-
Porta al cop d'Estat
-
Les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general Franco van entrar a la península amb la intenció d’ocupar Madrid. A l’agost les tropes dels nacionals sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on hi va haver una forta repressió.
-
L’objectiu dels militars rebels fou ocupar la capital de l’Estat, Madrid. El general Mola ho havia intentat des del nord, però va ser frenat a les serralades del Sistema Central. Franco va iniciar un ràpid avanç des del sud.
-
El coronel Yagüe es va aixecar en armes contra la República, i es va estendre ràpidament a Ceuta.
-
L'exèrcit d'Àfrica va esdevenir la força fonamental del cop. Al mateix moment, Franco es va assegurar l'èxit de l'aixecament a les Canàries.
-
Va ser per posar-se al capdavant de les tropes africanes i es va dirigir cap a la península al front de l'exèrcit d'Àfrica. A més, Mola va decretar l'estat de guerra a Pamplona i amb l'ajut dels requetès va controlar Navarra. Simultàniament, els militars que participaven en la conspiració es van aixecar en diverses ciutats dels país.
-
La insurrecció militar va provocar un clima revolucionari i per aturar-la, el govern republicà de José Giral va dissoldre l’exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de voluntaris, en els quals havien d’integrar-s’hi les milícies.
-
Es va constituir i durant dos mesos es va convertir en el centre de poder de Catalunya. Es va ocupar de controlar l’ordre públic i d’organitzar les columnes de voluntaris anomenades columnes de milicians per tal d’avançar cap al front d’Aragó, per recuperar les zones ocupades pels insurrectes. A més, a partir d'aquest dia, els obrers es van anar reincorporant als seus llocs de treball.
-
Va ser promulgat per part del govern de la Generalitat i va afectar la major part de les grans i mitjanes empreses amb més de cent treballadors, mentre que les companyies amb capital estranger i les caixes i bancs es van mantenir al marge.
-
Va ser presidida pel general Cabanellas, que va aprovar alguns decrets que derogaven la legislació republicana. -
-
-
Per organismes revolucionaris populars que aplegaven les forces del Front Popular (pel fet que havien estat decisius per sufocar el cop d’Estat, es van sentir autoritzat a impulsar uns canvis socials que impediren al govern imposar la seva autoritat).
-
Al nord, el tancament de la frontera francesa va impossibilitar l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana. El general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià i a l’octubre l’exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estava aïllada enmig del territori republicà
-
Va ser format amb republicans, socialistes i comunistes, per primer cop. Dos mesos després s’hi van incorporar quatre ministres anarcosindicalistes. -
Gran part de les forces polítiques van reclamar un poder estatal fort i un pacte antifeixista que concentrés els esforços a guanyar la guerra, controlés les experiències d’autogestió i d’autonomia de les columnes de milicians i posés fi al terror revolucionari.
-
Franco va ser escollit a Salamanca pels generals de la JDN
per exercir de comandament militar únic i pocs dies després, els generals van decidir (AMB L’OPOSICIÓ DE CABANELLAS) concentrar en la figura de Franco tots el poders, de manera que es va convertir també en la màxima autoritat política. D’aquí va sorgir el decret de 29 de setembre de 1936 que nomenava Franco “Generalíssim de les forces nacionals” i “cap del govern de l’Estat espanyol”. (CAUDILLO) -
Va ser presidit per Josep Tarradellas. En aquest govern estaven representades pràcticament totes les forces republicanes i obreres de Catalunya, incloent-hi la CNT, i el Comitè Central de Milícies Antifeixistes es va dissoldre. La constitució d’aquest govern va permetre l’inici de la reconstrucció de l’aparell d’Estat a Catalunya. -
També, es va constituir la Junta Técnica del Estado embrió d’un futur govern. Així Franco estava assumint progressivament el poder absolut.
-
L'exèrcit va desencadenar una gran ofensiva sobre Madrid. Les tropes van arribar fins als afores de la capital (la ciutat universitària), però es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder prendre la ciutat.
-
Va ser un decret en el qual les milícies armades del
falangistes i dels requetès s’havien de militaritzar i per tant es van haver de sotmetre a la disciplina de l’exèrcit, ja que Franco veia en aquestes milícies un obstacle al seu poder creixent. -
La decisió va estar motivada per la necessitat de controlar els recursos econòmics i militars d’una de les zones més riques que quedaven sota el control republicà. -
Aquestes accions eren per dotar de més unitat el conjunt de forces que donaven suport als insurrectes.
