-
Eleccions que es van desenvolupar durant un clima de gran divisió entre dretes i esquerres i també amb una gran tensió entre les forces socials i polítiques, encara que a Catalunya hi havia relativament calma.
-
-
Companys va convocar els dirigents de la CNT-FAI que havien tingut una intervenció important en l'aturada dels insurrectes, i els va oferir fer aquest comitè el dia 20. A l'endemà es va constituir i va estar durant poc de temps, dos mesos, en el centre del poder de Catalunya. Va controlar l'ordre públic i d'organitzar les columnes dels milicians per avançar cap al front d'Aragó i recuperar les zones ocupades pels insurrectes però van ser derrotades. -
Liderades per Franco, aquestes arriben a espanya amb la intenció d'ocupar Madrid. -
Cop d'estat fet per un sector de l'exercit després del triomf del Front Popular. El general Sanjuro en va ser el cap i el director el general Mola.
-
L'objectiu dels militars rebels durant aquesta primera etapa va ser ocupar la capital de l'Estat, Madrid. El general Mola ja ho havia intentat des del nord, però va ser frenat a les serralades del Sistema Central.
-
L'assassinat del Calvo Sotelo a les mans d'un grup armat socialista. El seu assassí hauria estat, segons diversos historiadors, el guardaespatlles del llavors diputat i exministre del PSOE Indalecio Prieto. -
El coronel Yagüe es va aixecar en armes contra la República. Aquest alçament es va estendre ràpidament cap a Ceuta.
-
Extensió de la insurrecció al Marroc. L'exèrcit d'Àfrica va ser fonamental. Franco va assegurar l'èxit de l'aixecament a les Canàries. -
-
Manuel Azaña encarrega a José Giral que formi un Govern de Guerra. El primer que fa es donar armes a Sindicatos i als partits democràtics. -
A Barcelona, els militars insurrectes, sota la direcció del
general Goded, van fer sortir les tropes de les casernes amb l’objectiu d’ocupar els centres de poder de la ciutat, però alguns militars compromesos amb la conspiració no hi van acudir i els rebels tenien un suport civil escàs.
Així la Generalitat va poder defensar la legalitat de la República i sufocar els insurrectes. -
El govern republicà de José Giral va dissoldre l’exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de voluntaris.
Així entre l’estiu i la tardor del 1936 el poder de l’Estat va ser substituït per organismes revolucionaris populars que aplegaven les forces del Front Popular. -
El general Sanjurjo va morir en un accident aeri el 20 de juliol, quan intentava enlairar des d'Estoril, Portugal, per a assumir la prefectura de la revolta.
-
A partir d'aquest dia els obrers es van anar reincorporant als seus llocs de treball encara que un gran nombre de propietaris havien estar assassinats o havien fugit. Per culpa d'això els treballadors van haver d'assumir el control de moltes de les empreses i van reprendre la producció. Així els obrers van passar a disposar d'un gran poder econòmic.
-
Aquesta junta de defensa va ser constituïda a Burgos presidida pel general Cabanellas, que va aprovar alguns decrets que derogaven la legislació republicana. -
Aquest decret va ser promulgat per la Generalitat per tal de legalitzar i ordenar el procés de presa de control. Aquest va afectar a una gran part de les grans i mitjanes empreses, mentre que les companyies amb capital a l'estranger i les caixes i bancs es van mantenir al marge. Les empreses petites, botigues i tallers van continuar sent propietat privada, encara que sota la fiscalització d'un comitè obrer. -
La Generalitat va haver d'assumir noves competències no previstes en l'Estatut d'Autonomia per poder fer front a la nova situació. Juntament amb altres competències i actuacions va provocar tensions amb el govern central i amb la mateixa presidencia de la República, que ho va veure com una usurpació de funcions de l'estat. -
Desprès de les africanes van arribar les des nacionals sota el comandament de Yagüe i van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on hi va haver una forta repressió. -
La República va demanar suport militar i polític a França però Gran Bretanya, que defensava una política de contenció davant l’Alemanya nazi, va comunicar a França que si intervenia a Espanya, ajudant la República, no donaria suport a la política internacional francesa davant l’amenaça de Hitler. França es va sotmetre a les
exigències britàniques i va impulsar la creació d’un comitè de no intervenció amb seu a Londres. -
p6
-
El tancament d'aquesta frontera va impossibilitar l'arribada de material bèl·lic a la zona republicana. El general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià i a l'octubre l'exèrcit de Galicia va connectar amb Oviedo, que estava aïllada enmig del territori republicà. -
Dos mesos després s’hi van incorporar quatre ministres anarcosindicalistes. Largo Caballero pretenia crear una gran
aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra gràcies a la reorganització de l’Estat. -
A la darreria de l’estiu gran part de les forces polítiques van reclamar un poder estatal fort i un
pacte antifeixista que, concentrés els esforços a guanyar la guerra, controlés les experiències d’autogestió i d’autonomia de les columnes de milicians i posés fi al terror revolucionari. -
Va ser escollit a Salamanca pels generals de la JDN i pocs dies desprès, els generals van decidir concentrar en Franco tots els poders, de manera que es convertir en la màxima autoritat política. -
Aquest govern, en el qual totes les forces republicanes i obreres de Catalunya hi estaven representades, va ser presidit per Josep Tarradelles. En aquest dia el Comitè Central de Milícies Antifeixistes es va dissoldre. Aquest govern va permetre la reconstrucció de l'aparell d'estat a Catalunya, aplicant vàries mesures però amb fortes tensions entre les funcions polítiques i sindicals que formaven el govern. -
Aquest decret va sorgir després que Franco arribes al poder que el nomenava com a "Generalíssim de les forces nacionals" i "cap del govern de l'estat espanyol".
