-
Va proposar què el pensament reflexiu i el procés educatiu esdevingueren idees rellevants que calia contemplar.
-
Va emfatitzar en el disseny i en el missatge com a estratègia per a controlar el procés d’aprenentatge. També va detallar els diferents nivells d’actuació: planificació, producció, selecció, ús i gestió.
-
Els dissenyadors instruccionals han de conèixer no només els aspectes pedagògics que condicionen el disseny, sinó també alguns aspectes de la disciplina que s’ensenya i s’apren.
-
Dick apunta la necessitat de proposar nous principis instruccionals per poder implementar els canvis promoguts pels nous corrents teòrics de l’ensenyament i l’aprenentatge als models de disseny. Recomana augmentar el paper de les TIC.
-
Senyalen que el disseny instruccional fa referència al procés global de disseny pedagògic; i que està compost per tres sub-processos: el disseny, el desenvolupament i el suport amb què es presenta.
-
Proposen el model de disseny instruccional de quatre components (4C/ID).
-
Defineixen el rol dels models com: “El rol dels models de desenvolupament instruccional és proporcionar eines conceptuals i de comunicació que ajudin a visualitzar, dirigir i gestionar els processos per a la creació d’accions d’aprenentatge guiat”.
-
Divideix les teories de l’aprenentatge i de la instrucció en dos grups; les descriptives i les prescriptives; i les anomena teories del disseny instructiu.
-
Proposen el model l’ASSURE: Analyze, State, Select, Utilize, Require i Evaluate.
-
Model de prototipització ràpida (Rapid prototype). Prové de l’àmbit de l’enginyeria de programes i dels models racionals, els quals s’interessen pel context social en què s’ha d’implementar el sistema d’aprenentatge.
-
La metodologia ha d’estar al servei dels objectius d’aprenentatge. Cada matèria requerirà mètodes, recursos i tècniques concretes.
-
Mètode MISA (Mètode d’Enginyeria de Sistemes de l’Aprenentatge). A partir del concepte de l’enginyeria pedagògica (disseny instruccional, enginyeria del software i cognitiva) ens proposa crear un vincle entre les teories de l’aprenentatge i la pràctica educativa.
-
Model ADDIE (Anàlisi, Disseny, Desenvolupamnet, Implementació i Avaluació).
-
El dissenyador expert aplica el seu coneixement professional en funció de les circumstàncies específiques.
-
Contemplació del disseny tecnopedagògic i anàlisis del “disseny intencional” respecte del que es pot dur a la pràctica en realitat.
-
Visió cíclica del que ha de ser una activitat d’aprenentatge.
-
El rol del dissenyador considerat com un element fonamental per treballar amb els docents i garantir la correcta aplicació dels criteris pedagògics i tecnològics.
-
Senyala que l’impacte de la web 2.0 a l’educació ha estat poc rellevant comparat amb altres àmbits de la societat. Proposa un nou marc per representar les característiques bàsiques de l’aprenentatge. Tres dimensions que anirien d’un aprenentatge individual a un aprenentatge social, d’un de tipus formal a un basat en l’experiència, i d’un de passiu a un d’actiu.
-
Similitud entre el DI com a concepte pedagògic i el DI com a procés.
-
Model SOLE (Student Owned Learning-Engagement). Model que inclou l’ús de les TIC i que ofereix eines que guiïn als dissenyadors i docents amb criteris pedagògics.
-
Es va debatir sobre la vigència del model ADDIE, arribant a la conclusió de que no s’acaba d’ajustar a la realitat, però que no h ha altres models que substituïssin els enfocaments sistemàtics.
-
El futur de l’aprenentatge està en l’educació no formal.
-
- Els estudiants i els processos d’aprenentatge. 2. Els contextos d’aprenentatge i d’actuació. 3. L’estructura del contingut i la seqüència. 4. Les estratègies formatives i no formatives. 5. Els mitjans tecnològics i sistemes de distribució. 6. Els dissenyadors i processos de disseny.
