èpic va ser guardonat en els Jocs Florals de 1877.
-
L’índex de mortalitat va patir una forta davallada, la qual cosa va provocar un inici de transició demogràfica a Espanya i va durar més de cinquanta anys. Les causes van ser la millora de l’alimentació i de les infraestructures urbanes higièniques i sanitàries.
-
Es va crear la llei electoral, que anava lligada a la Constitució del 1876 i que establia un sufragi censatari de manera que només votava un 5% de la població.
-
Neix la revista la Veu de Montserrat, que juntament amb Josep Torras i Bages i Jaume Collell van elaborar un cos doctrinal antiliberal i antidemocràtic que va tenir molta difusió i influència a la zona de la Catalunya rural més tradicionalista i conservadora. Ells pensaven que Catalunya era una nació perquè tenia una ànima que s’expressava per la llengua, la cultura i la religió, és a dir, volien retornar els valors tradicionals a la societat catalana.
-
El 2 de maig es va fundar de forma clandestina i dins l’àmbit de pensament marxista, el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), que va ser presidit per Pablo Iglesias.
-
La plaga de la fil·loxera va començar a introduir-se a Catalunya més tard que la resta d’Europa. És per això que Catalunya va tenir la febre d’or. Però el 1870 va arribar a través de l’Empordà. Va acabar destruint més de 400.000 hectàrees de vinya, que va suposar que Catalunya ja no recuperés l’extensió que havia tingut anteriorment.
-
El Vallès, el Penedès i el Priorat es van afermar com a comarques vinícoles durant la dècada del 1880.
-
Amb l’objectiu d’unir totes les tendències del catalanisme, es va convocar el Primer Congrés Catalanista. Es pretenia crear un centre cultural i científic i fer sentir la veu del poble català, que lluités contra el projecte que perjudicava el Dret privat de Catalunya.
-
Es va formar el primer govern liberal de Sagasta, la qual cosa va suposar la inauguració d’un període on l’associacionisme obrer estava més permès. Això va fer que l’anarquisme creixés, i que s’organitzés per primera vegada la Diada del Primer de Maig, on es celebrava el dia internacional dels treballadors. Es van fer manifestacions pacífiques, i es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores.
-
Es va crear el Centre Català, com a centre cultural i científic
-
Va començar una època d’emigracions cap a Amèrica. El 8% del total de la població espanyola va marxar, i això va fer que la reconstrucció de les organitzacions obreres fos difícil.
-
Va començar la crisi de la Borsa, que va provocar que en menys de dos mesos, les cotitzacions baixessin un 50%.
-
Es va crear el Segon Congrés Catalanista que aprovava la cooficialitat del català i exigia una política proteccionista.
-
Una de les iniciatives estatals va ser la Comissió de Reformes Socials, que pretenien impulsar propostes legislatives sobre problemes socials vigents i així millorar tot allò que durant la Restauració no s’havia pogut millorar. Durant la Restauració hi havia molta despreocupació i intransigència en temes socials.
-
Va ser el moment culminant del lideratge de Valentí Almirall ja que va aconseguir que signessin el Memorial de Greuges. Van signar la burgesia, les institucions més destacades, el Centre Català... Es defensaven els interessos morals i materials de Catalunya i es denunciava l’opressió que Castella exercia sobre Catalunya.
-
Va dur-se a terme el Pacte del Pardo, que era un acord entre Cánovas del Castillo i Sagasta per alternar-se en el govern de l'Estat.
-
: Es va abolir de forma definitiva l’esclavitud a Cuba. Tot i això, les autoritats espanyoles no van ser capaces de dur a terme un procés de reformes per ajornar el moviment independentista cubà.
-
La plaga de la fil·loxera es seguia expandint i es va estendre pel Penedès.
-
Els socialistes va constituir la Unió General de Treballadors (UGT), que tenia per objectiu principal aconseguir la jornada de 8 hores.
-
Van aprofitar que Maria Cristina, que era la reina regent va anar a Barcelona i li van presentar un missatge amb la reivindicació per a una Catalunya autònoma. Aquesta reivindicació l’havien dut a terme joves universitaris com Narcís Verdaguer, Enric Prat de la Riba, Josep Puig, Francesc Cambó...
