-
El tipus de diàleg i educació que Sócrates (s.V aC) aplicava era especial. La relació habitual en la que el deixeble pregunta i el mestre respon es capgira, Sòcrates era qui preguntava. Malgrat que estaven enfrontats. El mètode socràtic està influenciat pels sofistes, la seva dialèctica i focolització vers a l'èsser humà ho denoten, 1*
(L'eina no permet que la data sigui abans de crist, per tant he optat de situar l'entrada l'any 1000, visualment és optim per denotar la distancia temporal). -
El programa ideal de Comenius està explicat a la sebra obra Didàctica magna, on planteja que s'ha d'ensenyar a tot a tothom, siguin d'on siguin i d'un o altre sexe. La seva didàctica es basa en que qui ensenya ensenyi menys i qui estudia aprengui més. La seva obra Orbis pictum reris és el primer exemple de llibre de text. *2
-
Pertany al corrent de la psicopedagogia experimental i està considerat un precursor de l'enfocament conductista. De la seva contribució destaquem la llei de l'efecte *2*3
-
Reformador de la pedagogia amb interessos socials *1, juntament amb Montessori, Ferrière, Claparède, Piaget, etc...*2. Manifesta la necessitat de demcratitzar l'educació i donar-li una projecció més pràctica. Destaquem la publicació Democracia i Educación (1916) No creu en mètodes tancats sinó en la capacitat del docent per adaptar-se a cada situació i context d'actuació, *3
-
Influent en el constructivisme social.
Aquesta perspectiva no creu en sistematitzar la manera d'aprendre o construir coneixement. El coneixement es construeix socialment, usant el llenguatge. Els constructivistes socials argumenten que els educadors han d’entendre la diversitat de perspectives del seu alumnat i realitzar activitats d’aprenentatge adequades. -
Psicòlegs i educadors iniciaren programes d'acció instructiva basats en l'assoliment d'objectius i conceptes d'aprenentatge.Aquest punt de vista és d'origen militar, sorgit a partir de la participació d'EEUU a la II GM. *4
-
Impacte dels social media (ràdio, cinema, tv... ).
Influència de la psicologia conductista. Poc a poc es va acceptant la TE que estudia la introducció de materials i recursos de comunicació per millorar els processos educatius. *4 -
La taxonomia de Bloom i el seu sistema per seqüenciar els objectius d’aprenentatge ha influenciat de manera decisiva a docents i dissenyadors.*5 L’any 2000 la taxonomia va ser revisada per Andreu Churchs
-
CARACTERÍSTIQUES: Lineals, sistemàtics i prescriptius. Es centren en coneixements , habilitats objectius mesurables. *3 *P
-
Fou el primer en relacionar les necessitats de l'estudiant amb el disseny i desenvolupament de recursos, és a dir, fou el primer en incloure la perspectiva pedagògica i la del procés. *3 *D
-
Època de màxim esplendor de la TE :
- Creació d’associacions (com aect), celebració de conferències, jornades i congressos entorn a la TE. La TE obre fronters cap a altres països no anglosaxons (Chile, Argentina, Brasil, Espanya, Polònia, India, Japó...) -
CARACTERÍSTIQUES: aquest model esta basat en la teoria de sistemes oberts. Busquen la participació dels estudiants. *3 *P
-
És un model de la família del ISD.
Inclou 5 cinc fases principals: -Anàlisi.
-Conceptualització o disseny.
-Desenvolupament.
-Implementació.
-Validació.
No necessàriament s'han d'incloure per aquest ordre.
Podrem trobar eixos similars en altres models.
