-
Period: to
Guerra de Cuba
La Guerra d'independència cubana o Guerra del 95, és el nom amb el qual es coneix l'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol i és potser una de les últimes guerres americanes contra el Regne d'Espanya. -
Batalla Naval de Santiago de Cuba
Aquesta acció va significar la fi del domini colonial espanyol en el territori cubà i en tota Amèrica a causa de la contundent victòria americana sobre les forces navals espanyoles. El combat va ocórrer entre una esquadra espanyola comandada per l'Almirall Pascual Cervera i Topete i una nord-americana sota la guia de l'Almirall William Thomas Sampson i el Comodoro Winfield Scott Schley. -
Acords de París
El Tractat de París de 1898 va acabar la Guerra hispà-nord-americana, o Guerra de Cuba, i mitjançant el qual, Espanya va abandonar les seves demandes sobre Cuba, que va declarar la seva independència. Filipines, Guam i Puerto Rico van ser oficialment lliurades als Estats Units per 20 milions de dòlars. -
Majoria d'edat del rei Alfons XIII
A la edat de setze anys el rei Alfons ja compleix la majoria. -
Period: to
Alfons XIII
Alfons XIII d'Espanya fou rei d'Espanya i cap de la casa reial espanyola. Fou fill pòstum d'Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria. -
Neix el diari ABC
L'exemplar costava llavors 10 cèntims. Fundat per l'innovador però conservador Torcuato Luca de Tena amb els seus propis diners, va ser un diari de tendència monàrquica i liberal-conservadora que donava suport al rei Alfons XIII que regnava en aquests -
Creació Unió Repúblicana
Nicolás Salmerón i Antonio Lerriux creen la Unió Republicana, unió de totes les forces republicanes del país en el context de la Restauració. -
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. -
Canalejas inicia el reformisme liberal
En el camp de la política social és on Canalejas adquireix un significat de polític de transició al qual resulta difícil etiquetar sense més de "liberal". Va ser, sens dubte, el polític més receptiu cap als postulats del llavors anomenat "nou liberalisme", corrent en progressiu allunyament del liberalisme clàssic i que apuntava més, pels seus postulats d'intervencionisme estatal, a una possible confluència amb el socialisme democràtic i reformista. -
Creació de la Mancomunitat de Catalunya
La creació de la mancomunitat de Catalunya consisteix en la creació d'una entitat política que posés les bases d'una futura autonomia de més llarg abast. -
Ampli moviment de protesta
Una de les protestes més congudes és la Vaga general a Espanya de 1917. Considerada pel seu caràcter una vaga general revolucionària que va tenir lloc a Espanya el mes d'agost de 1917. Va ser convocada per la UGT (socialista) i el Partit socialista Obrer Espanyol, i en alguns llocs va ser recolzada per la CNT (anarcosindicalista). La vaga general va tenir lloc en el context històric de la Crisi de 1917, durant la monarquia d'Alfons XIII d'Espanya i el govern d'Eduardo Dato. -
Assassinat de Dato. Desastre d'Annual
Eduardo Dato Iradier fou un advocat i polític conservador espanyol, va ser ministre el 1899, 1902 i 1918 i president del govern espanyol el 1913-1915, 1917 i 1920-1921. Va ser assassinat a un atemptat, provocat per un grup anarquista liderat per Pere Mateu, on va morir pels dispars d'una pistola Bergman. -
Period: to
Dictadura Primo de Rivera
La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII. -
Cop d'Estat de Primo de Rivera
El cop d'estat de Primo de Rivera va tenir lloc en Espanya entre el 13 i el 15 de setembre de 1923 i va estar encapçalat pel llavors Capità General de Catalunya, Miguel Primo de Rivera. Va tenir com a conseqüència la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera gràcies sobretot al fet que el rei Alfons XIII no es va oposar al cop d'estat i va nomenar al general revoltat Cap del Govern al capdavant d'un Directori militar. -
Desembarcament d'Alhucemas
El desembarcament d'Alhucemas va ser un desembarcament militar dut a terme el 8 de setembre de 1925 a Al Hoceima per l'exèrcit i l'Armada espanyoles i, en menor mesura, alguns aliats francesos. Aquest desembarcament propiciaria la fi de la Guerra del Rif, se'l considera el primer desembarcament aeronaval de la història mundial. -