-
Va començar una campanya popular que volia evitar que el Codi Civil espanyol eliminés el dret civil català.
-
El Codi civil espanyol deia que la dona havia d’obeir el seu espòs en tot, mentre que el català permetia la separació de béns, la qual cosa suposava una autonomia econòmica.
-
Es va crear la primera Societat Autònoma de Dones de Barcelona. Les fundadores van ser Amàlia Domingo, Teresa Claramunt i Ángeles López de Ayala.
-
Va començar a abandonar-se el sindicalisme i van començar a triomfar les idees més radicals i de violència individualista.
-
Va aparèixer una llei que anava lligada a la Constitució de 1876 i a la llei posterior del 1878 que permetia el sufragi universal masculí.
-
Es va crear la Unió Catalanista que pretenia treballar per la propaganda de les idees regionalistes i per la realització del programa del catalanisme, Lluís Domènech va ser el primer president i Prat de la Riba el secretari.
-
Es van redactar les Bases de Manresa, que incloïen elements federalistes i tradicionalistes. Volia la sobirania de Catalunya, Corts pròpies, el català com a única llengua oficial, organització del govern en comarques...
-
Va haver-hi l’atemptat terrorista de Barcelona contra Martínez i Campos, i dos mesos més tard la bomba del Liceu. Aquestes accions violentes individuals van ser degudes a la divisió entre els ideals de Catalunya i els d’Andalusia. Els dos creien en l’anarquisme, però Catalunya volia un sindicalisme de masses que estigués ben organitzat i amb vagues generals, mentre que Andalusia era més partidària de la revolució directa, incloent la violència.
-
Àngel Guimerà va fer un discurs a favor d’utilitzar la llengua catalana en fets públics. El seu discurs va ser el primer en català, i es va estrenar com a president de l’Ateneu Barcelonès.
-
Es va fundar el Partit Nacionalista Basc (PNB). Després que els bascos perdessin els furs tradicionals amb la última guerra carlina, va començar un moviment foralista. Sabino de Arana va proclamar que els bascos per temes de raça, religió, llengua i costums eren una nació independent i va convertir la reivindicació dels furs en el símbol de la sobirania basca.
-
Va començar la segona guerra de la independència cubana, va ser la definitiva. Les causes eren problemes econòmics: els criolls volien lliurecanvisme amb els països del seu entorn, sobretot els Estats Units, ja que podien fer molt bon negoci amb el sucre, però l’Estat espanyol no els hi permetia i els imposava proteccionisme, perquè volien reservar aquell mercat als productes espanyols. A més, també hi havia un conflicte polític: les Corts espanyoles no els concedien l’autonomia de l’illa.
-
José Martí va liderar la insurrecció nacional. Aquest cubà, que tenia pares espanyols, va ser un dels màxims causants de la independència cubana, i el van expulsar de l’illa. Després de ser expulsat va viatjar per Europa i Amèrica, i des d’allà va preparar la insurrecció. El van matar durant una acció bèl·lica.
-
El gener de 1896 va arribar a Cuba el general Weyler. Va reprendre la lluita, sense treva contra els insurrectes, i va imposar mesures dràstiques de repressió com per exemple la concentració de la població rural.
-
A les Filipines va iniciar-se un moviment independentista, amb Emilio Aguinaldo al capdavant, però l’exèrcit espanyol va aconseguir neutralitzar-lo el següent any.
-
Va haver-hi la bomba del carrer Canvis Nous, un exemple és de la lluita de la propaganda pel fet o acció directa.
-
Després d’aquests atemptats, Cànovas va respondre amb una repressió. Els processos de Montjuïc en són un exemple. Van ser empresonades 4.000 persones i 5 executats. És per això que la legislació espanyola es va endurir en contra de l’anarquisme, i van crear cossos especials de policia, que estaven sota comandament militar.
-
Va haver-hi l’assassinat de Cánovas del Castillo. Michele Angiolillo, que era un anarquista, el va matar a mode de venjança pels anarquistes que havien estat jutjats durant el procés de Montjuïc. A partir d’aquí, l’activitat terrorista va anar disminuint.
