-
Des de Plató (I a. C.) a Comenius l'educació es basa en la transmissió de coneixements. Comenius, al s.XVII, publica dues obres cabdals: Orbis Pictus que és el primer llibre il•lustrat per a nens i Didáctica Magna, obra pedagògica que postula reflexions encara avui vigents. http://images.cdn.fotopedia.com/soleils-7hWVffB-N3g-original.jpg
-
Conductisme:Thorndike estableix les bases del conductisme a "Educational Psychology". Estudia els condicionants de la conducta humana en relació als resultats erronis o satisfactoris. Així, qualsevol animal, inclòs l'home, te més probabilitats de repetir una conducta si aquesta ha tingut resultats satisfactoris. Pávlov i, sobre tot, Skinner seran els estudiosos més importants del Conductisme. “Pávlov i el seu equip al laboratori"
http://recursostic.educacion.es/bancoimagenes/web/ -
L’Educació basada en l’experiència: necessitat de millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge proposant la creació d’una ciència que vinculi les teories de l’aprenentatge amb les pràctiques educatives.
L’aprenentatge és experimentació.
El docent s’ha d’adaptar a cada situació i context.
Projecció pràctica i adaptada a les necessitats socials.
Guàrdia, Lordes i Maina, Marcelo. "Mòdul de conceptualització del disseny pedagògic" -
SKinner publica “The Science of Learning and the Art of Teaching”. Aquest autor amb Briggs, Gagné i Merrill proposen conèixer les lleis que regeixen la realitat educativa. Apliquen els mètodes i pautes de les ciències naturals a la psicologia i l’educació. La Tecnologia Educativa s’ocupa de problemes pràctics de l’ensenyament: materials, aparells, mitjans d’instrucció; donar bones eines als professors per estimular els alumnes.
-
Va introduir el concepte de ID entès com un model d'anàlisi que vincula l'alumne al disseny i desenvolupament de la instrucció.
-
Es comença a utilitzar el terme “Instructional Design”. L’ID consisteix en mètodes de planificació i desenvolupament dels processos d’ensenyament.
-
Gagné a la seva obra “The conditions of Learning” va detallant l'ID en cinc nivells d’actuació: planificació, producció, selecció, ús i gestió. La base teòrica és conductista i cognitiva. Els coneixements i habilitats acadèmics s’assoleixen gràcies a la programació d'objectius d’aprenentatge observables i mesurables. Aplicació dels mitjans de comunicació a les escoles. S’estudien els processos de comunicació a l’aula. http://recursostic.educacion.es/bancoimagenes/web/
-
Creixen els models de ID perquè es fan estudis destinats a l’educació militar, a la formació superior, a les indústries...
ISD: (models de sistemes instruccionals de desenvolupament a l’àmbit de l’educació superior).
ADDIE (Análisi, Disseny,Desenvolupament, Implementació i Avaluació dels materials d’aprenentatge i les activitats): model de ID creat per explicar els processos relacionats en la formulació del ISD. http://images.cdn.fotopedia.com/flickr-3102597896-original.jpg -
Fase de revisió crítica. Segueix el canvi de visions conductistes per les cognitives: creació d’elements adaptats a les característiques cognitives dels estudiants. Importància de la interacció entre els estímuls externs i els processos cognitius interns que recolzen l’aprenentatge. El coneixement s’ha de basar en la pràctica i resolució de problemes. Imatge pròpia.
-
“Component Display Theory” (M.D. Merrill). Merrill parteix dels problemes del món real per activar els coneixements previs sobre els quals es construiran els nous coneixements. El docent demostrarà als alumnes els avantatges d’aquest nou coneixement que podrà aplicar en diferents situacions de la realitat al mateix temps que s’integra en el món personal de l’alumne.
