-
-
-
Del qual pràcticament no conservem res, es ba-
sava en els jocs o entremesos. -
va ser el més popular. Ja al segle x hi ha mos-
tres de drames litúrgics en llatí i en n'han pervingut peces re-
presentatives del diferents cicles: -
Tractava de temes derivats dels Evangelis. Així, amb l'evolució pròpia que els ha imposat el pas del temps, hi ha dues mostres actuals d'aquesta tradició: els populars Pastorets i el Cant de la Sibil·la, amonestació sobre el judici final que avui encara es canta a moltes esglésies de Mallorca la nit de Nadal.
-
Recollia textos relacionats amb la passió, la
mort i la resurrecció de Jesucrist. Una mostra actual i ben viva
d'aquesta tradició són les Passions (que es representen a Olesa,
Esparreguera, Cervera, Ulldecona...) o la Dansa de la mort de
Verges, part destacada de tota una representació sacra. -
Les obres d'aquest cicle es
basaven sobretot en els evangelis apòcrifs. La mostra més repre-
sentativa és el Misteri d'Elx, una representació espectacular que
encara es pot veure cada any el 14 i el 15 d'agost a la ciutat
valenciana. -
Dedicat a glosar les excel·lències de sants
i tradicions religioses com ara el Sermó del bisbetó. -
Primers trobadors (segle XII) fins a Ausiàs March (segle XV)
S’escolen tres segles durant els quals la teoria poètica, els models la llengua i els temes van ser essencialment provençals.
Una moda que es va anar repetint fins al tòpic.
A partir del segle XIV, els trobadors passant ja a denominar-se poetes i els poemes, escrits primer en un provençal ple de catalanismes passen a escriure’s després en Català aprovençalat, fins arribar a Ausiàs March a l’ús d’un català lliure de formes occitanes. -
temàtica amorosa
-
fa servir la ira i la polèmica
-
expressa la tristesa per la mort d'una persona o greu esdeveniment
-
narra la separació dels enamorats després d'haver passat la nit junts
-
autors de composicions en vulgar cantades,eren músics experts
-
-
-
Va nèixer a la ciutat de Mallorca,va ser senescal del rei Jaume II,al 1265 va esdevenir aparicions de Jesucrist crucificat,va iniciar una feina d'apostolat i penitència se centrava en 3 punts:
-La redacció de llibres per tal de difondre l'ideal cristià primitiu
-El treball de missioner en terres d'infidels
-La creació d'escoles per ensenyar la seva ART i idiomes,sobretot l'àrab.
I va morir al 1316 a la seva ciutat natal -
Escrita en dues etapes.
• Coordinada pel monarca.
• Narrat en forma autobiogràfica la vida del rei (sobretot les conquestes de Mallorca i València)
• Llenguatge popular
• Llengua pròpia d’alguns personatges forasters (aragonès, castellà, francès i àrab) -
Al llarg del segle XII, s'atribueix a Llull la creació del català literari.És el primer a utilitzar una llengua romànica.La seva sintaxi combina elements de procedència llatina (ús abundant de llargues enumeracions de substantius, adjectius i verbs.….).El seu model de prosa no va ser modificat fins que la Cancelleria Reial en va imposar un altre.Llull utilitza recursos gràfics com les figures, els arbres, els cercles...Llull va fer servir 3 llengues: llatí,l'àrab i provençal.
-
Paral·lelament a la pervivència de diverses manifestacions poètiques, algunes narracions en prosa es van transmetre també oralment. Ara bé, van ser algunes de les impreses,com La història de l'esforçat cavaller Partinobles, les que van assolir un èxit enorme (de La història de l'esforçat cavaller Partinobles s'en van fer disset edicions fins al segle XVIII).
-
• Escrita per Bernat Escrivà.
• Va utilitzar documents de la Cancelleria Reial.
• Protagonista: Pere II el gran
• Dos temes centrals de ls crònica: Silícia i la invasió de Catalunya pels francesos i el seu posterior alliberament. -
-
El 1295 acaba l’ Arbre de Ciència, mostren tot el saber humà.
-
va tenir una vida plenament autònoma res-
pecte a la culta. Es tractava de cançons populars, d'autors anònims,
amb un to, un llenguatge i uns referents culturals lligats al con-
text que les havia vistes néixer. Aquestes manifestacions poètiques populars, transmeses oralment, van ser objecte de reelaboracions al llarg del temps i no van ser recollides per escrit, tret d'algunes mostres contingudes en la traducció catalana del Decameró (1429). -
professionals de la recitació dels poemes
-
confessiò adolorida dels seus fracasos -
Les seves obres estaven escrites en francès i es caracteritzaven per la imprecisió històrica, l’exotisme geogràfic i la presència d’elements meravellosos.
