-
Planteja la necessitat de millorar els procesos e-a; així com vincular les teories amb les pràctiques.
Suposa una visió innovadora a l'educació on el docent ha de ser capaç d'adaptar-se a cada context i situació. Es una visió democratitzadora de l'educació i adaptada a les necessitats socials.
Fotografia: http://www.flickr.com/photos/rdhout/5660961736/ -
Teoria del constructivismePiaget i Vygostky són els autors més significatius de aquesta teoria del aprenentatge que ha influenciat el DTP
-
Cognitivisme
Naix com a resposta al conductisme. Aquesta corrent també influeix al DTP -
Models lineals, sistemàtics i prescriptius. S'enfoquen en els coneixements i habilitats acadèmiques i en objectius d'aprenentatge observables i mesurables.
-
Va ser la primera en començar a usar el terme Instructional Design. Aquesta entitat posa l'èmfasi en el disseny i el missatge com a estratègia per a controlar el procés d'aprentatge. L'objectiu d'aquest terme és el de sistematitzar mètodes de planificació y de desenvolupament dels processos d'ensenyament. Fotografia: association for educational communication and technology
-
Models que es basen en la teoria de sistemes, s'organitzen en sistemes oberts i busquen una participació més gran dels estudiants, tendint cap a enfocaments d'ensenyament i aprenentatge.
-
Andrews i Goodson fan una anàlisi comparativa de models,
des de la qual en proposen una classificació, en funció de si els seus orígens són teòrics i/o empírics i de lʼeficàcia obtinguda en aplicar-los. -
Models heurístics, es basen en la teoria cognitiva, s'interessen per la comprensió dels processos d'aprenentatge, i el coneixement s'ha de basar en la pràctica i resolució de problemes."
-
Va ser el primer en introduir el concepte des de la perspectiva dʼun model que relacionés lʼanàlisi sobre les necessitats de lʼestudiant amb el disseny i desenvolupament dels recursos i les estratègies dʼaprenentatge.
-
L'autor diu què les teories del DI es basen en principis de disseny, les quals descriuen mètodes dʼensenyament i aprenentatge, i les situacions en què aquests mètodes sʼhaurien dʼutilitzar.
-
els dissenyadors instruccionals han de conèixer no només els aspectes pedagògics que condicionen el disseny, com les teories i les estratègies instruccionals, sinó també alguns aspectes de la disciplina que sʼensenya i sʼaprèn, per tal de triar els mètodes més adequats a la matèria
-
Estudi en web
Aquestos autors estudien el model ADDIE i el seu impacte en les dues ultimes dècades i evidencien la relació dʼaquest
amb el concepte dʼISD o IDT (Instructional Design and Technology), qualificant-lo com “lʼelement fundacional del camp” dʼestudi -
Models no prescriptius, basats en les teories constructivistes i de sistemes. Centrats en l'aprenentatge, i no en els continguts . Les fases són sistèmiques, integradores i cícliques, permetent revisar el procés de planificació
-
Les diferències que l'autor marca estan basades a que el el disseny bassat en objectius té sortides predeterminades mentre que les constructivistes defensa que els resultats d'aprenentatde són impredictibles.
Per tant pensa en activitats contextualitzades, multiples i autèntiques. -
Els classifica en quat
Generació anys 60
Generació anys 70
Generació anys 80.
Generació anys 90 -
http://edutechwiki.unige.ch/en/R2D2Recursive Reflective Design Model
Model bassat en teories constructivites. Proposa que el procés no té per què iniciar-se en la fase d'anàlisi, i que per tant, no és lineal, alhora que és un model que proposa la reflexió constant sobre el propi procés de disseny i la participació dels estudiants en aquest procés. -
Dick apunta la necessitat de proposar nous principis instruccionals si es volen tenir models de disseny que puguin continuar sent útils i ajudin a implementar els canvis promoguts pels nous corrents teòrics de lʼensenyament i lʼaprenentatge. Lʼautor recomana formular dissenys instruccionals més versàtils, que es planifiquin i sʼavaluïn en funció de les necessitats dels contextos i dels destinataris actuals, on les TIC hi tenen un paper més que rellevant
-
Fa referència al procés global del disseny pedagògic, i que es compon de tres sub-processos: el disseny, el desenvolupament i el suport amb què es presenta.
-
Entre el disseny instruccional i lʼeducació oberta i a distància existeix un vincle intrínsec. Aquest lligam, al món real, planteja problemes específics dʼinterès per a lʼID. LʼODL fa necessària la planificació a llarg termini de les activitats de formació, els costos, lʼanàlisi, els plans dʼestudi, el desenvolupament delsmaterials didàctics i el manteniment, així com decidir com sʼhi accedirà i el tipus dʼavaluació.
