Història del 1930 al 2020

Timeline created by eveplajimenezz
In History
  • La pujada al poder de Hitler.

    La pujada al poder de Hitler.
    La pujada al poder de Hitler, va començar quan es va unir al partit polític Deutsche Arbeiterpartei. Una vegada al poder els nazis van crear una mitologia anomenada Kampfzeit.
  • Tractat de Versalles.

    Tractat de Versalles.
    El Tractat de Versalles és el tractat de pau signat el 28 de juny de 1919 entre els Països Aliats i Alemanya en el Saló dels Miralls del Palau de Versalles que va posar fi oficialment a la Primera Guerra Mundial.
  • República d'esquerres

    República d'esquerres
    Entre el 1931 i el 1933, el govern republicà va estar en mans dels partits d'esquerres que havien guanyat les eleccions. Les Corts van redactar una Constitució democràtic on es reconeixia el sufragi femení. El govern presidit per Manuel Azaña, va fer un seguit de reformes especialment el religiós, l'agrari, el militar i el social. A l'hora d'aplicar les reformes, el govern republicà es va trobar d'una banda, la dreta, el militar i l'església,i l'altra banda els anarquistes i els comunistes.
  • Reforma agrària.

    Reforma agrària.
    Un dels problemes principals era la distribució desigual de la propietat , això feia que molts jornalers no tingues feina estable.
    El govern de la República es va limitar a expropiar algunes finques no cultivables i a fixar la jornada laboral en vuit hores.
  • Estatut de Núria.

    Estatut de Núria.
    Al 1931 un grup de catalans es van reunir al santuari de Núria per redactar el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
    El projecte va ser enviat a les Corts espanyoles per ser aprovat, però molts diputats s'hi van oposar, es van fer manifestacions i inclús campanyes contra el productes catalans.
    Finalment l'Estatut va ser aprovat el setembre de 1932.
  • Eleccions municipals 1931

    Eleccions municipals 1931
    Van ser unes eleccions municipals democràtiques que es van fer el 13 d'abril de 1934, on van concórrer candidatures republicanes i monàrquiques, com a consulta que decidiria la sort d'una monarquia que havia fet costat a la dictadura.
  • Proclamació de la Segona República

    Proclamació de la Segona República
    Els republicans i els socialistes van guanyar les eleccions. Alfons XIII va abandonar Espanya. Es va formar el govern provisional de la República. Es va proclamar la República espanyola, després la catalana, per últim es va recuperar la generalitat.
  • Reforma religiosa i escolar

    Reforma religiosa i escolar
    La religió catòlica era oficial de l'Estat i la Església, com ara el control quasi exclusiu de l'ensenyament. Les noves autoritats republicanes van impulsar la separació de l'Església i l'Estat i van fer de Espanya un estat laic.
  • Joan Jimenez

    Joan Jimenez
  • Constitució de 1931

    Constitució de 1931
    Les corts va redactar una Constitució democràtica, on per primera vegada es reconeixia el sufragi femení. Aquest govern estava presidit per Manuel Azaña, on ell va emprendre un seguit de reformes per solucionar problemes: religiosos, agraris, militars i socials. Però a l'hora d'aplicar les reformes es va trobar entre dos bandes la dreta que trobava que eren excessives i la esquerra que les trobava insuficients.
  • Reforma militar.

    Reforma militar.
    Els problemes principals de l'exercit espanyol eren la seva organització ineficaç, es va fer una llei que permetia a tots els oficials que no acceptaven la República retirar-se cobrant el sou sencer, per aquest motiu va haver una gran nombre de reducció d'oficials que havia suposat millores en l'organització de l'exercit.
  • República de dretes

    República de dretes
    Durant aquest període van governar els republicans radicals per el cap de govern Lerroux, recolzats per la C.E.D.A. Tot i que la CEDA va ser el partit més votat, el president de la república era poc inclinat a nomenar Gil Robles com a cap de govern i només a partir de 1934 membres de la CEDA va formar part de govern. L'objectiu d'aquests governs va ser frenar moltes de les reformes posades en marxa en l'etapa anterior.
  • Eleccions del 1933.

