LITERATURA CATALANA MEDIEVAL, POESIA dels S.XIII i S.XIV

  • Jan 1, 1130

    LA POESIA HISTORIOGRÀFICA

    LA POESIA HISTORIOGRÀFICA
    La poesia historiogràfica és la literatura o art de la paraula que descriu i parla sobre fets històrics.
    Durant el final del segle XII i tot el segle XIV, es van tornar molt populars dos gèneres de la literatura historiogràfica: la literatura èpica (la poesia) i les cròniques (la prosa).
  • Jan 1, 1130

    Les 4 grans cròniques

    Les 4 grans cròniques
    Les cròniques tenien diferents objectius.
    El primer de tots era explicar i justificar les decisions del rei al poble de manera que entenguessin la causa de les seves accions polítiques.
    Un altre objectiu era deixar per escrit diferents fets històrics importants de l'època. Una de les característiques principals de les cròniques és que realçaven molt al rei i li afegien un to heroic a la història.
  • Jan 1, 1213

    El llibre dels fets (Crònica de Jaume I)

    El llibre dels fets (Crònica de Jaume I)
    Aquesta crònica parla i descriu la vida de Jaume I (1208-1276). Es narren les seves conquestes a Mallorca, València i Múrcia; també les seves discordances amb la Corona de Castella i els interiors de Catalunya i Aragó.
    [...]
  • Jan 1, 1213

    El llibre dels fets (Crònica de Jaume I)

    El llibre dels fets (Crònica de Jaume I)
    Ara contarem de quina manera nós fórem engendrats i de quina manera fou el nostre naixement. Primerament, de quina manera nós fórem engendrats. [...]
  • Jan 1, 1288

    El llibre del rei Pere (Crònica de Desclot)

    El llibre del rei Pere (Crònica de Desclot)
    Aquesta és una crònica que parla sobre la vida de Bernat Desclot quan estava sota el regnat de Pere II (1276-1285).
    La crònica comença narrant la unió de la Corona Catalanoaragonesa al segle XII. També, s’explica la lluita contra els invasors francesos. Aquesta part de la crònica és molt detallada, ja que Bernat Desclot en va formar part.
    La Crònica Desclot és un clar exemple de l’exaltació del rei.
  • Jan 1, 1288

    El llibre del rei Pere (Crònica de Desclot)

    El llibre del rei Pere (Crònica de Desclot)
    Diu lo conte que, quan lo rei En Pere fou vengut de la batalla d’Úbeda, el rei començà guerra amb francesos amb lo comte de Tolosa, qui li n’ajudà.
    [...]
  • Jan 1, 1325

    La crònica de Ramón Muntaner

    La crònica de Ramón Muntaner
    Ramón Muntaner va redactar una crònica que parlava sobre les proeses que els reis havien aconseguit des del 1207 fins al 1336. Això significa que es narren les vides de Jaume I, Pere II, Alfons II, Jaume II i Alfons III.
    En aquesta crònica s’exalten tant les virtuts del rei com la de la nació catalana.
  • Jan 1, 1325

    La crònica de Ramón Muntaner

    La crònica de Ramón Muntaner
    Exemple d'aquesta crònica en una fotografia:
  • Jan 1, 1330

    Francesc Eixemeni

    Francesc Eixemeni
    Va ser un dels autors més llegits de l'època, el seu objectiu era difondre els principis bàsics de la teologia als analfabets de la societat. Les seves novel·les són molt bàsiques i no utilitzen un vocabulari molt extens i difícil de comprendre. Les més famoses són: "Lo Cristià", que parla sobre la filosofia teològica, i "Lo llibre de les dones", que parla sobre els costums i virtuts de les dones.
  • Jan 1, 1350

    Sant Vicens Ferrer

    Sant Vicens Ferrer
    Va ser un frare que, durant tota la seva vida, va estar predicant i fent sermons per tota Europa. La seva vida literària va ser molt pobre, ja que feia sermons amb vocabulari i expressions fàcils perquè tothom els entengués.
  • Jan 1, 1386

    La crònica de Pere el cerimoniós

    La crònica de Pere el cerimoniós
    Aquesta crònica, escrita al 1325, parla sobre el rei Pere III el Cerimoniós (1336-1387). La seva crònica principalment narra com Pere III va introduir l’Humanisme a Catalunya. També es descriu com acreditava la monarquia i justificava les seves decisions polítiques.
  • Jan 1, 1386

    La crònica de Pere el cerimoniós

    La crònica de Pere el cerimoniós
    «Aquest digmenge, a hora de prim son, nós encara no érem gitats e llegíem lo llibre o Crònica del senyor rei En Jacme, tresavi nostre»
    [...]
  • Jan 1, 1390

    LA PROSA RELIGIOSA

    LA PROSA RELIGIOSA
    La prosa religiosa del segle XIV parlava i es basava en l'escriptura moral.
    En aquestes escriptures s'utilitzaven molts recursos, com la ironia, l'exclamació i les onomatopeies per a atreure el públic i fer que creguessin el que deien. La majoria d'aquestes s'expressaven oralment i les expressaven joglars, que intentaven atreure a la gent i guanyar diners; o predicadors, que intentaven difondre la paraula del Senyor.
  • Jan 1, 1390

    LA PROSA RELIGIOSA

    LA PROSA RELIGIOSA
    Trop ai estat sotz coa de mouton
    que non chantiei de ma dompna Ma Sogra,
    de la gensor que anc noiris en terra
    bocha e front et huoils clars e rizens E, fe qu·us dei, midonz, lo pros de Berga,
    et acuoil gen e coindej'et alberga. He estat massa sota cua de moltó
    sense cantar de madona ma Sogra,
    de la més gentil que mai nodrí en terra
    boca i front i ulls clars i riallers I, per la fe que us dec, mon senyor, la noble de Berga,
    i acull gentilment i complau i alberga.
    Guillem de berguedà
  • Jan 1, 1399

    LA PROSA HUMANÍSTICA

    LA PROSA HUMANÍSTICA
    L’ humanisme potenciava un llatí ric i elegant, la manera d’escriure’s eliminava paraules i expressions corruptes del llatí vulgar. Aquests escriptors, del segle XIV, eren considerats humanistes que s’interessaven per les obres clàssiques i recuperaven la cultura grega i romana. La majoria d’autors adapten la prosa dels seus escrits llatins. També traduïen textos grecs i llatins.
  • Jan 1, 1399

    LA PROSA HUMANÍSTICA

    LA PROSA HUMANÍSTICA
    L’humanisme va sorgir a Itàlia.
    Aquesta no va deixar molta empremta, ja que estava en contra de les idees religioses ortodoxes i també perquè aquests textos s’escrivien en llatí i castellà.
    En general, l’humanisme es refereix al moviment cultural i intel·lectual que deixa empremtes en el món d’estudis bíblics, pensaments polítics, art, ciència, filosofia i literatura en llengües vernacles. Tradicionalment el terme humanisme s’ha utilitzat per caracteritzar la literatura catalana.