-
Des de Plató (s.I a.C) passant pels sofistes i l'ús del mètode socràtic, o l'escolàstic (s. XII i XIII) fins arribar a Comenius que va ser l'inventor del llibre de text, l'educació es plantejava amb una perspectiva bàsicament transmissora i instructiva.
Referència de la foto: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Old_book_bindings.jpg?uselang=es -
Un dels factors més influents a aquest canvi a una base de coneixements empírics de l'educació va ser EL Thorndike, professor de psicologia educativa a la Universitat de Columbia. Thorndike també va ser un ferm defensor del mesurament educatiu que va ser significatiu en l'establiment de l'educació com una ciència.
Referència de la foto: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:PSM_V80_D211_Edward_Lee_Thorndike.png?uselang=es -
Aquest període va estar dominat per un canvi fonamental en el pensament sobre l'educació, que va ser recolzada per l'adveniment de la investigació científica sobre l'aprenentatge humà i animal. Fins aquest moment, la instrucció havia estat dominada per la idea que la ment, com el cos, es podria desenvolupar amb l'exercici ("ment com el múscul"). Es pensava que l'estudi de certes disciplines milloraria la ment com l'exercici millora certs músculs.
-
Açò va significar el primer ús de mitjans de comunicació per a fins d'instrucció.
Referència de la foto: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Eads_Bridge,_St._Louis_Missouri.jpg?uselang=es -
Referència de la foto:http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Ivan_Pavlov_nobel.jpg
-
A més, la companyia Keystone View publica Educació Visual, una guia per a mestres de com utilitzar alguns recursos, com per exemple les plaques de llanterna.
-
Més tard, en aquest mateix any el sistema escolar públic de Rochester, en Nova York va ser el primer en adaptar l’ús de les pel•lícules per a la instrucció. També moltes revistes dedicades a la instrucció visual foren publicades.
Referència de la foto: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Carrete_de_pel%C3%ADcula_ya_procesada_000.jpg?uselang=es -
...és possible ensenyar totes les branques del coneixement humà amb la imatge en moviment”. Aquest mateix any John B. Watson llança la seua revolució behaviorista.
Referència de la foto: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Thomas_Edison_1.jpg?uselang=es -
Referència de la foto: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Carrete_de_pelÃcula_ya_procesada_000.jpg?uselang=es
-
En aquesta obra va proposar una visió innovadora en el camp del disseny pedagògic, ja que va manifestar una necessitat clara de democratitzar l’educació i de donar-li una projecció més pràctica i adaptada a les necessitats socials.
Referència de la foto: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:John_Dewey_in_1902.jpg?uselang=es -
Consistia en un enfocament útil a la instrucció, on l'activitat està en harmonia amb els objectius propis de l'alumne.
-
Va dir: “l'educació és un procés de conformació tant com la fabricació de rails d'acer". Bobbitt va defensar la pràctica d'analitzar les activitats involucrades en discretes matèries acadèmiques i l’ús d'aquest anàlisi per a establir els objectius d'ensenyament específics.
-
La dècada dels anys 1920 va portar un aprenentatge basat en objectius, en un ensenyament individualitzat, en el contracte d'aprenentatge i el mastery learning. Aquest període va passar de la tradicional instrucció adreçada al mestre a un aprenentatge més individualitzat. En aquests anys destaca Lev Vygotsky, conegut per les seues teories de la psicologia del desenvolupament.
Referència de la foto: http://www.flickr.com/photos/josemota/3616863421/ -
Amb aquests estudis forma les seues teories de l’aprenentatge basat en l’experiència i les seues etapes del desenvolupament intel•lectual. Aquest any també sorgeix el “moviment d'instrucció audiovisual”. La ràdio i la innovació de les pel•lícules sonores marca l’evolució dels avanços tecnològics.
Referència de la foto:http://www.flickr.com/photos/josemota/3617683026/ -
Van ser desenvolupats per a permitir als estudiants progressar al seu propi ritme amb la mínima ajuda del mestre, com per exemple el Plan Winnetka de Carleton Washburne, que conjuga els avantatges del treball individualitzat amb les del treball col•lectiu, sense perdre de vista les diferències individuals.
-
Aquest plan es basa en l’activitat, individualitat i llibertat de l’alume. Aquest mateix any, Ralph Tyler ja parla d’objectius d’aprenentatge.
Referència de la foto: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Helen_Parkhurst.jpg?uselang=es -
-
Actualment és una empresa multinacional nord-americana de tecnologia que fabrica i comercialitza hardware i software per a ordinadors, entre altres serveis.