-
Anys enrere, havien arribat molts emigrants a Catalunya. La majoria anaven a Barcelona, de manera que es va acabar convertint en la ciutat més gran de la zona mediterrània espanyola.
-
L’11 de febrer d’aquest any va inaugurar-se el “Centro de la Unión Republicana” a Olot. Actualment hi ha l’Orfeó Popular. El centre tenia cafeteria i una sala d’actes per fer balls, teatre...
-
Un cop havia desaparegut la Societat Autònoma de Dones de Barcelona, la va succeir la Societat Progressiva Femenina, també creada per Ángeles López.
-
Va explotar el Maine, un vaixell nord-americà que estava al port de l’Havana, a Cuba. L’explosió encara no està aclarida, però els hi va ser suficient als nord-americans per declarar la guerra a Espanya. La guerra va ser molt curta perquè els EUA eren molt superiors bèl·licament, i a més, Espanya estava molt més lluny. Així doncs, l’Estat espanyol va perdre el seu imperi colonial: Cuba, Puerto Rico i Filipines. Amb aquestes pèrdues, també s’hi van sumar desastres econòmics, militar i polítics.
-
Va començar una evolució industrial que va aportar canvis com la substitució del vapor per l'electricitat com a forma d'energia, la concentració de la indústria pesant al País Basc i la tèxtil a Catalunya i la diversificació dels sectors.
-
Josep Torras i Bages va ser nomenat bisbe de Vic. Torras i Bages. Nascut a l’Alt Penedès, dedicar-se a l’estudi, i va publicar escrits filosòfics i religiosos. Ell s’oposava al catalanisme de Valentí Almirall, i és per això que en va proposar un de moderat i que etava vinculat a la religió catòlica.
-
Josep Morgades, bisbe de Barcelona, va exigir l’ús del català en la catequesi i la vida pastoral. Sumant-se a les idees de Guimerà.
-
Va començar una etapa d’increment de l’esperança de vida, que va passar de 35 a 50 anys. Les causes van ser la reducció de la mortalitat, degut al menor nombre de malalties infeccioses (millora dels serveis de neteja, la instal·lació del clavegueram, el control de la potabilitat de l’aigua) i la millor higiene dels aliments. Tot i això, altra vegada, Espanya anava un pas per darrere de la resta d’Europa.
-
L’índex d’analfabetisme mitjà espanyol era molt alt, 63%. A les zones agrícoles del sud era de 80% i a les industrials de 70%. Altre cop, Espanya estava endarrerida perquè França tenia un analfabetisme d’un 24%. Aquest alt índex contribuïa a les diferències socials.
-
Van presentar la candidatura dels “quatre presidents a les eleccions de diputats”, i van guanyar. La victòria va animar el catalanisme conservador a crear una plataforma electoral, la Lliga Regionalista, un partit de la burgesia, catalanista i conservador que servia per compartir les energies de descontent en una doctrina política. Un dels seus dirigents més carismàtics fou Enric Prat de la Riba, i va esdevenir el portaveu del jove partit.
-
-
Es van crear els Altos Hornos de Vizcaya al País Basc, on es concentraven les activitats relatives a l’extracció de carbó, els alts forns, la siderometal·lúrgia i la mecànica.
-
Alfons XIII va assolir la majoria d’edat, és a dir, va complir 16 anys. Va estrenar el seu diari personal i escriure: “Este año me encargaré de las riendas del estado, acto de suma transcendencia tal i como están las cosas, porque de mi depende si ha de quedar en España la monarquía borbónica o la república.” Alfons XIII va jurar la constitució per iniciar el seu regnat. Fins aquell moment, la seva mare, Maria Cristina, s’havia ocupat de la regència.
-
Va començar la descomposició del sistema de la Restauració. Aquest període es pot dividir en 4 crisis, la primera va de 1902 a 1907, i és una crisi del poder civil enfront del militarisme.