-
El president de la República, Manuel Azaña, va encarregar la formació d’un nou govern al socialista Juan Negrín, llavors el POUM va ser declarat il·legal i els seus militants van ser detinguts. El seu
dirigent principal Andreu Nin va ser assassinat per agents de la policia soviètica. -
Van atacar el sud de Madrid (batalla del Jarama), però no van aconseguir aïllar la capital. En la resistència de Madrid van tenir molt a veure les Brigades Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pel líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti. -
Els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on van sofrir una derrota contundent per part de l’exèrcit de la República.
-
Els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig de Guernika (26 d’abril de 1937). Aquesta ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar
totalment destruïda, el bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació de càstig contra la població civil. -
L'objectiu era l'ocupació de la franja cantàbrica. Davant les dificultats per prendre Madrid, Franco va decidir abandonar l’atac a la capital i concentra les accions militars cap a la franja cantàbrica. La estreta franja que comprenia Astúries, Cantàbria i Biscaia havia quedat a la zona republicana, però aïllada de la resta de la Península. Els insurrectes controlaven Navarra i Àlaba i l’agost de 1936 ja havien pres Sant Sebastià.
-
Va ser un decret en el qual la falange i el tradicionalisme s’unificaven sota la direcció de Franco en una nova organització: Falange
Española Tradicionalista i de las JONS, i es va convertir en el partit únic del nou règim. Aquesta unificació es va acceptar ja que la prioritat era guanyar la guerra i el poder creixent de Franco que tenia el suport de l’exèrcit. -
La carta era de l’episcopat on es justificaven l’alçament militar i la guerra.
-
Després de durs enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao.
-
Amb la finalitat d’alleugerir la pressió al nord, els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular, amb la batalla de Brunete (5-25 de juliol de 1937), i posteriorment, al front d’Aragó amb la batalla de Belchite (24 d’agost -3 de setembre de 1937). -
Va començar una important ofensiva republicana sobre Terol que va ser ocupada. Però al més de febrer Franco va tornar a ocupar Terol i va aprofitar el desgast sofert per les tropes republicanes per iniciar la companya d’Aragò, al març de 1938 els nacionals van atacar el front d’Aragó.
-
L'objectiu era la batalla de l'Ebre. Al final del 1937 els comandaments republicans encara confiaven en la possibilitat de guanyar la guerra, per això van intentar un seguit de reformes de l’exèrcit com: dotar de comandaments professionals, integrar els quadres procedents de les milícies i dels brigadistes internacionals i
col·locar al capdavant un prestigiós general Vicente Rojo, defensor de Madrid. El nou exèrcit republicà va desfermar diferents ofensives: -
Els soldats van entrar a les localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses.
-
Amb l’entrada e l’exèrcit franquista en terres catalanes l’abril de 1938 Franco va derogar l’Estatut de Catalunya.
-
Els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. Poc després
van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant
Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana. -
L’Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva, el seu
exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d’Ebre, Flix i altres poblacions de la zona, a més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella, però un cop establer el marge dret del riu no va poder continuar avançant. -
Una contraofensiva dels nacionals, feta amb un gran desplegament de forces militars, va aconseguir avançar. El 8 de novembre l’exèrcit franquista va entrar a Mora d’Ebre, i el 15 del mateix mes, els
republicans van acabar retirant-se a l’altra riba del riu. La derrota va afeblir definitivament l’exèrcit republicà. -
L'objectiu era l'ocupació de Catalunya. Després de la derrota a al batalla de l’Ebre, els republicans pràcticament no podien oferir
resistència. Fou durant aquesta fase que es va produir la campanya d’ocupació de Catalunya. -
Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada.
-
-
-
El febrer del 1939, l’únic territori en mans de la República era l’anomenada zona centre, que comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l’exèrcit i defensar el territori republicà.
-
-
Els presidents de la república Manuel Azaña , de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A de Aguirre, el cap
del govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio es van exiliar a França -
Aquesta llei pretenia “liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja” A partir d’aquest moment funcionaris i docent fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana.
-
-
Immediatament després, Azaña va renunciar al càrrec
de president de la República. -
El Consejo de Defensa Nacional va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies.
-
En tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà.
-
Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte.
-
Aquests fets de maig marquen un canvi important en l’evolució política de la zona republicana: la influència anarquista va disminuir i la presència comunista va augmentar en tots els àmbits. Es va constituir un nou govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys i integrat bàsicament per ERC i el PSUC.
