-
Thorndike és el precursor de la psicologia conductista. Va introduir l'aprenentatge basat en l'assaig.
-
En el camp del disseny pedagògic, Dewey va proposar que el pensament reflexiu i el procés educatiu foren idees que s'havien de tenir en compte. Imatge: de Psychology Pictures de Flickr
-
Segons Jean Piaget, l'aprenentatge és individual i espontani. Primer hi ha desenvolupament i després aprenentatge.
-
Segons Area (2009), va tenir lloc entre als anys 40 i 50, sorgida de l'àmbit militar nord-americà
-
Skinner, algunes característiques principals d'aquest ensenyament són les respostes generades a cada element del programa. Imatge: de Laura B. Dahl de Flickr
-
Segons Area (2009), va arribar entre els 60 i 70 on es va passar de la fascinació pels audiovisuals i la influència conductista a l'enfocament tècnicoracional del disseny i l'avaluació de l'ensenyament.
-
Segon Vigotsky no s'entén aprenentatge sense interacció social. L'aprenentatge és el que precedeix el desenvolupament.
-
Glaser introdueix el concepte de ID entès com un model d'anàlisi que vincula l'alumne al disseny.
-
Association for Educational Communication and Technology , a poc a poc es va anar detallant en diferents nivells d'actuació: planificació, producció, selecció, ús i gestió i va portar la sistematització del procés del concepte DI. Imatge: Willfree de Flickr
-
Des de Snelbecker (1974), passant per Reigeluth (1983) i Ertmer i Newby (1993) fins a Tennyson (2005), ens parlen de les teories behaviorista, cognitivista i constructivista que el DI ha de tenir. Ens proposen que el dissenyador conegui punts forts i febles de cadascuna per poder decidir en quina o quines basarà la seva proposta educativa perquè s'ajusti.
-
Segons Area (2009), hi va haver un gran interès per les tecnologies de la informació i la comunicació.
-
Andrews i Goodson fan una anàlisi comparativa de models i proposen una classificació de si els seus orígens són teòrics i/o empírics i l'eficàcia que s'ha obtingut en aplicar-los.
-
Aquesta dècada es caracteritza per la dècada de la tecnologia en el sentit que hi ha un gran augment de la utilització dels ordinadors personals.
-
Els estudis de Stolovich i Larocque indiquen que són molt semblants als de Andrews i Goodson i només es diferencien en la manera de dur-les a terme, en la manera de seqüenciar-les i en el nombre d'interaccions.
-
Segons Tripp i Bichelmeyer, les eines informàtiques sempre han d'estar disponibles per tal de modificar i corregir de manera immediata perquè sigui efectiva la prototipització ràpida.
-
Segons Bednar, Cunningham, Duffy i Perry, 1995; Gagné, Briggs, i Wager, 1992; Kanuka i Anderson, 1999), (Kemp, 1985), (Jonassen, 1994, 1999; Wilson i Cole, 1991) i a principis del 2000 es va debatre la influència de la teoria connectivista de Siemens (2004)
-
Duffy i Jonasse (1992) i Driscoll (2000) assenyalen que el disseny instruccional ha de facilitar que els objectius d'aprenentatge no s'imposin i facilitin eines als estudiants en entorns d'ensenyament i aprenentatge rellevants per facilitar el coneixement.
-
Willis, parla sobre si ID s'ajusta a les necessitats d'una societat dominada per un clar paradigma tecnològic que en condiciona moltes decisions a tots els àmbits socials i a tots els nivells.
En aquest mateix any, Dick també proposa nous principis instruccionals per tenir models de disseny útils i que ajudin a implementar els canvis deguts als nous corrents teòrics de l'aprenentatge i l'ensenyament. En els dissenys les TIC hi tenen un paper important. -
Classifica els models en quatre generacions que representarien les teories conductistes, cognitives i constructivistes.
-
Segons Bednar et al., proposa que el disseny cal pensar-lo en termes d'activitats contextualitzades múltiples i autèntiques, en realització de casos, problemes, simulacions i pràctiques reflexives i col·laboratives.
-
El model de Dick i Carey no inclouen la fase d'implementació, per això, encara que es troben links similars, no es pot parlar d'un únic model vàlid per a tots.
-
Bourdeau i Bates diuen que el concepte de DI fa referència al procés global del disseny pedagògic i es compon de 3 sub-processos: disseny, desenvolupament i suport.
-
Autors com Gros, Elen, Kerres, Merriënboer i Spector han abordat el tema de les TIC en els docents, no dominen prou les TIC ni tampoc tenen la figura d'un dissenyador que els pugui ajudar. Per això la importància dels model SOLE, projecte ARIADNE I LSDE (Learning Design Suport Environment).
-
Gustafson i Branch defineixen que el rol dels models del desenvolupament instruccional és proporcionar eines conceptuals i de comunicació que ajudin a visualitzar, dirigir i gestionar els processos per a la creació d'accions d'aprenentatge guiat.
