-
Creador del primer llibre de text (Janua Linguarum Reserata) i pare de l'educació moderna. Imatge: http://en.wikipedia.org/wiki/John_Amos_Comenius
-
John Dewey va proposar la creació d'una ciència que vinculi les teories de l'aprenentatge (p.e. psicológiques) amb les pràctiques educatives. Dit això, no va proposar cap mètode concret pel disseny instruccional, sinó que va proposar que el docent s'adaptés a cada situació. Foto: http://en.wikipedia.org/wiki/John_Dewey
-
Aquesta corrent de la psicologia va posar l'èmfasi en l'estudi del comportament i com aquest s'adaptava a l'entorn i com reaccionava als estímuls. Aquest corrent té influència en els mètodes "behaviouristes", que estan interessats en com el disseny de l'aprenentatge condicionen els esquemes mentals del que apren. Les dècades més destacades d'aquesta corrent són les dels 40 i 50. L'autor més conegut és BF Skinner. Foto: Wikipedia.
-
La teoria de l'aprenentatge del constructivisme enfoca l'aprenentatge com una sèrie de construccions que fa l'individu per donar-li un significat al món. Aquest llibre de la pedàgoga italiana Maria Montessori, una de les principals autores d'aquest moviment, és l'obra que millor defineix el seu mètode pedagògic, aplicat en milers d'escoles al món. Foto: Amazon. The Absorbent Mind
-
Les dècades dels 60 i 70 van veure com prenia protagonisme l'enfocament tecnicoracional del disseny i avaluació de l’ensenyament.
-
El cognitivisme defensa comprendre els processos interns de la ment del aprenent (obrir la "caixa negra" del conductisme). A diferència del conductisme, les persones no són "animals programats" que simplement responen a estímuls ambientals, sinó que són sers racionals que requereixen una participació activa per aprendre i les accions dels quals són una consecuència de pensar.
-
Enfocament orientat a sistematitzar els mètodes de planificació i desenvolupament dels processos d'ensenyament (ISD, disseny de sistemes instruccionals). Van aparèixer models amb fases similars als àmbits d'educació secundària, superior i militar. Es va buscar un model genèric que contingués els aspectes comuns d'aquests, conegut com ADDIE, que és el que més protagonisme ha tingut i que ha presentat diferents propostes de variacions fins a dates molt properes. Foto: Wikipedia. Addie Model.
-
Article sobre Robert Glaser. Un dels primers autors que va proposar com la ciència cognitiva podia usar-se per millorar els processos d'aprenentatge. Va desenvolupar la idea de la instrucció prescrita individualitzada i també va fer contribucions importants a la teoria de l'educació adaptativa. Foto: http://chronicle.com/article/Robert-Glaser-Scholar-Who/130856/
-
El mètode Problem Based Learning (PBL) es va introduir a l'escola de medicina de la McMaster University al Canadà, i està basat en la investigació i resolució activa de problemes del món real. Un altre mètode amb punts en comú, el métode de casos de la Harvard Business School, és molt més antic (del 1908). Foto: http://www.mcmaster.ca
-
La teoria de l'aprenentatge social (descrita al seu llibre Social Learning Theory del 1977) afirma que les persones aprenen les unes de les altres via l'observació, la imitació i la modelització. En ocasions es considera aquesta teoria un pont entre el conductisme i el cognitivisme perquè inclou la motivació, la memòria i l'atenció. Foto: [' >Wikipedia. Albert Bandura.](<a href='http://en.wikipedia.org/wiki/Albert_Bandura)
Foto: http://erpjournal.net/?page_id=2770 -
A les dècades dels 80 i 90, es va replantejar la perspectiva tecnocràtica imperant, degut a la introducció massiva de les TIC i els nous contexts educatius.
-
La teoria de la el·laboració diu que la complexitat de la instrucció ha de crèixer progressivament per aconseguir resultats òptims d'aprenentatge a la vegada que es dona un context que permeti integrar les idees subsequents. Foto: Wikipedia. Charles Raigeluth.
-
Aquesta teoria defensa que les persones entenen el món a través de set maneres, les quals tenen una intel·ligència diferent associades. L'autor, Howard Gardner,com Foto: HowardGardner.com
-
El model PCK de Schulman defensa que el coneixement de la matèria i la pedagogia no poden ser aspectes separats. El coneixement pedagògic inclou el "com" ensenyar, normalment aprés a partir del disseny de cursos i l'experiència en centres. El coneixement de la matèria inclou no només l'expertesa en l'àmbit sinó les estratègies per mostrar-la d'una manera efectiva. Aquest model va ser creat pel Lee Schulman el 1986. Foto: wikipedia.
-
El paradigma DBR s'origina per intentar cobrir el forat entre les teories pedagògiques i les pràctiques educatives. El DBR és una metodologia important per entendre com, quan i per què funcionen o no les innovacions a la pràctica. Foto: http://www.noe-kaleidoscope.org
-
The Systematic Design of Instruction En aquesta obra es desenvolupa la seva visió d'un DI, una contribució important a la matèria Foto: wikipedia.
-
Reiser i Dempsey són els autors impulsors del llibre Trends and Issues in Instructional Design and Technology, que reuneix als principals autors del disseny instruccional, tecnologia instruccional i la tecnologia del rendiment. Es discuteixen els èxits i problemes que han tingut els moviments, així com la seva convergència. Foto: Amazon.com. Trends and Issues in Instructional Design & Technology.
-
Originat a la Florida State Unversity, va evolucionar d'una visió més estàtica i jeràrquica a una versió més dinàmica i interactiva. Model ADDIE (Wikipedia). Foto: Wikipedia.
