LA GUERRA CIVIL

By lau03
  • ELECCIONS

    ELECCIONS

    Aquestes es van desenvolupar enmig d'un clima de gran divisió entre dretes i esquerres. Per aquest motiu, el fet que hagués sortit guanyadora la coalició d'esquerres (Front Popular) va accentuar encara més aquesta tensió.
  • ASSASSINAT DE JOSÉ DEL CASTILLO

    ASSASSINAT DE JOSÉ DEL CASTILLO

    José del Castillo fou un tinent de la Guàrdia d'Assalt que va ser assassinat per un grup de falangistes.
  • ASSASSINAT DE CALVO SOTELO

    ASSASSINAT DE CALVO SOTELO

    Calvo Sotelo fou un dels líders de la dreta monàrquica espanyola que va ser assassinat per un grup de guàrdies d'assalt com a reacció a la mort del tinent Castillo.
  • AIXECAMENT MILITAR

    El tinent coronel Yagüe, cap de la segona legió de l'exèrcit d'Àfrica, es va aixecar en armes contra la República a Melilla.
  • AIXECAMENT MILITAR II

    La insurrecció es va estendre a la resta del protectorat del Marroc. Al mateix moment, Franco es va assegurar l'èxit de l'aixecament a les Canàries.
  • AIXECAMENT MILITAR III

    Franco va arribar a Tetuan per a posar-se al capdavant de les tropes africanes i es va dirigir cap a la Península Ibèrica al front de l'exèrcit d'Àfrica. Al mateix temps, Mola va decretar l'estat de guerra a Pamplona i va aconseguir, amb l'ajuda dels requetès (els carlins) controlar Navarra. El cop d'estat va triomfar a: Saragossa, Galícia, Mallorca i Sevilla.
  • AIXECAMENT MILITAR A CATALUNYA

    AIXECAMENT MILITAR A CATALUNYA

    Militars dirigits per Goded van fer sortir les tropes de les casernes per ocupar els centres de poder de Barcelona, però els guàrdies d'assalt, guàrdies civils i obrers armats van anar controlant els llocs on s'havien fet forts alguns militars rebels. D'aquesta manera, Goded va ser fet presoner i Companys el va convèncer perquè anunciés la seva derrota per la ràdio, posant fi així a l'intent de cop d'estat a Barcelona.
  • Period: to

    GOVERN DE GIRAL

    Aquest es va caracteritzar per la creació d'una estructura de poder popular, organitzada al voltant de sindicats i partits d'esquerres que eren en aquell moment l'única força militar capaç de defensar la República.
  • COMITÉ CENTRAL DE MILÍCIES ANTIFEIXISTES

    COMITÉ CENTRAL DE MILÍCIES ANTIFEIXISTES

    Aquest va ser creat per Companys i estava format per les principals organitzacions d'esquerra i sindicats fidels a la República (ERC, CNT-FAI, UGT, PSUC, POUM, Unió de Rabassaires i Acció Catalana).
  • RECUPERACIÓ DE LES ILLES BALEARS

    Les columnes de milicians es van organitzar per tal d'intentar conquerir les illes Balears, però els nacionals els van derrotar a Mallorca i aquests es van quedar amb el conjunt d'illes excepte amb Menorca. Després d'això, els obrers que hi van participar van tornar als seus llocs de treball, però es van trobar que molts propietaris havien desaparegut. De manera que els treballadors van haver d'assumir el control de moltes empreses, el qual els va fer disposar d'un gran poder econòmic.
  • DECRET DE COL·LECTIVITZACIONS

    Decret que va ser promulgat per la Generalitat per tal de legalitzar i ordenar el procés de presa de control de les empreses per part dels treballadors.
  • CREACIÓ DE LA JUNTA DE DEFENSA NACIONAL (JDN)

    CREACIÓ DE LA JUNTA DE DEFENSA NACIONAL (JDN)

