-
desastre colonial
La guerra hispano-nord-americana va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar Espanya i els Estats Units. La derrota d'Espanya i la pèrdua de les últimes colònies d'ultramar van donar lloc a Espanya al «Desastre del 98». El desastre del 98 va mostrar les deficiències del règim de la Restauració i va donar lloc un reformisme polític, basat en les idees regeneracionistes. -
Period: to
govern regeneracionalistes
-
Period: to
govern Silvela i Polavieja
Després de la mort de Cánovas, Silvela va ser nomenat cap indiscutible del Partit Conservador. Entre 1899 i 1903 va ocupar dues vegades la presidència del Consell de Ministres incorporant al seu gabinet figures com Polavieja, amb què va fer un acord per unir-se. Silvela seria President del Consell de Ministres, i Polavieja Ministre de Guerra.
Amb aquest acord, Francisco Silvela era el nou líder del Partit Conservador. -
Period: to
problemes interns
-
Period: to
crisi de la restauració
-
govern curt
La crisi de 1898 va representar un punt d'inflexió en la seva trajectòria personal i política, i el germen d'una de les claus del seu ideari: la necessitat d'enfortir la presència del poble en la vida política.
L'erradicació del caciquisme i dels abusos de l'oligarquia van figurar com a objectius prioritaris del seu projecte de dignificació de la política espanyola. El seu projecte va resultar compatible amb l'alternativa de sanejament polític proposada pels conservadors. -
ascens al tron d' Alfons XIII
La inesperada mort d'Alfons XII va provocar una crisi que va portar a paralitzar el procés de successió a la Corona. Quan Maria Cristina d'Habsburg va donar a llum a Alfons XIII, aquest va ser reconegut rei.
Durant el seu regnat es van experimentar quatre problemes que van acabar amb la monarquia liberal: la manca d'una veritable representativitat política d'amplis grups socials, la pèssima situació de les classes populars, els problemes derivats de la guerra del Rif i el catalanisme. -
Period: to
govern conservador, maura
-
Period: to
govern d'alfons xiii
-
govern llarg
El seu govern llarg va ser fèrtil en la formulació de noves lleis i mesures. Va tenir entre els seus objectius la descentralització administrativa.
Va crear l'Institut Nacional de Previsió per llei de febrer de 1908, institució encarregada de la seguretat social i també és deu al govern de Maura la Llei de protecció de les indústries.
Tanmateix, va caure en descrèdit després de la Setmana Tràgica del 1909, quan el rei el va destituir. -
guerra del marroc
provoca la setmana tràgica:
revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes degut a la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc -
Period: to
govern liberal, Canalejas
Va ser el govern espanyol presidit pel liberal José Canalejas durant el període constitucional del regnat d'Alfons XIII. La seva importància rau que, després del govern llarg d'Antonio Maura, va ser el segon intent de «regeneració des de dins» del règim polític de la Restauració. -
crisi social: vaga general
Convocada per les centrals sindicals CNT i UGT, a causa del continu augment dels preus, va tenir un ampli seguiment a les ciutats. La protesta va adquirir un caràcter polític i revolucionari perquè les forces obreres reclamaven la fi de la
monarquia, Corts Constituents i el pas a un sistema republicà.
Es va declarar la Llei Marcial i es va enviar a l'exèrcit a sufocar el
moviment. El balanç van ser centenars de morts i ferits i uns dos mil
detinguts. -
crisi de 1917
El mal repartiment social dels beneficis del boom econòmic i la pujada de preus van portar a l'esclat social i una profunda i complexa crisi en 1917.
Van ser un conjunt de successos, destacadament tres desafiaments simultanis que van fer perillar el govern i fins i tot el mateix sistema de la Restauració. -
crisi militar:juntes de defensa
Es van crear les Juntes de Defensa, un moviment sindical militar no previst a la legislació. Aquestes juntes eren associacions de militars que reclamaven un augment salarial i s'oposaven als ascensos per mèrits de guerra, deien defensar els interessos dels oficials de graduació intermèdia, encara que la seva vocació d'intervenir en política era evident. -
crisi política: assemblea de parlamentaris
Diputats i senadors de la Lliga Regionalista, republicans, socialistes i
fins i tot algun membre del partit liberal van constituir a Barcelona una Assemblea Nacional de Parlamentaris que va demanar un canvi de govern, la formació d'un govern provisional i la convocatòria de Corts Constituents.
El govern va prohibir aquesta reunió de diputats que finalment va ser dissolta per la Guàrdia Civil. El moviment reformista havia fracassat. -
cop d'estat
Miguel Primo de Rivera, Capità General de Catalunya, es va revoltar el 13 de
setembre de 1923. El cop va comptar immediatament amb la comprensió i el suport
del rei Alfons XIII.
Poc després Alfons XIII va nomenar Primo de Rivera president del Govern. -
Period: to
dictadura de primo de rivera
-
Period: to
directori militar
Després del cop, el Primo de Rivera va concentrar tots els poders de l'Estat, passant a ser assessorat per un Directori Militar, els membres del qual eren exclusivament militars. -
Period: to
directori civil
Un govern civil, presidit per Primo de Rivera, va substituir el
Directori Militar. En aquest Directori Civil, presidit per Primo de Rivera, va participar gent aliena a la vida militar -
caiguda de la dictadura
En la decadència de la Dictadura van confluir diversos factors: la diabetis que patia Primo de Rivera, i que poc després el va portar a la mort, el fracàs de la Dictadura per instaurar un règim nou i el paper creixent de l'oposició, a la qual s'hi va sumar un sector de l'Exèrcit que va organitzar diverses conspiracions armades contra el règim.