-
Va ser cap del govern conservador, ocupant-se de l’esperit regeneracionista. Va iniciar la "revolució des de dalt per evitar que la facin des de baix". Els seus objectius eren revitalitzar l’economia, normalitzar la vida política i modernitzar l’administració. Per aconseguir-ho va impulsar una llei de foment de la indústria, una reforma de la llei electoral i va portar un projecte de llei de reforma de l’administració local. Tots els intents per resoldre els problemes de l'Estat van fracassar.
-
Va publicar-se un acudit al setmanari Cu-cut! referent a la victòria de la Lliga en les eleccions municipals que es burlava dels militars espanyols. Van voler fer justícia i van assaltar la seu. Els autors van rebre el suport de la resta de l'Estat. L'estament militar va exigir al govern una llei de jurisdiccions, on els delictes contra l'exèrcit i la pàtria passessin sota control dels tribunals militars. El govern liberal hi accedirà l’any següent, i això va suposar un retrocés del civilisme.
-
Van començar a imposar-se aranzels tant a productes agraris com industrials. Això va ser perquè el govern havia anat incrementant el pes de l’intervencionisme per tal de de protegir i fomentar la pròpia indústria. La intervenció va crear els monopolis i va adoptar mesures proteccionistes, com per exemple la imposició d’aranzels.
-
Enric Prat de la Riba va fer "La Nacionalitat Catalana". Prat de la Riba era un dels advocats més significatius teòrics del catalanisme polític. Va ser director i membre fundador de "La Veu de Catalunya", fundador del Centre Nacional Català i de la Lliga Regionalista, va presidir la Diputació de Barcelona i va ser el primer president de la Mancomunitat.
-
Es va dur a terme la Conferència Internacional de Algeciras, a partir de la qual l’Estat espanyol exercia el protectorat sobre una part del Marroc. La presència a aquestes terres responia a la protecció de les places de Ceuta i Melilla, i a interessos diversos com el prestigi de l'exèrcit després del desastre de 1898, jugar el paper de "potència colonial” i explotar els rics jaciments.
-
Va sortir una llei que permetia la colonització de milers d’hectàrees que van ser atorgades a petits propietaris, també anomenats colons. A Galícia i algunes zones del nord hi havia minifundisme, on les petites explotacions eren fruit d’herències i no eren suficients per mantenir una sola família. A la resta de la Península hi havia finques d'extensió mitjana amb arrendaments de curt o llarg termini. El problema que hi havia molts pagesos sense terra i és per això que va sorgir la llei.
-
Es va produir la primera fita cap al sindicalisme de masses, on més de 50 societats obreres van crear la Solidaritat Obrera, una federació catalana. Estava formada per socialistes i anarquistes, era una alternativa obrera al republicanisme lerrouxista i al catalanisme regionalista.
-
Segueix la descomposició del sistema de la Restauració, s’acabava la primera crisis i començava la segona, on es trencava l’acord d’alternança política dels partits dinàstics, és a dir, el pacte del Pardo.
-
Es van aconseguir 41 dels 44 escons del Congrés de diputats després de la coalició de totes les forces catalanistes, la Solidaritat Catalana. Van defensar la derogació de la Llei de Jurisdiccions i la necessitat de que Catalunya tingués autogovern. Això va durar poc degut a les diferències de punts de vista dins el partit.
-
Es va fundar l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), una entitat fundada per Prat de la Riba per tal d'impulsar la cultura catalana en tots els àmbits. Una de les aportacions més importants va ser la publicació de les Normes Ortogràfiques.
-
Lerroux va fundar el Partit Republicà Radical amb l’objectiu de buscar l’enfrontament amb els nacionalistes. Era un partit modern amb activistes que s'hi dedicaven professionalment. Durant uns anys Lerroux va aconseguir un gran suport de les classes populars catalanes.
-
Es va constituir la Confederació Regional de Societats de Resistència. Solidaritat Obrera, però la repressió que va seguir la Setmana Tràgica va frenar-ne l'expansió.
-
Va haver-hi un nou enfrontament intern quan la Lliga va oposar-se a un projecte de l’Ajuntament de Barcelona que comportava la introducció a les escoles de la cooficialitat de la llengua catalana, a la vegada que implantava la coeducació i la neutralitat religiosa.