    Eleccions del 1933.
    Al 1933 , les dretes van guanyar les eleccions generals, fet que va convertir Catalunya , governada per ERC, en l'únic territori de l'Estat amb un govern d'esquerres. Va haver enfrontaments constants entre el govern de la República i el de la Generalitat.
  • Mort de Francesc Macià

    Mort de Francesc Macià
    Francesc Marcià va ser el president de la generalitat, càrrec que ocupà fins el dia de la seva mort , el dia de Nadal de l'any següent. Arran de la seva mort, el parlament votà a Lluís Companys com a nou president. Algunes de les lleis aprovades en aquesta època van ser les de la modernització de la sanitat i l'impuls de l'ensenyament.
  • Fets d’Octubre de 1934 a Catalunya

    Fets d’Octubre de 1934 a Catalunya
    Al 1934 Lerroux va incorporar la CEDA, un partit anti república. i contrari a les autonomies. Això va provocar inquietud entre els obrers i els pagesos, i també el govern de Catalunya. Va haver revoltes a Astúries i Catalunya. Lluís Company va trenca les relacions amb el govern de Madrid i va proclamar l'Estat Català dins una inexistent República Federal Espanyola. El govern va dur a terme en contar de el conjunt de esquerres i les autoritats van nomenar alcaldes de dretes.
  • . Fets d’Octubre de 1934 a Astúries.

    . Fets d’Octubre de 1934 a Astúries.
    Astúries va donar a la insurrecció un caràcter de presa del poder polític. Els miners asturians van protagonitzar una revolució social, fruit de l’acord previ entre anarquistes, socialistes i comunistes. Miners armats van ocupar pobles, van prendre gran part de les casernes de la Guàrdia Civil i van substituir els ajuntaments per comitès revolucionaris que van assumir el proveïment d’aliments, el funcionament dels transports i el subministrament d’aigua i electricitat.
  • Eix roma-Berlin

    Eix roma-Berlin
    Eix Roma-Berlín va ser utilitzat per primer cop per Mussolini, quan es va referir al tractat d'amistat signat entre el Regne d'Itàlia i Alemanya. Va afirmar que els dos països formaven un Eix del qual girava Europa.Es va iniciar Itàlia, que enfrontava una oposició en la Societat de Nacions , va aconseguir el suport d'Alemanya, aquesta relació va esdevenir en l'aliança denominada Pacte d'Acer i finalment va integrar al Japó després de la signatura de l'Pacte Tripartit el 27 de setembre de 1940.
  • Espanya es divideix en dos bàndols.

    Espanya es divideix en dos bàndols.
    Espanya havia quedat dividida en dues zones; una que estava controlada per els militars insurrectes ( nacional) i una altra que es mantenia a la República (república). La causa va ser el cop d'Estat. El bàndol del insurrectes era format per feixistes, monàrquics i de grups de dretes antidemocràtic.I el bàndol republicà, estava format per demòcrates, comunistes i anarquistes.
  • Pacte de no-intervenció ( dels paisos Europeus a la guerra civil)

    Pacte de no-intervenció ( dels paisos Europeus a la guerra civil)
    El Comitè de No-intervenció, també conegut com a Comitè de Londres, fou una organització creada el 25 de juliol del 1936 a proposta del president de França, Léon Blum, sota pressió britànica, que tingué l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció.
  • Comitè Central de Milícies Antifeixistes.

    Comitè Central de Milícies Antifeixistes.
    Al principi de la guerra, el poder real va recaure en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, controlar per la CNT-FAI.Els obrers i els pagesos, agrupats en milícies armades,eren els qui anaven a lluitar contra l'exèrcit insurrecte.
    Després del fracàs de l'aixecament militar, molts empresaris catalans van abandonar les seves empreses ja que tenien por de les represàries dels obrers armats. Això va fer que es fessin càrrec de les empreses i que el mantinguessin el funcionament.
  • Front Popular

    Front Popular
    El Front Popular va ser una coalició electoral espanyola creada al gener de 1936 pels principals partits d'esquerra. El 16 de febrer, va aconseguir guanyar les últimes eleccions durant la Segona República abans de l'cop d'Estat que desencadenaria la Guerra Civil.
  • Revolta militar a Melilla i a les Canàries.

