-
Period: to
Regnat d'Alfons XIII.
Va ser el rei d'Espanya i cap de la casa reial espanyola. Fou fill pòstum d'Alfons XIII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria. -
Period: to
La Guerra hispano-estatunidenca.
La Guerra hispana-estatunidenca va ser una guerra entre Estats Units i Espanya en la que els dos bàndols varen lluitar per la conquista de Cuba. La incapacitat de l'Administració espanyola de fer reformes polítiques a l'illa, de dotar-la de autonomia, reduir el control econòmic exercit des d'Espanya, i el posterior enfonsament del cuirassat; varen ser les causes per les quals Estats Units va declarar la Guerra. -
Tractat de París.
El tractat de Paris, va ser un acord signat entre Estats Units i Espanya per acabar amb els atacs bèl·lics de la Guerra hispano-estatunidenca, causant de aquesta forma la independència de Cuba, de Filipines i de Puerto Rico, que anteriorment varen formar part de Espanya. -
Setmana Tràgica.
Varen ser les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.[1] El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc. -
El Gobierno de José Canalejas.
El govern de José Canalejas va ser el Govern Espanyol presidida pel liberal José Canalejas entre febrer de 1910 i novembre de 1912 durant el període constitucional del Regnat d'Alfons XIII. La seva importància es deu a que intenta regenerar el règim polític de la Restauració mitjançant sobre idees liberals però l'assassinat de Canalejas per un anarquista a la Porta del Sol de Madrid va truncar super projecte de democratització de la Monarquia d'Alfons XIII. -
Period: to
Mancomunitat de Catalunya.
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució que va agrupar les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives i que les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714. -
Crisi espanyola de 1917 ( ampli moviment de protesta ).
Crisi espanyola de 1917 és el nom que es dóna al conjunt de successos que van tenir lloc l'estiu de 1917 a Espanya, sobretot als tres desafiaments simultanis que van fer perillar el govern i fins i tot al mateix sistema de la Restauració borbònica: un moviment militar (les Juntes de Defensa), un moviment polític (l'Assemblea de Parlamentaris d'orientació catalanista), i un moviment social (la vaga general revolucionària). Causant un ambient crític i de protesta. -
El Cop d'Estat de Primo de Rivera.
El cop d'estat de Primo de Rivera va tenir lloc en Espanya i va estar encapçalat pel llavors Capità General de Catalunya Miguel Primo de Rivera. Va tenir com a conseqüència la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera gràcies sobretot al fet que el rei Alfons XIII no es va oposar al cop i va nomenar al general revoltat Cap del Govern al capdavant d'un Directori militar . -
Period: to
Dictadura de Primo de Rivera.
La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII. -
Desembarcament d'Alhucemas.
El desembarcament d'Alhucemas va ser un desembarcament militar dut a terme a Hoceima per l'exèrcit i l'Armada espanyola i francesa que propiciaria la fi de la Guerra del Marroc aconseguint la victòria dels hispanofrancesos. -
El Pacte de Sant Sebastià.
El Pacte de Sant Sebastià és el nom que reben els acords a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representats republicans de tot l'estat espanyol, per pactar la instauració de la República i liquidar la monarquia borbònica. -
Period: to
La Segona República.
Fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII)) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola). L'evolució política de la Segona República consta de quatre etapes en la fase de pau: el govern provisional, el bienni reformista en el que es varen realitzar reformes agràries (1931 - 1933), el bienni conservador (1933 - 1935) i el Front Popular. -
La Revolución de 1934
Fou un moviment vaguístic revolucionari que es va produir encoratjat per amplis sectors i per importants dirigents del PSOE i la UGT. -
Creació del Front Popular.
Va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per Diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.[1] Va guanyar-les per un estret marge i va dur a terme canvis polítics substancials encaminats a aportar major igualtat social, restauració de l'autonomia a Catalunya, una reforma agrària que acabaria amb les condicions feudals que encara hi havia a molts latifundis, amnistia de presoners polítics... -
Period: to
La Guerra Civil Espanyola.
Va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola contra els contrarevolucionaris format per alguns partits de dreta. La guerra va començar el 17 de Juliol amb el fracàs del cop d'estat, i va acabar el 1 d'abril de 1939. La batalla més important va ser la de l'Ebre, que va començar el 25 de Juliol amb el objectiu dels fascistes de arribar al Mediterrani obligant als revolucionaris a resistir.