-
Models no prescriptius basats en el constructivisme i teories de sistemes. Centrats en l’aprenentage i no en els continguts. Les fases no són lineals i es pot revisar el procés de planificació. Introducció de les TIC a l’educació i de les activitats col•laboratives. Guàrdia, L.; Maina, M.; "Modul de conceptualització del disseny tecnopedagògic"
-
Bichelmeyer diu: l’Addie no aprofita els avantatges de les TIC, no reflecteix el que fan els dissenyadors, no condueix a les millors solucions ni té unes bases científiques. (1992-2000-2004/ Rowland, Bichelmeyer, Gordon i Zemke)
-
Provocada per l’aparició de noves capacitats digitals i els elevat costos de producció d’entorns, continguts i elements més complexos.
Necessitat de trobar criteris de disseny que puguin esdevenir comuns, independentment de les disciplines (controvèrsia Shulman 1987/Kanuka 2006). -
P. Willis:l’Addie és massa rígid i lineal. Altres models són més flexibles i col•laboratius (IR2D2).
-
Models del DI:El model de Dick & Carey es un sistema de 10 fases que interactuen entre sí.
Aquest model presenta la instrucció com un sistema i es concentra en la interrelació entre docent, alumnes, materials, activitats, mètodes de impartició i context. -
ASSURE: es un Sistema de Disseny Instruccional.
1. anàlisi dels estudiants
2. Fixar els objectius (State)
3. Selecció de mètodes de formació (select), de la tecnologia i dels sistemes de distribució de continguts
4. Ús dels mitjans i suports (utilize)
5. Demanar la participació de l’estudiant (require)
6. Avaluació i revisió final (Evaluate)
“Instructional Media and technologies for Learning” Heinich, Molenda, Russell, Smaldino. -
Proposa la seqüenciació per simplificació de condicions per al disseny d’una seqüència holística (Holisme: doctrina que propugna la concepció de cada realitat com un tot diferent de la suma de les parts que la composen.) que vagi des del més senzill al més complicat i que, començant per la versió real més simple de la tasca progressi, a mesura que l’ alumne vagi dominant coneixements, cap a versions gradualment més complexes.
-
Aprendre és tenir l’habilitat de trobar les connexions entre els camps, les idees, els conceptes...
-
Relació del disseny instruccional amb la psicologia, les arts, les ciències, l’arquitectura i l’enginyeria. ID és basa en les teories de l’aprenentatge (Ciència). El disseny dels recursos didàctics és molt creatiu (art). Relació de l' ID amb l’arquitectura i l’enginyeria (tecnología educativa = enginyeria o science-style discipline).
-
(Guàrdia 2000, Merrill i Wilson 2005).
La metodologia ha d’estar al servei dels objectius i competències a assolir. El disseny de cada disciplina requerirà un disseny específic -
Models basats en la prototipització ràpida, el disseny i desenvolupament iteratiu. Incorporació de proves pilot en què participen els alumnes, enfocament centrat en l’aprenentatge.
-
MISA: mètode d’Enginyeria de Sistemes de l’Aprenentatge. Ens proposa crear un vincle entre les teories de l’aprenentatge i la pràctica educativa (enginyeria del software i enginyeria cognitiva)
-
L’ISD ha de proporcionar i preparar les condicions externes per a facilitar l’aprenentatge, però aquest es responsabilitat del qui aprèn (caràcter lineal i iteratiu: es pot anar endavant i endarrere en les accions i decisions preses perquè les variables canviïn).
-
Driscolll defensa que s'ha de contextualitzar l’aprenentatge en entorns complexos, rellevants, reals… (simulacions, micromons…) Assenyala que el DI ha de facilitar la negociació dels objectius de l’aprenentatge ( no imposició)i que l’avaluació s’ha de centrar en el procés de construcció i no tant en el producte final. Com més contextualitzades estiguin les estratègies avaluatives millor: e-portfolio, autoanàlisi i metacognició.
-
L’ADDIE és una manera d’il•lustrar la interconnexió entre el desenvolupament de les intervencions educatives i la millora d’aquestes intervencions. És un marc conceptual i genèric que inclou tot el procés. Guàrdia, L. i Maina, M.; "Mòdul de conceptualització del disseny tecnopedagògic"
-
L’ADDIE és una manera d’il•lustrar la interconnexió entre el desenvolupament de les intervencions educatives i la millora d’aquestes intervencions. És un marc conceptual i genèric que inclou tot el procés.
