-
Edwuard Lee ThorndikePrecursor de la psicologia conductista. Entenia l'aprenentatge dintre de les relacions existents entre estímul i resposta, també va introduir l'aprenentatge basat en l'assaig i l'error.
-
John Dewey
Proposa la creació d'una ciència que vinculi les teories de l'aprenentatge amb les pràctiques educatives. -
J. F. BobbitVa contribuir en gran mesura en el desenvolupament del currículum. Va marcar els objectius d'aquest basant-se en les necessitats socials d'aquell moment.
-
Jean PiagetEl coneixement es construeix mitjançant conflictes, equilibris i desiquilibris. L'aprenentatge és individual i espontani. El desenvolupament és previ a l'aprenentatge. Dóna per tant gran importància a l'ambient on és propiciarà l'aprenentatge. Les activitats i els continguts han de ser adaptats al nivell de comprensió de l'alumne.
-
Alan Turing El pare de la computadora.
-
SkinnerL'aprenentatge es dóna mitjançant les relacions entre estímul i resposta. Principals característiques de l'ensenyament programat d'Skinner (elements conformadors del programa, respostes generades a cada element del programa i l'ús de màquines registradores de les respostes)
-
Aquest és un dels molts models de disseny instruccional. Va ser revisat als 90, és una classificació dels diferents nivells de la conducta intel·lectual de l'aprenentatge.
Bloom's Taxonomy -
DI models. Generació anys 60.Tennyson (1995).
Models lineals, sistemàtics i prescriptius. S'enfoquen en els coneixements i habilitats acadèmiques i en objectius d'aprenentatge observables i mesurables. -
Entre la dècada dels 60 i la dècada dels 90comencen a automatitzar-se alguns sistemes de Disseny Instruccional o Disseny Tecnopedagògic.
A la dècada dels 90 trobem sistemes instruccionals automatitzats, com són:
GAIDA (Guided Approach to ID Advising—later called
GUIDE), GTE (Generic Tutoring Environment), MOT (Mod´elisation par Objets Typ´es), XAIDA (Experimental Advanced Instructional Design Associate—called an advisor in early publications) -
R. Gange
R. Gagne estableix l'existència de diferents nivells d'aprenentatge i cadascun d'ells requereix uns instrucció específica. Aquesta teoria ha estat molt important pel disseny instruccional, molts IDM s'han basat en la teoria de Gagne. -
Segon Vigotsky no s'entén aprenentatge sense interacció social. L'aprenentatge promou el desenvolupament, l'aprenentatge no ha d'anar precedit pel desenvolupament, és l'aprenentatge el que precedeix el desenvolupament.
-
R. Glasser va fer servir el terme Sistema Instruccional
-
Van començar a considerar el disseny com a mitjà de control del procés d'aprenentatge. Aquest corrent va derivar en la sistematització del procés de disseny (planificació, producció, selecció, ús i gestió). També comencen a sorgir els models i sistemes instruccionals ISD.
-
La teoria de l'aprenentatge verbal significatiu. Segons Ausubel l'aprenentatge escolar es dóna tant per recepció com per descobriment i implica l'assimilació de coneixements establerts com a bàsics per a relacionar-nos en el món. Aquests coneixements s'organitzen en matèries. Pel que fa al disseny de la instrucció, Ausubel proposa l'ús d'organitzadors previs i de jerarquies conceptuals.
-
Neix el sistema instruccional automatitzat IBM 1500.
-
Fred Keller fou el creador d'un model de sistema d'instrucció on es dóna importància al material escrit presentat en petites unitats, a la clarificació dels objectius de les unitats, a l'assoliment dels objectius que estarà subjecte a la correcta realització de les unitats prova, al poc ús de lectures o demostracions només de caire motivacional i a l'existència de la figura de l'estudiant tutor.
Personalized System of Instruction -
TICCIT és l'acrònim de Time-shared Interactive Computer-Controlled Instructional Television. La idea original era la de portar la televisió instruccional a les llars de Reston, Virginia.
-
DI models. Generació anys 70.Tennyson (1995).
Models que es basen en la teoria de sistemes, s'organitzen en sistemes oberts i busquen una participació més grna dels estudiants, tendint cap a enfocament d'ensenyament i aprenentatge -
-
Aquest fenòmen es va desenvolupant al llarg de la dècada dels 80 fins l'actualitat.
-
DI models. Generació anys 80.Tennyson (1995).
Models heurístics, es basen en la teoria cognitiva, s'interessen per la comprensió dels processos d'aprenentatge, i el coneixment s'ha de basar en la pràctica i resolució de problemes. -
MDMerrillComponent Display Presenta una descripció dels microelements que prenen part en la instrucció aconseguint d'aquesta manera relacionar el nivell desitjat de rendiment de l'estudiant i el tipus de continguts, entre d'altres aspectes.
-
La instrucció o la formació online és ja un fet. Durant la dècada dels 90 i a principis del sXXI la instrucció online neix i es va desenvolupant fins el moment actual.
-
Instructional Transaction Theory,
automated instructional design and ID based on Knowledge Objects 1990's -
DI models. Generació anys 90.Tennyson (1995).
Models no prescriptius, basats en les teories constructivistes i de sistemes. Centrats en l'aprenentatge, i no en els continguts. Les fases són sistèmiques, integradores i cícliques, permetent revisar el procés de planificació. -
Les TIC irrompen amb força a l'educació.
L'ús d'internet i l'ús de material multimèdia a la instrucció s'anirà desenvoluparant durant la dècada dels 90. -
A la dècada dels 90 i al començament del SXXI sorgeixen diferents models de disseny tecnopedagògic :
ADDIE(SAT als anys 70), ASSURE, el model de prototipatge ràpid, el model de disseny de 4 components, el SOLE... -
Dave JonassenDavid Jonassen juntament amb d'altres autors es recolzen en les teories conductistes a l'hora d'enfocar el disseny instruccional on aspectes com la contextualització de les activitats proposades o la no imposició dels objectius d'aprenentatge comencen a prendre un paper important.
-
Detallat en les timespans relacionades per dècades.
-
ReigeluthDisseny instruccional i teories de l'aprenentatge. Reigeluth divideix les teories en descriptives(teories de l'aprenentatge i prescriptives (teories de la instrucció). Segons Reigeluth i altres autors el dissenyador ha de conèixer les diferents teories, els seus punts forts i febles i d'aquesta manera sustentar el seu projecte en la que cregui més convenient.
-
Autom. ID
Kasowitz va identificar la següent tipologia de sistemes/eines instruccionals automatitzats:
advisory/critiquing systems, expert
systems, information management systems, electronic
performance support systems, and authoring tools. -
Sorgeixen nous models educatius basats en l'ús de les TIC. Es planteja aleshores si l'ISD està obsolet o si pel contrari pot redissenyar-se i adaptar-se a la realitat existent.
-
S&RSmith and Ragan establiren diferents estratègies instruccionals per cadascun del diferents nivells d'aprenentatge, inspirats en la teoria de Gagne però ampliats per Smith i Ragan. Van buscar l'equilibri entre les diferents estratègies instruccionals i les estratègies que fan servir els alumnes.
-
Hannum RetrospectivePresenta la dinamització del ISD, ha de ser actualitzat constantment i ha d'estar en armonia amb les noves realitats (ús de les TIC, necessitats específiques dels estudiants...). També destaca la importància de la preparació dels dissenyadors per tal de garantir el bon ús i gestió de l'ISD.
-
Tant Huet com Schwier aboguen per la consideració com a ciència del Disseny instruccional. Es creu necessària l'evolució i l'adequació del Disseny Tecnopedagògic reconegut tant a nivell científic com a nivell professional.
-
Pel que fa a la evolució del Disseny Instruccional vers el Disseny Tecnopedagògic, segons Willis el disseny Instruccional està influenciat tant per les teories de l'aprenentatge i per les ciències de l'educació com, i més actualment, pels camps del disseny vinculats a les TIC(disseny web, disseny gràfic, disseny de software i interfícies)
-
Actualment els mitjans de comunicació-formació són uns altres diferents als dels inicis del disseny i per tant, tot i tenint en compte que ha existit una evolució del mateix cap el Disseny Tecnopedagògic, cal donar un pas més enllà i replantejar models, sistemes o mètodes instruccionals i adaptar-los al món actual (l’aprenentatge en xarxa, comunitats educatives virtuals, web 2.0, les webs semàntiques...)
