Screenshot 2020 04 01 alfons xiii   cerca de google

REGNAT D'ALFONS XIII

  • ASCENS AL TRON D' ALFONS XIII

    ASCENS AL TRON D' ALFONS XIII
    Després de la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, Alfons XIII arriba a la majoria d'edat als 16 anys i accedeix al tron ​​espanyol.
  • Period: to

    Regnat d'Alfons XIII

    És una època de crisi en tots els àmbits: polítiques, militars i socials.
  • CRISI DE 1905

    CRISI DE 1905
    Aquesta crisi eradica en la degeneració del sistema canovista. Podem destacar la fragmentació dels partits dinàstics, que va portar al creixement del protagonisme dels partits opositors al sistema (republicans, obrers, socialistes i nacionalistes). Aquest creixement dels partits opositors va portar a la victòria de les eleccions municipals de la Lliga Regionalista, el que va suposar la denúncia per part dels militars.
  • CONFERÈNCIA D' ALGESIRES

    CONFERÈNCIA D' ALGESIRES
    Aquesta conferència va suposar l'entrada d'Espanya en el repartiment d'Àfrica (concretament la franja nord del Marroc, el RIF, Ifni i Riu d'Or) amb diferentes finalitats: estratègiques (evitar que França i Alemanya prenguessin el control absolut); econòmiques (explotar els recursos miners de l'Rif), militars (recuperar el prestigi de l'Exèrcit); i religioses (nou camp d'evangelització).
  • SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA

    SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA
    Aquest esdeveniment (desenvolupat entre el 26 i el 31 de juliol) va tenir el seu origen en les protestes a causa de l'enviament de reservistes (soldats amb molt poca experiència) a la Guerra de Melilla.
    Rep aquest nom pel fet que el govern de Maura va dur a terme una forta repressió per sufocar la insurrecció.
  • COP D'ESTAT DE MIGUEL PRIMO DE RIVERA

    COP D'ESTAT DE MIGUEL PRIMO DE RIVERA
    A causa de les crisis socials (vagues, creixement del moviment socialista i republicà), econòmiques (escassos salaris) i militars (desastre d'Annual), així com la incapacitat dels governs per solucionar els problemes i l'actitud passiva d'Alfons XII, el 13 de setembre de 1923 Primo de Rivera va donar un cop d'Estat.
  • Period: to

    Dictadura de Primo de Rivera

    Després del cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera, s'inicia un govern dictatorial. La dictadura es divideix en dues etapes: el Directori Militar i el Directori Civil.
  • FORMACIÓ DE LA UNIÓ PATRIÒTICA

    FORMACIÓ DE LA UNIÓ PATRIÒTICA
    Entre les mesures que es van prendre, Primo de Rivera va formar un únic partit polític, la Unió Patriòtica (prohibint la resta de partits polítics) i va establir l'Estat de Guerra. Cal destacar que va solucionar el problema del Marroc i va restablir l'ordre públic.
  • DESEMBARCAMENT D' ALHUCEMAS

    DESEMBARCAMENT  D' ALHUCEMAS
    El desembarcament d'Alhucemas va ser una operació militar duta a terme el 8 de setembre de 1925 a Alhucemas per l'exèrcit i l'Armada espanyola, que va aconseguir posar fi a la guerra de l'RIF.
  • ASSEMBLEA NACIONAL CONSULTIVA

    ASSEMBLEA NACIONAL CONSULTIVA
    A nivell polític, durant el Directori Civil, es va convocar una Assemblea Nacional Consultiva (1927) per institucionalitzar la dictadura.
  • CRISI DE 1929

    CRISI DE 1929
    Conegut com "dijous negre", el 24 d'octubre de 1929 es va produir la caiguda de la borsa de Wall Street, el que va suposar la retirada de molts de capitals estrangers invertits a Espanya.
  • ABDICACIÓ DEL REI ALFONS XIII

    ABDICACIÓ DEL REI ALFONS XIII
    En les eleccions municipals del 12 d' abril de 1931, els monàrquics van guanyar en nombre de regidors, però els republicans van tenir èxit en les ciutats més importants. Davant aquesta situació de ressentiment cap al rei, el propi monarca Alfons XIII va anunciar la seva suspensió en un manifest de comiat. Va acabar a l'exili i va morir el 1940. Davant d'aquest succés tan inesperat, els candidats republicans van proclamar la II República espanyola a la Puerta del Sol el 14 d'abril.
  • Period: to

    II República Espanyola

    La Segona República Espanyola va ser el règim democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931, data de la seva proclamació, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII, i l'1 d'abril de 1939, data de la fi de la Guerra Civil, que va donar pas a la dictadura franquista.
  • LA CONSTITUCIÓ DE 1931