-
Les tropes espanyoles van perdre amb els rifenys al Barranco del Lobo i van sofrir moltes baixes. Van decidir augmentar el nombre de soldats al Rif amb els reservistes, molts d'ells estaven casats i amb fills. La injustícia va provocar un moviment de protesta, la Setmana Tràgica, una vaga insurreccional. Va ser una revolta molt violenta i caòtica, es van cremar convents, esglésies... quan les tropes van poder controlar-ho, la repressió va ser molt dura, amb detinguts, afusellaments...
-
Francesc Ferrer i Guàrdia va morir afusellat per ser acusat com a principal responsable dels fets de la Setmana Tràgica, la qual va portar conseqüències polítiques. Les crítiques a la repressió imposada van fer que caigués el Govern conservador.
-
Els líders del Partit Liberal van anunciar que ja no es relacionarien amb el Partit Conservador i van inicar una campanya de boicot total al govern. La campanya es deia ¡Maura no!, i va tenir el suport total de l’esquerra i de gran part de la premsa. El rei va retirar la seva confiança en Maura i va encarregar que es formés un nou govern.
-
El PSOE va obtenir 27 escons a les Corts, i a partir d’aquí, la seva força electoral i la seva influència en la vida política van créixer molt. Els principals líders eren Pablo Iglesias, Julián Besteiro, Indalecio Prieto i Francisco Largo Caballero.
-
Canalejas va començar a encapçalar el nou govern liberal i va aplicar un intent regeneracionista amb una política realista i conciliadora. Va implantar la Ley del candado, que prohibia l'establiment de nous ordes religiosos, però tot i això va mantenir una bona relació amb l'Església. També va signar tractats amb el govern francès i amb el Marroc, i va acceptar el projecte de Mancomunitat de Catalunya.
-
Va crear-se La Canadenca, una empresa creadora i distribuïdora d’electricitat. A Catalunya, gràcies a l’electrificació, va disminuir la dependència energètica gràcies a la hidroelectricitat.
-
Es va crear la Confederació Nacional del Treball (CNT), que defensava l'apoliticisme, l'acció directa i la defensa de la vaga general. Al nou sindicat li va costar molt consolidar-se.
-
La Diputació de Barcelona va llençar la idea de crear un organisme comú, “la reconstitució de la personalitat catalana, regida autonòmicament per una Diputació única”, que lluitava per drets com la llengua catalana, per exemple. Van presentar-ho a Canalejas.
-
Es va acabar la segona crisis de la descomposició del sistema de la Restauració i va començar la tercera, la crisi múltiple.
-
Canalejas va morir assassinat per un anarquista, i amb això el règim va ser més inestable.
-
A finals de l’any, El govern d’Eduardo Dato va autoritzar les diputacions catalanes a mancomunar-se amb una finalitat exclusivament administrativa.
-
Es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba era el president. Catalunya va aconseguir el reconeixement i la Lliga va assolir l'èxit més gran, però mai va tenir poder polític, només gestionava les atribucions provincials. La Mancomunitat va iniciar molts projectes com la construcció de la xarxa viària, l’establiment de xarxa telefònica. un pla d’acció agrària per les formes de producció, reafirmació de la llengua... Van tenir problemes de pressupost i es van endeutar.
-
Amb l'inici de la Primera Guerra Mundial, l'Estat espanyol es va declarar neutral perquè els interessos de l'Estat no incloïen un conflicte europeu i l'exèrcit estava mal preparat. Però, la neutralitat va fer que l’economia tingués repercussions com un increment de demanda de productes industrials i agraris. Els preus van apujar-se però la majoria no van reinvertir els beneficis en la millora dels sistemes de producció sinó que van sobreexplotar les instal·lacions velles i van malgastar diners.
-
La neutralitat va fer que del 1914 al 1918 pugessin molt els preus i el cost de vida. El preu del blat va pujar a un 72% i el de les patates, a un 90%. Això va suposar que els treballadors perdessin capacitat adquisitiva. Tots els increments industrials i agraris van fer possible que es consolidés la gran banca espanyola. D’aquesta manera es va consolidar una relació de dependència banca-indústria.
