-
Eleccions del febrer de 1936
Les eleccions del febrer de 1936 es van desenvolupar enmig d’un clima de gran divisió entre
dretes i esquerres. A més, els mesos
que van precedir a l’esclat de la Guerra Civil es van caracteritzar per la tensió entre les
forces socials i polítiques. El clima polític es va crispar encara més amb l’assassinat del tinent José del Castillo. Com a reacció, un grup de guàrdies d’assalt van
assassinar un dels líders de la dreta monàrquica espanyola José Calvo Sotelo. Això va portar al cop d'estat. -
Period: to
PRIMERA ETAPA
Objectiu va ser Madrid -
El cop d'estat
El cop d’estat va ser dissenyat després del triomf del Front Popular en les eleccions de 1936. El general Sanjurjo, actuava com a cap de la conspiració i el director de la conspiració va ser, el general Mola. L’alçament militar va començar a Melilla el 17 de juliol de 1936 quan el coronel Yagüe, es va aixecar contra la República, i es va estendre ràpidament a Ceuta. -
El cop d'estat
El 18 de juliol la insurrecció es va estendre al Marroc i Franco es va aixecar a les Canàries. -
Les tropes d'Àfrica
Al juliol de 1936, les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general Franco van entrar a la península amb l'objectiu d'ocupar Madrid. Tot i així, en el seu avanç Franco es va desviar cap a Toledo per alliberar als insurrectes que estaven assetjats a l’alcàsser des del cop d’estat. -
El cop d'estat
El dia 19 el general Franco va arribar a la ciutat de Tetuan per a posar-se al capdavant de les tropes africanes i es va dirigir cap a la Península al front de l’exèrcit d’Àfrica.
Mola va decretar l’estat de guerra a Pamplona i amb l’ajut dels requetès va controlar Navarra. Simultàniament, els militars es van aixecar en diverses ciutats dels país. Els colpistes van triomfar a la Meseta Nord, excepte a Burgos i Valladolid i també Queipo de Llano va controlar tota Andalusia Occidental. -
Period: to
Govern de Giral
El territori que es va mantenir fidel a la República, la insurrecció militar va provocar un clima revolucionari. Per aturar la insurrecció, José Giral va dissoldre l’exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de
batallons de voluntaris, on estaven les milícies. Es va crear una estructura de poder popular, vertebrada al voltant de sindicats i partits d’esquerres que constituïen en aquell moment l’única força militar capaç de defensar la legalitat republicana. -
Forta repressió
A l’agost les tropes dels nacionals sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on hi
va haver una forta repressió. -
La frontera francesa
El setembre de 1936 al nord va succeir el tancament de la frontera francesa que va impossibilitar l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana. A més, el general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià i a l’octubre l’exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estava aïllada enmig del territori republicà. -
Period: to
Govern de Largo Caballero
El 5 de setembre de 1936, Largo Caballero va formar a Madrid un govern amb republicans, socialistes i comunistes. Dos mesos després s’hi van incorporar quatre ministres anarcosindicalistes. Largo Caballero pretenia crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra gràcies a la reorganització de l’Estat. Al maig, es van possar en contra alguns que van utilitza la il·legalització del POUM per forçar una crisi de govern i exigir la dimissió de Caballero -
Ofensiva sobre Madrid
A partir del més d’octubre de 1936 l’exèrcit va desencadenar una gran ofensiva sobre Madrid. Les tropes van arribar fins als afores de la capital, però es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa, un òrgan creat pels militars que es van sublevar en el cop d'estat, i aquest van fer que l'exèrcit no pugui entrar a la ciutat. -
Ocupació de la costa del Mediterrani fins a Malaga
Paral·lelament a la batalla de Jarama, els nacionals capitanejats per Queipo de Llano van ocupar la costa del
