-
antecedents llunyans del Disseny instruccional
Des de Plató (I a. C.) a Comenius l'educació es basa en la transmissió de coneixements. Comenius, al s.XVII, publica dues obres cabdals: Orbis Pictus que és el primer llibre il•lustrat per a nens i Didáctica Magna, obra pedagògica que postula reflexions encara avui vigents. -
Period: to
DEL DISSENY INSTRUCCIONAL AL DISSENY TECNOPEDAGÒGIC
1700 -
Teories pedagògiques: orígens del Conductisme.1 Jan 1903
Conductisme:Thorndike estableix les bases del conductisme a "Educational Psychology". Pávlov i, sobre tot, Skinner seran els estudiosos més importants del Conductisme. -
Neix el Disseny Pedagògic. Dewey.
L’Educació basada en l’experiència: necessitat de millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge. -
SKinner : “The Science of Learning and the Art of Teaching”
Teories pedagògiques: Conductisme i Cognitivisme
1 Jan 1954
Skinner juntament amb Briggs, Gagné i Merrill proposen conèixer les lleis que regeixen la realitat educativa. La Tecnologia Educativa s’ocupa de problemes pràctics de l’ensenyament: materials, aparells, mitjans d’instrucció; donar bones eines als professors per estimular els alumnes. -
ID Glaser
Va introduir el concepte de ID entès com un model d'anàlisi que vincula l'alumne al disseny i desenvolupament de la instrucció. -
ID Naixement
Es comença a utilitzar el terme “Instructional Design”. L’ID consisteix en mètodes de planificació i desenvolupament dels processos d’ensenyament. -
ID Procés de definició
Gagné a la seva obra “The conditions of Learning” va detallant l'ID en cinc nivells d’actuació: planificació, producció, selecció, ús i gestió. S’estudien els processos de comunicació a l’aula. -
Models ID
ISD: (models de sistemes instruccionals de desenvolupament a l’àmbit de l’educació superior).ADDIE (Análisi, Disseny,Desenvolupament, Implementació i Avaluació dels materials d’aprenentatge i les activitats): model de ID creat per explicar els processos relacionats en la formulació del ISD. -
Conductisme al Cognitivisme
Creació d’elements adaptats a les característiques cognitives dels estudiants. Importància de la interacció entre els estímuls externs i els processos cognitius interns que recolzen l’aprenentatge. El coneixement s’ha de basar en la pràctica i resolució de problemes. -
ID enfocament cognitiu
“Component Display Theory” (M.D. Merrill). Merrill parteix dels problemes del món real per activar els coneixements previs sobre els quals es construiran els nous coneixements. l’alumne. -
Constructivisme: Teories Pedagògiques
Centrats en l’aprenentage i no en els continguts. Les fases no són lineals i es pot revisar el procés de planificació. Introducció de les TIC a l’educació i de les activitats col•laboratives. -
ADDIE Comentaris
Bichelmeyer comenta: l’Addie no aprofita els avantatges de les TIC, no reflecteix el que fan els dissenyadors, no condueix a les millors solucions ni té unes bases científiques. (1992-2000-2004/ Rowland, Bichelmeyer, Gordon i Zemke) -
ISD Crisis
Provocada per l’aparició de noves capacitats digitals i els elevat costos de producció d’entorns, continguts i elements més complexos.Necessitat de trobar criteris de disseny que puguin esdevenir comuns, independentment de les disciplines. -
Disseny Instruccional: Reflexions
P. Willis:l’Addie és massa rígid i lineal. Altres models són més flexibles i col•laboratius (IR2D2). -
ISD Exemple
Models del DI:El model de Dick & Carey es un sistema de 10 fases que interactuen entre sí. -
Més models de disseny instruccional
ASSURE: es un Sistema de Disseny Instruccional. 1. anàlisi dels estudiants
2. Fixar els objectius (State)
3. Selecció de mètodes de formació (select), de la tecnologia i dels sistemes de distribució de continguts
4. Ús dels mitjans i suports (utilize)
5. Demanar la participació de l’estudiant (require)
6. Avaluació i revisió final (Evaluate) “Instructional Media and technologies for Learning” Heinich, Molenda, Russell, Smaldino. -
La teoria elaborativa de Reigeluth.