-
-
El PNB va passar a dir-se Comunió Nacionalista Basca i per tal d’atreure la burgesia al nacionalisme, va mostrar-se moderat i defensor de la industrialització i del progrés econòmic. Hi havia dues tendències: els que volien mantenir l’orientació independentista i els defensors de l’autonomisme.
-
Va sortir una segona llei unida a la del 1907 de la atorgació d’hectàrees a colons. Aquesta segona llei facilitava el repartiment de terres entre pagesos. Però totes les mesures van ser insuficients, i els grans propietaris van impedir qualsevol intent de dur a terme una reforma agrària.
-
-
Es va acabar la tercera crisis de la descomposició del sistema de la Restauració i l’any següent va produir-se la última crisis. L'agitació social va acabar en el cop d'Estat de Primo de Rivera.
-
Va arribar l'Assemblea de Parlamentaris de Barcelona, on els parlamentaris catalans es van reunir a l'Ajuntament de Barcelona i van convocar la resta dels parlamentaris espanyols. Van exigir al govern unes Corts que reformessin l'estructura política de l'Estat i que sanegessin la vida política; també volien sensibilitat davant les reivindicacions autonomistes. Només van fer una reunió.
-
Es va convocar una vaga general revolucionària on les classes populars manifestaven el seu descontentament per l'encariment de les subsistències bàsiques. La vaga general no va rebre el suport dels parlamentaris catalans ni dels militars de les Juntes, i va ser desigual. L’objectiu del comitè revolucionari va fracassar amb la intervenció de l’exèrcit, que va reprimir la insurrecció obrera per “defensar el dret i l’ordre”. Van haver-hi 70 morts, 200 ferits i 2.000 detinguts.
-
Va fundar-se el Partit Republicà Català, dirigit per Francesc Layret, Marcel·lí Domingo i Lluís Companys per tal de catalanitzar el republicanisme i atreure sectors de l’obrerisme perquè abandonessin l’apoliticisme.
-
Des de 1918, van fomentar-se societats obreres camperoles que reivindicaven augments salarials, l'abolició del treball a preu fet, la jornada de vuit hores i l'abaratiment dels productes de primera necessitat.
-
Es va impulsar una campanya per demanar l’Estatut d’autonomia per a Catalunya.
-
Va haver-hi un gran creixement del moviment sindical. El creixement més important, va ser a la CNT, l’any 1915 el sindicat tenia uns 15.000 afiliats; el 1919, va arrivar als 700.000 afiliats.
-
Es va crear la Federació Patronal de Barcelona, defensora de l’enfrontament amb els obrers. El febrer del mateix any La Canadenca va iniciar una vaga que va durar un mes i mig. Però la vaga es va reprendre perquè van incomplir la promesa d’alliberar els detinguts i el govern va endarrerir-se en l’aplicació dels acords. La fi de la vaga de La Canadenca, no va portar pau social, que va iniciar unes les lluites socials a Catalunya especialment dures.
-
Les tribus rifenyes s’anaven fent fortes i hostilitzaven les tropes espanyoles.
-
El general Silvestre va començar una ofensiva militar que va esdevenir un desastre per les tropes espanyoles. Les tropes rifenyes d’Abd el-Krim van guanyar i els espanyols van perdre tot el territori i van haver-hi 13.000 baixes. Es va exigir una investigació dels fets que va propulsar una crisi política, militar i monàrquica.
-
Es van fundar Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i l’Acció Catalana (1922), que partia de les inicials formulacions autonomistes de la Lliga.
-
Es va acabar la descomposició del sistema de la Restauració i la última crisi.
-
Va aparèixer el pistolerisme que va fer que la burgesia catalana i les forces polítiques conservadores donessin suport a la repressió contra els sindicalistes.
-
Es va crear la Unió Socialista de Catalunya (1923), que va ser creada per Rafael Campalans, Gabriel Alomar i Manuel Serra. Era molt nacionalista i estava allunyada dels socialistes espanyols. Les activitats durant la dictadura de Primo de Rivera van fer que fos l'opció política de la majoria de catalans. Els dirigents polítics de la Restauració no van saber reaccionar i es va buscar una alternativa de govern. Miguel Primo de Rivera va encapçalar un cop d'Estat que Alfons XIII va permetre.
