-
Antecedents del disseny tecnopedagògic: Des de l'antiguetat fins al S.XX
En aquest període de temps, malgrat no utilitzar els termes DI o DTP es prenien decisions de caire didàctico-pedagògic que determinaven les accions educatives. Es plantejava l’educació amb una perspectiva transmissora i instructiva. Aquests antecedents, els trobem des de Plató en el S.I a.C.; en els Sofistes i el seu mètode socràtic; passant per l’E.M. i el seu mètode escolàstic, fins que arribem al Renaixement amb la invenció de la impremta i el llibre de text per Comenius (llibre de text). -
Period: to
Evolució del DI/DTP
Línia del temps sobre la història i l'evolució del disseny tecnopedagògic -
El Conductisme (Teories Pedagògiques)
Amb l'arribada de la investigació científica i psicològica trobem un canvi fonamental de pensament en el camp de l'educació que es tradueix en l'Escola del Conductisme (Pavlov) predominant en la teoria del DI durant la primera meitat del S.XX
J.B.Watson: Fundador
Thorndike: L'aprenentatge es basa en condicions d'estímul-resposta.
Skinner: Objectiu prioritari-->Descobriment de les lleis que regeixen l’aprenentatge -
John Dewey: Punt d'inflexió en el camp del disseny pedagògic
-Planteja la necessitat de millorar els processos d'ensenyament-aprenentatge proposant que es cree una ciència que vincule les teories de l'aprenentatge amb les pràctiques educatives.
-Centra la seua defensa en l'aprenentatge en l'experimentació, l'atenció a les diferències individuals i la capacitat del docent d'adaptar-se a cada situació i context d'actuació. -
Revisió del terme (Concepte, recerca i definició del camp del DTP)
Pense que més important que citar un reguitzell d'autors, és fer una breu revisió del terme que defineix el concepte de DTP i com ha anat evolucionant segons les diferents perspectives personals i institucionals. -S'entén com allò que ajuda a seleccionar els suports amb què els recursos educatius es presentaran. S'entén com allò que descriu el procés en què es decideix el què, com i quan de l'acció educativa. -
A partir de Dewey...
A partir de les consideracions de Dewey, altres autors com per exemple Piaget (1920) o Vigotsky (1926), Kohler (1959), Bruner (1961) o Wiley (2000) han basat els seus enfocaments sobre l'ensenyament en teories (Behavioristes, cognitivistes o conductistes) que han influenciat la concepció de les teories del DI i del DTP actuals. -
Respectar els ritmes
És també en aquesta época quan es desenvolupen plans d'actuació individualitzada que respecten els ritmes individuals dels aprenentatges dels alumnes, sempre, per supossat, amb el seguiment del mestre. -
1ª Concepció del camp on sorgeix el concepte de DI (Area, 2009)
Durant la década dels 40 i 50, amb el desencadenant de la II Guerra Mundial (Dècada dels 40), es veu necessari instruir a milers de reclutes a partir de mitjans audiovisuals i sorgeix així l'interés de instruir a partir de la televisió. En la dècada dels 50, és quan Skinner (Conductisme) dóna idees de com han de ser els materials per a que siguen més efectius en l'instrucció: formular objectius de comportament, divisió dels continguts en unitats i gratificacions per la feina ben feta. -
2ª Concepció del camp on sorgeix el concepte de DI (Area, 2009)
Entre les décades dels 60 i 70 passem de la fascinació pels audiovisuals i la influència conductista a l'enfocament tècnicoracional del disseny i l'avaluació de l'ensenyament (Procés sistèmic).
Però realment, el pare de l'avaluació educacional, dels objectius conductuals i el Model de Congruència d'objectius és Ralph Tyler (1934) Ralp TylerEntre ' >Ralph Tyler</a> -
Generació Anys 60: Disseny Instruccional de Primera Generació (Tennyson, 1995)
-Models lineals, sistemàtics i prescriptius.
