-
Inici Guerra Civil
El 17 de juliol de 1936, començava la Guerra Civil Espanyola, que va finalitzar amb el desenllaç de la Batalla de l'Ebre amb unes 15.000 morts republicanes. -
Marroc
A Marroc es va iniciar un cop d'estat militar que va suposar l'inici d'un dels episodis més sangnants de la història de Catalunya i d'Espanya. Catalunya era un dels principals bastions del govern legítim de la República. -
Fracàs del cop sediciós
Els insurrectes, es van aixecar a la ciutat de Barcelona. La revolta militar es va veure frustrada per la resistència de la guàrdia d’assalt, els Mossos d’Esquadra, els elements civils armats i la intervenció posterior de quatre-cents guàrdies civils. El fracàs del cop va provocar que els obrers s’apropiessin trenta mil fusells, metralladores i munició a la Mestrança de Sant Andreu. Aquest fet va marcar decisivament el signe de la revolució emergent -
Enfrontaments del 19 i el 20 de juliol
Durant aquests enfrontaments del 19 i el 20 de juliol es van produir la mort d’unes quatre-centes cinquanta persones i un miler de baixes. -
Col·lectivització
El 24 d’octubre de 1936, la Generalitat va aprovar el decret de col·lectivització i control dels treballadors. Si una empresa tenia més de 100 treballadors aquesta quedava automàticament col·lectivitzada, en canvi, si en tenia menys es duia a terme el que la majoria decidís. Molts propietaris van fugir. L’abandonament de les fàbriques, va facilitar la col·lectivització dels obrers. -
Repressió CNT-FAI
La repressió efectuada per certs elements de la CNT-FAI va arribar fins a les 8.500 morts al llarg de la guerra. La majoria d’aquestes baixes es van concentrar durant els primers quatre mesos de la guerra. -
Fets de Maig I
El Departament d’Ordre Públic de la Generalitat va ordenar a: dos-cents guàrdies d’assalt, amb ajuda dels milicians del PSUC, la UGT i Estat Català, però van fracassar al intentar prendre a Barcelona el control de Telefònica, que estava a les mans de la CNT-FAI, amb el suport del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). -
Fets de Maig II
El dia 6 de maig es va arribar a l’acord que els membres de la CNT abandonarien l’edifici de la Telefònica i que a continuació ho realitzaria la Guàrdia d’Assalt. No obstant, ells no van complir la promesa i la policia, conjuntament amb membres de la UGT, va ocupar l’edifici. -
Fets de Maig III
El dia 7 de maig, el govern català va acceptar la proposició dels sindicalistes que no hi hauria represàlies si s’aturaven les ofensives. Aquell mateix dia van arribar a Barcelona, amb els enfrontaments finalitzats, provinents de València, tres mil guàrdies d’assalt que es van fer càrrec de l’ordre públic. -
Suspensió d'execucions
A partir del juny del 1937 es van suspendre les execucions, -
Defensa Madrid
Entre trenta mil i seixanta mil soldats provinents de Catalunya van defensar Madrid i la zona centre d’Espanya. Els ajuntaments catalans van enviar a Madrid importants quantitats de queviures. -
Catalunya
Catalunya també va ser lloc d’acollida dels refugiats republicans (un milió de persones). També va provocar el trasllat del govern de la República de València a Barcelona. Durant aquest període es va crear el Servei d’Investigació Militar (SIM), que va dur a terme tots els procediments il·legals que van costar la vida a nombroses persones acusades d’espionatge, traïció, desafecció i estraperlo. -
Bombardejos Catalunya
Les bombes van caure sobre nombroses ciutats catalanes. En total, hi va haver 194 bombardejos, que van causar una xifra de cinc mil morts. Uns atacs indiscriminats que per primera ocasió, no van tenir un objectiu militar sinó que pretenien atemorir i desmoralitzar la rereguarda republicana. -
Batalla de l'Ebre
Davant l’imminent atac del general Francisco Franco sobre Madrid, el govern de la República va realitzar la penúltima ofensiva amb l’efímera conquesta de Terol. Això va facilitar que les tropes nacionals ocupessin Lleida i Gandesa. Davant la situació es va cridar a tots els homes que tinguessin entre quaranta-cinc i divuit anys per anar al front.El bàndol republicà va tenir 60.000 baixes (el doble que el bàndol nacional), 15.000 de mortals, i una gran pèrdua de material armamentístic -
Reactivació d'execucions
Es van activar les execucions, en menor nombre i els assassinats eren per part del bàndol republicà. -
Fi de la Guerra Civil
El major nombre d’efectius, la destrucció dels ponts de barques i l’aviació antirepublicana van permetre al bàndol sollevat vèncer el decisiu enfrontament i, al mateix temps, la guerra.