*3
Va ser creat pel Centre de Tecnologia Educativa de la Univeristat de Florida per a l'Exèrcit dels EUA i després es va adoptar a totes les forces Armades dels EUA *10 -
Matemàtic pioner de la inteligència artificial, creador del projecte LOGO. Fou deixeble de Piaget i una de les persones que traslladà els principis constructivistes als entorns informàtics. *4
Destaquem la seva publicació Mindstorms: Children, Computers, And Powerful -
Comença a qüestionar-se la eficàcia de la TE als sistemes educatius, perquè es critica la seva concepció tecnico-realista, i el seu allunyament del món escolar i de la figura del docent *4
-
CARACTERÍSTIQUES: els models es basen en la teoría cognitiva, mostrant interès per comprendre els processos d'aprenentatge, la practicitat i la resolució de problesmes. *3 *P
-
Defineix el concepte DI-DTP des del punt de vista de prossesos. *3 *E
-
Segons Shulman a Pedagogical Content Knowledge, els dissenyadors instruccionals han de conèixer els aspectes pedagògics que condicionen el disseny i les teories i estratègies instruccionals, però no conèixen la disciplina que sʼensenya i sʼaprèn (qui ho coneix és el professor). Per tant, cal explorar formes específiques de dissenys pedagògics comuns per tal de que els professors aportin els seus coneixements de la matèria *5
-
El seu plantejament veu l'educació com un sistema, és a dir, un acoblaments de diferents parts dissenyades i construides per aconseguir objectius a trabés de la seva interactució. 30 anys més tard les seves concepcions del disseny en general han canviat en gran mesura, encaminant-se cap a una concepció dinàmica. *6
-
Algunes crítiques: -Els dissenyadors instruccionals haurien de conèixer alguns aspectes de la disciplina que s'ensenya -Detallar els processos del dissenyador relentitza l'ISD. *15 -Alguns cops no s'identifiquen les diferències entre l'acció formativa i el seu disseny. -No es pot dissenyar l'aprenentatge, és un resultat .Podem dissenyar l'ensenyament. -En un model constructivista els alumnes han de tenir talent i esforç.
- Nomès oferir informaicó no implica que les persones aprenguin. *3
-
CARACTERÍSTIQUES: Aquest model està inpirant en les teories constructivistes i de sistemes, es centra en l'aprenentatge i no en els continguts. S'estructura en fases sistèmiques, integradores i cícliques que permeten revisar processos de planificació. *3*P
-
Defineixen el concepte des d'un punt de vista de processos : planificació i desenvolupament, anàlisi, concepció, realització, validació o avaluació, difusió i autoregulació contínua. *3 *F
-
El DI lʼentenen des del punt de vista de processos ja que sistematitzen la planificació de l'ensenyament: apliquen les teories instruccionals i els processos empírics a la pràctica educativa, incloent lʼanàlisi de les necessitats, els objectius i el desenvolupament dels materials i les activitats dʼaprenentatge.*3 *G
-
Veuen el DI des del punt de vista de processos: anàlisi, disseny, producció, desenvolupament i/o implementació i avaluació. *3 *8
-
Creat per Heinich, Molenda, Russel i Smaldino.
(ANALIZE) - Analitzar als alumnes (STATE) -Fixar objectius (SELECT) -Seleccionar els mètodes de formació, la tecnologia i els mitjans de distribució dels materials. (UTILIZE) -Utilitzar els mitjans i els materials (REQUIRE) -Exigir la participació dels alunes (EVALUATE) -Evaluar i revisar. *11 -
LʼID és considerat un conjunt de processos per a crear les activitats dʼensenyament i aprenentatge. *3 *H
-
Broderick ens obre una nova perspectiva al s XXI, identificant les DI - DTP com una estratègia pedagògica basada en la invetigació teòrica i pràctica en les àrees de la cognició, la psicologia educativa, i la resolució de problemes.*3 *9
-
Defineixen el DI des d'un punt de vsta de processos: “planificació instruccional sistemàtica que inclou la valoració de necesitats, el desenvolupament, les dades, l'avaluació, i el manteniment de programes. *3 *I
-
Establir aquesta relació comporta afiramar que el DI és una art perquè el disseny dels recursos didàctics és un procés altament creatiu. *7
-
Merrill i Laurillard aposten per un marc del disseny que incorpori les teories bahaviorista, cognitivista i constructivista. *3
-
Encara avui dia hi ha una manca dʼeines i mètodes eficaços que permetin als docents dissenyar amb garanties les accions educatives. Per aquest motiu (Paquette, 2002) des del concepte de lʼenginyeria pedagògica ens proposa crear un vincle clar entre les teories de lʼaprenentatge i la pràctica educativa. El mètode MISSA *14(Mètode dʼEnginyeria de Sistemes de lʼAprenentatge).*3
-
Segons el gràfic, el percentatge de cursos basats en la tecnologia ha augmentat de manera molt visible en aquest període,
passant del 15'4% al 36,5%. Contrariament els cursos dirigits per un instructor a temps real ha disminuit del 71,1% al 58,8%. *18 -
Aquesta relació recau per la proposta de Gibbons de reexaminar la fonamentació teorica del DI, per alinear-lo amb l'arquitectura i l'ingenieria. *3
-
El percentatge de cursos on-lin també augmenta passant del 13, 5% del 2003 al 27,49% al 2009, tal i com mostra la gràfica*18.
