-
Des de Plató (I a. C.) a Comenius l'educació es basa en la transmissió de coneixements. Comenius, al s.XVII, publica dues obres cabdals: Orbis Pictus que és el primer llibre il•lustrat per a nens i Didáctica Magna, obra pedagògica que postula reflexions encara avui vigents. http://images.cdn.fotopedia.com/soleils-7hWVffB-N3g-original.jpg
-
Thorndike estableix les bases del conductisme a "Educational Psychology". Estudia els condicionants de la conducta humana en relació als resultats erronis o satisfactoris. Així, qualsevol animal, inclòs l'home, te més probabilitats de repetir una conducta si aquesta ha tingut resultats satisfactoris. Pávlov i, sobre tot, Skinner seran els estudiosos més importants del Conductisme.
“Pávlov i el seu equip al laboratori"http://recursostic.educacion.es/bancoimagenes/web/ -
L’Educació basada en l’experiència: necessitat de millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge proposant la creació d’una ciència que vinculi les teories de l’aprenentatge amb les pràctiques educatives.
-
Es creen materials audiovisuals (ràdio i TV) per a la formació dels militars. S'introdueixen en l'àmbit educatiu per millorar els resultats dels alumnes.
-
La base teòrica que justifica la introducció dels mitjans audiovisuals en l'àmbit educatiu emfatitza en la importància de la motivació de l'aprenent i la capacitat d'aquests mitjans en afavorir l'adquisició i memorització d'informació.
Ús educatiu del cinema, el retroprojector, les diapositives, la ràdio i el vídeo.
http://www.flickr.com/photos/belmonte/2286484222/ -
Skinner publica “The Science of Learning and the Art of Teaching”. Aquest autor amb Briggs, Gagné i Merrill proposen conèixer les lleis que regeixen la realitat educativa. Apliquen els mètodes i pautes de les ciències naturals a la psicologia i l’educació. La Tecnologia Educativa s’ocupa de problemes pràctics de l’ensenyament: materials, aparells, mitjans d’instrucció; donar bones eines als professors per estimular els alumnes.
http://www.flickr.com/photos/lauradahl/787704631/ -
La CAI comença a utilitzar-se als anys 50 recolzada en sistemes mecànics o electromecànics. Els programes són lineals basats en el principi de resposta activa. Estan molt influenciats per la psicologia conductista.
-
Els ordinadors són la base de sistemes d'ensenyament automatitzat i es desenvolupen programes a EEUU: "Computer Applications Laboratory" a la Universitat de Florida, y els projectes CLASS i PLATO, en què l' estudiant podía respondre a preguntes d'elecció múltiple. Comencen a emprar-se els sistemes de programació que consideren les respostes de l'alumne en el procés de control del material.
-
Importància del disseny de situacions d'aprenentatge per l'augment d'eficàcia en el procés educatiu. Mètodes de planificació i desenvolupament dels processos d'ensenyament. Disseny instruccional: s'incorporen valors socials, econòmics, ideològics... , en la consideració del procés d'aprenentatge.
-
Fase de revisió crítica. Segueix el canvi de visions conductistes per les cognitives: creació d’elements adaptats a les característiques cognitives dels estudiants. Importància de la interacció entre els estímuls externs i els processos cognitius interns que recolzen l’aprenentatge. El coneixement s’ha de basar en la pràctica i resolució de problemes.
Imatge pròpia. -
Ús dels ordinadors personals. En els anys 80 la tecnologia informàtica s'incorpora a totes les facetes de la vida social, també, doncs, en l'àmbit educatiu.
http://mediateca.educa.madrid.org/imagen/ver.php?id_imagen=t8s7ywhex7z8okwa -
Models no prescriptius basats en el constructivisme i teories de sistemes. Centrats en l’aprenentage i no en els continguts. Les fases no són lineals i es pot revisar el procés de planificació. Introducció de les TIC a l’educació i de les activitats col•laboratives.
Guàrdia, L.; Maina, M.; "Modul de conceptualització del disseny tecnopedagògic" -
La teconologia s'abareteix i es generalitza. Als anys 90 la influència de la tecnologia informàtica es materializa en potents ordinadors personals, el correu electrònic, les tecnologies multimèdia i, sobretot, Internet. Nous dispositius que poden emmaguetzemar, processar i transmetre gran quantitat d'informació. Revolució de l'àmbit educatiu.
-
Aprendre és tenir l’habilitat de trobar les connexions entre els camps, les idees, els conceptes...
Les teories connectivistes són la base teòrica de l'aprenentatge basat en la Web: web 1.0, web 2.0, web 3.0. Però també d'un concepte d'aprenentatge que aprofita la potencialitat de les xarxes socials i situa com a tendència de futiur l'aprenentatge no formal. -
Driscolll defensa que s'ha de contextualitzar l’aprenentatge en entorns complexos, rellevants, reals… (simulacions, micromons…) Assenyala que el DI ha de facilitar la negociació dels objectius de l’aprenentatge ( no imposició)i que l’avaluació s’ha de centrar en el procés de construcció i no tant en el producte final. Com més contextualitzades estiguin les estratègies avaluatives millor: e-portfolio, autoanàlisi i metacognició.
-
L'Impacte de la web 2.0. en l’educació ha estat poc rellevant. Les TIC afectaran profundament a les institucions, tant en les seves estructures com en els seus processos: rols de cadascú, identitats individuals, eines a utilitzar...
Imatge pròpia.
