-
PRIMERA ETAPA
L’objectiu era ocupar Madrid. El general Mola ho havia intentat des del nord, però va ser frenat a les serralades del Sistema Central. -
ocupació de Irun i Sant Sebastià
Els subministraments de guerra no van poder arribar a la zona republicana del nord el setembre del 1936 a causa del tancament de la frontera francesa. L'exèrcit gallec va connectar amb Oviedo, aïllada en ple territori republicà, a l'octubre, després que el general Mola es fes amb el control d'Irun i Sant Sebastià. -
Atac contra Madrid
Els militars van llançar un important atac contra Madrid a partir d'octubre de 1936. La Junta de Defensa va oposar una lluita ben organitzada contra les tropes quan van arribar als afores de la capital (la ciutat universitària), impedint que prendran la ciutat. -
Els republicans cedeixen Bilbao
Després de durs enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir i els nacionals van ocupar Bilbao. -
Batalla del Jarama
Van intentar aïllar la capital atacant la zona sud de Madrid el febrer de 1937 (Batalla del Jarama). La columna de voluntaris del líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti, així com les Brigades Internacionals i les columnes de voluntaris catalans, van jugar un paper important a la resistència a Madrid. -
Batalla del Jarama (02)
Mentrestant, vaixells i submarins italians que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven els ports republicans recolzaven els nacionalistes de Queipo de Llano en la seva ocupació de la costa mediterrània fins a Màlaga. -
Guadalajara
A les rodalies de Guadalajara, on els italians van llançar una important ofensiva, l'exèrcit republicà els va derrotar contundentment. -
SEGONA ETAPA
Franco va prendre la decisió d'abandonar l'assalt a Madrid davant les dificultats i centrar els esforços militars a la franja cantàbrica. La petita regió que estava separada de la resta de la Península per Astúries, Cantàbria i Biscaia havia quedat a zona republicana. El País Basc i els seus recursos miners van romandre sota control republicà, però els insurgents van dominar Navarra i Àlaba i ja havien pres Sant Sebastià l'agost del 1936. -
Guernika
Guernika va ser bombardejada el 26 d'abril de 1937, quan els nacionalistes al comandament del general Mola van llançar una important ofensiva contra el País Basc. Aquesta ciutat va quedar completament destruïda en ser atacada per avions alemanys de la Legió Còndor; el bombardeig no tenia objectius militars i, en canvi, pretenia ser una represàlia contra la població civil. -
Batalla de Brunete i batalla de Belchite
Els republicans van llançar una ofensiva al centre de la península amb la batalla de Brunete (5 al 25 de juliol de 1937), i més tard al front d'Aragó amb la batalla de Belchite (24 d'agost al 3 de setembre de 1937) , per alleujar la pressió al nord. . -
Franco va avançar ràpidament des del sud.
Les tropes africanes sota el comandament de Franco entren en la peninsula amb la intenció d’ocupar Madrid. A l’agost, sota el comandament de Yagüe, les tropes dels nacionals van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on hi va haver una forta repressió. Per alliberar els insurrectes que havien quedat atrapats a la fortalesa des del cop d'estat, Franco es va desviar cap a Toledo durant el seu avenç. -
Santander i Astúries
Estratègicament parlant, les dues campanyes van ser defensives perquè no van aconseguir avenços territorials significatius ni van detenir la caiguda de la part nord de la península després que les forces de Franco envaïssin Santander i Astúries a l'agost. amb la consegüent pèrdua de la seva indústria metal·lúrgica, cosa que va clavar un dur cop a la República. -
TERCERA ETAPA
Els comandants republicans encara creien que la guerra es podia guanyar a finals de 1937, raó per la qual van intentar una sèrie de reformes de l'exèrcit, com ara armar els comandants.
Posar al comandament un renomenat general Vicente Rojo, el defensor de Madrid, integrar quadres de milicians i brigadistes internacionals. Diverses ofensives van ser llançades pel nou exèrcit republicà. -
Terol
Com que Terol ja estava ocupada, es va iniciar una important ofensiva republicana. Tot i això, al febrer Franco va reprendre el control de Terol i va llançar la companya Aragó aprofitant el cansament de les forces republicanes. El front d'Aragó va ser atacat el març del 1938 pels nacionals. -
Serós, Aitona i Soses
Les localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses van ser envaïdes pels militars el 29 de març. -
Balaguer, Tremp, Camarasa
I el 4 d'abril els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. Així, el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans i Lleida es va convertir en primera línia de foc durant prop de nou mesos. Poc després van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Catalunya
D'altra banda, Catalunya va quedar aïllada de la resta de la zona republicana el 13 d'abril, quan les tropes franquistes van travessar la Mediterrània i van ocupar Castelló. L'Estatut de Catalunya va ser derogat per Franco l'abril del 1938, amb l'arribada de l'exèrcit franquista a territori català. -
Estat Major
L'Estat Major republicà va fer un últim intent d'ofensiva el 25 de juliol del 1938. El seu exèrcit va creuar el riu Ebre, va prendre el control d'Ascó, Mora d'Ebre, Flix i altres localitats properes. També van prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella. Tot i això, una vegada establerta el marge dret del riu, no va poder avançar. -
Mora d'Ebre
Després es van embrancar en una feroç batalla per cada centímetre quadrat de terreny en una guerra de posicions. Mitjançant l'ús d'un important desplegament de força militar, la contraofensiva dels nacionals a finals d'octubre del 1938 finalment va aconseguir avançar.
L'exèrcit republicà finalment es va retirar a l'altra riba del riu el 15 de novembre, el mateix mes que l'exèrcit franquista entrava a Mora d'Ebre. L'exèrcit republicà va quedar sens dubte desmoralitzat per la derrota. -
QUARTA ETAPA
Els republicans eren essencialment impotents per resistir després de la seva derrota a la Batalla de l'Ebre. Durant aquesta etapa es va dur a terme la campanya d'ocupació de Catalunya. -
Sarroca i Maials
El 23 de desembre del 1938 s'inicia la gran ofensiva de l'exèrcit franquista. Els nacionals van irrompre pel front de Tremp en direcció a Artesa de Segre que venien pel nord. Sarroca i Maials van ser atacats per les forces italianes i el Cos de Navarra des del sud. Tot i la resistència dispersa i mal organitzada, l'ofensiva va avançar ràpidament. -
Tarragona
El 15 de gener els nacionals van entrar a Tarragona mentre l'aviació bombardejava alhora nombroses localitats catalanes. -
Barcelona
l’exèrcit franquista va entrar a Barcelona -
LA FI DE LA REPÚBLICA
El febrer de 1939, l'únic territori en mans de la República era l'anomenada Zona Central, que comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El president del govern de la república va tornar de França i va fer un darrer esforç per reorganitzar l'exèrcit i defensar el territori de la república. -
Girona
Cau Girona -
França
El 5 de febrer de 1939, Diego Martínez Barrio, president de les Corts, A d'Aguirre, i Juan Negrín, cap del govern republicà, van fugir a l'exili a França . Durant aquest període es va iniciar un important repressió que va donar lloc a milers de morts i
empresonats. -
Llei de Responsabilitats Polítiques
Per "liquidar les faltes dels que van contribuir a forjar i mantenir la subversió vermella", va entrar en vigència la Llei de Responsabilitats Polítiques. Els partits i sindicats van ser suprimits, juntament amb totes les formes de llibertat democràtica, a partir d'aquell moment, així com els funcionaris del govern i els educadors que van romandre lleials a la República. A més a més, estava prohibit mostrar qualsevol aspecte de la identitat catalana. -
Puigcerdà i Portbou
Les forces franquistes van arribar finalment a Puigcerdà i Portbou el 10 de febrer del 1939. El conflicte es va donar per acabat a Catalunya, malgrat alguns incidents aïllats de lluita. Nombroses persones es van veure obligades a exiliar-se com a conseqüència de la retirada de l'exèrcit republicà. Els presidents Manuel Azaa de la república, Llus Companys de la Generalitat i J. -
Reconeixement govern de Franco
El govern de Franco va ser reconegut oficialment per França i Gran Bretanya, i Azaña va dimitir com a president de la República poc després. -
Consell de Defensa Nacional
El coronel Casado va donar un cop d'estat a Madrid i va crear un Consell de Defensa Nacional que incloïa socialistes, anarquistes i republicans. Va repel·lir els comunistes i va intentar tallar un tracte amb Franco que aconseguís una pau honorable sense represàlies. -
Nacionals ocupen resta de la Republica
Franco va rebutjar qualsevol negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid. En tres dies, els nacionals van ocupar la resta de la República. -
Fi de la Guerra
Franco signava un comunicat en què donava la guerra per acabada. -
Fi de la Guerra
Franco signava un comunicat en què donava la guerra per acabada.
L'exèrcit de Franco va aconseguir el control de tota la regió mediterrània els dies següents. L'ús d'Albacete, Alacant i València va ser malgrat la resistència de les poques tropes controlades pels comunistes. Franco va declarar la victòria sobre l'exèrcit republicà i la fi de la guerra a Burgos l'1 d'abril. -
Fi de la Guerra
Franco signava un comunicat en què donava la guerra per acabada.
L'exèrcit de Franco va aconseguir el control de tota la regió mediterrània els dies següents. L'ús d'Albacete, Alacant i València va ser malgrat la resistència de les poques tropes controlades pels comunistes. Franco va declarar la victòria sobre l'exèrcit republicà i la fi de la guerra a Burgos l'1 d'abril.