    Revolta militar a Melilla i a les Canàries.
    La rebel·lió militar de Melilla va ser el primer moviment del cop d'Estat, que va significar l'inici de la Guerra Civil Espanyola.
    Les guarnicions militars de Canàries i del Marroc es van aixecar en armes sota el comandament de Franco.
  • Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil.

    Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil.
    El 18 de juliol es van alçar contra la República gairebé totes les guarnicions de les capitals de la província, però els colpistes no van triomfar a tot arreu. Els llocs on no van fracassar, els militars van empresonar i afusellar moltes persones d'esquerres.
  • Derrota dels militars a Barcelona i Catalunya

    Derrota dels militars a Barcelona i Catalunya
    A Barcelona, els militars es van rebelar, però van topar amb l'oposició de la Generalitat i sobre tot, dels grups de obrers armats. Els obres, dirigits per partits anarquistes es van lluitar contra els militars rebels,seguidament la guardia civil va intervenir a favor de la República. Finalment el general Goded va anunciar la seva rendició en un missatge difós per ràdio.
  • Pacte Antikomintern

    Pacte Antikomintern
    Va ser signat el 25 de novembre de 1936 entre l'Imperi de Japó i l'Alemanya nazi, sent el document rellançat i de nou signat el 25 de novembre de 1941, després de la invasió de la URSS per Alemanya. En el document, les nacions signants es comprometien a prendre mesures per salvaguardar-se de l'amenaça de la Internacional Comunista o Komintern, liderada per la Unió Soviètica
  • Els fets del maig de 1937

    Els fets del maig de 1937
    Les mesures revolucionaries van provocar una greu divisió en el bàndol republicà. Els anarquistes consideraven tan important lluitar per guanyar la guerra com fer la revolució. En canvi, la prioritat ERC i la generalitat, eren contraris a la revolució. Així que van acabar enfrontant-se a Barcelona, aquest conflicte armat va causar més de 300 morts i va suposar el fi de la revolució. Així doncs, les autoritats republicanes van recuperar el poder.
  • Bombardeig de Gernika i la Legió Cóndor

    Bombardeig de Gernika i la Legió Cóndor
    Va ser un atac aeri realitzat sobre població civil d'aquesta població basca el 26 d'abril de 1937, en el transcurs de la guerra civil espanyola, per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionaria italiana, que combatien en favor de el bàndol revoltat contra el govern de la Segona República Espanyola.
  • Anschluss

     Anschluss
    "Anschluss" significa en alemany unió, reunió o annexió. Fa referència a la incorporació d'Àustria com a província de l'III Reich en 1938. Les tropes alemanyes van ser rebudes entre mostres d'alegria per la majoria de la població austríaca.
  • Bombardejos a Reus

    Bombardejos a Reus
    El 26 de març de 1938, a un quart i mig de nou del matí, sis bombarders amb quaranta-vuit bombes de cent quilos, explosives, i incendiàries van tornar a assolar la ciutat de punta a punta. Sembla que foren dos atacs seguits, amb pocs minuts de diferència.
    Les bombes van creuar la ciutat, des del camí de Salou a l’estació del Nord, afectant nombrosos edificis. Potser el més conegut, a la plaça del Mercadal.
  • Conferència de Munich

    Conferència de Munich
    Els acords de Munic van ser aprovats i signats durant la nit de el 30 de setembre de 1938 pels caps de govern de Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya, amb l'objecte de solucionar la Crisi dels Sudetes.
    Per mediació de l'dictador italià Benito Mussolini i a iniciativa d'Hermann Göring, el primer ministre britànic, Arthur Neville Chamberlain, i el seu homòleg francès, Édouard Daladier, van aprovar la incorporació dels Sudetes a Alemanya.
  • Guerra Llampec