-
Es van traspassar els poders a Burgos i es va constituir també la Junta Tècnica del Estado per poder formar un futur govern. Així Franco estava assumint progressivament el poder absolut. -
L'URSS va donar-lis suport per aconseguir armes i productes energetics. Una part de les reserves del Banc d'Espanya es van servir per pagar les armes comprades per la República.
-
Decret per al qual les milícies armades dels falangistes i dels requetès s'havien de militaritzar i per tant es van haver de sotmetre a la disciplina de l'exèrcit, ja que Franco veia en aquestes milícies un obstacle al seu poder.
-
A partir del gener Franco va dur a terme una sèrie d'accions per dotar de més unitat el conjunt de forces que donaven suport als insurrectes. -
Durant el mes de febrer van atacar el sud de Madrid, però no van aïllar la capital. En la resistència de Madrid va tenir molt a veure les Brigades Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida per Buenaventura Durruti. -
Durant aquest mes els italians van dur a terme una forta ofensiva a la zona de Guadalajara, on van sofrir una derrota contundent per part de l'exercit de la república. -
Desprès de trobar-se amb dificultats per prendre Madrid, Franco va decidir abandonar l'atac a la capital i concentrar les accions militars cap a la franja cantàbrica. Hi van haver diversos combats durant aquesta època.
-
El dia 13 d'abril les tropes franquistes van arribar al Mediterrani, ocupant Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana. -
En aquesta data va ser promulgat el dret d'unificació pel qual la falange i el tradicionalisme s'unificaven sota la direcció de Franco en una organització: la Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS, que es va convertir en el partit únic del nou règim. Això va ser acceptat, ja que l'objectiu era guanyar la guerra i també pel suport de l'exèrcit al poder de Franco, encara que el cap de la Falange, Miguel Hedilla, s'hi va oposar i va ser empresonat i desterrat. -
Durant el mes d'abril, els nacionals, comandats per Mola, van fer una gran ofensiva contra el País Basc i es va produir aquest bombardeig. La ciutat va quedar totalment destruïda i el bombardeig va ser una operació de càstig contra la població civil. -
El curs desfavorable de la guerra havia posat en contra del govern de Largo Caballero comunistes, socialistes i republicans d’esquerra que van utilitza la negativa de Largo a il·legalitzar el POUM per forçar una crisi de govern i exigir la seva dimissió. El president de la República, Manuel Azaña, va encarregar la formació d’un nou govern al socialista Juan Negrín, llavors el POUM va ser declarat il·legal i els seus militants van ser detinguts.
-
Aquest enfrontament a començar quan la policia, d'acord amb les instruccions del comissari d'Ordre Públic de la Generalitat, Rodríguez Salas, va intentar desallotjar l'edifici de la Telefònica de Barcelona que estava sota el control de la CNT-FAI. Això va provocar un tiroteig i els anarquistes i militants del POUM es revoltessin contra la Generalitat. Hi va haver centenars de morts i més d'un miler de ferits. Aquest enfrontament va acabar amb l'enviament de 5000 guardies a Valencia.
-
Durant aquest mes els republicans, desprès de durs enfrontaments, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao. -
En aquesta carta, escrita per els bisbes espanyols, es justificava l'alçament militar i la guerra. -
Per tal d'alleugerir l pressió al nord, els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular durant el mes de juliol , amb la batalla Brunete i la batalla Belchite al front d'Aragó. -
Hi va haver molts catalans que se sentien afins a tot el que Franco representava i des del primer moment es van unir a la causa dels insurrectes. Destaquem a polítics com a Cambó, el president de la Lliga Catalana, entre d'altres que van haver de fugir a la zona franquista o inclús a l'estranger.
-
La Batalla de Brunete va ser el conjunt d'operacions desenvolupades entre el 6 i el 25 de juliol del 1937, en la població de Brunete i d'altres properes, a l'oest de Madrid.
-
La batalla de Belchite va ser una batalla que va tenir lloc a Belchite entre el 24 d'agost i el 6 de setembre de 1937 en el marc de l'ofensiva de l'Exèrcit Popular de la República sobre Saragossa.
-
Durant aquest més l'exèrcit va desencadenar una ofensiva contra Madrid. Les tropes van arribar fins a les afores de la capital, però es van trobar amb una resistencia ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder prendre la ciutat. -
Aquest fet va comportar un augment de la tensió en les relacions amb la generalitat, ja que el govern central va assumir noves competències com l'Administració de la justícia.
-
La decisió va estar motivada per la necessitat de controlar els recursos econòmics i militars d’una de les zones més riques que quedaven sota el control republicà. El govern republicà va assumir el control de l’ordre públic, la gestió dels proveïments, el comerç exterior, l’administració de justícia i la indústria de guerra i va deixar de banda el govern de la Generalitat, cosa que va provocar
friccions importants amb el govern autonòmic -
El dia 8 de novembre l'exercit va entrar a Mora d'Ebre, i el 15, els republicans van acabar retirant-se a l'altra riba del riu. La derrota va acabar d'afeblir a l'exercit republicà. Això va ser la Batalla de l'Ebre -
Els republicans van dur a terme una ofensiva sobre Terol i el van ocupar. Encara que al mes de febrer Franco la va tornar a ocupar i va aprofitar el desgast de les forces republicanes per iniciar la campanya d'Aragó. Al març del 1938 els nacionals van atacar el front d'Aragó.
-
A finals del 1937 els comandaments republicans encara confiaven en la possibilitat de guanyar la guerra i van intentar un seguit de reformes de l'exèrcit com dotar de comandaments professionals, col·locar al cap davant un prestigiós general com Vicente Rojo, etc. El nou exercit republicà va originar diverses ofensives.
-
L'entrada de l'exercit franquista a les terres catalanes va fer que Franco derogués l'Estatut de Catalunya -
Desprès de que el dia 29 de març els soldats entressin a les localitats lleidatanes, els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre en aquest dia i els nacionals van ocupar Lleida. El riu Segre es va convertir en un fronterer entre nacionals i republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc. Poc desprès van ocupar Balaguer entre d'altres llocs i també les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
El seu exercit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d'Ebre, Flix i altres poblacions. També va prendre posicions a la serra de Pàndols, la de Cavalls i la Fatarella, però no va poder continuar avançant. -
A finals d'octubre els nacionals van dur a terme una última contraofensiva, amb moltes forces militars, i van aconseguir avançar. -
Desprès de la derrota de la Batalla de l'Ebre, els republicans pràcticament no podien oferir resistència. Fou duran aquesta fase que es va produir la campanya d'ocupació de Catalunya.
-
Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L'ofensiva va avançar ràpidament davant d'una resistència aïllada i mal coordinada. -
La retirada de l’exèrcit republicà va portar a l’exili de milers de persones. Els presidents de la república Manuel Azaña , de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A de Aguirre, el cap
del govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio es van exiliar a França el dia 5 de febrer de 1939.
Durant aquest període es va iniciar un important repressió que va donar lloc a milers de morts i empresonats. -
Els nacionals van entrar a Tarragona, i paral·lelament l'avió bombardejava nombroses localitats catalanes. -
-
L’únic territori en mans de la República era l’anomenada zona centre, que comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l’exèrcit i defensar el territori republicà.
-
-
Aquesta pretenia liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja. A partir d’aquest moment funcionaris i docent fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana.
-
Tot i que quedaven petits focus de lluita, la guerra es va considerar acabada a Catalunya. -
Immediatament després, Azaña va renunciar al càrrec
de president de la República. -
El coronel Casado va donar el cop d’estat a Madrid i va crear el
Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i 12 republicans. Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
Franco va rebutjar qualsevol negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid el dia 28 de març. En tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà. -
Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte.