-
Entenen, al igual què Dick i Carey (1998) que el DI és un procés sistemàtic per planificar l'ensenyament, on s'apliquen
les teories instruccionals i els processos empírics a la pràctica educativa. En aquest procés sʼinclou lʼanàlisi de les necessitats, els objectius i el desenvolupament dels
materials i les activitats dʼaprenentatge -
Ambdòs autors ho defineixen com un procés de planificació i desenvolupament de l'ensenyament que es concreta en les següents fases:
-anàlis
-concepció
-realització,
-validació o avaluació
-difusió i autoregulació contínua
I per tant permet retroalimentar i millorar el sistema -
L'autor divideix les teories entre en dos grups; les descriptives i les prescriptives, les quals denomina teories del disseny
instructiu.Les descriptives són les teories de lʼaprenentatge, perquè ens diuen com es produeix lʼaprenentatge en un moment concret, i les teories de la instrucció són les prescriptives, perquè són les que ofereixen la pauta sobre com dissenyar. -
Va proposar el model de quatre componenets 4C/ID
cobrir el disseny de formacions que requereixen assolir habilitats cognitives complexes, tals com la resolució de problemes en àrees més relacionades amb la tecnologia o la ciència. Però aquest model, a diferència dʼADDIE, no cobreix lʼaplicació o avaluació, ni les revisions, motiu pel qual el mateix van Merrienböer lʼetiqueta més com un model de DI i no tant com un ISD. -
Afirmen que el rol del models de desenvolupament instruccional es proporcionar eines conceptuals i de comunicació que ajudin a visualitzar, dirigir i gestionar els processos per a la creació d'accions d'aprenentatge guiat.
-
Per als dos autors el DI s'entén com un procés sistemàtic per planificar l'ensenyament, on s'apliquen les teories instruccionals i els processos empírics a la pràctica educativa..
-
Un altre model és l'ASSURE, que respon als conceptes: anàlisi dels estudiants (Analyze), fixar els objectius (State), selecció de mètodes de formació (Select), de la tecnologia i dels sistemes de distribució dels continguts, ús dels mitjans i suports (Utilize), demanar la participació de lʼestudiant (Require) i lʼavaluació i revisió final(Evaluate)
-
Bielaczyc i Collins
Mayers i De Freitas
Tots defensen la perspectiva de les comunitats educatives i de l'aprendre a aprendre -
Tennyson i Foshay aposten per models q es troben entre la 4t generació (anys 90) de la classificació que fa Tennyson de ISD i els models que incorporen sovint proves pilot en què participen els estudiants a partir de un enfocament de disseny i desenvolupament centrat en l'aprenentatge
-
Com més sʼintenta detallar què ha de fer un dissenyador més lent i inútil esconverteix lʼISD per als reptes actuals de lʼeducació.
lʼISD es basa en el tipus de tecnologia i suport de distribució, però aquest es converteix en obsolet i irrellevant -
Enten què ʼID és realment un conjunt de regles, o procediments per a crear les activitats dʼensenyament i aprenentatge que es necessitin. Alguns dʼaquests procediments tenen per objectiu descobrir com ha de ser lʼacció formativa a desenvolupar, i dʼaltres procediments han de servir perquè els participants coneguin quins són els objectius de la formació.
-
Veuen el Di com un procès sistemàtic i no sistemàtic de disseny dʼactivitats educatives, ja que es compon dʼun conjunt de fases molt relacionades entre sí;que poden tenir lloc de manera simultània i no necessàriament de manera lineal
-
El DI s'enten com la planificació instruccional sistemàtica que inclou la valoració de necessitats, el desenvolupament, l'avaluació, la implementació o el manteniment de mateials i programes.
-
L'autor enten que ID és l'art i la ciència que permet crear un entorn educatiu i i els seus materials que portin l'estudiant de lʼestat de no poder realitzar certes tasques a l'estat de ser capaç de realitzar-les. El DI es basa en la investigació teòrica i pràctica en les àrees de la cognició, la psicologia educativa, i la resolució de problemes.
-
Moore, D. M., Bates, A. W., & Grundling, J. (2002). Instructional design. Aquestos autors creuen que el disseny instruccional es considera tant una ciència com un art;una ciència perquè es basa en els teories de lʼaprenentatge i un art perquè el disseny dels recursos didàctics és un procés altament creatiu
-
L'autor aposta per una teoria que pivoti entorn al context tecnològic i per a açò és fonamental el diàleg entre professor i estudiant oferint un marc de conversa per a promoure el diàleg discursiu, adaptatiu, interactiu i/o reflexiu.