    Va ser un organisme que estava presidit pel general Cabanellas. Aquest es va crear amb l'objectiu d'aprovar alguns decrets per tal d'abolir la legislació republicana en tots els territoris ocupats pels nacionals.
  • CONSELLERIA DE DEFENSA

    Organisme depenent de la Generalitat que es va fer càrrec de les qüestions militars a Catalunya, malgrat que les competències en defensa eren exclusives del govern de la República.
  • CONSELL D'ECONOMIA DE CATALUNYA

    Organisme depenent de la Generalitat que es va fer càrrec de les qüestions econòmiques a Catalunya, malgrat que aquestes competències eren exclusives del govern de la República.
  • TANCAMENT DE LA FRONTERA FRANCESA

    El tancament de la frontera francesa va impossibilitar l'arribada de material bèl·lic a la zona republicana. A més, durant aquest mes el general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià.
  • Period: to

    GOVERN DE LARGO CABALLERO

    Largo Caballero va formar a Madrid un govern amb republicans, socialistes i comunistes (per primer cop). Durant aquest, gran part de les forces polítiques van reclamar un poder estatal fort i un pacte antifeixista que concentrés els esforços a guanyar la guerra, controlés les columnes de milicians i posés fi al territori revolucionari.
  • FRANCO ÉS ESCOLLIT PER EXERCIR DE COMANDAMENT MILITAR ÚNIC

    FRANCO ÉS ESCOLLIT PER EXERCIR DE COMANDAMENT MILITAR ÚNIC

    Franco va ser triat a l'aeròdrom de Sant Fernando (Salamanca) pels generals de la JDN per exercir de comandament militar únic.
  • GOVERN DE JOSEP TARRADELLES

    GOVERN DE JOSEP TARRADELLES

    Josep Tarradelles va formar un nou govern de la Generalitat, en el qual estaven representades gairebé totes les forces republicanes i obreres de Catalunya. La constitució d'aquest va permetre l'inici de la reconstrucció de l'aparell d'Estat de Catalunya, tot i que va haver-hi certes forces politiques (CNT-FAI, POUM, PSUC) que es van oposar a les mesures que el govern va prendre perquè les consideraven poc revolucionàries.
  • NOMBRAMENT DE FRANCO COM A GENERALÍSSIM

    NOMBRAMENT DE FRANCO COM A GENERALÍSSIM

    Pocs dies després d'haver estat escollit per exercir de comandament militar únic, es va publicar un decret en el qual es reconeixia oficialment a Franco com a "Generalíssim de les forces nacionals" i "cap del govern de l'Estat espanyol". Aquest va ser el pas que marcaria el seu ascens cap al poder.
  • OFENSIVA A MADRID

    OFENSIVA A MADRID

    L'exèrcit nacional va dur a terme una gran ofensiva sobre Madrid. No obstant això, les tropes es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa als afores de la ciutat, que els va impedir prendre la ciutat. A més, durant aquest mateix mes, l'exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo.
  • CREACIÓ DE LA JUNTA TÈCNICA DEL ESTADO

    CREACIÓ DE LA JUNTA TÈCNICA DEL ESTADO

    Aquest dia va tenir lloc el traspàs de poders a Burgos (capital de la zona nacional) i es va constituir també la Junta Tècnica del Estado, la qual va ser el govern de la zona insurrecte. D'aquesta manera, Franco estava assumint progressivament el poder absolut.
  • DECRET DE MILITARITZACIÓ MILÍCIES I REQUETÉS

    Aquest dia es va fer un decret que va obligar les milícies i els requetès (els carlistes) a militaritzar-se, és a dir, sotmetre's a la disciplina de l'exèrcit.
  • Period: to

    GOVERN DE NEGRÍN

    Durant el seu govern Juan Negrín va il·legalitzar el POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista). A més, va decidir traslladar el govern de València a Barcelona, el qual va provocar certes tensions amb el govern autonòmic.
  • TRASLLAT DEL GOVERN DE LA REPÚBLICA