Mediterrani fins a Malaga, amb el suport dels avions alemanys i italians i dels vaixells i submarins italians que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven els ports republicans -
Period: to
Govern de Negrín
Al maig es va formar un nou govern al socialista Juan Negrín, llavors el POUM va ser declarat il·legal i els seus militants van ser detinguts. El seu dirigent principal Andreu Nin. Al novembre de 1937, Negrín va decidir de traslladar el govern de València a Barcelona. El 1938 la situació va empitjorar territori republicà com manca d'aliments i entre la població s'esten el cansament de la guerra. El govern va proposar una sortida negociada a la guerra però Franco les va rebutjar. -
Batalla del Jarama
La Batalla del Jarama, entre el 6 i el 27 de febrer del 1937 fou un intent de les forces franquistes de travessar el riu Jarama. Van atacar el sud de Madrid, però no van aconseguir aïllar la capital. En la resistència de Madrid van tenir molt a veure les Brigades Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans. Tot i que en aquesta batalla com sempre els franquistes estavan molt ven organitzats el contraatac dels republicans va ser gran. -
Ofensiva a la zona de Guadalajara
El més de març de 1937 els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on van sofrir una derrota contundent per part de l’exèrcit de la República. -
Period: to
SEGONA ETAPA
Ocupació de la franja cantàbrica -
Ofensiva contra el País Basc
L’abril de 1937 els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig de Guernika. -
Bombardeig de Guernika
El bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per la Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil espanyola. Va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir-ne la destrucció total. Els bombardeigs venien en onades, i la destrucció va ser tan gran que al cap de dues hores els pilots bombardejaven a cegues, perquè el fum ocultava la ciutat. A més no se'n va poder apagar totalment l'incendi fins a l'endemà. -
Ocupació de Bilbao
El juny del 1937 i després de durs enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir, i els nacionals que van ocupar Bilbao. -
Batalla de Brunete
La Batalla de Brunete va ser el conjunt d'operacions desenvolupades entre el 6 i el 25 de juliol del 1937, en la població que porta el mateix nom i d'altres properes, a l'oest de Madrid. L'ofensiva llançada per l'exèrcit de la República tenia com a objectiu disminuir la pressió exercida per les forces revoltades sobre Madrid i, al mateix temps, alleugerir la situació en el front nord. Brunete està considerada com un dels enfrontaments més sagnants de la guerra civil espanyola. -
Entrada a Santander i Astúries
Al més d’agost les tropes de Franco van entrar a Santander i a Astúries, amb la consegüent pèrdua de la seva indústria metal·lúrgica, cosa que va significar un cop molt dur
per la República. -
Batalla de Belchite
La batalla de Belchite va ser una batalla que va tenir lloc a Belchite (Saragossa) entre el 24 d'agost i el 6 de setembre de 1937 en el marc de l'ofensiva de l'Exèrcit Popular de la República sobre Saragossa.
El 6 de setembre Belchite va ser finalment assegurada per les forces republicanes. Des de Saragossa les forces revoltes van llançar una contraofensiva per socórrer Belchite, però va ser detinguda per la 45a Divisió de Kléber i va caure en poder de l'Exèrcit Popular de la República. -
Period: to
TERCERA ETAPA
Batalla de l'Ebre -
Terol
Al desembre de 1937 va començar una important ofensiva republicana sobre Terol que va ser
ocupada.
Però al més de febrer Franco va tornar a ocupar Terol i va aprofitar el desgast sofert per les tropes republicanes per iniciar la companya d’Aragò, al març de 1938 els nacionals van atacar el front d’Aragó. -
Antecedents de la batalla de l'Ebre
El dia 29 de març els soldats van entrar a les localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses.
