-
Des de Plató (I a. C.), passant per les teories escolàstiques (XII-XIII) de fe i raó, fins aplegar a Comenius S.XVI l'educació es basa en la transmissió de coneixements. Hi ha hagut diverses corrents teòriques que es plantejaven quin era el paper de la educació a la societat al llarg de la història. Imatge: http://recursostic.educacion.es/bancoimagenes/web/
Fotògraf Juan Pinedo Fernández. Llicència CC. -
Als segles XIX i XX Thorndike va ser un dels precursors dels enfocaments conductistes.
-
John Dewey parla de la necessitat de millorar els processos dʼensenyament i aprenentatge proposant la vinculació de les teories de lʼaprenentatge amb les pràctiques educatives basant l’aprenentatge en experimentació i atenent a les necessitats individuals. Rellevància: adaptació del docent, pensament reflexiu, etc. Imatge CC:
http://www.flickr.com/photos/rdhout/5660961736/ -
Models lineals, sistemàtics i prescriptius. S'enfoquen en els coneixements i habilitatsacadèmiques i en objectius d'aprenentatge observables i mesurables.
-
Glasser fou el primer en introduïr el concepte d'DI des de la perspectiva dʼun model que relacionés lʼanàlisi sobre les necessitats de lʼestudiant amb el disseny i desenvolupament dels recursos i les estratègies dʼaprenentatge.
-
L'Association for Educational Communication and Technology cita per primera vegada el terme instructional design o disseny instruccional. Comença l’ús de lʼexpressió instructional design amb lʼobjectiu de
sistematitzar mètodes de planificació y de desenvolupament dels processos dʼensenyament. -
Models que es basen en la teoria de sistemes, s'organitzen en sistemes oberts i busquen una participació més gran dels estudiants, tendint cap a enfocaments d'ensenyament i aprenentatge.
-
Models heurístics, es basen en la teoria cognitiva, s'interessen per la comprensió dels processos d'aprenentatge, i el coneixement s'ha de basar en la pràctica i resolució de problemes.
-
Afirma que "les teories del DI es basen en principis de disseny, les quals descriuen mètodes dʼensenyament i aprenentatge, i les situacions en què aquests mètodes sʼhaurien dʼutilitzar...” Imatge CC.
http://cammybean.kineo.com/2010/02/id-live-with-charles-reigeluth-on.html -
Saettler aporta el plantejament de lʼeducació amb una perspectiva bàsicament transmissora i instructiva.
-
Models no prescriptius, basats en les teories constructivistes i de sistemes. Centrats en l'aprenentatge, i no en els continguts . Les fases són sistèmiques, integradores i cícliques, permetent revisar el procés de planificació.
-
Assenyala que hi ha diferències entre el disseny instruccional per al constructivisme i lʼobjectivisme (conductisme i cognitivisme). Per al constructivisme: els resultats dʼaprenentatge són impredictibles, i que la instrucció ha de reforçar, però en cap cas modelar lʼaprenentatge. Per al l’objectivisme: el disseny basat en objectius té sortides predeterminades i intervé en el procés dʼaprenentatge creant esquemes preestablerts de la realitat dʼun concepte en la ment del que aprèn.
-
Apunta la necessitat de proposar nous principis instruccionals si es volen tenir models de disseny que puguin continuar sent útils i ajudin a implementar els canvis promoguts pels nous corrents teòrics de lʼensenyament i lʼaprenentatge.
-
Bednar et al. proposen que el disseny cal pensar-lo en termes dʼactivitats contextualitzades múltiples i autèntiques, en realització de casos, problemes, simulacions i en pràctiques reflexives i col.laboratives. Imatge CC:
http://www.flickr.com/photos/moregoodfoundation/5135999664/ -
Defineixel DI com un procés de planificació i desenvolupament de l'ensenyament que es concreta en les fases d'anàlisi, concepció, realització, validació o avaluació, difusió i autoregulació contínua que permeti retroalimentar i millorar el sistema.