    TRASLLAT DEL GOVERN DE LA REPÚBLICA

    El govern de la República es va traslladar a Barcelona. Aquest fet va suposar un augment de la tensió entre la Generalitat i la República, ja que el govern central va assumir noves competències.
  • OCUPACIÓ DE LA COSTA DEL MEDITERRANI

    Els nacionals liderats per Queipo de Llano van ocupar la costa del Mediterrani fins a Màlaga, amb el suport dels avions alemanys i italians i dels vaixells i submarins italians que van bombardejar les ciutats des del mar, així com van bloquejar els ports republicans.
  • Period: to

    BATALLA DEL JARAMA

    Els nacionals van atacar el sud de Madrid, però no van aconseguir aïllar la capital. Això va ser a causa de la resistència que van oferir les Brigades Internacionals i les columnes de voluntaris catalans.
  • OFENSIVA A GUADALAJARA

    OFENSIVA A GUADALAJARA

    Els italians van iniciar una gran ofensiva a Guadalajara, però aquesta no va donar resultat, ja que van patir una contundent derrota per part de l'exèrcit republicà.
  • DEROGACIÓ DE L'ESTATUT DE CATALUNYA

    A causa de l'entrada de les tropes nacionals a Catalunya Franco va anul·lar l'Estatut de Catalunya, que havia estat aprovat durant l'època de la República.
  • CREACIÓ DE LA FALANGE ESPAÑOLA TRADICIONALISTA I DE LA JONS

    CREACIÓ DE LA FALANGE ESPAÑOLA TRADICIONALISTA I DE LA JONS

    Gràcies a la promulgació del decret d'unificació, la falange i el tradicionalisme es van unificar sota la direcció de Franco en una nova organització (Falange Española Tradicionalista i de la JONS), la qual es va convertir en el partit únic del nou règim.
  • BOMBARDEIG DE GUERNIKA

    BOMBARDEIG DE GUERNIKA

    Aquesta ciutat va ser atacada pels avions almenys de la Legió Còndor, la qual la va destruir completament. El bombardeig no es va dur a terme per objectius militars, sinó que va actuar com una mena de càstig contra la cultura basca.
  • ELS FETS DE MAIG DE 1937

    ELS FETS DE MAIG DE 1937

    La policia va intentar desallotjar l'edifici de la Telefònica de Barcelona que estava sota el control de la CNT-FAI, ja que aquests interferien en les comunicacions entre la Generalitat i la República. Arran d'això, els anarquistes i militants del POUM es revoltessin contra la Generalitat. Després que la confrontació fos sufocada, l'anarquisme va perdre influència a Catalunya i, per contra, el comunisme va guanyar terreny. A més, es va constituir un nou govern presidit per Companys.
  • OCUPACIÓ DE BILBAO

    OCUPACIÓ DE BILBAO

    Després de durs enfrontaments, els republicans van haver de cedir, deixant via lliure als nacionals per a poder ocupar Bilbao.
  • PUBLICACIÓ DE LA CARTA PASTORAL DE L'EPISCOPAT

    Es va publicar una carta pastoral de l'episcopat on es justificaven l'alçament militar i la guerra, ja que la pèssima relació de l'Església amb els republicans els va portar a donar el seu suport al bàndol nacional durant la Guerra Civil.
  • Period: to

    BATALLA DE BRUNETE

    Va ser una ofensiva per part dels republicans que va tenir lloc a Brunete (un poble situat als voltants de Madrid). L'objectiu d'aquesta va estar el d'evitar que l'exèrcit nacional avancés, el qual van aconseguir.
  • OCUPACIÓ DE SANTANDER I ASTÚRIES

    OCUPACIÓ DE SANTANDER I ASTÚRIES

    Les tropes nacionals van ocupar Santander i Astúries, privant així l'exèrcit republicà de la seva indústria metal·lúrgica, cosa que va afeblir molt la República.
  • Period: to

    BATALLA DE BELCHITE

    Va ser una batalla que va tenir lloc a Belchite (Saragossa) i que va guanyar l'exèrcit republicà, malgrat que va ser un dels enfrontaments més sagnants de la Guerra Civil
  • Period: to

    BATALLA DE TEROL

    Terol va ser ocupada per l'exèrcit republicà després que les milícies haguessin estat unificades sota el comandament del general Vicente Rojo. No obstant això, al febrer, les tropes franquistes van tornar a recuperar la ciutat
  • OCUPACIÓ D'ARAGÓ

    OCUPACIÓ D'ARAGÓ

    Els nacionals van atacar el front d'Aragó aprofitant el desgast que patien les tropes republicanes.
  • OCUPACIÓ DE LLEIDA

    OCUPACIÓ DE LLEIDA

    Els nacionals van aconseguir ocupar Lleida i els republicans es van retirar a la riba esquerra del riu Segre. D'aquesta manera, aquest riu es va convertir en el límit fronterer entre republicans i nacionals a Catalunya.
  • OCUPACIÓ DE CASTELLÓ

    L'exèrcit franquista va arribar al Mediterrani ocupant Castelló. Aquest fet va comportar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana.
  • PACTE DELS TRETZE PUNTS

    Acord que recollia el conjunt de condicions proposades pel govern de la República per tal de posar fi a la guerra, però aquest va ser rebutjat per Franco.
  • Period: to

    BATALLA DE L'EBRE

    L’exèrcit republicà va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Móra d’Ebre, Flix i altres poblacions properes. No obstant això, el 8 de novembre l’exèrcit franquista va entrar a Móra d’Ebre i a altres localitats que havien estat conquerides pels republicans. Finalment, el 15 del mateix mes els republicans es van veure obligats a retirar-se a l’altra riba el riu. Aquest darrer fet va suposar el final de la batalla i la reconstrucció del front nacional.
  • CAIGUDA DE TARRAGONA

    CAIGUDA DE TARRAGONA

    Els nacionals van ocupar Tarragona, així com, al mateix temps, l'aviació va bombardejar nombroses localitats catalanes.
  • CAIGUDA DE BARCELONA

    CAIGUDA DE BARCELONA

    L'exèrcit franquista aconsegueix entrar a Barcelona. La ciutat va ser ocupada imparablement i sense oposició, ja que l'exèrcit republicà estava molt afeblit.
  • CAIGUDA DE GIRONA

    CAIGUDA DE GIRONA

    Les tropes nacionals liderades pel general Camilo Alonso Vega van aconseguir entrar a Girona. L'ocupació de la ciutat va estar precedida per set bombardejos per part de les aviacions nazis i alemanes.
  • EXILIS

    EXILIS

    La fi de la guerra a Catalunya va comportar l'exili de milers de persones. Entre aquestes destaquen: Manuel Azaña, Lluís Companys, J.A de Aguirre, Juan Negrín i Diego Martínez Barrio.
  • LLEI DE RESPONSABILITATS POLÍTIQUES

    LLEI DE RESPONSABILITATS POLÍTIQUES

    Com a conseqüència de l'aprovació d'aquesta llei, els funcionaris i docents fidels a la República van ser objecte de represàlies i tant els partits com els sindicats van ser suprimits, així com qualsevol tipus de llibertats democràtiques.
  • COP D'ESTAT A MADRID

    COP D'ESTAT A MADRID

    El coronel Casado va donar el cop d'estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies.
  • ENTRADA DE L'EXÈRCIT FRANQUISTA A MADRID

    ENTRADA DE L'EXÈRCIT FRANQUISTA A MADRID

    Franco va rebutjar el que li va proposar el coronel Casado i el seu exèrcit va entrar a Madrid.
  • FI DE LA GUERRA CIVIL

    FI DE LA GUERRA CIVIL

    El generalíssim Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l'exèrcit republicà i la fi del conflicte.