-S'enfoquen en els coneixements i habilitats acadèmiques i en objectius d'aprenentatge observables i mesurables. -
Glaser, el primer en introduir el concepte de DI
Robert Glaser va ser el primer en introduir aquest concepte i ho va fer des de la perspectiva d'un model que relacionara l'anàlisi sobre les necessitats de l'estudiant amb el disseny i desenvolupament dels recursos i les estratègies d'aprenetatge. -
Ús del terme Instruccional Dessing o Disseny Instruccional
L'ús del terme el va iniciar l'Association for Educational Comunication and Technology, la qual va començar a posar l'èmfasi en el disseny i el missatge com a estratègia per a controlar el procés d'aprenentatge i poc a poc, va anar detallant la fase de disseny en diferents nivells d'actuació amb la finalitat d'una ssitematització del procés. -Les aportacions i matissos sobre la definició d'ID són nombrosos des de Glaser fins a l'actualitat amb Richey, Klein i Tracey. -
Desenvolupament del concepte de DI
És important tindre en compte que l'aprenetatge pot tindre condicions internes (habilitats i capacitats amb que compta l'alumne) i externes (accions que el docent realitza mitjançant la instrucció) i per tant, hem d'estar atents a allò que diuen Smith i Ragan (2005), la distinció entre els diferents models de disseny rau en el "nivell de precisió i expertesa de la planificació, desenvolupament i avaluació del procés".
També cal posar èmfasi en la incorporació de les TIC de manera natural. -
El Cognitivisme (Teories Pedagògiques)
Aquesta teoria, encara té molt de pes en l'actualitat. El procesament de la informació té a veure amb la identificació dels processos interns d'aprenentatge i se centra en com l'alumne arriba a aprendre en lloc de respondre en una situació concreta d'ensenyament. -
Generació Anys 70: Models de DI2 (Tennyson, 1995)
- Models que es basen en la teoria de sistemes.
- S'organitzen en sistemes oberts i busquen una participació més gran dels estudiants, tendint cap a enfocaments d'ensenyamet i aprenentatge.
-
Proliferació de models de Disseny Instruccional (I)
Hi ha un augment notable dels models de disseny educatiu en diferents sectors com ara, l'exèrcit, la industria, el món dels negocis...amb la finalitat de millorar les seues pràctiques.
Aquest fet és possible, gràcies a la creació d'organitzacions que donen suport a projectes o persones que treballen en aquest camp. -
Proliferació de models de Disseny Instruccional (II)
-Es busca un model de sistema instrucional genèric que siga útil en tots aquests contextos.
-Aquest procés inclou cinc fases principals que no han de ser seqüencials: anàlisi, disseny, desenvolupament, implementació i validació.
-Alguns d'aquests models són l'ADDIE i l'ASSURE -
3ª Concepció del camp on sorgeix el concepte de DI (Area, 2009)
Entre la dècada dels 80 i els 90, es genera una crisi per la perspectiva tecnòcrata de l'educació i l'emergent interès per les tecnologies de la informació i la innovació (TIC) -
Generació Anys 80: Models de DI3 (Tennyson, 1995)
- Models heurístics que es basen en la teoria cognitiva.
- S'interessen per la comprensió dels processos d'aprenentatge i el coneixement s'ha de basar en la pràctica i resolució de problemes.
-
Crisi dels ISD
A finals d'aquesta dècada hi ha una crisis en aquest sector provocada per les noves capacitats digitals i els costos d'entorns, continguts i elements al ser més complexos. Es fa necessari trobar criteris de dissenys comuns independentment de les disciplines a les què van dirigits per a que l'ISD siga una estratègia útil i vàlida com plantegen Shulman, 1987 i Kanuka al 2006. -
El Constructivisme (Teories Pedagògiques)
Aquesta teoria planteja que l'aprenentatge sempre ve donat per un procés de construcció de significat. A diferència del Behaviorisme (Sèrie d'estímuls-resposta) o del Cognitivisme (Integra la nova informació en l'esquema cognitiu que ja existeix), l'aprenentatge en el Constructivisme resulta quan una persona interpreta o extrau el significat de la seua pròpia experiència. -
Generació Anys 90: Models de DI4 (Tennyson, 1995)
- Models no prescriptius, basats en les teories constructivistes i de sistemes.
- Centrats en l'aprenentatge i no en els continguts. -Les fases són sistèmiques integradores i cícliques, permetent revisar el procés de planificació.
