-
Assassinat del general Prim
Quan el cotxe de cavalls en què viatjava el general Prim amb Ángel González Nandín i el general Moya sortia del carrer del Turco (actualment carrer del Marqués de Cubas), a Madrid, tres cotxes bloquejaren al de Prim i uns individus armats amb trabucs varen obrir foc després d'encerclar el vehicle. Els trets varen ser a boca de canó sobre Prim i els dos altres ocupants. El general va rebre ferides a l'espatlla, el braç esquerre i la mà dreta. -
Manifest de Sandhurst
El Manifest de Sandhurst fou un manifest de caràcter polític firmat l'1 de desembre de 1874 pel llavors príncep Alfons de Borbó (futur rei Alfons XII d'Espanya), mentre es trobava a l'exili, a Anglaterra. En el document el jove palesava la seva disposició per convertir-se en rei i s'hi mostrava partidari d'una monarquia parlamentària. -
Period: to
Regnat d’Alfons XII
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885). El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. -
Period: to
Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
El període es va caracteritzar per una certa estabilitat institucional, la conformació d'un model liberal de l'Estat i la incorporació dels moviments socials i polítics, fruit de la revolució industrial. -
Constitució de 1876
La Constitució Espanyola de 1876 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) fou promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica.
Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat. Tot i que fou suspesa per Primo de Rivera, que en va intentar elaborar una de nova sense èxit, estigué en vigència fins a la Constitució Espanyola -
Period: to
Regència de Maria Cristina
La Regència de Maria Cristina d'Habsburg és el període del regnat d'Alfons XIII d'Espanya en què a causa de la minoria d'edat del rei Alfons XIII la prefectura de l'Estat va ser exercida per la seva mare Maria Cristina d'Habsburg-Lorena. La regència comença al novembre de 1885 quan mor el rei Alfons XII, mesos abans que naixés Alfons XIII, i acaba al maig de 1902 quan Alfons XIII compleix els setze anys i jura la Constitució de 1876, iniciant-se així el seu regnat personal. -
Pèrdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines
La guerra hispano-nord-americana va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar Espanya i els Estats Units d'abril a agost de 1898, en intervenir els Estats Units en la guerra d'independència cubana (1895-1898). La derrota d'Espanya i la consegüent pèrdua de les últimes colònies d'ultramar van donar lloc a Espanya a l'expressió «Desastre del 98».
Després de la seva derrota, Espanya va perdre Cuba , Puerto Rico, Filipines i Guam, que van passar a ser dependències colonials dels Estats Units. -
Assassinat de Cánovas del Castillo
L'assassinat de Cánovas del Castillo va tenir lloc el 8 agost de 1897 en el balneari de santa Águeda (Guipúscoa) on el president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo passava uns dies de descans i va ser obra de l'anarquista italià Michele Angiolillo, qui fou detingut immediatament, jutjat i executat. Durant el consell de guerra Angiolillo va justificar l'assassinat com una venjança per les tortures del procés de Montjuïc. -
Period: to
Regnat d’Alfons XIII
Alfons XIII fou declarat major d'edat als setze anys (1902) i mostrà des del començament la seva voluntat de no sotmetre's a les limitacions constitucionals (encomanà el govern a polítics que li eren addictes i practicà una doble diplomàcia) a més de la seva perillosa inclinació envers l'exèrcit. Irritat per la manca de docilitat de Maura, el deixà caure davant la protesta contra la repressió de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909) -
Tractat d’Algesires
La Conferència Internacional d'Algesires va tenir lloc en la ciutat andalusa d'Algesires entre el 16 de gener i el 7 d'abril de 1906. L'objectiu de la conferència va ser solucionar la primera crisi marroquina que enfrontava França amb Alemanya. Aquesta crisi havia sorgit el 1904 amb motiu de l'acord que havien subscrit França i Espanya, amb el vistiplau de Gran Bretanya, per a delimitar les zones del Marroc sobre les quals ambdues potències colonials exercirien el seu protectorat. -
La Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla. Arran d'aquests fets (i anteriors incidents amb bombes), la ciutat de Barcelona rebé el malnom de «la Rosa de Foc» -
El Desastre d’Annual
El desastre d'Annual va ser una greu derrota militar espanyola a la guerra del Rif i una important victòria per als rebels rifenys comandats per Abd el-Krim. Es va produir entre el 22 de juliol i el 9 d'agost del 1921, prop de la localitat marroquina d'Annual, situada entre Melilla i la badia d'Alhucemas. La batalla va ocasionar la mort d'uns onze mil cinc-cents membres de l'exèrcit espanyol, nou mil espanyols i dos mil cinc-cents rifenys lleials al Govern enquadrats en unitats indígenes. -
Period: to
Dictadura de Primo de Rivera
La dictadura de Primo de Rivera va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des del cop d'Estat del capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera , el 13 de setembre de 1923, fins a la dimissió del 28 de gener de 1930 i el seu substitució per la « dictablanda » del general Dámaso Berenguer . Ha estat considerada com «el primer assaig d'institucionalització conscient del nacionalisme espanyol autoritari» l'instrument del qual va ser l' Exèrcit , fortament corporatiu i militarista. -
Cop d’Estat de Primo de Rivera
El cop d'estat del cosí de Rivera va tenir lloc a Espanya entre el 13 i el 15 de setembre de 1923 i va estar encapçalat pel llavors capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera. Va tenir com a conseqüència la instauració de la dictadura gràcies sobretot al fet que el rei Alfons XIII no es va oposar al cop i va nomenar el general revoltat cap del Govern al capdavant d'un directori militar. -
Les eleccions municipals i la proclamació de la Segona República (el 14//1931)
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després. -
Period: to
La Segona República
Després del període del Govern Provisional (abril-desembre de 1931), durant el qual es va aprovar la Constitució de 1931 i es van iniciar les primeres reformes, la història de la Segona República Espanyola «en pau» (1931-1936) sol dividir-se en tres etapes. Un primer bienni (1931-1933) durant el qual la coalició republicanosocialista presidida per Manuel Azaña va dur a terme diverses reformes que pretenien modernitzar el país. -
Mort de Francesc Macià
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933 va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. Políticament, va virar d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana. -
La Revolució d’Octubre de 1934 a Catalunya
La Revolució de 1934 o vaga general revolucionària d'octubre de 1934 fou un moviment vaguístic revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934 durant el bienni radical-cedista de la II República. Aquest moviment va estar encoratjat des d'amplis sectors i per importants dirigents del PSOE i la UGT, com Largo Caballero o Indalecio Prieto i de forma desigual per la Confederació Nacional del Treball , la Federació Anarquista Ibèrica i el Partit Comunista d'Espanya -
La Revolució d’Octubre de 1934 a Astúries
La Revolució d'Astúries va ser una insurrecció obrera ocorreguda a Astúries el mes d'octubre del 1934 que formava part de la vaga general revolucionària organitzada pels socialistes a tot Espanya coneguda amb el nom de Revolució d'octubre del 1934 i que només va arrelar completament a Astúries. -
Period: to
la guerra civil espanyola
La Guerra Civil Espanyola va començar el 17 de juliol de 1936, quan els generals Emilio Mola i Francisco Franco van iniciar una revolta per enderrocar la República triada democràticament. Els esforços inicials dels rebels nacionalistes per instigar revoltes militars a tot Espanya només es van aconseguir parcialment. En àrees rurals amb una forta presència política dretana, els confederats de Franco generalment van guanyar. -
Aixecament Militar del 18/07/1936
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista— fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.