-
l DI lʼentenen com un procés sistemàtic per planificar l'ensenyament, on s'apliquen les teories instruccionals i els processos empírics a la pràctica educativa. En aquest procés sʼinclou lʼanàlisi de les necessitats, els objectius i el desenvolupament dels materials i les activitats dʼaprenentatge.
-
Estableixen el vincle intrínsec entre el disseny instruccional (ID) i lʼeducació oberta i a distància (ODL). Aquest lligam, al món real, planteja problemes específics dʼinterès per a lʼID. En cap altra situació dʼensenyament-aprenentatge, lʼID és tant essencial. LʼODL fa necessària la planificació a llarg termini de les activitats de formació, els costos, lʼanàlisi, els plans dʼestudi, el desenvolupament dels materials didàctics i el manteniment, així com decidir com sʼhi dissenyen.
-
Fan aportacions molt interessants respecte la influència que les teories de lʼaprenentatge -bahaviorista, cognitivista iconstructivista- han de tenir en el disseny instruccional. Proposen que el dissenyador es basi en diferents postures filosòfiques, que conegui els punts forts i els febles de cadascuna, per poder decidir en quina o quines basarà el seu disseny.
Imatge CC.
http://www.usask.ca/education/coursework/802papers/mergel/brenda.htm -
Defineixel DI com un procés de planificació i desenvolupament de l'ensenyament que es concreta en les fases d'anàlisi, concepció, realització, validació o avaluació, difusió i autoregulació contínua que permeti retroalimentar i millorar el sistema.
-
Proposaren el model de disseny instruccional de quatre components (4C/ID) per tal de cobrir el disseny de formacions que requereixen assolir habilitats cognitives complexes.
-
Proposa ara un model per a dissenyar entorns dʼaprenentatge constructivista, on a partir dʼun problema, una pregunta o un projecte que se li planteja a lʼestudiant, i amb tot tipus de suport, aquest ha de poder-lo interpretar, resoldre o finalitzar.
-
Pensa que les teories no haurien de ser prescriptives perquè lʼobjectiu és que afavoreixin un millor coneixement dʼinstruments i propostes que facilitin el disseny, en funció de contextos els quals poden esdevenir diferents.
-
Dorrego veu el DI com un procés sistèmic, i no sistemàtic, de disseny dʼactivitats educatives, ja que es compon dʼun conjunt de fases molt relacionades entre sí; anàlisi, disseny, producció, desenvolupament i/o implementació, i avaluació, les quals poden tenir lloc de manera simultània i no necessàriament de manera lineal. Imatge CC:
http://www.flickr.com/photos/galio/2591651366/ -
Heinich, Molenda, Russel i Smaldino creen el model ASSURE. Imatge: Feta per mi. Adaptació de:
http://www.slideshare.net/msquareg/comparing-instructional-design-models -
Estableix una visió interessant sobre com ha de serun aprenentatge constructivista, el qual no necessàriament sʼha de produir per descobriment, sinó que pot tenir lloc a partir dʼuna estratègia dʼensenyament directa que estigui ben dissenyada.
-
LʼID és realment un conjunt de regles, o procediments per a crear les activitats dʼensenyament i aprenentatge que es necessitin. Alguns dʼaquests procediments tenen per objectiu descobrir com ha de ser lʼacció formativa a desenvolupar, i dʼaltres procediments han de servir perquè els participants coneguin quins són els objectius de la formació. Estableix el model prototipització ràpida o rapid prototype.
-
Assenyala que disseny instruccional ha de facilitar que elsobjectius dʼaprenentatge es negociïn, mai sʼimposin, i que ha de facilitar eines als estudiants en entorns dʼensenyament i aprenentatge rellevants que facilitin la construcció de coneixement.
-
Ell qüestiona quin paper hi juga el disseny instruccional o tecnopedagògic entorn al disseny de Learning Objects (LO) o Objectes dʼaprenentatge.
-
Segons ell lʼID és l'art i la ciència que permet crear un entorn educatiu i els seus materials que portin l'estudiant de lʼestat de no poder realitzar certes tasques a l'estat de ser capaç de realitzar-les. El DI es basa en la investigació teòrica i pràctica en les àrees de la cognició, la psicologia educativa, i la resolució de problemes.