-
Parlem un poc del genèric ADDIE
El nom d'aquest model ISD naix dels cinc passos bàsics que segueixen: Anàlisi, Disseny, Desenvolupament, Implementació i (E)avaluació. ADDIE, és un dels ISD que més impacte ha tingut des de la introducció de sistemes al disseny de la instrucció en 1960 a l'exèrcit. -
Quines crítiques rep el model genèric ADDIE
-No reflecteix el treball dels dissenyadors (Rowland, 1992) -No condueix a les millors solucions i no té base científica (Gordon i Zemke, 2000) -No aprofita els avantatges de les TIC (Bichelmeyer, 2004) -
Model de disseny instruccional
Dick i Carey descriuen totes les fases d'un procés interactiu que comença identificant les metes instruccionals i conclou amb una avaluació sumativa.
Es pot aplicar en diferents contextos, des de l'àmbit educatiu fins el laboral. -
Altres models d'ISD
Podem dir, que hi ha tants models com pensadors. Heinich, Molenda, Russel i Smaldino; proposen el model ASSURE
-Analyze
-State
-Select
-Utilize
-Require
-Evaluate -
Promoure entorns d'aprenentatge Constructivista
Jonassen, crea un model per a l'elaboració d'activitats i d'organització de la informació (EAC) que consisteix en una proposta que parteix d'un problema, pregunta o projecte com a nucli de l'entorn.
Al alumne se li ofereixen alguns sistemes d'interpretació i dr suport intel.lectual derivat del seu context. -
Teoria de l'elaboració
Reigeluth proposa una seqüenciació per simplificació de condicions per al disseny d'una seqüència holística que va d'allò més senzill fins allò més complexe, per a que progrese cap a versions gradualment més complexes des de la versió real més simple de la tasca. -
Teories Descriptives, sí o no?
Snelbecker creu que les teories educatives no haurien de ser prescriptives perquè els individus que s'enfronten a problemes pràctics d'aprenentatge no poden restringir-se a una sola posició teòrica. Han de seleccionar aquells principis i concepcions que puguen tindre major valor per una situació educativa determinada. -
4ª Concepció del camp on sorgeix el concepte de DI5 (Area, 2009)
Podem parlar d'un eclecticisme teòric i influències de les tesis postmodernes. Com podem observar el camp d'on sorgeix el concepte de DI ha anat adoptant diferents perspectives que han anat condicionant el seu enfocament.
És important, que no oblidem altres camps i disciplines del qual es nodreix el disseny instruccional, com són:- La psicologia educativa -L'art i el disseny
-
Jones & Richey
Amb l'elaboració ràpida de prototips que plantegen, produeixen materials educatius de qualitat en menys temps. -
Disseny instruccional i TIC
Internet, en aquesta època entra en força i comença a ser utilitzada de forma massiva per a la implementació de programes de ID. És en el començament d'aquesta dècada quan el 90% de professors utilitzen les TIC per a l'aprenentatge en les aules. -
Disseny Instruccional: Ciència i art
Broderick, fa aquest plantejament que té la seua base en les teories de l'a`prenentatge (ciència) i el disseny de recursos didàctics (art). -
E-learning
És en aquest any quan creix un interés especial per desenvolupar programes d'educació a distància a través d'Internet. Creix la demanda de cursos on-line que d'una forma (de vegades) més barata arriba a milers d'estudiants a qualsevol part del món. -
El Connectivisme (Teories Pedagògiques)
Aquesta teoria explica l'efecte que la tecnologia té sobre la manera en que aprenem en l'actualitat. Integra els principis explorats per les teories del caos, xarxes, complexitat i autoorganització. Planteja l'habilitat per a discernin entre la informació que és important i la que no ho és, així com la capacitat per saber quan la nova informació canvia les decisions preses abans. -
Elements aplicables en el S. XXI al DI
-Wikis
-Web 2.0
-Smartphones
-Tablets
-Videojocs
-Xarxes socials: Facebook, Twitter, MySpace... És evident que els avanços en l'era digital han creat nous espais per a promoure l'activitat d'ensenyament-aprenentatge. -
El futur ja és ací
Hi ha nous sistemes que pretenen donar suport als mestres amb la finalitat de compartir el coneixement com ara SOLE, LDSE, ARIADNE.
Són nous models i plantilles que permeten desenvolupar les pràctiques educatives i l'intercanvi de material, amb dissenys més atractius i elaborats. Les noves tecnologies son el mitjà que permet que açò siga possible en la producció de nous programes educatius.