-
Jonassen va proposar un model per a dissenyar entorns d'aprenentatge constructivista, on a partir d'una pregunta o un projecte, l'estudiant ha de saber interpretar-lo amb tot tipus de suport.
-
Van Merriënboer i Dijkstra va proposar un model del DI de quatre components perquè s'assoleixin les habilitats cognitives complexes com la resolució de problemes en àrees relacionades amb la tecnologia o la ciència.
-
Merrill, 1997; Wiley, 2000. Es qüestiona el paper que hi juga el DI entorn al disseny de Learning Objects (LO) o Objectes d'aprenentatge. Després segons Willey, 2006; Deimann i Bastiaens, 2007; Mulder, 2011, passen a dir-se Open Educational Resources (OER) o recursos d'aprenentatge en obert.
-
Reigeluth (1997,1999) va dividir les teories en dos grups; les descriptives i prescriptives.
-
Segons Snelbecker (1999). Les teories no haurien de ser prescriptives perquè l'objectiu és afavorir un millor coneixement d'instruments i propostes que facilitin el disseny.
-
Mayer aporta una visió de l'aprenentatge constructivista en el qual l'aprenentatge pot tenir lloc a partir d'una estratègia d'ensenyament directa que estigui ben dissenyada.
-
Segons Heinich, Molenda, Russel i Smaldino el model ASSURE respon als següents conceptes: analitzar, fixar els objectius, seleccionar els mètodes, seleccionar la tecnologia, ús dels mitjans, demanar la participació de l'estudiant i fer l'avaluació i la revisió final.
-
Autors com Bielaczyc i Collins (1999) i Mayes i De Freitas (2005) parlen del socioconstructivista des de la perspectiva de les comunitats educatives i de l'aprendre a aprendre. Aprendre uns dels altres i alhora fomentar l'autonomia de l'aprenent.
-
Segons Piskurich, parla d'un altre model que prové de l'àmbit de l'enginyeria de programes i dels models racionals que tracten el tema del context social.
El mateix any, Tennyson i Foshay aposten per models basats en la prototipització ràpida, el disseny i el desenvolupament interactiu. -
Guàrdia comenta que abans el disseny instruccional i el disseny tecnològic s'entenien com dues fases diferents, però en l'actualitat es veu que aquest enfocament no és adequat.
-
Paquette proposa des del concepte de l'enginyeria pedagògica crear un vincle clar entre les teories de l'aprenentatge i la pràctica educativa a través del model MISA (Mètode d'Enginyeria de Sistemes de l'Aprenentatge).
-
Segons Moore, Bates i Grundling (2002), un sistema de disseny instruccional es considera tant una ciència perquè té en compte les teories de l'aprenentatge com un art perquè és un procés creatiu.
Per aquests autors l'ISD ha de proporcionar i preparar les condicions externes per a facilitar l'aprenentatge, però l'aprenentatge intern és responsabilitat del qui aprèn -
Merrill, proposa un marc que incorpori les tres teories (cognitivista, behaviorista i constructivista). Laurillard, aposta que es tingui en compte les tres teories. Proposa que les TIC i els seus formats tenguin un rol important en el diàleg entre professor i estudiant promoguent un diàleg interactiu, reflexiu, adaptatiu i discursiu.
Goodyear, adverteix que el nombre d'estudiants per professor
és un repte per oferir el feedback necessari. -
Des de Peters al 2002, passant per Bates i Poole al 2003 fins a Khan al 2005, es parla del context d'educació oberta i a distància l'ús de les TIC i les possibilitats que ens dóna la tecnologia per oferir un aprenentatge significatiu.
-
Shearer aborda el concepte de DI concebut des d'un enfocament tecnològic o en termes de tipus d'interaccions, d'autonomia i control de l'estudiant, o bé des d'altres perspectives que posin l'èmfasi en els costos.
-
Gibbons (2003) proposa reexaminar la fonamentació teòrica tot alineant-lo amb l'arquitectura i l'enginyeria, i en una direcció similar.
-
Segons Willians et al. 2003, el disseny instruccional tenia arrels en la psicologia conductista però és amb la psicologia cognitiva la que ha tingut més influència.
-
Schwier (2004) recomana que els dissenyadors ampliïn la visió que tenen sobre la pràctica de l'instructional design.
I aquest any, segons Clark, l'ISD és una eina que hi ha dintre de la caixa d'eines del dissenyador i el que és necessari és donar criteris per seleccionar-les adequadament. -
Segons Hannum caldria actualitzar l'ISD, des del punt de vista teòric, com pràctic i millorar les fases de disseny i desenvolupament per crear bones activitats perquè s'han treballat més les fases d'anàlisi i avaluació.
-
Smith i Ragan (2005) difereixen que la distinció dels diferents models i estratègies de disseny està en el nivell de precisió i expertesa de la planificació, desenvolupament i avaluació del procés.