A partir del segle XIII aquestes llegendes van passar a ser redactades en prosa, fet que originarà, al segle XIV, el naixement de la novel·la de cavalleries. -
L’amor s’associava amb la passió sovint incontrolada.
Es tractava de l’amor “hereos” o l’amor com a malaltia.
L’associació de l’amor amb la passió sexual, per raons de moralitat religiosa, també es relacionava amb la idea de pecat. -
Molt fidel als cànons trobadorescos.
-
Poeta més important abans de l’aparició d’ Àusias March.
Va ser un autor de divuit poemes de filiació clarament trobadoresca, però influïts per la lírica de Petrarca. -
• S’inicia a Itàlia al segle XIV impulsat per Petrarca (1304-1374) i serà la base del Renaixement, que tindrà la seva esplendor al segle XVI.
-
Escribía en diveres llengües.
Tenía una sòlida formació universitària.
Assoleix un gran prestigi que mantindran fins i tot després de la seva mort.
És l’exemple més representatiu d’aquesta crisi ideològica per la seva conversió al mahometanisme.
Obra més coneguda: la Disputa de l’ase -
A Catalunya, la matèria de Bretanya és present en poemes narratius del segle XIV escrites per Guillem de Torroella.
-
Al segle XIV es va iniciar l’escola Valenciana d’escriptors dins dels nuclis burgesos, dinàmics i pròspers.
-
es plany que cap poderós no se l’escoltava -
L’any 1311 redacta el llibre del naixement de l’infant Jesús i el Fantàstic
-
-
• És considerada la millor i la més emocionant de totes.
• Iniciada a la seva alqueria de Xilvella, a Horta de València.
• Abasta desde l’engendrament de Jaume I fins a la coronació d’Alfons el Benigne.
• Els passatges més importants de la Crònica descriuen l’expedició dels catalans a Orient comandats per Riger de Flor.
• Utilitiza procediments joglarescos i un llenguatge viu i col•loquial. -
Escribía en diveres llengües.
Tenía una sòlida formació universitària.
Assoleix un gran prestigi que mantindran fins i tot després de la seva mort.
Va concebre la seva obra amb l’intenció de posar a l’abast del poble el saber cristià acumulat a les universitats i als monestirs. -
-
-
És el més representant més destacat de l’Humanisme català. Les seves obres, escrites en vers i de temàtica medieval són: la Medicina de pecat, sàtira dels tractats sobre el mal d’amor, el Llibre de Fortuna e Prudència, sobre la prudència divina, i el Sermó, on dóna consells que tenen poc a veure amb la moral cristina
-
Té com a proposit justificar la política reial. Supervisada pel mateix monarca.
Narra la reincorporació del regne de Mallorca i la guerra contra els nobles rebels a València i Aragó. -
-
Escribía en diveres llengües.
Tenía una sòlida formació universitària.
Assoleix un gran prestigi que mantindran fins i tot després de la seva mort.
És el millor exemple de l’art de la predicació, de gran importància a la baixa edat mitjana. -
• Va introduir la Divina Comèdia, de Dant, a una llengua neollatina, el català, per primera vegada en vers.
Obra en la qual s’ esdevenien les influències dels poetes italians (Petrarca) -
Metge redactà la seva millor obra mestra, Lo Somni, per defensar-se de les acusasions d’haver col•laborat en l’assasinat del rei Joan I i alhora aconseguir la protecció del nou rei, Martí l’Humà. Consta de quatre llibres escrits en forma de diàleg entre l’autos, que és a la presó, i tres personatges que se li apareixen mentre dorm: el difunt Joan I, i les mítiques d’Orfeu i Tirèsis. -
Ausiàs March va néixer a Gandia família de poetes i cavallers.
Va estar al servei del rei Alfons el Magnànim i es va casar dues vegades amb Isabel, germana de Joanot Martorell, i amb Joana Escorna. -
Poeta més innovador de la seva època
va fer perllongar la seva fama durant segles a la tradició trobadoresca i dels poetes del "dolce stilnovo" italià, hi va afegir tot de recursos procedents de la tradició popular. -
El Renaixement abraça el període que va des del darrer terç del
segle xv fins als inicis de la segona meitat del xvi.Els escriptors van abandonar el català a favor del llatí i el castellà.Els seus interessos intel·lectuals opten per temes d'interès d'un abast més universal i deixen de banda el país.A partir del S.XVI el llatí va perdre força.El corrent més important del pensament humanista va ser l'erasmisme que comparava les lliçons extretes de la lectura de la Bíblia amb la realitat de l'època -
El Renaixement abraça el periode que va des del darrer terç del
segle xv fins als inicis de la segona meitat del xvI. Al final del pe-
riode es va donar a conèixer el segon Humanisme, ben diferent
del primer. Els escriptors van abandonar el català a favor del llatí
i del castellà. Els seus interessos intel-lectuals optén per temes d'in-
terès d'un abast més universal i deixen de banda el país. -
Gènere narratiu en prosa que s’expliquen les aventures d’un heroi que personifica els ideals cavallerescos: fidelitat, menyspreu a la mort i la defensa del senyor, la dama i els indefensos.