-
L’ID es defineix com la “planificació instruccional sistemàtica que inclou la valoració de necessitats, el desenvolupament, la avaluació, la implementació i el mantenimient de materials i programes.”
-
Relacionen el disseny instruccional amb l’art i el disseny en sentit ampli “un sistema de disseny instruccional es considera tant una ciència com un art: una ciència perquè es basa en els teories de lʼaprenentatge i un art perquè el disseny dels recursos didàctics és un procés altament creatiu”. Imatge CC:
http://www.flickr.com/photos/dexxus/5890431924/ -
Aposta per una teoria que pivoti entorn al contexttecnològic, però que també tingui en compte el que proposen diferents teories bahaviorista, cognitivista i constructivista. En aquest sentit proposa que les TIC i els seus múltiples formats poden tenir un rol fonamental en el diàleg entre professor i estudiant oferint un “conversational framework” o “marc de conversa”,
que pugui promoure un diàleg discursiu. Imatge CC:
http://www.flickr.com/photos/uocunescochair/5407350287/ -
Adverteix que el nombre dʼestudiants per professor és un tot un repte per poder oferir el nivell de feedback necessary basant-se en Laurillard i el rol del diàleg entre professor i estudiant.
-
Des del concepte de lʼenginyeria pedagògica -on, a més del disseny instruccional, sʼinclou lʼenginyeria del software i la cognitiva- ens proposa crear un vincle clar entre les teories de lʼaprenentatge i la pràctica educativa mitjançant el seu model anomenat MISA (Mètode dʼEnginyeria de Sistemes de lʼAprenentatge).
-
Una nova aportació: conclou que l’ ADDIE no es tracta tant dʼun model de DI-DTP, sinó més aviat dʼun “paraigües”, dʼuna “etiqueta” o un “terme col·loquial” per denominar que és un ISD. Imatge CC:
http://www.flickr.com/photos/vinothchandar/6132260807/ -
Proposa reexaminar la fonamentació teòrica de lʼID tot alineant-lo amb lʼarquitectura i lʼenginyeria. Imatge CC:
http://www.flickr.com/photos/werkunz/4608613719/ -
Recomana que els dissenyadors ampliïn la visió que tenen sobre la pràctica de lʼID.
-
Afirmen que lʼenginyeria de sistemes condiciona el disseny tecnopedagògic proporcionant “un marc de treball sistemàtic per a analitzar el problema, tenint en compte totes les interaccions externes i internes, alhora que cada situació específica pot analitzar-se des del seu context”. Imatge CC:
http://www.flickr.com/photos/unia/837407548/ -
Segons ells lʼID és “el procés sitemàtic i reflexionat dʼaplicar els principis de lʼaprenentatge i de lʼensenyament a la planificació de materials i activitats educatives, recursos informatius, i lʼavaluació.”
-
Afirma que el constructivisme recomana aplicar strategies metodològiques o instruccionals que segueixin diferents principis que encaixen especialment amb lʼeducació en línia:a) Contextualitzar lʼaprenentatge en entorns complexos, rellevants i que siguin reals, mitjançant la creació de simulacions, micro-mons i similars.b) Afavorir la negociació social com una part integral de lʼaprenentatge, mitjançant estratègies comunicatives com ara els fòrums, xats, e-mails, etc.
-
Destaca de manera molt clara els encerts i els errors, i les potencialitats i les febleses al llarg dels darrers 30 anys pel que fa l’ISD però fa un èmfasi especial en analitzar com sʼutilitza lʼISD, com es gestiona, i el nivell de preparació dʼaquests dissenyadors perquè en treguin un rendiment adequat, tenint en compte les necessitats dels estudiants de cada context particular. Imatge CC:
http://www.flickr.com/photos/richardstep/7437996872/ -
Qüestionen alguns aspects sobre la relació entre el disseny tecnopedagògic i els enfocaments constructivistes, posant-los a debat en relació a estratègies com lʼaprenentatge basat en problemes. Imatge CC:
http://www.flickr.com/photos/lumaxart/2137737248/ -
Aporta una visió cíclica del que ha de ser una activitat dʼaprenentatge, i en destaquem especialment la fase “integration” de la seva proposta sobre els principis fonamentals de la formació, la qual dóna molta força a estratègies metodològiques que fomenten aprenentatges més constructivistes i significatius.