-
Segons Driscoll, el constructivisme recomana aplicar estratègies metodològiques o instruccionals que segueixin principis com promoure que sigui un mateix el propietari del seu aprenentatge, fer prendre consciència del procés de construcció del coneixement, donar suport a múltiples perspectives i a l'ús de diferents tipus de representacions via pàgines web i altres, afavorir la negociació social com una part del coneixement i contextualitzar-lo en entorns rellevants amb la creació de simulacions.
-
Bichelmeyer, Boling i Gibbons, són alguns investigadors que conclouen que l'objectiu no està en crear nous models o adaptar-los, sinó en establir marcs conceptuals de disseny que guiïn els dissenyadors en el procés de disseny. Aquest és el cas del model ADDIE (Anàlisi, Disseny, Desenvolupament, Implementació i Avaluació).
Alguns autors també parlaven d'aquest model com ara Schwier, Campbell i Kenny. -
Kirschner, Sweller i Clark qëstionen alguns aspectes i posen a debat la relació del constructivisme amb el disseny tecnopedagògic en relació a estratègies com l'aprenentatge basat en problemes.
-
Kanuka aporta reflexions interessants sobre la necessitat de trobar solucions i estratègies de disseny adequades per als models d'e-learning.
-
Schwier, Campbell i Kenny van advertir als dissenyadors que es trobaran davant dues dimensions: una d'intencional i una d'operativa i que poden entrar en conflicte i han d'actuar amb coherència. I també destaquen la importància que les unitats de formació i suport als docents treballin amb el professorat i els dissenyadors per alinear i acordar els valors i els objectius.
-
Svensson i Östlund aposten per crear ponts entre les teories del disseny i la pràctica de l'educació a distància. Volen construir un marc de treball integrat per a l'e-learning que contempli el disseny tecnopedagògic des del concepte de gènere o tipologia d'activitat i context.
-
Molenda explica que es buscava un model ISD genèric que fos útil en tots els contextos i que aquest fos un tipus d'estàndard en els processos de disseny pedagògic per tal d'obtenir millors resultats.
La necessitat que els qui aprenen prenguin la iniciativa en cercar la consecució del coneixement i la col·laboració amb d'altres demana nous reptes als processos implícits en un ISD, va dir Häkkinen 2002, però va ser el propi Molenda que ho va citar. -
Huett, Moller, Foshay i Coleman reclamen transformar l'ofici de la tecnologia educativa i el disseny en una enginyeria o una "science-style discipline".
Demanen que el rol del dissenyador, sobretot en els contextos d'educació a distància, sigui un element fonamental per treballar amb els docents i garantir la correcta aplicació dels criteris pedagògics i tecnològics més adequats a cada context.
Huet et al. aposta que l'ID esdevingui una ciència per la importància que té en l'educació.a distància -
Segons Shuh i Barab, 2008. Les teories descriptives ens diuen com es produeix l'aprenentatge en un moment i les prescriptives, són les que ofereixen la pauta sobre com dissenyar les accions educatives perquè hi hagi aprenentatge.
-
Es troba implícit en el disseny instruccional i que pocs autors han relacionat, segons Wiley.
Segons Willis, el disseny instruccional manté una relació amb el disseny de pàgines web, amb el disseny d'interfícies i el disseny de software educatiu, sense deixar de banda el marc teòric i conceptual de les ciències de l'educació i les teories de l'aprenentatge. -
Té un gran impacte en com es percep, s'entén i s'estudia el concepte, segons Maina (2010)
-
Bates destaca que ha de ser una habilitat del dissenyador tenir la capacitat d'identificar l'enfocament més apropiat en funció del context i no esdevenir dogmàtic per cap en particular. Apunta que hi ha escepticisme sobre la teoria connectivista en l'encaixement amb el ID.
-
Segons Schwier, El futur de l’aprenentatge està en l’educació no formal. Imatge: de 4 nitsirk de Flickr
-
Aquest model és el conjunt dels models pedagògics impulsats per alguns investigadors Atkinson i Biggs, Laurillard i Conole, és un model molt flexible que permet compartir les decisions amb els estudiants i fer canvis durant el procés de disseny.
-
Richey et alt. proposen que la base del coneixement entorn al DT o DTP s'estableixi a partir de sis dominis i resumeixen els elements en relació a la teoria del disseny constructivista.
-
La darrera dècada ha estat un període ric en discussions per denominar l'àmbit on s'insereixen tots aquells aspectes relacionats amb el disseny pedagògic i didàctic de la instrucció instructional technology, Reiser i Dempsey
-
Segons Dick, Carey, 2009 no hi ha diferència entre el DI com a concepte pedagògic o el DI com a procés anomenat ISD (Instructional System Design).
-
Schwier diu que el futur de l'aprenentatge està en l'educació no formal malgrat els dissenyadors instruccionals i la tecnologia educativa posin molts d'esforços en l'educació formal.