-
Des del concepte de lʼenginyeria pedagògica -on, a més del disseny instruccional, sʼinclou lʼenginyeria del software i la cognitiva- ens proposa crear un vincle clar entre les teories de lʼaprenentatge y la pràctica educativa mitjançant el seu model anomenat MISA (Mètode dʼEnginyeria de Sistemes de lʼAprenentatge).
-
admeten que lʼISD ha esta etiquetat majoritàriament de linear, a la pràctica també adverteixen que sovint és iteratiu, perquè durant el procés de desenvolupament de les activitats es va endavant i endarrere en les accions i decisions que es duen a terme per la quantitat de variables que hi entren en joc. Per a aquests autors lʼISD ha de proporcionar i preparar les “condicions externes per a facilitar lʼaprenentatge”, però “lʼaprenentatge” internament continua essent responsabilitat del qui aprèn
-
Aquest autor proposa reexaminar la fonamentació teòrica del ID, alienant-lo amb l'arquitectura i l'enginyeria.
-
VideoProposa un model que sigui útil en tots els contextos i esdevinga un tipus estàndard en els processor de disseny pedagògic que conduis a millorar els resltats educatius.
Consta de les següents fases:
Anàlisi
Disseny
Dessenvolupament
Implementació.
Avaluació
Com no troba l'orige del model conclou què es tracta d'una etiqueta per denominar què és el ISD. -
Sheader proposa que es pot abordar el conceote de DI aplicat a l'educació a distància des de diferents perspectives com a ISD o com a model genèric ADDIE.I què aquest pot estar concebut de un enfocament tecnològic o d'interacció. autonomía i control de l'estudiant.
-
Segon lʼautora, en el camp de lʼID i la Tecnologia, no sembla que es reconeguin les diferències que hi ha entre lʼacció formativa i el disseny dʼaquesta. I és aleshores quan sʼacaben confonent les preguntes i les teories d'aquestes dues activitats diferents.
-
-
Tots quatre estan d'acord en què lʼenginyeria de sistemes condiciona el disseny tecnopedagògic proporcionant “un
marc de treball sistemàtic per a analitzar el problema, tenint en compte totes les interaccions externes i internes, alhora que cada situació específica pot analitzar-se des del seu context” -
Segons lʼautor hi ha hagut certa tendencia a anomenar lʼID "Learning Design", amb la premissa que aquest se centraa més en el procés dʼaprenentatge dels estudiants que en el contingut
-
Els propis investigadors critiquen que aquest model no aprofita els avantatges de les TIC i què en realitat no reflecteix el que fan els dissenyadors, a més que no condueix a les millors solucions ni té una base científica.
-
Estos autors creuen que la recerca que s'ha portat a terme als ultims anys els indica que un dissenyador expert no “opera de manera rígida”, sinó que “aplica el seu coneixement professional en funció de les circumstàncies específiques”, per tant la rigidesa no és “part inherent de lʼISD”, ja que dependria més del nivell dʼexpertesa dels dissenyadors
-
Recomana seguir diferents principis constructivistes que encaixen en l'educació en linia com són:
-contextualitzar l'aprenentatge en entorns complexos
-afavorir la negociació social
-donar suport a multiples perspectives i de l'us de recursos en linia
-promoure l'auto-aprenentatge
-prendre consciència del procès de construcció del conèixement. -
LʼID és “el procés sitemàtic i reflexionat dʼaplicar els principis de lʼaprenentatge i de lʼensenyament a la planificació de materials i activitats educatives, recursos informatius, i lʼavaluació
-
Entèn què la potencialitat i les restriccions de les característiques dels recursos tecnològics que consitueixen l'entorn virtual i aquelles que venen del disseny d'institucions establert pel procès e-a formen el DTP dels processos virtauls de e-a i poden actuar en diferents direccions i graus d'intensitat.
-
Creuen que les actuacions pels alumnes al transcurs del procès d'aprenentatge es construeixin durant tot el procés mitjançant una cesió progressivai traspàs de la resposabilitat en quant als materials d'aprenentatge
-
Creu que la majoria dels models són similars i ,la millor manera d'apropar-se a lʼISD és entendre la seva assumpció, el seu propòsit, i els diversos processos per aconseguir aquest propòsit. Llavors sʼha d'adoptar o ens hem dʼadaptar a un model dʼISD que sʼadequï a les circumstàncies
-
Creu que el DTP encara què pot condicionar l' activitat conjunta. No la determina completament. Professor i alumnes poden acabar realitzant actuacions no previstes ni promogudes per les eines tecnològiques de l'entorn o pel disseny instruccional, o no realitzar el que les eines o el disseny permeten o promouen.
