Història del disseny tecnopedagògic

  • Oct 10, 1300

    Antecedents Disseny Instrucional

    Des de Plató (s. I a.C.) passant pels sofistes i el seu mètode socràtic, al s. XIII on l'educació era pràcticament oral i epistolar.
  • Comenius

    Inventor del llibre de text. Volia incentivar l'autonomia del procès educatiu.
  • Thorndike

    Va ser el precursor dels enfocaments conductistes (perspectiva transmissora i instructiva de l'educació.
  • John Dewey

    Va néixer el disseny pedagògic gràcies a la necessitat de millorar els procesos d'ensenyament i aprenentatge. Va proposar una ciència que vinculés les teories d'aprenentatge amb les pràctiques educatives. Democratització de l'educació i projecció adaptada a les necessitats socials.
  • Period: to

    Primera concepció

    Va sorgir de l'àmbit militar nord-americà.
  • Period: to

    Segona concepció

    Va passar de la fascinació pels audiovisuals i la influència conductista a l'enfocament tècnicoracional del disseny i l'avaluació de l'ensenyament.
  • Glaser

    Va ser el primer en introduir un model que relacionés l'anàlisi sobre les necessitats de l'estudiant amb el disseny.
  • Neix el terme "Instructional Design"

    L'Association for Educational Communication and Technology va posar èmfasi en el disseny i el missatge com a estratègia per controlar el procé d'aprenentatge.
  • ISD

    Enfocament basat en sistemes. Models de sistemes instruccionals (ISD), es va desenvolupar a l'àmbit de l'educació superior. També van sorgir altres models com:ADDIE,ASSURE o SOLE (inclou l'ús de les TIC)
  • Period: to

    Tercera concepció

    Es va generar una crisi per la perspectiva tecnòcrata de l'educació i l'emergent interès per les tecnologies de la informació i la comunicació.
  • Reigeluth

    Influència de les teories d'aprenentatge (behaviorista, cognitivista i constructivista) sobre el Disseny Instruccional.
  • "Component Display Theory"

    D. Merrill
  • Teoria constructivista

    Anteriorment les teories behavioristes i cognitivistes eren les que donaven la base als dissenys instruccionals, però als anys 90 ja es van incorporar les teories de caire constructivista. Aprenentatge constructivista: a partir d'un problema, una pregunta o un projecte que es planteja a l'estudiant, aquest ha de poder-lo interpretar, resoldre o finalitzar. L'estudiant ha de ser actiu en tot moment, ha de manipular informació, elaborar alguna cosa, prendre decisions i influir en el seu entorn.
  • Forta introducció de les TIC

    Va haver una forta introducció de les TIC a l'educació i es van començar a replantejar els models educatius tradicionals. Els models de disseny instruccional van emergir com a estratègia clau del canvi i la innovació educativa.
  • Etapa crítica dels ISD

    Aquesta crísi la provoca l'aparició de noves capacitats digitals i els elevats costos de producció d'entorns, continguts i elements més complexos.
  • "science-style discipline"

    Huett, Moller, Foshay, Coleman: Transformar l'ofici de la tecnologia educativa i el disseny en una enginyeria. També demanen que el rol del dissenyador, sobretot en els contextos d'educació a distància, es consideri vital per treballar amb els docents.
  • MISA (Mètode d'Enginyeria de Sistemes de l'Aprenetatge)

    Paquette: L'enginyeria pedagògica a més del disseny instruccional, inclou l'enginyeria de software i la cognitiva. Proposa crear un vincle clar entre les teories de l'aprenentatge i la pràctica educativa mitjançant el seu model (MISA).
  • Gibbons

    Proposa reexaminar la fonamentació teòrica del Disseny Instruccional tot alineant-lo amb l'arquitectura i l'enginyeria.
  • Manual d'Educació a Distància de Moore i Anderson

    Shearer: Proposa abordar rl concepte de disseny instruccional aplicat a l'educació a distància des de diferents perspectives: com a model ISD o com a model genèric ADDIE. Enfocat des d'un enfocament tecnològic o en termes de tipus d'interacció, d'autonomia i control de l'estudiant.
  • Schwier

    Com Gibbons, recomana que els dissenyadors ampliïn la visió que tenen sobre la pràctica de Disseny Instruccional.
  • Crítiques ADDIE

    Bichelmeyer: No aprofita els avantatges de les TIC i no reflecteix el que fan els dissenyadors.
    Rowland: no condueix necessàriament a les millors solucions i no té una base científica.
    És un model lineal i molt rígid.
  • Clark

    L'ISD és una eina que hi ha dintre de la caixa d'eines del dissenyador i no pots donar la culpa a les eines, sinó que el que cal és donar criteris per saber-les seleccionar adequadament en funció de les necessitats i els contextos d'actuació.
  • Hannum

    L'ISD no ha de ser rígida. Cal actualitzar l'ISD des del punt de vista teòric i pràctic, i millorar les fases de disseny i desenvolupament per crear bones activitats. També han de contemplar la incorporació de les TIC com un element de suport fonamental.
  • Canole

    L'impacte de la web 2.0 en l'educació ha estat poc rellevant. També adverteix que les TIC impacten de manera molt directa a diferents dimensions i nivells i que tindrà implicacions institucionals profundes.
  • Sangrà, Guàrdia, Fernandez-Michels

    La tecnologia, com la pedagogia, com les qüestions organitzatives i institucionals són bàsiques i imprescindibles per a trobar un equilibri en el context educatiu actual. (Bates,2000; Khan, 2005)
  • Tony Bates

    "És necessari que hi hagi dissenyadors que estiguin ben preparats per exercir tant en contextos presencials com en contextos d'educació en línia."
    "El marc d'ADDIE o de l'ISD va ser útil, ja que obligava a mirar l'ensenyament i l'aprenetatge des d'una perspectiva sistèmica, i a hores d'ara, l'enfocament segueix sent important i valuós, tot i que la dependència servil, pel que fa a seguir-ne en detall tots els passos detallats és probablement inútil."
  • Schwier

    La tecnologia educativa i els dissenyadors instruccionals posen molts esforços en l'educació formal, però el futur de l'aprenentatge està en l'educació no formal.
  • Evolució i adequació del DTP

    Passa necessàriament perque sigui reconegut a tots els nivells; científic i professional, i cal una reorientació de la professió i del seu rol a les universitats.