I el 4 d’abril els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. Poc després van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Ocupació de Castelló
El 13 d’abril, les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana. Llavors amb l’entrada de l'exèrcit franquista en terres catalanes l’abril de 1938 Franco va derogar
l’Estatut de Catalunya. -
Ofensiva republicana
El 25 de juliol de 1938, L’Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva, el seu exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d’Ebre, Flix i altres poblacions de la zona, a més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella,
però un cop establer el marge dret del riu no va poder continuar avançant. -
Contraofensiva nacional
Va començar una guerra de posicions, en la qual es lluitava amb tenacitat per cada pam de terreny. Finalment a les acaballes d’octubre de 1938, una contraofensiva dels nacionals. El 8 de novembre l’exèrcit franquista va entrar a Mora d’Ebre, i el 15 els republicans van acabar retirant-se a l’altra riba del riu. La derrota va afeblir definitivament l’exèrcit republicà. Va ser la fase més llarga i va acabar amb la Batalla de l’Ebre que va suposar el desgast definitiu de l’exèrcit republicà. -
Period: to
QUARTA ETAPA
Ocupació de Catalunya -
Gran ofensiva franquista
El 23 de desembre de 1938 va començar la gran ofensiva de l’exèrcit franquista. Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada. -
Territori en mans del republicans
L’únic territori en mans de la República en la quarta etapa eren era la zona centre, que comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l’exèrcit i defensar el territori republicà. -
Entrada a Tarragona i bombardeig a Catalunya
El 15 de gener els nacionals comandats pel general Yagüe entraven a Tarragona, en la que molts dels habitants ja havien evacuat la zona bastant destruida a causa de tots els bombardejos que havia patit. Paral·lelament l’aviació bombardejava nombroses localitats catalanes. -
Entrada a Barcelona
El 26 de gener l’exèrcit franquista va entrar a Barcelona. En realitat la ofensiva franquista va començar el 28 de decembre amb intensos bombardejos per part de l'aviació alemana, La Legió Condor. El matí del 26 les unitats franquistes que rodejaven la ciutat en qüestió d'hores van ocupar la ciutat ja que no van trobar molta oposició. -
Caiguda de Girona
El 4 de febrer va caure Girona. Tropes de la IV Divisió Navarra de l'exèrcit espanyol comandades pel general Camilo Alonso Vega, la ocupaven. Aquesta va estar precedida de set bombardejos a càrrec de les aviacions dels règims nazi alemany i feixista italià, que s'estima que haurien causat un centenar de víctimes mortals. Van entrar a la ciutat des de Vilablareix i els dies posteriors, els militars i paramilitars franquistes van practicar més de 700 detencions a la ciutat de Girona. -
Llei de responsabilitats polítiques
El dia 9 de febrer de 1939 va entrar en vigor la Llei de responsabilitats polítiques que pretenia “liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja” A partir d’aquest moment funcionaris i docent fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser
prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
Guerra acabada per Catalunya
El 10 de febrer de 1939 les tropes franquistes arribaren a Puigcerdà i Portbou i la guerra es considerava acabada a Catalunya. La retirada de l’exèrcit republicà va comportar l’exili de milers de persones. Els presidents de la
república Manuel Azaña , Lluís Companys, J.A de Aguirre, Juan Negrín, i Diego Martínez Barrio es van exiliar a França el dia 5 de febrer de 1939.
Durant aquest període es va iniciar un important repressió que va donar lloc a milers de morts i
empresonats. -
Franco reconegut
Es important assenyalar que el govern de Franco va ser reconegut oficialment per França i Gran Bretanya (27 de febrer de 1939) i que immediatament després, Azaña va renunciar al càrrec de president de la República. -
Period: to
FI DE LA REPÚBLICA
-
Cop d'estat a Madrid
El 5 de març de 1939, el coronel Casado va donar el cop d’estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
Entrada a Madrid
Franco no va acceptar cap pacte o negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid el dia 28 de març. En tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà. -
Guerra acabada
L’ ́1 d’abril de 1939, Franco signava un comunicat en què donava la guerra per acabada.
Els dies posteriors l’exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània. La resistència de les escasses tropes controlades pels comunistes no va poder impedir l’ocupació d’Albacete, Alacant i València. El dia 1 d’abril Franco va signar a Burgos, on estava la capital dels nacionals, el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte.