-
-
Dominada per l'estil romànic
-
És un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana que es conreà sobretot als territoris occitans i catalans.És poesia culta composta en una llengua romànica, que reflectia els ideals de la societat feudal: guerra, honor i amor. Era poesia escoltada i recitada per trobadors i joglars en realització trobadoresca.[2]
-
Són llengües que històricament deriven del llatí vulgar.
-
va ser el primer text traduit al català.
-
Va ser un senyor feudal i trobador català. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà, que es troba en els cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions. -
Va ser sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya -
Va ser sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213). -
Va ser un trobador especialment famós per la seva vida literària, tot i que no es coneixen gaires detalls contrastables de la seva vida real, -
Va ser un noble i trobador del segle XII, vescomte d'Àger, vescomte de Girona i vescomte de Cabrera (v 1145-v 1180). -
És un trobador que es recorda sobretot per la seva obra Las rasós de trobar, el primer tractat de poètica que es coneix en una llengua romànica. -
És l'obra cabdal del trobador Ramon Vidal de Besalú. El propòsit d'aquest llibre és d'ensenyar, gramaticalment, la correcta manera de compondre versos prenent com a norma els grans trobadors. És la primera gramàtica neollatina de la qual es té notícia i fou escrita en la primera part del segle xiii. -
Va ser un trobador català, del comtat del Rosselló. -
Va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle xIII. Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques. -
És la prmera de les 4 grans croniques.
La crònica narra, de forma autobiogràfica, la vida i les gestes més importants del rei -
Va ser un trobador vinculat a la casa reial en temps de Jaume I i del seu fill Pere el Gran. -
És una de les primeres produccions escrita per Ramon Llull.
Es mostra dividida en diferents seccions on hi consten capítols filosòfics, científics, autobiogràfics, entre d'altres. La finalitat d'aquest llibre és entregar-se a l'objectiu de Déu i la seva obra, alabar-lo i glorificar-lo. Redactada inicialment en àrab, poc després fou traduïda al català seguit del llatí. -
És una de les primeres obres de Ramon Llull a mig camí entre la novel·la moral, amb una mínima trama de ficció, i la disputa teològica dialogada entre un expert cristià, un de jueu i un de musulmà, part central del llibre. -
El Llibre de l'orde de cavalleria és un recull dels sabers i de les virtuts que ha de tenir qualsevol cavaller, i dels vicis que ha d'evitar. Aquest llibre basa l'estament de la cavalleria en la defensa de la fe, la fidelitat a la monarquia i el respecte cap als estaments socials inferiors. Cal remarcar que Llull aprofita aquest llibre per demanar una escola de cavalleria que pugui instruir els cavallers. -
És el títol d'una obra de Ramon Llull destinada a ensenyar catequesi als infants. La dedica al seu fill, per a qui la va crear a Mallorca. -
És un llibre de Ramon Llull. Consta de 365 pensaments, de gran valor poètic, alguns dels quals dialogats. Els elements constitutius són l’Amic (l’home), l’Amat (Crist o Déu) i l’amor, sovint personificat, que sol ésser l’intermediari entre tots dos. -
És una novel·la de Ramon Llull que va tenir una enorme influència en la narrativa de l'edat mitjana i en els escriptors posteriors. -
És la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288. És una de les quatre grans Cròniques, i narra els fets històrics succeïts des del regnat de Ramon Berenguer IV fins al de Pere el Gran, tot i que el nucli principal d'aquesta crònica se centra en aquest darrer.
-
És una obra doctrinal de Ramon Llull que combina la narració i el diàleg entre mestre i deixeble, com era freqüent en la didàctica de l'edat mitjana, arrelada en models neoplatònics de discurs. -
És una narració breu de caràcter trobadoresc que forma part del Llibre de les meravelles de Ramon Llull. -
És una composició elegíaca, autobiogràfica, escrita per Ramon Llull a Roma el 1295, en la qual l'autor es desdobla en un ermità, és a dir, en llums i ombres, en un moment de qüestionament personal enmig de burles i indiferència -
Una de les obres més extenses i característiques de Ramon Llull, escrita a Roma. . L'obra recorre a una analogia comú en ell: la comparació orgànica, en la qual cada ciència es representa com un arbre amb arrels, tronc, branques, fulles i fruits. Les arrels representen els principis bàsics de cada ciència; el tronc, l'estructura; les branques, els gèneres; les fulles, les espècies; i els fruits, els individus, els seus actes i les seves finalitats -
Guilhèm Molinièr fou un jurista i poeta occità del segle xiv, conegut per la seva autoria de les Leys d'Amors. -
Es tracta d'una autobiografia escrita en vers que sol·licita al lector que s'uneixi a la causa de Llull envers Déu,[3] on també confessa els seus rampells envers el misticisme, els seus neguits i les seves decepcions.
-
És l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal. L'obra narra el pelegrinatge de l'autor pels tres mons després de perdre's en un bosc -
És la més llarga i la més emocionant de les quatre grans cròniques i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
-
L'obra dita Leys d'Amors és alhora una gramàtica occitana, probablement la més antiga de totes les llengües romàniques, i un tractat de poesia. -
Fou un escriptor franciscà català del segle XIV a la Corona d'Aragó. Fou probablement un dels autors catalans medievals més llegits, copiats, publicats i traduïts. -
Jaume March II fou Senyor de la baronia d'Eramprunyà i poeta. Era fill de Jaume March I i Guillemona d'Esplugues i germà de Pere March.