Referència de la foto: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:IBM.jpg?uselang=es -
El contracte d'aprenentatge és una ferramenta que permet a l’estudiant delimitar les activitats i els resultats que ha d’obtindre, mitjançant aprenentatge supervisat i el “mastery learning” és on s’estableixen els continguts dividits en xicotetes unitats, el criteris vàlids d’avaluació i després es verifiquen si aquestos s’han assolit. També va inventar la màquina d’ensenyança, que proporcionava exercitació i pràctica als estudiants en els seus cursos introductoris.
-
Aquest període es caracteritza per un retràs en el progrés del desenvolupament de l’instrucció. Algunes de les causes foren La Gran Depressió i el Moviment Progressista.
-
Aquest pla va ser una fita molt important per a l’especificació d’objectius generals i conductuals, així com per a l’avaluació formativa.
-
Aquest llibre tracta sobre l’ús dels mitjans visuals per desenvolupar una formació de qualitat.
-
Referència de la foto: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Old_television.jpg?uselang=es
-
En aquest període es produeix la II Guerra Mundial (1941-1945). Els avanços en la instrucció es centraren en la formació i ensinistrament militar, la utilització de videos, diapositives i manuals instructius van ser la base per a l’aplicació dels dissenys instruccionals.
-
Referència de la foto: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Soldados_Chilenos(1881).jpg?uselang=es
-
En aquest article, l'autor realitza la descripció d’una màquina teórica anomenada “memex”. Un dispositiu mecànic d'emmagatzematge de llibres, enregistraments i comunicacions, de recerca molt senzilla i ràpida. Aquest invent facilitava l'organització i l'accés a la informació. Va sentar les bases tecno-conceptuals de la World Wide Web.
-
El propòsit era proporcionar un exemple visual dels nivells d'ensenyament i materials diversos.
Referència de la foto: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Edgar_Dale%27s_cone_of_learning.gif?uselang=es -
-
En aquesta època naix i es desenvolupa el Moviment de l’Instrucció Programada que es caracteritza perquè té uns objectius clarament establerts, uns marcs xicotets d’instrucció, una auto-estimulació, una resposta a les preguntes de l’estudiant i una retroalimentació inmediata. El conductisme es troba en auge. En aquestos anys també sorgeixen la Guerra Freda i la Carrera Militar dels EEUU amb l’Unió Soviètica. A més, a finals dels anys 50,l’empresa IBM crea les seues primeres màquines d’ensenyança
-
Referència de la foto: http://www.flickr.com/photos/andresrueda/2914414476/
-
BF Skinner va revolucionar el camp de l’educació, ja que es va enfocar en l’instrucció programada.
Referència de la foto:
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:B.F._Skinner_at_Harvard_circa_1950.jpg?uselang=es -
Aquesta taxonomia es divideix en 3 àmbits d’aprenentatge: cognitiu (el que un sap), psicomotor (el que un fa, físicament) i afectiu (el que un sent, o les actituds que té).
Referència de la foto: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Bloom%27s_Taxonomy.png?uselang=es -
Un dels objectius d’aquesta època és sistematitzar mètodes de planificació i de desenvolupament dels processos d’ensenyament. Es busca un model genèric i va sorgir l’ADDIE (Anàlisi, Disseny, Desenvolupament, Implementació i Avaluació). Referència de la foto: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:ADDIE_Model_of_Design.jpg?uselang=es
-
Gordon Pask, Ted Nelson, Norman Crowder, Jerome Bruner, Robert Glaser, Robert Gagne...
-
Aquesta dècada va constituir una fita per a la història contemporània, ja que va ser un punt de partida per a la tecnologia educativa i el disseny instruccional. Els models eren lineals, sistemàtics i prescriptius. S'enfocaven en els coneixements i habilitats acadèmiquies i en objectius d'aprenentatge observables i mesurables. Un dels objectius d’aquesta època és sistematitzar mètodes de planificació i de desenvolupament dels processos d’ensenyament.
-
Defineix "disseny instrucional" com la perspectiva d’un model que relacionara l’anàlisi sobre les necessitats de l’estudiant amb el disseny i el desenvolupament dels recursos i les estratègies d’aprenentatge.
-
-
L' Association for Educational Communication and Technology comença a utilitzar el terme “disseny instruccional o instructional design.
Referència de la foto: http://www.flickr.com/photos/rjames/886687573/ -
En aquesta obra l'autor descriu cinc àmbits en els resultats de l’aprenentatge i nou events d’instrucció.
