Turn right

Disseny Instruccional-Disseny Tecnopedagògic

  • Thorndike, Edward L. "Educational psychology"

    Thorndike, Edward L. "Educational psychology"
    Edwuard Lee ThorndikePrecursor de la psicologia conductista. Entenia l'aprenentatge dintre de les relacions existents entre estímul i resposta, també va introduir l'aprenentatge basat en l'assaig i l'error.
  • John Dewey "Democracy and Education"

    John Dewey "Democracy and Education"
    John Dewey
    Proposa la creació d'una ciència que vinculi les teories de l'aprenentatge amb les pràctiques educatives.
  • John Franklin Bobbit "Educational Objectives"

    John Franklin Bobbit "Educational Objectives"
    J. F. BobbitVa contribuir en gran mesura en el desenvolupament del currículum. Va marcar els objectius d'aquest basant-se en les necessitats socials d'aquell moment.
  • Jean Piaget. Desenvolupament Cognitiu Constructivista

    Jean Piaget. Desenvolupament Cognitiu Constructivista
    Jean PiagetEl coneixement es construeix mitjançant conflictes, equilibris i desiquilibris. L'aprenentatge és individual i espontani. El desenvolupament és previ a l'aprenentatge. Dóna per tant gran importància a l'ambient on és propiciarà l'aprenentatge. Les activitats i els continguts han de ser adaptats al nivell de comprensió de l'alumne.
  • Alan Turing "El naixement de la computadora"

    Alan Turing "El naixement de la computadora"
    Alan Turing El pare de la computadora.
  • B. F. Skinner Ensenyament Programat i EAO Conductisme

    B. F. Skinner Ensenyament Programat i EAO Conductisme
    SkinnerL'aprenentatge es dóna mitjançant les relacions entre estímul i resposta. Principals característiques de l'ensenyament programat d'Skinner (elements conformadors del programa, respostes generades a cada element del programa i l'ús de màquines registradores de les respostes)
  • 1956 Benjamin Bloom "Taxonomy of Educational Objectives for the Cognitive Domain"

    1956 Benjamin Bloom "Taxonomy of Educational Objectives for the Cognitive Domain"
    Aquest és un dels molts models de disseny instruccional. Va ser revisat als 90, és una classificació dels diferents nivells de la conducta intel·lectual de l'aprenentatge.
    Bloom's Taxonomy
  • Period: to

    Tennyson's DI models classification 60's

    DI models. Generació anys 60.Tennyson (1995).
    Models lineals, sistemàtics i prescriptius. S'enfoquen en els coneixements i habilitats acadèmiques i en objectius d'aprenentatge observables i mesurables.
  • Period: to

    Automatització del ID

    Entre la dècada dels 60 i la dècada dels 90comencen a automatitzar-se alguns sistemes de Disseny Instruccional o Disseny Tecnopedagògic.
    A la dècada dels 90 trobem sistemes instruccionals automatitzats, com són:
    GAIDA (Guided Approach to ID Advising—later called
    GUIDE), GTE (Generic Tutoring Environment), MOT (Mod´elisation par Objets Typ´es), XAIDA (Experimental Advanced Instructional Design Associate—called an advisor in early publications)
  • Robert Gagne "Gagne's Taxonomy of Learning"

    Robert Gagne  "Gagne's Taxonomy of Learning"
    R. Gange
    R. Gagne estableix l'existència de diferents nivells d'aprenentatge i cadascun d'ells requereix uns instrucció específica. Aquesta teoria ha estat molt important pel disseny instruccional, molts IDM s'han basat en la teoria de Gagne.
  • Lev Vigotsky i la necessitat de la interacció social

    Lev Vigotsky i la necessitat de la interacció social
    Segon Vigotsky no s'entén aprenentatge sense interacció social. L'aprenentatge promou el desenvolupament, l'aprenentatge no ha d'anar precedit pel desenvolupament, és l'aprenentatge el que precedeix el desenvolupament.
  • R. Glasser Instructional Systems

    R. Glasser Instructional Systems
    R. Glasser va fer servir el terme Sistema Instruccional
  • AECT. Sistematització i definició del Disseny Instruccional

    AECT. Sistematització i definició del Disseny Instruccional
    Van començar a considerar el disseny com a mitjà de control del procés d'aprenentatge. Aquest corrent va derivar en la sistematització del procés de disseny (planificació, producció, selecció, ús i gestió). També comencen a sorgir els models i sistemes instruccionals ISD.
  • D. Ausubel La recepció i el descobriment

    D. Ausubel La recepció i el descobriment
    La teoria de l'aprenentatge verbal significatiu. Segons Ausubel l'aprenentatge escolar es dóna tant per recepció com per descobriment i implica l'assimilació de coneixements establerts com a bàsics per a relacionar-nos en el món. Aquests coneixements s'organitzen en matèries. Pel que fa al disseny de la instrucció, Ausubel proposa l'ús d'organitzadors previs i de jerarquies conceptuals.
  • IBM 1500

    IBM 1500
    Neix el sistema instruccional automatitzat IBM 1500.
  • The Keller Plan. Sistema personalitatzat d'instrucció PSI

    The Keller Plan. Sistema personalitatzat d'instrucció PSI
    Fred Keller fou el creador d'un model de sistema d'instrucció on es dóna importància al material escrit presentat en petites unitats, a la clarificació dels objectius de les unitats, a l'assoliment dels objectius que estarà subjecte a la correcta realització de les unitats prova, al poc ús de lectures o demostracions només de caire motivacional i a l'existència de la figura de l'estudiant tutor.
    Personalized System of Instruction
  • TICCIT Televisió Instruccional

    TICCIT Televisió Instruccional
    TICCIT és l'acrònim de Time-shared Interactive Computer-Controlled Instructional Television. La idea original era la de portar la televisió instruccional a les llars de Reston, Virginia.
  • Period: to

    Tennyson's DI models classification 70's

    DI models. Generació anys 70.Tennyson (1995).
    Models que es basen en la teoria de sistemes, s'organitzen en sistemes oberts i busquen una participació més grna dels estudiants, tendint cap a enfocament d'ensenyament i aprenentatge
  • Steve Jobs i Steve Wozniak dissenyen Apple I Computer

    Steve Jobs i Steve Wozniak dissenyen Apple I Computer
  • Comença a augmentar el número d'usuaris dels microordinadors i dels ordinadors personals

    Comença a augmentar el número d'usuaris dels microordinadors i dels ordinadors personals
    Aquest fenòmen es va desenvolupant al llarg de la dècada dels 80 fins l'actualitat.
  • Period: to

    Tennyson's DI models classification 80's

    DI models. Generació anys 80.Tennyson (1995).
    Models heurístics, es basen en la teoria cognitiva, s'interessen per la comprensió dels processos d'aprenentatge, i el coneixment s'ha de basar en la pràctica i resolució de problemes.
  • Merrill, M.D. (1983). Component Display Theory

    Merrill, M.D. (1983). Component Display Theory
    MDMerrillComponent Display Presenta una descripció dels microelements que prenen part en la instrucció aconseguint d'aquesta manera relacionar el nivell desitjat de rendiment de l'estudiant i el tipus de continguts, entre d'altres aspectes.
  • Instrucció online

    Instrucció online
    La instrucció o la formació online és ja un fet. Durant la dècada dels 90 i a principis del sXXI la instrucció online neix i es va desenvolupant fins el moment actual.
  • Md Merrill Instructional Transaction Theory o com automatitzar l'ID

    Md Merrill Instructional Transaction Theory o com automatitzar l'ID
    Instructional Transaction Theory,
    automated instructional design and ID based on Knowledge Objects 1990's
  • Period: to

    Tennyson's DI models Classification 90's

    DI models. Generació anys 90.Tennyson (1995).
    Models no prescriptius, basats en les teories constructivistes i de sistemes. Centrats en l'aprenentatge, i no en els continguts. Les fases són sistèmiques, integradores i cícliques, permetent revisar el procés de planificació.
  • Period: to

    Material Multimèdia, Internet i TIC a l'educació.

    Les TIC irrompen amb força a l'educació.
    L'ús d'internet i l'ús de material multimèdia a la instrucció s'anirà desenvoluparant durant la dècada dels 90.
  • Period: to

    Models del disseny tecnopedagògic

    A la dècada dels 90 i al començament del SXXI sorgeixen diferents models de disseny tecnopedagògic :
    ADDIE(SAT als anys 70), ASSURE, el model de prototipatge ràpid, el model de disseny de 4 components, el SOLE...
  • David Jonassen Relació entre disseny Instruccional i les teories de l'aprenentatge.

    David Jonassen Relació entre disseny Instruccional i les teories de l'aprenentatge.
    Dave JonassenDavid Jonassen juntament amb d'altres autors es recolzen en les teories conductistes a l'hora d'enfocar el disseny instruccional on aspectes com la contextualització de les activitats proposades o la no imposició dels objectius d'aprenentatge comencen a prendre un paper important.
  • Tennyson. Classificació dels diferents models de DI.

    Tennyson. Classificació dels diferents models de DI.
    Detallat en les timespans relacionades per dècades.
  • Charles Reigeluth. El naixement de les teories de la instrucció.

    Charles Reigeluth. El naixement de les teories de la instrucció.
    ReigeluthDisseny instruccional i teories de l'aprenentatge. Reigeluth divideix les teories en descriptives(teories de l'aprenentatge i prescriptives (teories de la instrucció). Segons Reigeluth i altres autors el dissenyador ha de conèixer les diferents teories, els seus punts forts i febles i d'aquesta manera sustentar el seu projecte en la que cregui més convenient.
  • Kasowitz. Tipologia de sistemes instruccionals automatitzats.

    Kasowitz. Tipologia de sistemes instruccionals automatitzats.
    Autom. ID
    Kasowitz va identificar la següent tipologia de sistemes/eines instruccionals automatitzats:
    advisory/critiquing systems, expert
    systems, information management systems, electronic
    performance support systems, and authoring tools.
  • Jack Gordon i Ron Zemke o l'actual valúa de l'ISD

    Jack Gordon i Ron  Zemke o l'actual valúa de l'ISD
    Sorgeixen nous models educatius basats en l'ús de les TIC. Es planteja aleshores si l'ISD està obsolet o si pel contrari pot redissenyar-se i adaptar-se a la realitat existent.
  • P. L. Smith and T. J. Ragan. Les estratègies instruccionals

    P. L. Smith and T. J. Ragan. Les estratègies instruccionals
    S&RSmith and Ragan establiren diferents estratègies instruccionals per cadascun del diferents nivells d'aprenentatge, inspirats en la teoria de Gagne però ampliats per Smith i Ragan. Van buscar l'equilibri entre les diferents estratègies instruccionals i les estratègies que fan servir els alumnes.
  • Wallace Hannum ISD i el dissenyador expert.

    Wallace Hannum ISD i el dissenyador expert.
    Hannum RetrospectivePresenta la dinamització del ISD, ha de ser actualitzat constantment i ha d'estar en armonia amb les noves realitats (ús de les TIC, necessitats específiques dels estudiants...). També destaca la importància de la preparació dels dissenyadors per tal de garantir el bon ús i gestió de l'ISD.
  • J. Huet. L'evolució de la figura del dissenyador instruccional

    J. Huet. L'evolució de la figura del dissenyador instruccional
    Tant Huet com Schwier aboguen per la consideració com a ciència del Disseny instruccional. Es creu necessària l'evolució i l'adequació del Disseny Tecnopedagògic reconegut tant a nivell científic com a nivell professional.
  • J. Willis - El Disseny Instruccional Constructivista

    J. Willis - El Disseny Instruccional Constructivista
    Pel que fa a la evolució del Disseny Instruccional vers el Disseny Tecnopedagògic, segons Willis el disseny Instruccional està influenciat tant per les teories de l'aprenentatge i per les ciències de l'educació com, i més actualment, pels camps del disseny vinculats a les TIC(disseny web, disseny gràfic, disseny de software i interfícies)
  • Un canvi necessari, un futur incert

    Un canvi necessari, un futur incert
    Actualment els mitjans de comunicació-formació són uns altres diferents als dels inicis del disseny i per tant, tot i tenint en compte que ha existit una evolució del mateix cap el Disseny Tecnopedagògic, cal donar un pas més enllà i replantejar models, sistemes o mètodes instruccionals i adaptar-los al món actual (l’aprenentatge en xarxa, comunitats educatives virtuals, web 2.0, les webs semàntiques...)