    Guerra Llampec
    Va ser una tàctica militar d'atac que implica un bombardeig inicial, seguit d'ús de forces mòbils atacant amb velocitat i sorpresa per impedir que un enemic pugui dur a terme una defensa coherent.
    La guerra llampec va ser la primera fase de la guerra, Alemanya va portar la iniciativa, i va llençar tres ofensives. En la primera va ocupar Polònia, en la segona Dinamarca i Noruega i en la tercera, va envair el països baixo i Bèlgica.
  • Entrada dels nacionals a Reus

    Entrada dels nacionals a Reus
    Les tropes franquistes de la 105 Divisió de el cos de l'exèrcit marroquí, comandades pel general colpista Yagüe, ocupaven Reus i Tarragona. Van deixar una macabra reguitzell de violacions i assassinats comesos contra la població civil.
  • Caiguda de Catalunya i Exili de molts republicans a França.

    Caiguda de Catalunya i Exili de molts republicans a França.
    La derrota republicana a la batalla de l'Ebre va facilitar la ràpid ocupació franquista de Catalunya. Un cop ocupada Catalunya, els franquistes van afavorir el setge de Madrid.
    La guerra Civil va causar uns 300.000 morts als camps de batalla i uns 150.000 a la reguarda. La victòria franquista va fer que uns 300.000 republicans s'haguessin d'exiliar a França.
  • Final de la guerra.

    Final de la guerra.
    Posant fi a gairebé tres anys de conflicte, la guerra civil entre el bàndol republicà i el bàndol revoltat (format per la Falange espanyola i altres grups conservadors), va acabar l'1 d'abril de 1939 amb la victòria de el bàndol nacional amb el general Francisco Franco al capdavant.
  • Pacte d'Acer.

    Pacte d'Acer.
    El Pacte d'Acer, oficialment anomenat com a Pacte d'Amistat i Aliança entre Alemanya i Itàlia fou un acord politico-militar signat el 22 de maig de 1939 a Berlín, entre els Ministres d'Afers Exteriors Galeazzo Ciano pel Regne d'Itàlia i Joachim von Ribbentrop per Alemanya, en el qual assentaven les bases d'una futura ajuda mútua en cas de guerra.
  • Invasió de Polònia

    Invasió de Polònia
    La invasió alemanya de Polònia, es va iniciar l'1 de setembre de 1939. Ha estat considerada el detonant de la Segona Guerra Mundial. Abans d'això, la qüestió de Polònia figurava entre les clàusules secretes del 'Pacte de no agressió signat entre Alemanya i l'URSS, a l'agost de 1939. En elles es estipulava que el país seria annexionat i dividit en dues àrees: una per als soviètics i l'altra per als alemanys.
  • Ocupació de París

    Ocupació de París
    El 25 d'agost de 1944 París va posar fi a l'ocupació nazi iniciada el 1940. L'alliberament de la capital francesa es va produir després dels importants avanços de les tropes aliades gràcies als desembarcaments de Normandia i Provença. El creixent debilitament alemany unit a a l'optimisme provocat pels desembarcaments va motivar la revolta dels parisencs el 18 d'agost
  • Batalla d'Anglaterra

    Batalla d'Anglaterra
    Després de l'evacuació de les tropes britàniques a Dunkerque i la derrota francesa, era evident que el següent pas que adoptaria Hitler seria la conquesta de les Illes britániques. El juliol de 1940 s'iniciava el "Blitz", una batalla fonamentalment aèria en la qual grans formacions d'avions alemanys van dur a terme constants incursions en territori britànic. Les principals ciutats del Regne Unit, especialment Londres, van ser bombardejades, malgrat la contundent oposició de la RAF britànica.
  • Guerra del desert

    Guerra del desert
    https://youtu.be/vSyakmbHQG0 la Guerra de desert, va ser l'etapa inicial de la Campanya a Àfrica del Nord de la Segona Guerra Mundial.
    Va ser un continu estira i arronsa, que va començar a finals de 1940 per forces italianes a Líbia contra les forces britàniques de la Mancomunitat de Nacions estacionades al Regne d'Egipte. Aquest atac va ser ràpidament detingut i contestat significant pèrdues massives per a les forces italianes.
  • Empresonament de Lluís Companys i el seu govern.