-
Referència de la foto:
http://www.flickr.com/photos/designandtechnologydepartment/4085341113/ -
-
Els components d'aquest model són 4:
-Disseny de l'anàlisi de la tasca
-Desenvolupar proves criteri i mesures d'acompliment-Desenvolupar materials didàctics interactius
-Validar els materials didàctics interactius -
En aquesta època l’enfocament cognitiu continua predominant. Els treballs d’Ausubel o Gagne van ser molt importants. Durant aquestos anys van sorgir molts models de disseny instruccional, models que es basaven en la teoria de sistemes, on es busca una participació més gran dels estudiants, tendint cap a enfocaments d’ensenyament i aprenentatge.
-
El govern dels EEUU va donar una gran quantitat de diners a dos companyies privades per tal de desenvolupar sistemes per a ensenyar amb ordinadors. Les dos primeres versions d’aquestos sistemes foren PLATO (Programmed Logic for Automatic Teaching Operation) i TICCIT (Time-shared, Interactive, Computer-Controlled Information Television).
-
El projecte NDPCAL (National Development Program for Computer Aided Learning) pretenia crear un entorn que desenvolupara l’experimentació i l’aprenentatge, a través de sistemes interactius d’instrucció basats en l’ús de l’ordinador.
-
Referència de la foto:
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Apple_I.jpg -
A partir de la comercialització d´aquestos microordinadors, la majoria de països va començar a elaborar plans per a incorporar els ordinadors als centres educatius.
Referència de la foto:
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Old_computer_4.jpg -
El model aborda la instrucció com un sistema complet, centrant-se en la relació entre el context, el contingut, l'aprenentatge i l'ensenyament.
-
-
Hi ha un interés creixent de com els principis de la psicologia cognitiva poden ser aplicats al procés de disseny instruccional. Açò s’aplica als negocis, a la indústria i també a l’àmbit militar.
-
En aquesta obra Papert descriu com guiar als xiquets en la creació de programes d'ordinador en el llenguatge de programació Logo.
Referència de la foto: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Papert.jpg -
La dècada dels 80 és la dècada de la revolució cognitiva, on els models d’instrucció són models més bé heurístics, que s’interessen per la comprensió dels processos d’aprenentatge i diuen que el coneixement s’ha de basar en la pràctica i resolució de problemes.
-
És un model basat en la motivació, que ha d’aconseguir en l’estudiant Atenció, Rellevància, Confiança i Satisfacció (ARCS).
Referència de la foto:
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:John_Nov_2005_Crop.jpg?uselang=es -
En aquest any també es desenvolupa un creixent interés en la utilització dels ordinadors amb propòsits instruccionals.
Referència de la foto:
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Howard_gardner.jpg?uselang=es -
Aquesta teoria explica que la instrucció ha de ser organitzada en ordre creixent de complexitat per a l'aprenentatge òptim.
-
Aquesta teoria es composa de 3 parts:
1-Una dimensió de rendiment.
2-Quatre formes de presentació de primàries.
3-Un conjunt de prescripcions relatives al nivell de rendiment.
Aquesta teoria està dissenyada per a treballar conjuntament amb la Teoria de Reigeluth. -
Aquest autor introdueix la seua pròpia taxonomia basada en la distinció entre el coneixement i les habilitats.
-
Aquest autor va desenvolupar un model d'aprenentatge basat en l'experiència. Afirma que un aprenentatge òptim és el resultat de treballar la informació en 4 fases: actuar, reflexionar, teoritzar i experimentar.
Referència de la foto: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:David_Kolb.png?uselang=es -
Shulman afirma que els dissenyadors instruccionals han de conèixer no només els aspectes pedagògics que condicionen el disseny, sinó també alguns aspectes de la disciplina que s'ensenya i s'aprèn, per tal de triar els mètodes més adequats a la matèria.
-
Van ocòrrer successos importants com l’aparició de l'hipertext i la hipermèdia, i també internet com una eina a l'abast de la població, que marca una revolució cultural que sens dubte ha canviat per sempre la manera en què les persones es comuniquen. També es desenvolupa la prototipització ràpida, que prové de l’àmbit de l’enginyeria de programes i dels models racionals, els quals s’interessen pel context social en què s’ha d’implementar el sistema d’aprenentatge.
-
Aquesta època es pot considerar com l’era de la informació. La teoria constructivista va començar a guanyar força i va tindre molta influència en el disseny instruccional. Els models d’instrucció eren no prescriptius. Se centren en l’aprenentatge i no en els continguts. Un fet important en la dècada dels 90 en l’àmbit del disseny instruccional és l’aparició de nous mitjans com internet i els dissenys multimèdia, que s'ajusten com a noves formes d’aprenentatge i instrucció.