-
Totes dues novel·les destaquen pel seu realisme. A part aquestes novel·les, anomenades novel·les cavallerescos, els diferència dels llibres de cavalleries molt comuns en la literatura castellana de l’època que presenten nombrosos elements inversemblants i fantàstics.
-
Tirant lo Blanc representa dos estils ben diferenciats: un estil culte, retòric i barroc, el de l’anomenada “valenciana prosa”, utilitzat en els parlaments, els diàlegs i les lamentacions, i una col·loquial, reflex de la parla viva valenciana, que es percp en els diàlegs breus, els refranys.
-
Al segle XV, Catalunya es veia immersa en una guerra civil i era devastada per un seguit de pestes.
El Regne de València va encetar un període de gran puixança demogràfica i econòmica que va possibilitar una etapa de grans creacions artístiques i literàries. -
Poemes dedicats a interrogar-se en la línia de la tradició filosòfica d’Aristòteles i Sant Tomàs sobre els seus sentiments i les seves contradiccions. -
Principis del segle XV.
Mort el 1478.
Obra escrita en 16.359 versos de quatre síl·labes, una autèntica novel·la envers, predomina la misogínia i un tractament molt realista dels espais i els escenaris on passen les accions. -
Poemes escrits quan ell ja era vell, personifica la mort, arran de la difunció de Joana Escorna. -
Nascut a Gandia el 1433.
De família noble, va ser cavaller i mestre en teologia, i, després va entrar en l’estat eclesiàstic.
va escriure poesia de tema religiós i profà (“la vida de la sacratíssima Verge Maria, en rims” O el cicle dedicat a l’amor de Caldesa). -
Novel·la anònim dividida en tres llibres.
Tema central: la sanció d’un jove de baixa condició social a través de la cavalleria i de l’amor.
L’estil de curial e Güelfa representa dos vessants: el popular representat per l’ús freqüent de proverbis i de refranys i l’artificiós i erudit, que trobem quan és coronat com el millor poeta i cavaller. -
El volum contenia 46 poemes organitzats en els diferents tipus de cants. Al llarg del segle XVI se'n van fer quatre edicions més; ara, però, amb 128 poemes. Tot fa pensar que la disposició que els va donar March era diferent. D’aleshores ençà, tores les edicions modernes de l'obra ausiasmarquina s’han fet segons criteris filologics. -
Divida en 4 blocs, cadascún dedicats a les cuatre dames diferentes que va estimar.
N’amaga l’identitat sota “senhals”.
Per a March dir amor era dir dona. -
224 versos lliures, on el poeta invoca a Dèu perquè l’ajudi a vèncer la seva mena de religiositat.
-
Són traduccions molt lliures a les llengües vulgars de poemes èpics grecs i llatins.
Anaven adreçades a l’aristocràcia que volia conèixer les històries del món clàssic, però que no sabia llatí i no podia llegir-les directament -
Escrit per Joanot Martorell.
Joanot li dedicava a l’infant Ferran de Portugal i la presentava com la traducció d’un original anglès.
L’obra encara no acabada va passar a mans de Martí Joan de Galba que va redactar la part final i la va preparar per a la impremta. (1490) impresió -
Va ser una novel·la d’èxit.
Miguel de Cervantes li va dedicar elogis en el Quixot.
S’ha traduït a l’anglès i el xinès i se n’han fet adaptacions infantils, teatrals i en còmic. -
Els poetes renaixentistes catalans van intentar fer una síntesi d'elements de la darrera edat mitjana i d'elements nous.L'únic poeta renaixentista total va ser
Joan Boscà, que va escriure en castellà. Van predominar quatre
tendències:La persistència de la tradició medieval i, especialment, de l'ausiasmarquiana.
- El corrent satíric valencià.
- Els intents de renovació mètrica a partir de models italians.