-
Els autors inclouen les dues perspectives de manera molt fusionada, ententenent que els processos de planificació d'activitats, materials i recursos incorporen els principis de l'aprenentatge i l'ensenyament.*3 *J
-
Enfoca el DTP des del punt de vista de fusió dels recursos tecnològics ab els del DI. *3
-
Enfoquen el DI com una eina per desenvolupar programes educatius. *3 *K
-
Ens ofereix una visió de treball homogeni entre l'estratègia pedagògica i disseny tecnològic *3
-
La proposta de l'autor amb la intenció de que el DI evolucioni cap a un concepte més integrat, DTP consisteix en aportar una proposta sobre els principis fonamentals de la formació, amb una base metodològica significativa com és: la reflexió, l'ús del coneixement i competències i la demostració en públic del que es sap fer i aplicació dels aprenentatges a la vida real. La seva postura es basa en aprenentatges significatius i motivació. *3
-
Els DI o DTP comença a ser acceptat per investigadors propers a la psicologia de l'educació. S'enten el disseny com un primer pas i no un condicionament, contemplant que hi poden haver diferències entre la previsió i la realitat (per limitacions institucionals, professionals, socials i interpersonals.
El model de Schwier, Campbel i Kenny reibindica el reconeixement del rol del dissenyador, per deixar de treballar a la sombra i liderar el procès.
*16 *3 -
La proposta de l'autora per a l'evolució del DI cap a un concepte més integrat es basa en una postura que fa evolucionar els següents conceptes: Caminar del aprenentatge individual, informacional i passiu cap a l'aprenentatge social, basat en l'experiència i actiu. Cal vèncer tension entre els instruments personalitzats/institucionals; sistemes integrats/acoblament flexible; control pròpi/control de l'estudiant. *19
-
El percentatge d'estudiants que fan classes on-line ha haugmentat del 9% al 19% als cicles mitjans i del 10 al 30€ als cicles superiors. *18
-
La peculiaritat de la teoria d'aquest autor és definir de manera separada ID des del punt de vista pedagògis i ID des del punt de vista de procés. Veu la unió entre els dos termes degut a que ambdos tenen com objectiu crear materials, però denota que cada perspectiva emfatitza aspectes diferents.*3 *L
-
SOLE és un model amb 9 elements: -Realimentació-Valoració-Reflexió-Context personal -Context Social-Moderació Peer-Tutor de facilitació-Tutor de contacte-Materials d'aprenentatge
*12 *13 -
Es celebrà un debat amb uns 50 dissenyadors instruccionals.
Els temes a tractar foren:- Hi ha futur per als dissenyadors instruccionals?
- Adéu a ADDIE?
- La teoria de l'aprenentatge i disseny instruccional
- La construcció d'activitats interessants
-
La darrera deficinió que exposem ens presenta el DI com la unió de la perspectiva de processos i de la perspectiva pedagògica, a més a més defineix el DI com una ciència i un art, termes que reforçen aquesta unió de perspectives. *3 *M
-
Amb la finalitat de que el DI evolucioni cap a un concepte més itegrat els autors proposen 6 dominis com a base del coneixements del DI-DTP:
-Els estudiants i els processos dʼaprenentatge.
-Els contextos dʼaprenentatge i dʼactuació.
-Lʼestructura del contingut i la seqüència.
-Les estratègies formatives i no formatives.
-Els mitjans tecnològics i sistemes de distribució.
-Els dissenyadors i processos de disseny.
I relacionen els elements que contenen amb la teoria del disseny constructivista.*3 -
El condicionament de l'enginieria de sistemes:
Sistematització del treball per analitzar els problemes.
Atendre les interaxions externes i internes.
Analisis de les situacions específiques des del seu context. *3 -
Evitar deixar-se portar per els mitjans de comunicació. -Dissenyar programari educatiu de qualitat. -Integrar l'ús de dispositius mòbils en el pla d'estudis. -Eliminar les influències que distreuen. Per al futur disposem d'amplitud d'eines. *18