-
Va ser un poeta valencià medieval, també conegut com a Mossén Pere March. Fill de Jaume March I, Senyor d'Eramprunyà, i de Guillemona d'Esplugues. -
fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes del tombant del segle xiv, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria. -
Aquesta crònica, escrita en forma autobiogràfica, és un seguit de documents de tota mena i de records personals del rei. La figura del Cerimoniós és més a prop dels prínceps renaixentistes que no pas dels cavallers medievals. La intriga, la política sense escrúpols, la sang freda, la crueltat, etc., defineixen la psicologia dels reis, segons es dedueix de la mateixa narració.
-
Va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme -
Amb Ramon Llull, és dels pocs escriptors medievals que ha escrit en català i en àrab, i és considerat un clàssic en ambdues llengües. Els seus llibres tingueren gran difusió popular en els països de parla catalana. -
Fou membre d'una família originària de Nàpols que va donar suport a Pere el Gran durant la conquesta de Sicília i es van establir a València. -
Fou un notable poeta català de la baixa edat mitjana, que a més fou un militar destacat i traductor en català de La Divina Comèdia de Dante. La totalitat de la seva obra poètica consta d'un total de quinze escrits, en gran part dels quals s'intueix la indestriable influència trobadoresca
-
És una de les millors obres de Bernat Metge i de la literatura catalana medieval. Escrit en octosíl•labs apariats o noves rimades, i en un català ric i genuí, molt lleugerament impregnat d’occitanisme, narra el viatge inesperat de Bernat a l’Illa de Fortuna i el seu debat amb els personatges al•legòrics de Fortuna i Prudència.
-
És l'obra mestra de Bernat Metge, considerada la primera manifestació de prosa humanística en català. Metge el va escriure amb l'objectiu de defensar la seua innocència davant el nou rei. Hi explica com, estant a la presó, se li apareix en somnis el rei Joan I, mort feia poc. L'obra està en prosa, dividida en quatre llibres
-
Fou un dels lírics més considerables de la literatura catalana anterior a Ausiàs March"[1] (amb els qui pren part en l'expedició naval a Sardenya i Còrsega l'any 1420, que partí dels Alfacs), que en contrast a ell, formaven part de famílies prestigioses. -
va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. La seua poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle xvi al XVIII. S'han conservat 128 poemes d'Ausiàs March provinents dels manuscrits i edicions antigues, que han estat classificats sovint segons la temàtica: d'amor, de mort, morals i espirituals. -
El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un període històric que abasta gairebé tot el segle xv i que aporta les millors obres literàries en valencià de l'època. La immensa majoria dels grans escriptors d'aquest temps són valencians.
-
Va ser un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa. -
Un prestigiós metge valencià, conegut per ser l'autor de l'obra L'Espill. -
fou un religiós conegut per la seva obra literària. Tant la seva vida com la seva obra estan condicionades per les transformacions socioculturals que es van produir al segle xv amb el pas de l'època medieval al Renaixement. -
És una novel·la cavalleresca escrita en un català elegant i supradialectal atribuïda a Enyego d'Àvalos. -
Nom que designa el període històric europeu, tradicionalment fixat entre mitjan segle XV i mitjan segle XVI, en el qual hom assistí a un refloriment de la civilització, de les arts, dels estudis i també de qualsevol altra activitat humana.
-
És l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell. És considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua valenciana -
fou un poeta i eclesiàstic català. Vicent Garcia és el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. La seva obra, que abraça tots els gèneres –poesia, teatre, prosa– -
fou l'escriptor més ambiciós del Barroc català, destacat en la poesia i el teatre.
-
El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a llurs colònies entre la segona meitat del segle xvii i els inicis del segle xviii.
Com a corrent artístic va influir la literatura, l'escultura, la pintura, la música, l'arquitectura i les arts escèniques. L'art espectacular del barroc recordava la gran òpera del moment. Durant un temps, el terme barroc s'havia fet servir per a descriure quelcom artificialment complex i extravagant -
és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el segle xviii i principis del xix, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat. A França, s'associarà els valors de l'antiga Roma amb els de la Il·lustració fonamentats en la raó
-
va ser un gramàtic, lingüista i pedagog català. Conegut per ser l'autor de la primera gramàtica catalana moderna impresa al Principat, Gramàtica i apologia de la llengua catalana (editada entre 1813 i 1815) i de referència obligada en alguns textos de la Renaixença. -
fou un gramàtic, lexicògraf, traductor i poeta menorquí que va viure a cavall dels segles xviii i xix. Va ser un dels principals membres del que va anomenar-se Grup Il·lustrat Menorquí
-
va ser un hebraista, polític i escriptor, i és considerat un dels antecessors de la Renaixença catalana. -
fou un metge català del Segle de les Llums, autor d'una extensa i interessant obra literària, el conjunt de la qual resta profundament omès encara avui dia.
-
és un fragment de sermonari destinat a la predicació de l'Evangeli i descobert a la rectoria d'Organyà el 1904. Representa un dels documents literaris més antics escrits en llengua catalana. Són la traducció al català d'uns sermons escrits en occità i mostren l'ús de la llengua catalana en la predicació adreçada al poble.