- La imitació de la poesia de tipus popular i tradicional. -
En el teatre es va imposar el model de fer expressar els personat-
ges de manera bilingüe. En la cort valenciana de Germana de Foix es van representar peces. com La Vesita (1524), del també poeta Joan Ferrandis d'Herèdia (1480-1549), i El Cortesano (1535), de Lluís del Milà (C. 1500-c. 1561).Ja dins l'esperit de la Contrareforma, cal destacar dos actes sacramentals: L'Església militant i El castell d'Emaús (I575), de l'editor,poeta i dramaturg valencià Joan Timoneda (1518/1520-1583) -
Cristòfol Despuig (1510-1561/80), cavaller i humanista, en Los
col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.va exposar moltes de les idees de l'erasmisme. Ja en plena Contrareforma, Pere Gil (1551-1622), jesuïta i membre del tribunal de la Inquisició, va escriure una Geografia de Catalunya (1598-1600) i Jeroni Pujades (1568-1635), una Crònica universal del Principat de Catalunya i quatre volums del Dietari que abracen de 1601 a 1630. -
A partir del segle XVI, l'extensió del conreu dels entremesos medievals va ser amplissima. Al Principat van prendre
el nom de sainets. Eren peces dramàtiques breus, escrites en
vers o en vers i prosa. Se solien representar com a complement o
intermedi d'una obra més llarga i descrivien els costums de les classes a què anaven destinats. -
A partir del segle XVI, la poesia es va manifestar a través d'una gran varietat de gèneres i, a excepció del goigs, editats
en fulls volants, es va transmetre oralment.(els goigs,les nadales,les cançons de pandero, els romanços) -
d'ascendència grega i pintor de renom, és el poeta més representatiu del període. Les seves poesies catalanes també va escriure'n en castellà van ser recollides en Dos libres de poesia vulgar en llengua catalana.
-
va traduir perfectament
els ideals contrareformistes. Es autor del poema èpic Lepant
(1573), que exalta la figura de Joan d'Àustria, com a model de la
Contrareforma, i incorpora ja diversos elements barrocs. -
Conegut amb el sobrenom de "el Rector de Vallfogona", Garcia va
conrear la poesia. Va escriure sonets, dècimes, romanços mitològics i "letrillas".Els temes que va tractar van ser els típics
de l'estètica barroca: el desengany, el pas del temps, la soledat, la
mort. va originar una poesia burlesca, obscena i escatològica. Aquesta poesia va ser la més coneguda de la seva producció i va arribar a tenir nombrosos seguidors i imitadors. -
Cal destacar de l'estil barros:
- El contrast entre conceptes transcendents (vida/mort), o entre conceptes més a l'abast (llum/ombra; delicadesa/grolleria;bellesa/lletgesa).
- La déformació a dos nivelis, un de realista, pel qual s'arribava a
la caricatura, i un altre d'idealista.
- L'artificiositat: a més dificultat comprensiva, més bellesa.
- L'exageració, amb l'ús extrem de la hipèrbole
- El dinamisme i el vitalisme, basats en l'alteració de l'ordre
sintàctic (hipèrbaton). -
Els Països Catalans van rebre els aires de la il·lustració sobretot per mitjà de les universitats de València i de Cervera; la resta d'universitats havien estat clausurades per Felip V. La tasca erudita i investigadora es va dur a terme gairebé exclusivament en castellà i llati.
-
La poesia d'aquest escriptor és bàsicament de temàtica amorosa (pastors, nimfes...), seguint el model de Garcilaso de la Vega, però elaborada amb tècniques barroques És autor de dues peces teatrals: Amor, fermesa i porfia, tragicomèdia amb molts ingredients bucòlics, i Lo desengany, escrita cap al 1650. El tema central d'aquesta última desenrotlla les noces de Venus i Volcà i el desengany de Mart, antic
amant de Venus -
Durant el segle XVII van conviure el teatre de tradició popular, el
barroc i el nou (el neoclàssic).Un nombrós grup d'autors es va dedicar a traduir i adaptar al català obres dels millors autors francesos (Corneille, Racine, Voltaire….). A Menorca, a part d'autors francesos, en van traduir d'italians (Goldoni, Metastasio..) i escriptors com Joan Ramis van donar les obres de més qualitat
de tota la centúria: Arminda (1775), Rosaura (1783) i la tragèdia
Lucrècia (1769). -
-
del baró de Maldà
-
-
del valencià Lluís Galiana (1740-1771)
-
La primera meitat de segle XVII va estar dominada pel conreu d'un tipus de poesia que seguia la preceptiva i el gust barrocs, que prenia un to narratiu, satíric, didàctic.Entre els poetes cal destacar l'obra dels menorquins Joan Ramis (1746-1819) i Antoni Febrer i Cardona
(1761-1841). Cap a finals de segle, alguns poetes, com Ignasi
Ferreres (darreries del segle XVII) i Antoni Puigblanch (1775-
1840), van començar a manifestar en els seus poemes. -
de Josep Pau Ballot (1747-1821)