-
Aposten per crear ponts entre les teories del disseny i la pràctica de lʼeducació a distància. La idea dʼaquests autors és construir un marc de treball integrat per a lʼe-learning que contempli el disseny tecnopedagògic des del concepte de gènere o tipologia dʼactivitat i context contemplant la tecnologia més adequada per a cada cas.
-
Estableix que fins fa poc, disseny instruccional i disseny tecnològic sʼentenien com dues fases diferents i seqüencials, però en lʼactualitat, aquest enfocament sʼestà veient que no és adequat i que sovint el disseny i la planificació pedagògica queden al marge del que després realment es pot acabar implementant.
-
Qüestiona el paper de lʼaprenentatge informal i lʼús de les xarxes socials. Imatge CC:
http://www.flickr.com/photos/stabilo-boss/93136022/ -
Afirma que lʼimpacte de la web 2.0 en lʼeducació ha estat poc rellevant comparat amb altres àmbits de la societat, tal i com va succeir amb la web 1.0. Per això, proposa un marc sobre les característiques de lʼ aprenentatge i adverteix de la necessitat d’un canvi cultural. Imatge CC:
http://www.flickr.com/photos/eugenevoorneman/3752430574/ -
Aborden l’aspecte del disseny i demanen que el rol del dissenyador, sobretot en els contextos dʼeducació a distància, es consideri com a un element fonamental per treballar amb els docents i garantir la correcta aplicació dels criteris pedagògics i tecnològics més adequats segons les necessitats específiques de cada context en particular. A més a més, parlen de la necessitat de fer evolucionar la professió dels dissenyadors instruccionals, apostant per què
-
Aporta dues perspectives: ʼID com a Pedagogical ID i process ID.Els diferencia clarament quan diu que en el primer cas és quan es fa èmfasi en els principis i teories de lʼaprenentatge en què sʼha de basar el disseny, així com la tria de les estratègies pedagògiques més adequades, i en el segon cas es focalitza en el procés que se segueix per prendre decisions i desenvolupar materials. Imatge CC:
http://www.flickr.com/photos/sunside/3487743646/ -
Estableix les diverses concepcions de les diverses perspectives personals i institucionals:- Anys 40 i 50: Sorgida de l’àmbit militar nord-americà. - Anys 60 i 70: Fascinació pels mètodes audiovisuals i influència conductista. - Anys 80 i 90: Crisi per la perspectiva tecnòcrata a l’educació. Segons Area es caracteriza per “eclecticisme teòric i influències de les tesis postmodernes”
-
Realitza valoracions i aportacions importants: - El marc dʼADDIE o de lʼISD va ser útil, però que seguir-lo al detall, és possiblement, inútil. - Ha de ser una “habilitat del dissenyador tenir la capacitat dʼidentificar lʼenfocament més apropiat en funció del context i no esdevenir dogmàtic per cap en particular”.
-
Crea el model SOLE, que és un model molt flexible, que permet compartir les decisions amb els estudiants i fer canvis durant el procés de disseny perquè va associat a una eina que conté models i plantilles per desenvolupar les propostes educatives. Sorgeix com a demanda de models que incloguen les TIC.
-
Es celebra un imporatant seminari: Educational Technology Users Group of BCʼs Spring Workshop al Canadá.
-
Proposen que la base de coneixement del DI sʼestableixi a partir de sis dominis. Alhora, també a partir de les seves investigacions i lligat amb aquests dominis, resumeixen quins són els elements que conté cadascun en relació a la teoria del disseny constructivista, pel qüestionament i alhora la rellevància que ha adoptat en els models dʼensenyament i aprenentatge actuals.
-
Parlen del terme instructional technology o tecnologia educativa.