-
Referència de la foto:
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Www.gif -
Referència de la foto:
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Floppy_Disk_of_Netscape_Navigator.jpg -
L'objectiu de la WebQuest és ajudar els estudiants a pensar i raonar a nivells més alts, i utilitzar la informació per resoldre problemes. Amb el temps les WebQuests s'han convertit en una forma popular d'investigació guiada amb recursos de la web.
Referència de la foto: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Webquest.pdf?uselang=es -
Willis proposa el model R2D2 (Recursive Reflective Design Model). Està basat en les teories constructivistes i afirma que el procés no té per què iniciar-se en la fase d'anàlisi. Proposa la reflexió constant sobre el propi procés de disseny i la participació dels estudiants en aquest procés.
-
Bourdeau i Bates afirmen que entre el disseny instruccional (ID) i l'educació oberta i a distància (ODL) existeix un vincle intrínsec. Aquesta unió, al món real, planteja problemes específics d'interés per a l'ID. L'ODL necessita la planificació a llarg termini de les activitats de formació, els costos, l'anàlisi, els plans d'estudis, els materials, així com l'avaluació.
Referència de la foto: http://www.flickr.com/photos/unav/3995389144/ -
En aquest model s'aborda la qüestió de com ensenyar habilitats complexes, és a dir, sòlids coneixements tècnics que poden ser aplicats a problemes de problemes reals. Té 4 components:1-Les tasques d'aprenentatge
2-Informació de suport
3-Informació sobre el procediment
4-Pràctica parcial de tasques -
A finals dels anys 90 els sistemes més tradicionals del disseny instruccional entren en crisi com a conseqüència de l'aparició de noves capacitats digitals.
-
Les segles signifiquen:
A-Anàlisi dels estudiants
S-Establir objectius (state)
S-Selecció de mètodes de formació
U-Utilització dels mitjans i suports
R-Requerir la participació de l'estudiant
E-Avaluar. -
Aquest model incorpora tècniques d'aprenentatge accelerat que s'esforcen per dissenyar l'ambient d'aprenentatge amb més pràctica, retroalimentació i experiència en lloc de les presentacions. Es basa en quatre fases, preparació, presentació, pràctica d'exercici i rendiment.
-
Aquesta època es caracteritza per la rebel•lió d’internet i l’aprenentatge en línia. Internet, amb les seues característiques, s’està convertint en una ferramenta molt popular per a l’aprenentatge en línia i els dissenyadors reconeixen la necessitat d’integrar l’e-learning en la creació d’objectes d’aprenentatge i programes d’estudi.
-
Moore, Bats i Grundling afirmen que un sistema de disseny instruccional es considera tant una ciència com un art: una ciència perquè es basa en les teories de l'aprenentatge i un art perquè el disseny de recursos didàctics és un procés altament creatiu. Referència de la foto: http://www.flickr.com/photos/phylevn/3138864940/
-
Paquette proposa crear un vincle clar entre les teories de l'aprenentatge i la pràctica educativa mitjançant el seu model anomenat MISA (Mètode d'Enginyeria de Sistemes d'Aprenentatge).
-
Laurillard proposa que les TIC poden tenir un rol fonamental en el diàleg entre professor i estudiant oferint un "marc de conversa" que puga promoure un diàleg adequat a les necessitats que demana la implementació de metodologies i activitats d'aprenentatge significatiu i constructivista.
Referència de la foto: http://www.flickr.com/photos/pedrojimenez/249142977/ -
Gibbons proposa reexaminar la fonamentació teòrica de l'ID, alineant-lo amb l'arquitectura i l'enginyeria.
Referència de la foto: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Arquitectura.jpg?uselang=es -
Referència de la foto: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Online_n.png
-
Schwier recomana que els dissenyadors han d'ampliar la visió que tenen sobre la pràctica de l'ID.
-
És una teoria d'aprenentatge per a l'era digital, basat en l'anàlisi de les limitacions del conductisme, el cognitivisme i el constructivisme, per explicar l'efecte que la tecnologia ha tingut sobre la manera com actualment vivim, ens comuniquem i aprenem.
Referència de la foto: http://www.flickr.com/photos/stephen_downes/4155043848/ -
Hannum afirma que un dissenyador expert no opera de mànera rígida, sinó que aplica el seu coneixement professional en funció de les circumstàncies específiques.
-
Es proposa un nou model de disseny que incloga el tractament integral de la motivació humana.
