Disseny tecnopedagògic - David Martín López

  • Dewey – Inicis del disseny pedagògic.

    Dewey – Inicis del disseny pedagògic.
    Va proposar què el pensament reflexiu i el procés educatiu esdevingueren idees rellevants que calia contemplar.
  • Association for Educational Communication and Technology – Disseny instruccional.

    Va emfatitzar en el disseny i en el missatge com a estratègia per a controlar el procés d’aprenentatge. També va detallar els diferents nivells d’actuació: planificació, producció, selecció, ús i gestió.
  • Shulman – Pedagogical Content Knowledge.

    Shulman – Pedagogical Content Knowledge.
    Els dissenyadors instruccionals han de conèixer no només els aspectes pedagògics que condicionen el disseny, sinó també alguns aspectes de la disciplina que s’ensenya i s’apren.
  • Dick – Nous principis instruccionals.

    Dick apunta la necessitat de proposar nous principis instruccionals per poder implementar els canvis promoguts pels nous corrents teòrics de l’ensenyament i l’aprenentatge als models de disseny. Recomana augmentar el paper de les TIC.
  • Bourdeau i Bates – Disseny, desenvolupament i suport.

    Bourdeau i Bates – Disseny, desenvolupament i suport.
    Senyalen que el disseny instruccional fa referència al procés global de disseny pedagògic; i que està compost per tres sub-processos: el disseny, el desenvolupament i el suport amb què es presenta.
  • Van Merrienboer i Dijkstra – Disseny 4C/ID.

    Proposen el model de disseny instruccional de quatre components (4C/ID).
  • Gustafson i Branch – Definició del rol dels models.

    Defineixen el rol dels models com: “El rol dels models de desenvolupament instruccional és proporcionar eines conceptuals i de comunicació que ajudin a visualitzar, dirigir i gestionar els processos per a la creació d’accions d’aprenentatge guiat”.
  • Period: to

    Reigeluth – Teories del disseny instructiu.

    Divideix les teories de l’aprenentatge i de la instrucció en dos grups; les descriptives i les prescriptives; i les anomena teories del disseny instructiu.
  • Heinich, Molenda, Russel i Smaldino – Model l’ASSURE.

    Proposen el model l’ASSURE: Analyze, State, Select, Utilize, Require i Evaluate.
  • Piskurich – Rapid prototype.

    Model de prototipització ràpida (Rapid prototype). Prové de l’àmbit de l’enginyeria de programes i dels models racionals, els quals s’interessen pel context social en què s’ha d’implementar el sistema d’aprenentatge.
  • Guàrdia – Necessitats específiques.

    La metodologia ha d’estar al servei dels objectius d’aprenentatge. Cada matèria requerirà mètodes, recursos i tècniques concretes.
  • Paquette – Mètode MISA.

    Paquette – Mètode MISA.
    Mètode MISA (Mètode d’Enginyeria de Sistemes de l’Aprenentatge). A partir del concepte de l’enginyeria pedagògica (disseny instruccional, enginyeria del software i cognitiva) ens proposa crear un vincle entre les teories de l’aprenentatge i la pràctica educativa.
  • Molenda – Model ADDIE.

    Model ADDIE (Anàlisi, Disseny, Desenvolupamnet, Implementació i Avaluació).
  • Hannun – L’ISD s’adapta a les circumstancies.

    El dissenyador expert aplica el seu coneixement professional en funció de les circumstàncies específiques.
  • Svensson i Ostlund – Idea de construcció d’un marc de treball integrat per l’e-learning.

    Contemplació del disseny tecnopedagògic i anàlisis del “disseny intencional” respecte del que es pot dur a la pràctica en realitat.
  • Merrill – Cicle constructiviste i significatiu.

    Visió cíclica del que ha de ser una activitat d’aprenentatge.
  • Huett, Moller, Foshay i Coleman – El rol del dissenyador

    El rol del dissenyador considerat com un element fonamental per treballar amb els docents i garantir la correcta aplicació dels criteris pedagògics i tecnològics.
  • Conole – Web 2.0.

    Conole – Web 2.0.
    Senyala que l’impacte de la web 2.0 a l’educació ha estat poc rellevant comparat amb altres àmbits de la societat. Proposa un nou marc per representar les característiques bàsiques de l’aprenentatge. Tres dimensions que anirien d’un aprenentatge individual a un aprenentatge social, d’un de tipus formal a un basat en l’experiència, i d’un de passiu a un d’actiu.
  • Dick i Carey – DI com a concepte pedagògic i DI com a procés.

    Similitud entre el DI com a concepte pedagògic i el DI com a procés.
  • Atkinson, Biggs, Laurillard i Conole – Model SOLE.

    Model SOLE (Student Owned Learning-Engagement). Model que inclou l’ús de les TIC i que ofereix eines que guiïn als dissenyadors i docents amb criteris pedagògics.
  • Goodbye to ADDIE?

    Es va debatir sobre la vigència del model ADDIE, arribant a la conclusió de que no s’acaba d’ajustar a la realitat, però que no h ha altres models que substituïssin els enfocaments sistemàtics.
  • Schwier – El futur de l'aprenentatge.

    Schwier – El futur de l'aprenentatge.
    El futur de l’aprenentatge està en l’educació no formal.
  • Richey et alt. – Proposen sis dominis pel DT o DTP

    1. Els estudiants i els processos d’aprenentatge. 2. Els contextos d’aprenentatge i d’actuació. 3. L’estructura del contingut i la seqüència. 4. Les estratègies formatives i no formatives. 5. Els mitjans tecnològics i sistemes de distribució. 6. Els dissenyadors i processos de disseny.