Proposa la seqüenciació per simplificació de condicions per al disseny d’una seqüència holística (Holisme: doctrina que propugna la concepció de cada realitat com un tot diferent de la suma de les parts que la composen.) que vagi des del més senzill al més complicat i que, començant per la versió real més simple de la tasca progressi, a mesura que l’ alumne vagi dominant coneixements, cap a versions gradualment més complexes. -
Teoria Connectivista de Siemens
Aprendre és tenir l’habilitat de trobar les connexions entre els camps, les idees, els conceptes... -
l'ID amb les ciències
Relació del disseny instruccional amb la psicologia, les arts, les ciències, l’arquitectura i l’enginyeria. ID és basa en les teories de l’aprenentatge (Ciència). -
Una disciplina, un ID
La metodologia ha d’estar al servei dels objectius i competències a assolir. El disseny de cada disciplina requerirà un disseny específic -
Models d'ID: Tennyson i Foshay
Models basats en la prototipització ràpida, el disseny i desenvolupament iteratiu. Incorporació de proves pilot en què participen els alumnes, enfocament centrat en l’aprenentatge. -
Driscoll:El constructivisme i l'educació en línea
Driscolll defensa que s'ha de contextualitzar l’aprenentatge en entorns complexos, rellevants, reals… (simulacions, micromons…) . -
Responsabilitat de l'alumne en l'aprenentatge: Moore, Bates i Grundling
L’ISD ha de proporcionar i preparar les condicions externes per a facilitar l’aprenentatge, però aquest es responsabilitat del qui aprèn (caràcter lineal i iteratiu: es pot anar endavant i endarrere en les accions i decisions preses perquè les variables canviïn). -
Redefinició de l’ADDIE: Molenda
L’ADDIE és una manera d’il•lustrar la interconnexió entre el desenvolupament de les intervencions educatives i la millora d’aquestes intervencions. -
Redefinició de l’ADDIE: Molenda
L’ADDIE és una manera d’il•lustrar la interconnexió entre el desenvolupament de les intervencions educatives i la millora d’aquestes intervencions. -
Clark: l'ID i la construcció de criteris per l'ús de les eines didàctiques
l’ISD és una eina i cal donar criteris per saber seleccionar les eines en funció de les necessitats i els contextos d’actuació. -
Moore i Andersen:ID Educació a Distància
El concepte de disseny instruccional aplicat a l’educació a distància pot estar concebut des d’un enfocament tecnològic, o en termes de tipus d'interaccions, d’autonomia i control de l’estudiant, o des d’altres perspectives (èmfasi en els costos). l’organització educativa i el docent. -
Hannum: l'adaptació de l'ISD a les circumstàcies de l'aprenentatge1 Jan 2005El dissenyador del ISD no pot ser rígid sinó que s’ha d’adaptar a les circumstàncies específiques.Cal actualitzar l’ISD des del pv teòric i pràctic i millorar les fases de disseny
El dissenyador del ISD no pot ser rígid sinó que s’ha d’adaptar a les circumstàncies específiques.Cal actualitzar l’ISD des del pv teòric i pràctic i millorar les fases de disseny i desenvolupament per crear bones activitats que contemplin les TIC com un element de suport fonamental. -
Socioconstructivisme: Mayes i De Freitas:
Les comunitats educatives són importants; aprendre uns dels altres i alhora fomentar l’autonomia de l’aprenent. Influència en l’educació a distancia (web 2.0) -
Aproximació de l'ID a la Psicologia
Badia, Barberà, Colli Rochera expressen que l’ID o IDT és més acceptat per investigadors més propers a la psicologia de l’educació si s’entèn que el disseny és un primer pas que no pot condicionar completament la proposta educativa. I que entre el disseny previst i el disseny real hi ha distància per la influència de diferents causes: institucionals, professionals, socials, interpersonals... -
L'ID és ciència: Kanuka
Necessitat de trobar criteris de disseny que puguin esdevenir comuns, independentment de les disciplines. -
Shwier o la coherència de l'ID
La dimensió intencional i la dimensió operativa poden entrar en conflicte i cal salvar aquest problema amb coherència. Les unitats de formació i suport als docents han de treballar també amb els dissenyadors per tal de proporcionar coherència als valors i objectius pretesos. Interacció entre dissenyador, professors i alumnes i institucions (Schwier, Campbell i Kenny ; Huett, Moller i Coleman) -
Associació del disseny pedagògic i el tecnològic: Svensson i Östlund
Crear ponts entre les teories del disseny i la pràctica de l’educació a distància. S’ha de construir un marc de treball integrat per a l’e-learning que contempli el disseny, -
Relació entre el ID i el DTP:Guàrdia:
Actualment disseny instruccional i tecnològic s’entenen ben relacionats. Evolució del Disseny Instruccional DI vers el DTP (Disseny Tecnopedagògic). DI: valor per la integració de les TIC a l’educació. -
Com dissenyar el procès d'aprenentatge? Bichelmeyer, Schwier,Molenda i altres
L'objectiu és establir marcs conceptuals de disseny que guiïn els dissenyadors en el seu procés de disseny i presa de decisions, no tant en crear nous models o adaptar els existents. -
Canole: Les TIC i el procés d'aprenentatge
L'Impacte de la web 2.0. en l’educació ha estat poc rellevant. Les TIC afectaran profundament a les institucions, tant en les seves estructures com en els seus processos: rols de cadascú, identitats individuals, eines a utilitzar. -
La influència de l'educació a distància en l'ID
Huet i altres creuen que l’ID ha d’esdevenir una ciència per la rellevància en el camp de l’educació a distància. -
Els dissenyadors i els contextos educatius: Bates
Ha d’haver-hi dissenyadors preparats per exercir en contextos presencials o en línia.El dissenyador ha de decidir l’enfocament més apropiat en funció del context. -
Futur i els nous models
SOLE (Student-Owned learning- engagement) .Model flexible que permet compartir les decisions amb els estudiants i fer canvis en el procés de disseny :models i plantilles per desenvolupar propostes educatives.SOLE/ARIADNE/LDSE: iniciatives que volen crear sistemes de suport al professorat. -
Scwier: L'educació informal, el futur més proper
El futur de l’aprenentatge està en l’educació no presencial