-
Kanuka afirma que el perfil dels dissenyadors instruccionals i dels professors indiquen que mentre els primer són experts en pedagogia i usos educatius de les TIC, però no en la temàtica a aprendre, els professors sí que en són experts i investigadors, però en poques ocasions esdevenen experts en estratègies tecnològiques. Per això, hem de buscar criteris de disseny comuns.
Referència de la foto: http://www.flickr.com/photos/blogyempresa/2385394860/ -
Reiser i Dempsey afirmen que "el disseny instruccional (ID) és un procés sistemàtic que es fa servir per desenvolupar programes d'educació i formació d'una manera consistent i fiable".
-
Svensson i Östlund aposten per crear ponts entre les teories del disseny i la pràctica de l'educació a distància. La idea és contruir un marc de treball integrat per a l'e-learning que comtemple el disseny tecnopedagògic des del concepte de gènere o tipologia d'activitat i context contemplant la tecnologia més adequada per a cada cas.
Referència de la foto: http://www.flickr.com/photos/adesigna/2946164861/ -
Diuen que el disseny instruccional ha d'esdevenir una ciència per la rellevància que té per a l'èxit de l'educació a distància actual.
-
Huet, Moller, Foshay i Coleman afirmen que el rol del dissenyador, sobretot en els contextos d'educació a distància, es considere com a un element fonamental per a treballar amb els docents i garantir la correcta aplicació dels criteris pedagògics i tecnològics més adequats segons les necessitats específiques de cada context en particular.
-
Conole afirma que l'impacte de la web 2.0 en l'educació ha estat poc rellevant comparat amb altres àmbits de la societat, com va succeir amb la web 1.0. Per tant, és necessari pensar de manera diferent i veure com elaborar una llista sobre els diferents usos didàctics de les eines i instruments que ens guien en els processos de disseny.
Referència de la foto: http://www.flickr.com/photos/bensheldon/212159782/ -
Huet i altres afirmen la necessitat de fer evolucionar la professió dels dissenyadors instruccionals, apostant per què el disseny instruccional esdevinga una ciència per la rellevància que té per a l'èxit de l'educació a distància actual.
-
Huett, Molle, Foshay i Coleman reclamen transformar l'ofici de la tecnologia educativa i el disseny en una enginyeria o una "science-style discipline".
Referència de la foto: http://www.flickr.com/photos/ansesgob/6836400405/ -
Willis afirma que el disseny instruccional actualment s'associa de manera molt directa amb la integració de les TIC a l'educació. Hi ha una relació amb el disseny de pàgines web, d'interfícies i de software educatiu, sense deixar de banda el marc teòric i conceptual.
Referència de la foto: http://www.flickr.com/photos/pilara/2597400407/ -
Willis defineix l'ID des de 2 perspectives: l'ID com a Pedagogical ID i l'ID com a process ID. Els dos vetllen per la creació de materials o recursos educatius, però es diferencien clarament perquè en el primer cas és fa èmfasi en els principis i teories d'aprenentatge en què s'ha de basar el disseny, i en el segon cas es focalitza en el procés que se segueix per prendre les decisions i desenvolupar els recursos educatius.
-
La influència de les ferramentes on-line continua creixent en la nostra societat, per això, un dels màxims objectius dels dissenyadors en l’actualitat és crear oportunitats d’aprenentatge que poden ocòrrer en qualsevol lloc i en qualsevol moment.
Referència de la foto:
http://www.flickr.com/photos/wafer/5533140316/ -
SOLE significa Student-Owned Learning-Engagement. És un model molt flexible, que permet compartir les decisions amb els estudiants i fer canvis durant el procés de disseny perquè va associat a una eina que conté models i plantilles per desenvolupar les propostes educatives.
-
Tony Bates valora que encara que la professió de dissenyador està poc reconeguda, és necessari que hi haja dissenyadors que estiguen ben preparats per exercir tant en contextos presencials com en contextos d'educació en línia, ja que l'interés i la formació dels professors en matèria pedagògica i ús de les TIC és escassa si no hi ha incentius.
-
Açò és el que opina Schwier, que afirma que la tecnologia educativa i els dissenyadors instruccionals fiquen molts esforços en l'educació formal, però que realment el futur de l'aprenentatge està en l'educació no formal.
-
Actualment cal començar a pensar en el disseny instruccional des d'una perspectiva que incloga les TIC de manera natural, no com un complement, sinó com a part de l'estratègia i dels criteris de decisió. S'ha d'apostar per un enfocament més tecnopedagògic del concepte d'ID.
Referència de la foto: http://www.flickr.com/photos/olpc/2606362543/
.jpg?uselang=es){kind=link}