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià és el nom que reben els acords a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representats republicans de tot l'estat espanyol, per pactar la instauració de la República i acabar amb la monarquia borbònica. -
Period: to
Segona República
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 i l'1 d'abril de 1939. -
Period: to
Bienni Reformista
El primer bienni de la Segona República Espanyola constitueix la primera etapa de la Segona República Espanyola, delimitada entre la seva proclamació el 14 d'abril de 1931 i la celebració de les eleccions generals de novembre de 1933, que van donar pas al segon bienni o bienni conservador. -
Proclamació de la Segona República. Constitució del 1931
La proclamació de la Segona República Espanyola va consistir en la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir a la monarquia constitucional d'Alfons XIII de Borbó. -
Reforma agrària
La Llei de Reforma Agrària va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia en la meitat sud d'Espanya on gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables. -
Revoltes a Astúries i Catalunya
La Revolució de 1934 o vaga general revolucionària a Espanya de 1934, també coneguda com a Revolució d'Octubre de 1934, va ser un moviment de vagues revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934 durant el segon bienni de la II República . -
Period: to
Bienni Conservador
El segon bienni de la Segona República Espanyola constitueix el període de la II República comprès entre les eleccions generals de novembre de 1933 i les de febrer de 1936 durant el qual van governar els partits de centre-dreta republicana encapçalats pel Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux, aliats amb la dreta catòlica de la CEDA i del Partit Agrari. -
Eleccions: Triomf del Front Popular
El Front Popular a Espanya va ser un pacte electoral signat el gener de 1936 per diverses organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any. Va guanyar-les per un estret marge de vots i va dur a terme canvis polítics substancials encaminats a aportar major igualtat social, restauració de l'autonomia a Catalunya, una reforma agrària que acabaria amb les condicions feudals i l'amnistia de presoners polític entre altres. -
Period: to
Guerra Civil
La Guerra Civil espanyola va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. -
Cop d'Estat. Inici de la Guerra Civil
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment del règim franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975. -
Setge de l'Alcàsser de Toledo.
En aquesta batalla es van enfrontar milicians governamentals del Front Popular i militars revoltats del Bàndol Nacional. Aquests últims es van refugiar en l'Alcàsser de Toledo, llavors Acadèmia d'Infanteria, Cavalleria i Intendència, acompanyats de les seves famílies. -
Bombardeig de Guernica
El bombardeig de Guernica, també conegut com "Operació Rügen, va ser un atac aeri realitzat sobre aquesta simbòlica població basca per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionaria italiana, que combatien en favor des Nacionals. -
Batalla de Belchite
El 24 d'agost de 1937 el general Pozas de la República va llançar un atac simultani per tres punts fonamentals-cinc secundaris en direcció a Saragossa. Van participar 80.000 homes, 3 esquadrilles de l'aviació republicana i 105 carros T-26 soviètics. -
Fuero del Trabajo
Fuero del Trabajo és una de les vuit Lleis Fonamentals del franquisme, elaborada abans de la fi de la guerra civil espanyola. Aquest text és d'ideologia falangista, família franquista que va tenir especial influència en la qüestió laboral i els mitjans durant la guerra i la dictadura, i entre els seus principals punts es conten la regulació de la jornada laboral i del descans. -
Batalla de l'Ebre
La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà. -
Fi de la Guerra
L'últim comunicat de la Guerra Civil espanyola signat per Francisco Franco, publicat l'1 d'abril de 1939, dia final de la guerra, és un breu text molt popular a Espanya, que resa el següent:
«En el dia d'avui, captiu i desarmat l'Exèrcit Roig, han aconseguit les tropes nacionals els seus últims objectius militars. La guerra ha acabat.»— El Generalíssim Franco. Burgos 1r abril 1939