    Empresonament de Lluís Companys i el seu govern.
    Exiliat després de la Guerra Civil, va ser capturat a França per la Gestapo, a petició de la policia franquista, 4 i traslladat a Espanya, on va ser torturat, sotmès a un consell de guerra i finalment afusellat al castell de Montjuic.
  • Operació Barba-roja

    Operació Barba-roja
    Va ser el nom en clau donat per Adolf Hitler a el pla d'invasió a la Unió Soviètica per part de les Forces de l'Eix durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta operació va obrir el Front Oriental, que es va convertir en el teatre d'una de les operacions més grans de la guerra, escenari de les batalles més grans i brutals de l'conflicte a Europa. L'operació va acabar el 5 de desembre de 1941 amb la retirada de l'exèrcit alemany.
  • Atac a Pearl Harbour

    Atac a Pearl Harbour
    Va ser una ofensiva militar, efectuada per l'armada Imperial Japonesa contra la base naval dels Estats Units a Pearl Harbor. El atac pretenia ser una acció destinada a evitar la intervenció de la flota de el Pacífic en les accions militars que l'imperi de Japó estava planejant realitzar al Sud-est Asiàtic contra les possessions ultramarines del Regne Unit, França, Països Baixos i Estats Units. Va ser dut a terme per 353 aeronaus japoneses, caces de combat, bombarders i torpeders.
  • Batalla de Stalingrad

     Batalla de Stalingrad
    Va ser un decisiu enfrontament entre les forces alemanyes i els exèrcits soviètics per la ciutat de Stalingrad entre juny de 1942 i febrer de 1943, durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial. Amb baixes estimades de tres a quatre milions de persones, entre soldats de tots dos bàndols i civils, la Batalla de Stalingrad és considerada com la més sagnant en la història de la humanitat. Els alemanys la van cridar la guerra de rates, "guerra de rates".
  • Batalla de Guadalcanal

    Batalla de Guadalcanal
    Va ser una batalla decisiva en la sèrie que va enfrontar a les forces Aliades contra les forces japoneses.va consistir en una seqüència d'atacs per mar i aire que va durar més de quatre dies, van ser duts a terme per contrarestar l'esforç japonès per reforçar les seves forces terrestres a l'illa.
    EE. UU. intentava fer front a l'última temptativa de Japó. Així, la batalla va provocar una victòria significativament estratègica per EE. UU. i els seus aliats.
  • Desembarcament de Normandia

    Desembarcament de Normandia
    Va ser l'operació militar efectuada pels Aliats durant la Segona Guerra Mundial que va culminar amb l'alliberament dels territoris d'Europa occidental ocupats per l'Alemanya nazi.Un assalt aerotransportat dut a terme per mil dues-centes aeronaus i, que va involucrar a cinc mil vaixells. El 6 de juny, cent seixanta mil soldats van creuar el canal de la Mànega d'Anglaterra a França i cap a finals d'agost les tropes aliades en territori francès eren més de tres milions.
  • Derrota del Tercer Reich

    Derrota del Tercer Reich
    Després de la invasió alemanya de la Unió Soviètica en 1941, la marea es va tornar contra el Tercer Reich, sofrint greus derrotes militars. Es van produir bombardejos a gran escala de les ciutats alemanyes, línies ferroviàries, i les plantes de petroli. Alemanya va ser envaïda pels soviètics des de l'est i pels aliats occidentals des de l'oest. La derrota va portar a la destrucció massiva de la infraestructura alemanya i la pèrdua innecessària de vides en els últims mesos de la guerra.
  • Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasak

    Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasak
    Despres del suicidi de Hitler El Japó va continuar la Guerra en solitari, Thurman, va decidir llançar, la bomba atòmic, sobre les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki els dies 6 i 9 d'agost, Van morir més de 60.000 persones a cada ciutat, i encara van morir moltes més després a causa de la radioactivitat.
  • Conferència de Postdam