    LA CONSTITUCIÓ DE 1931
    Aquesta nova constitució tenia un marcat de caràcter democràtic i progressista, on podem destacar algunes novetats com: una nova divisió de poders on només hi hagués una càmera, una separació de relacions entre Església i Estat, una nova ordenació territorial (estat integral i aprovació de l'estatut de Catalunya), llibertat del govern d'expropiar béns i una àmplia declaració de drets i llibertats (vot a partir dels 23 anys i possible vot de la dona).
  • LLEI DE REFORMA AGRÀRIA

    LLEI DE REFORMA AGRÀRIA
    Mesura de reforma centrada en millorar la tècnica, la productivitat i recuperació de terres, però a més també incloïa una reforma social, en la qual es distribuïssin millor les terres. Quan en 1932 es va implantar aquesta llei, les terres d'aristòcrates es van començar a expropiar i passarien a ser propietat estatal, que les repartirien entre els camperols a través del Institut de Reforma Agrària (IRA). El resultat va ser reduït, a causa de la dificultat i lentitud.
  • VAGUES CAMPEROLES A ANDALUSIA I EXTREMADURA

    VAGUES CAMPEROLES A ANDALUSIA I EXTREMADURA
    Una de les conseqüències de l'arribada dels radicals va ser el creixement de la conflictivitat i de les vagues organitzades per UGT i CNT. Podem destacar les vagues a Andalusia i Extremadura, on les condicions laborals eren cada vegada pitjors a causa de la duresa dels patrons, entre altres coses. Les vagues van ser sufocades amb rapidesa i va finalitzar amb més de deu mil detencions.
  • ELECCIONS DEL 16 DE FEBRER DE 1936

    ELECCIONS DEL 16 DE FEBRER DE 1936
    En aquestes noves eleccions es van presentar dos grans coalicions, el Front Popular com l'esquerra, i el "Front de la contrarevolució" com la dreta. Hi va haver una gran tensió i agressivitat en la propagada durant les eleccions, i els partits es van convertir en partits de masses. Aquestes eleccions van ser les que més participació van patir (70%) i va acabar guanyant el Front Popular amb més diputats. El congrés va quedar així: 257 FP, 139 dreta, Centristes 57 i P.Radical 5.
  • ASSASSINAT DE CASTILLO I CALVO SOTELO

    ASSASSINAT DE CASTILLO I CALVO SOTELO
    Quan el Front Popular va arribar a el govern, els africanistes van començar a conspirar en contra del govern. El cap de tot això era el general Emilio Mola. El 12 de juliol va ser assassinat el socialista i tinent de la Guàrdia d'Assalt, Castillo, i a l'endemà va ser assassinat el dirigent de Renovació Espanyola, Calvo Sotelo. Aquest succés va provocar que Franco acceptés la revolta, i per tant es va avançar aquesta.
  • Period: to

    Guerra Civil

    La Guerra civil espanyola va ocórrer entre els anys 1936 a 1939, originada per un clima d'agitació interna a causa de la situació econòmica, política i social de país. El 1936, es dóna un alçament militar dirigit pel General Francisco Franco, qui amb el suport dels governs feixistes d'Alemanya i Itàlia guanya la guerra, nomenant Cap de l'Estat espanyol i Generalísim de les Forces de Terra, Mar i Aire.
  • ALLIBERACIÓ DE L'ALCÀSSER DE TOLEDO

    ALLIBERACIÓ DE L'ALCÀSSER DE TOLEDO
    El 22 de juliol de 1936 el coronel Moscardó al no poder fer front a les tropes enviades des de Madrid, buscant refugi es tanca en l'Alcàsser. Malgrat els bombardejos constants i l'escassetat d'aliments, l'Alcàsser va resistir durant més de 2 mesos.
    Franco es dirigia cap a Madrid quan va decidir desviar-se per alliberar l'Alcàsser. L'alliberament d' aquest per les tropes de Franco, va reportar al bàndol nacional un gran triomf propagandístic i va reforçar la posició de Franco entre els alçats.
  • BATALLA DE BRUNETE

    BATALLA DE BRUNETE
    L'ofensiva del bàndol republicà tenia com a objectiu embossar aL bàndol nacional que pressionaven Madrid i alliberar pressió al nord.
    Els republicans prenen Brunete, però la falta d'iniciativa va fer que els nacionals disposessin de temps per reforçar el front i iniciar la contraofensiva. La batalla va acabar en taules amb una lleugera victòria tàctica dels republicans al moure el front uns quilòmetres.
    S'estimen 30.000 baixes en l'exèrcit republicà i unes 20.000 en el nacional.
  • BATALLA DE L' EBRE

    BATALLA DE L' EBRE
    Es va iniciar amb un atac de l'Exèrcit Popular de la República.
    El cap nacional, general Yagüe, va aconseguir contenir l'atac inicial donant temps a l'arribada de reforç des d'altres sectors.
    La batalla de l'Ebre va acabar sent una batalla de desgast que els resultaria fatal. S'esfumava l'última oportunitat del Front Popular de guanyar la guerra. Després d'aquesta important derrota, la destinació final de la II República estava definitivament marcat.