-
Els Learning Objects, pasen a denominar-se Open Educational Resoruces
-
que els alumnes "requereixen talent i esforç per tenir èxit" en aquest tipus d'entorn d'aprenentatge.constructivista
-
Creuen que oferint informació no implica queè les persones aprenguin. Aquests poden aprendre de manera informal i mitjançant recursos que no sʼhan dissenyat intencionadament per a educar, però els Objectes Educatius en Obert tenen una clara intencionalitat educativa i per aquest motiu necessiten un disseny específic que tingui en compte les debilitats i les fortaleses dels qui aprenen
-
El considerencom un procés sistemàtic que es fa servir per desenvolupar programes d'educació i formació d'una manera consistent i fiable.
-
Aposten per crear ponts entre les teories del disseny i la pràctica de lʼeducació a distància. La idea dʼaquests autors és construir un marc de treball integrat per a lʼe-learning que contempli el disseny tecnopedagògic des del concepte de gènere o tipologia dʼactivitat i context contemplant la tecnologia més adequada per a cada cas. I que alhora analitzi el “disseny intencional.
-
Aporta una visió cíclica partint de què un dels elements que caracteritza l'activitat d'aprenentatge ha de ser la reflexió, com a oportunitat de pensar en allò que s'apren o s'està aprenent, posarho en comú o discutir-ho amb altres, corregir-ho o refinar els models mentals, i augmentar la flexibilitat amb la qual podrà utilitzar les noves habilitats.
-
Document en liniaImatge: http://www.flickr.com/photos/lindacastaneda/6951208994/<a què ha tingut poc de relleu a l'educació comparat amb altres àmbits de la societat, i, per tant, necessitem pensar de manera diferent i veure com fer un mapa dels diferents usos didàctics de les eines i instruments què ens guie en els processos de disseny. Un possible marc tindria en compte diferents teories com a base,
També adverteix què les TIC impacten de manera molt directa a les diferents dimensions i nivells. -
Aquestos autors reclamen transformar l'ofici de la tecnología educativa i el disseny en una enginyeria o una "sciencie-style discipline".
Parlen de la necessitat de fer evolucionar la professió dels dissenyadors instruccionals, apostant per què lʼID esdevingui una ciència per la rellevància que té per a l'èxit de lʼeducació a distancia actual -
Defineix lʼID des de dues perspectives, lʼID com a Pedagogical ID i process ID, i si bé diu que ambdós termes vetllen per la creació de materials o recursos educatius, els diferencia clarament quan diu que en el primer cas és quan es fa èmfasi en els principis i teories de lʼaprenentatge en què sʼha de basar el disseny, així com la tria de les estratègies pedagògiques més adequades, i en el segon cas es focalitza en el procés que se segueix per prendre les decisions i desenvolupar els recursos.
-
-
Creu que la tecnologia educativa i els dissenyadors instruccional posen molts d'esforç en l'educació formal, però que el futur de lʼaprenentatge està a l'educació no formal.
-
Web de debat moderada per Tony BatesFa una valoració i un breu resum al seu blog què ens aporta noves impressions i tendències actuals en matèria de disseny. instruccional.A més, assenyala què una de les habilitats dels dissenyadors ha de ser tenir la capacitat d'identificar l'enfocament més apropiat en funció del context i no esdevindre's dogmàtic per ú
-
Video
És un model molt flexible que que permet compartir les decisions amb
els estudiants i fer canvis durant el procés de disseny perquè va associat a una eina que conté models i plantilles per desenvolupar les propostes educatives
Emana com a fruit del treball i els models pedagògics impulsats pels investigadors Atkinson (2010, 2011) i Biggs, Laurillard i Conole (2010). -
Proposen què la base del conèixement del DTP s'estableixi a partir de 6 dominis.
1-Els estudiants i els processor d'aprenentatge.
2Els contextos d'aprenentatge i actuació.
3-L'estructura del contingut i la seqüència
4-Les estrategies formatives i no formatives
5-Els mitjans tecnològics i sistemes de distribució
6-Els dissenyadors i processos de disseny -
Per a aquestos tres autors el ID és la ciència i l'art que permet crear especificacions detallades per al desenvolupament, avaluació i manteniment dʼaccions que faciliten l'aprenentatge i el rendiment..
-
Reiser i Dempsey estableixen el nom de instructional technology o tecnología educativa.. Sent aquesta els recursos i procès educatiu que s'hi donen