    Conferència de Postdam
    va ser una reunió duta a terme a Potsdam. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i Estats Units. Els caps de govern eren, Stalin, Churchill i Truman,
    Ells van succeir a Churchill després de guanyar les eleccions havien acordat decidir com administrarien Alemanya, que s'havia rendit incondicionalment nou setmanes abans, el 8 de maig. Els objectius eren l'establiment d'un ordre de postguerra, assumptes amb tractats de pau i l'estudi dels efectes de la guerra.
  • Josep Maria Plana

    Josep Maria Plana
  • ONU

    ONU
    El nom de "Nacions Unides", encunyat pel President dels Estats Units Franklin D. Roosevelt, es va utilitzar per primera vegada l'1 de gener de 1942, en plena segona guerra mundial, quan representants de 26 nacions van aprovar la "Declaració de les Nacions Unides ", en virtut de la qual els seus respectius governs es comprometien a seguir lluitant junts contra les Potències de l'Eix.
  • Judici de Nuremberg

    Judici de Nuremberg
    Van ser un conjunt de processos jurisdiccionals empresos per iniciativa de les nacions aliades vencedores a la fi de la Segona Guerra Mundial, en què es van determinar i van sancionar les responsabilitats de dirigents, funcionaris i col·laboradors de el règim nacionalsocialista d'Adolf Hitler en els diferents crims i abusos contra la humanitat comesos en el l'Tercer Reich.
  • Maria Teresa Seuma

    Maria Teresa Seuma
  • Rosalia Grau

    Rosalia Grau
  • Period: to

    Segona República

    La Segona República Espanyola va ser el règim democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931, data de la seva proclamació, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII, i l'1 d'abril de 1939, data de la fi de la Guerra Civil, que va donar pas a la dictadura franquista.
  • Period: to

    Guerra Civil

    El juliol de 1936 una part de l'exercit espanyol va anar amb armes contra la República.Aquest fet va provocar una cruel guerra civil que es va allargar fins el 1 d'abril de 1939
  • Period: to

    Dictadura de Franco

    El 1939, després de la guerra civil, va començar la dictadura del general Francisco Franco, ell va promulgar una sèrie de lleis en què es negava, per exemple, la possibilitat de sortir de país i no hi havia llibertat d'expressió. Tots els poders de l'Estat es concentraven a les mans del dictador.
  • Period: to

    Segona Guerra Mundial

    L'1 de setembre de 1939 Alemanya i l'URSS van envair Polònia. Davant d'aquesta situació, França i el Regne Unit van amenaçar de declarar la guerra a Alemanya si no es retirava de Polònia en 48h,a causa d'aquest fet es va declarar la Segona Guerra Mundial.
  • Period: to

    La Guerra Freda

    La guerra freda fa referència a una situació de les relacions polítiques internacionals caracteritzada per la tensió de dues potencies principals, els Estats Units i la Unió Soviètica, la rivalitat entre ells es va manifestar a través de conflictes entre països.
  • Period: to

    Transició Democràtica

    La Transició espanyola és el període de la història contemporània d'Espanya en el qual es va dur a terme el procés pel qual el país va deixar enrere el règim dictatorial de general Francisco Franco i va passar a regir-se per una Constitució que restaurava la democràcia.
  • Period: to

    Regnat de Joan Carles I

    Va ser rei d'Espanya des del 22 de novembre de 1975 fins a el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés a la Prefectura de l'Estat del seu fill Felip VI. Ostenta de forma vitalícia el títol de rei i és capità general de les Forces Armades només es protocol·lari com a membre de la Família Reial. Al juny de 2019, cinc anys després de la seva abdicació, va anunciar la seva retirada definitiva de la vida pública i institucional.10
  • Period: to

    Catalunya, Comunitat Autònoma.

    Una comunitat autònoma, és una entitat territorial administrativa espanyola que, dins de l'ordenament jurídic constitucional estatal, està dotada de certa autonomia legislativa amb representants propis i de determinades competències executives i administratives.
  • Period: to

    Regnat de Felip VI

    El regnat de Felip VI d'Espanya va començar el 19 de juny de 2014 quan el fins llavors príncep d'Astúries Felip de Borbó va jurar la Constitució davant les Corts Generals com a successor del seu pare, el rei Joan Carles I, que havia anunciat la seva intenció d'abdicar la Corona el 2 de juny de 2014.