-
l’ISD és una eina i cal donar criteris per saber seleccionar les eines en funció de les necessitats i els contextos d’actuació. L’aprenentatge no és pot dissenyar perquè és un resultat final, però podem intervenir en el disseny del procés educatiu.
-
El dissenyador del ISD no pot ser rígid sinó que s’ha d’adaptar a les circumstàncies específiques.
Cal actualitzar l’ISD des del pv teòric i pràctic i millorar les fases de disseny i desenvolupament per crear bones activitats que contemplin les TIC com un element de suport fonamental. -
Les comunitats educatives són importants; aprendre uns dels altres i alhora fomentar l’autonomia de l’aprenent. Influència en l’educació a distancia (web 2.0)
-
El concepte de disseny instruccional aplicat a l’educació a distància pot estar concebut des d’un enfocament tecnològic, o en termes de tipus d'interaccions, d’autonomia i control de l’estudiant, o des d’altres perspectives (èmfasi en els costos).
Curs no presencial on la tecnologia és l’eina de connexió entre el docent i l’estudiant , els mateixos estudiants, l’organització educativa i el docent. -
Badia, Barberà, Colli Rochera expressen que l’ID o IDT és més acceptat per investigadors més propers a la psicologia de l’educació si s’entèn que el disseny és un primer pas que no pot condicionar completament la proposta educativa. I que entre el disseny previst i el disseny real hi ha distància per la influència de diferents causes: institucionals, professionals, socials, interpersonals...
-
Necessitat de trobar criteris de disseny que puguin esdevenir comuns, independentment de les disciplines. Articular un ID genèric de caire científic que permeti a l'alumne construir un coneixement conscient i personal.
-
la dimensió intencional i la dimensió operativa poden entrar en conflicte i cal salvar aquest problema amb coherència. Les unitats de formació i suport als docents han de treballar també amb els dissenyadors per tal de proporcionar coherència als valors i objectius pretesos. Interacció entre dissenyador, professors i alumnes i institucions (Schwier, Campbell i Kenny ; Huett, Moller i Coleman)
-
Crear ponts entre les teories del disseny i la pràctica de l’educació a distància. S’ha de construir un marc de treball integrat per a l’e-learning que contempli el disseny Tecnopedagògic des de la tipologia d’activitat i context, contemplant la tecnologia més adequada per a cada cas. I que alhora analitzi el disseny intencional respecte del que es pot dur a la pràctica en realitat. No s’ha de dissociar el disseny pedagògic del Tecnològic.
-
Actualment disseny instruccional i tecnològic s’entenen ben relacionats. Evolució del Disseny Instruccional DI vers el DTP (Disseny Tecnopedagògic). DI: valor per la integració de les TIC a l’educació.
-
L'objectiu és establir marcs conceptuals de disseny que guiïn els dissenyadors en el seu procés de disseny i presa de decisions, no tant en crear nous models o adaptar els existents.
-
L'Impacte de la web 2.0. en l’educació ha estat poc rellevant. Les TIC afectaran profundament a les institucions, tant en les seves estructures com en els seus processos: rols de cadascú, identitats individuals, eines a utilitzar... Imatge pròpia.
-
Huet i altres creuen que l’ID ha d’esdevenir una ciència per la rellevància en el camp de l’educació a distància.
-
Ha d’haver-hi dissenyadors preparats per exercir en contextos presencials o en línia.El dissenyador ha de decidir l’enfocament més apropiat en funció del context.
-
SOLE (Student-Owned learning- engagement) .Model flexible que permet compartir les decisions amb els estudiants i fer canvis en el procés de disseny :models i plantilles per desenvolupar propostes educatives.
SOLE/ARIADNE/LDSE: iniciatives que volen crear sistemes de suport al professorat. Guàrdia, L. i Maina, M.; "Mòdul de conceptualització del disseny tecnopedagògic" -
El futur de l’aprenentatge està en l’educació no formal.
