-
Period: to
Antecedents
Antecedents previs (contemplats a partir del 1900) a les primeres concepcions del Disseny Instruccional, donades als anys 40 i 60. -
John Dewey. Democratitzar l'educació. Projecció més pràctica.
Vinculà les teories de l'aprenentatge amb la pràctica educativa. Es centra en l'aprenentatge a través de la experimentació i parla d'atendre les diferències individuals, adaptar-se a les necessitats socials. (Aportacions amb una gran influència actual). Biografia -
Teoria conductista. Skinner et al
Conductismo Les diferents teories de l'aprenentatge van tenir una influència sobre l'educació tecnopedagògica i el seu disseny. En concret, la teoria conductista o behaviorista explica l'aprenentatge com un canvi en la conducta del individu lligat als canvis del seu entorn. Estableix l'aprenentatge com una associació entre estímul-resposta. -
Teoria cognitivista. Piaget, Bruner et al
Teoria cognitivista Aquesta teoria es centra en l'estudi de la ment humana. Pretén conèixer com s'aprèn a través dels processos d'interpretar, processar i emmagatzemar la informació a la memòria. Es centra en com s'adquireixen les representacions del món, s'emmagatzemen i es recuperen de la memòria. La psicologia cognitivista és la que ha tingut més influència sobre el disseny instruccional, segons Williams et al., 2003. -
Primeres concepcions de la tecnologia educativa segons Area (2009)
Primeres concepcions de la tecnologia educativa (anys 40 i 60) sorgides de l'àmbit militar nord-americà. A la segona es passà de la fascinació pels audiovisuals a l'enfocament tècnicoracional del disseny i l'avaluació de l'ensenyament. -
DEF. Glasser
Defineix el concepte de DI relacionant l'anàlisi de necessitats dels alumnes amb el disseny i desenvolupament dels recursos i estratègies d'aprenentatge. -
Instructional Design o Disseny Instruccional
Aquest terme com a tal es va començar a utilitzar al 1963, per l'Association for Educational Communication and Technology. Aquesta associació va començar a donar importància al disseny i el missatge com a estratègia per al procés d'aprenentatge, fet que va produir que es proposés una sistematització del procés representat pel concepte de ID. -
Model ADDIE
Aquest model, va ser densevolupat en un primer moment com a model genèric per explicar els diferents processos relacionats amb l'ISD. Inclou cinc fases principals com queden descrites a l'imatge. Aquestes fases són: Anàlisi, disseny, desenvolupament, implementació i validació. Aquest model va ser important ja que obligava a mirar l'aprenentatge des d'una perspectiva més unitària, més sistèmica. -
Teoria constructivista. Piaget, Ausubel, Vigotsky
Teoria constructivista La teoria constructivista té una concepció de l'aprenentatge com a experiència, com a acció. Cada persona construeix, a través de les seves experiències el seu aprenentatge. -
Altres propostes d'ISD
Experts com Willis (1995) proposen models més basats en teories constructivistes com el model R2D2, en que afirma que el procés no necessàriament ha de començar en la fase d'anàlisi. Bichelmeyer et al afirmen que potser no es tracta de crear nous models o modificar els que ja existeixen, sinó que s'haurien d'establir marcs conceptuals de disseny que serveixin de guia per als dissenyadors i els ajudin a prendre decisions. -
DEF Dick i Carey, Berger i Kam
Defineixen el DI com un procés sistemàtic per planificar l'ensenyament, on s'apliquen les teories instruccionals i els processos empírics a la pràctica educativa. -
Model 4C/ID Van Merrienboer i Dijkstra
Model creat per a situacions en les que és necessari assolir habilitats cognitives complexes. Aquest model però, no cobreix l'avaluació ni les revisions, per això el propi autor l'etiqueta com un model DI. -
Etapa crítica dels ISD
A finals del 90 els ISD entren en crisi degut a l'aparició de noves capacitats digitals i elevats costos de producció d'entorns. Això fa que es produeixi una controvèrsia fent que alguns experts donessin diferents matissos, que podem veure a la imatge. -
Reigeluth. Divisió de les teories
L'estudi del ID s'inicia amb les teories de l'aprenentatge i les teories de la instrucció.
Reigeluth, va dividir les teories en dos grups: descriptives i prescriptives.
Les descriptives són les teories de l'aprenentatge, ja que ens descriuen la manera d'aprendre, Les prescriptives són, segons Reigeluth, les teories de la instrucció perquè ofereixen la pauta sobre com dissenyar les accions educatives. -
Model ASSURE. Heinich, Molenda, Russel i Smaldino
El model ASSURE correspon a les inicials de les fases següents (indicades a la fotografia): Anàlisi dels estudiants, fixació dels objectius, selecció de la metodologia, ús dels mitjans i suports, demanar la participació del estudiant i avaluar. -
Model RAPID PROTOTYPE. Piskurish
Aquest model es considera un model bastant utilitzat actualment. Prové de l'enginyeria de programes i dels models racionals, que s'interessen pel context social del sistema d'aprenentatge. Relacionat amb aquest model trobem, deu anys abans a Tripp i Bichelmeyer, que afirmaven que perquè la prototipització ràpida sigui efectiva, les eines informàtiques sempre han d'estar disponibles per tal de modificar i corregir en el mateix moment. -
DEF Dorrego(1999) i Polo (2001)
Defineixen el DI com un procés sistèmic, ja que conté diverses fases molt relacionades entre elles: anàlisi, disseny, producció, desenvolupament, implementació, avaluació... -
DEF Broderick
Parla del Disseny Instruccional com l'art i la ciència que permet crear un entorn educatiu i els seus materials, per tal que portin l'estudiant de l'estat de no poder realitzar certes tasques a l'estat de ser capaç de realitzar-les. -
Merrill i Laurillard. Marcs de disseny
Merril proposa un marc de disseny que incorpori les tres teories de l'aprenentatge.
Laurrillard també té en compte les tres teories però les lliga al context tecnològic: ús de tècniques isntruccionals i estratègies tecnològiques adequades. Parla d'un "conversational framework" que fomenti el diàleg entre professor i alumne. -
Model MISA. Paquette
A través d'aquest model l'autor pretén crear un vincle entre les teories de l'aprenentatge i la pràctica educaativa. Pretén suplir la manca d'eines i mètodes que permetin dissenyar amb garanties les accions educatives. -
Noves visions i reexaminacions
Gibbons (2003). Proposa alinear el Disseny Instruccional (ID) amb l'arquitectura i l'enginyeria.
Schwier (2004). Recomana que els dissenyadors ampliïn la visió sobre la pràctica de Disseny Instruccional. -
Enfocament tecnològic
More i Anderson (2003), parlen dabordar el concepte de DI aplicat a l'educació a distància. Això es podria fer des de la perspectiva de ISD o bé com a model gèneric ADDIE. Tot això ho relacionen però, amb un enfocament tecnològic. Dins aquest mateix context ens trobem amb la necessitat d'utilitzar correctament la tecnologia per tal de que l'aprenentatge esdevingui més significatiu. Els autors Peters, Bates i Poole, i Khan també parlen d'aquest concepte. -
DEF Sangrà, Guàrdia, Williams i Schrum
Defineixen el disseny tecnopedagògic com un "marc de treball sistemàtic per a analitzar el problema, tenint en compte totes les interaccions externes i internes, alhora que cada situació específica pot analitzar-se des del seu context". -
Teoria connectivista de Siemens
El connectivisme és una teoria de l'aprenentatge específica per l'era digital. Alguns dels principis d'aquesta teoria són:- L'aprenentatge es troba en la diversitat d'opinions´.
- Aprendre vol dir connectar fonts d'informació.
- La presa de decisions ja és per si mateixa un aprenentatge.
-
Branca socioconstructivista
Autors com Mayes i De Freitas, com havien fet anteriorment d'altres, s'endinsen en la branca socioconstructivista:- Comunitats educatives
- Aprendre a aprendre
- Fomentar autonomia del aprenent
- Aprendre dels altres
-
Estratègies metodològiques
En la mateixa direcció que Jonassen (1994) que ja assenyala el disseny instruccional per al constructivisme (basat en un projecte o problema a resoldre), trobem Discroll (2005), que recomana aplicar unes estratègies metdològiques concretes:- Contextualització de l'aprenentatge
- Negociació social com a part de l'aprenentatge (interacció)
- Múltiples perspectives i diferents formats
- Cadascú és propietari del seu aprenentatge
- Aprenentatge com a procés conscient de construcció de coneixement
-
Visió cíclica de Merrill
Merril aporta una visió cíclica de les activitats d'aprenentatge.
Es centra en utilitzar estratègies que facin que els aprenentatges siguin constructivistes i significatius. Així doncs, pretèn que el que s'aprengui es pugui aplicar fora de l'aula.
Es centra molt en la reflexió, com a consciència del que s'està aprenent i s'ha après, i la interacció social sobre aquests coneixements. -
Ofici com a enginyeria o "science-style discipline".
Huett, Moller, Foshay i Coleman. Creuen que l'ofici de la tecnologia educativa i el disseny hauria d'esdevenir una enginyeria o "science-style discipline". -
Model SOLE, Atkinson i Biggs, Laurillard i Conole
El model SOLE del projecte ARIADNE (Student-Owned-Engagement) és un model molt flexible, que té en compte la opinió dels estudiants en tot moment i permet negociar amb aquests de manera que ells també decideixin. Aquest projecte ARIADNE i el projecte anglès LSDE han creat sistemes de suport al professorat per suplir la manca de coneixement sobre les noves tecnologies que es dóna en ocasions. -
Concepte de DTP
Per tal que el concepte de DI evolucioni cap a un més integrat: DTP, alguns autors com per exemple Richey proposen que la base de coneixement del DTP s'estableixi a partir de sis dominis.
Aquests sis dominis són els següents:
-Els estudiants i els processos d'aprenentatge
-Els contextos d'aprenentatge i d'actuació
-L'estructura del contingut i la seqüència
-Les estratègies formatives i no formatives
-Els mitjans tecnològics i sistemes de distribució
-Els dissenyadors i processos de disseny -
DEF Richey, Klein i Tracey
La definició més actual: "L'iD és la ciència i l'art que permet crear especificacions detallades per al desenvolupament, avaluació i manteniment d'accions que faciliten l'aprenentatge i el rendiment". -
Instructional technology (Nomenclatura)
Instructional tecgnology o tecnologia educativa esdevé el nom més utilitzat per fer-hi referència. (Reiser i Dempsey, 2012) -
Classficació dels models de DI. Tennyson, 1995.
Hi ha diverses classifcacions de models, una d'elles és la de Tennyson, que els classifica en 4 generacions i les relaciona amb les respectives teories de l'aprenentatge.
