-
decret de col·lectivitzacions
El decret de col·lectivitzacions i control obrer va ser un dels objectius del govern de la Generalitat de Catalunya arran de l'inici de la guerra civil espanyola que va fixar les bases d'una socialització de l'economia per la qual els treballadors participaven directament de la gestió de les seves empreses i, a més, indirectament, de l'organisme regulador de l'activitat econòmica a través de l'elecció de delegats en el Consell d'Economia de Catalunya. -
Period: to
guerra civil española
-
Period: to
govern de Giral
Va ser encarregat per Azaña de presidir el Govern i de formar govern per frenar la revolta militar de 1936. Iniciada la Guerra Civil, va ser partidari del lliurament d'armes a les organitzacions obreres i de la dissolució de l'exèrcit, però va anar perdent autoritat a mesura que s'allargava i radicalitzava la contesa. Aquest govern duraria
fins quan la caiguda de Talavera de la Reina i amb Madrid a l'abast de l'Exèrcit de Marroc, va obligar a lliurar el poder a Francisco Largo Caballero. -
creació comité de milícies
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó. En la pràctica fou l'òrgan efectiu de govern de Catalunya entre juliol i setembre de 1936, davant la situació revolucionària que dominava el país -
Period: to
govern de Largo Caballero
En esclatar la Guerra Civil espanyola, Largo assumeix el protagonisme entre els líders del PSOE i lluita per mantenir la cohesió dins del moviment socialista. Convençut que la unitat de criteris dins dels partits d'esquerra era fonamental per detenir als revoltats franquistes, Largo Caballero tracta d'evitar dissensions dins del bàndol republicà i busca la col·laboració del PSOE amb el PCE i el POUM, tractant en va que tots dos grups eliminessin les seves diferències. -
Period: to
avanç cap a Madrid
Combats entre les forces lleials al govern de la Segona República Espanyola i els militars revoltats per aconseguir el control de la ciutat a l'inici de la Guerra Civil. La batalla acabà amb la victòria republicana, els quals es feren forts a la ciutat i aconseguiren mantenir la comunicació per via terrestre amb els territoris que encara es mantenien lleials al govern democràtic. -
trasllat del govern a barcelona
Amb les dificultats de mantenir la seu del govern a Madrid, va ser traslladada a València, quan hi va haver un perill real que aquesta ciutat quedés aïllada, a final d'octubre de 1937 es va trasllada definitivament a Barcelona -
batalla de jarama
fou un cruent intent de les forces franquistes de travessar el riu Jarama, al sud-est de Madrid, durant la Guerra Civil espanyola. De resultat final incert, hi participaren, per part franquista, columnes mòbils de regiments de la Legió i tropes mores, mentre que se'ls enfrontaren per part republicana les tropes reorganitzades de l'Exèrcit del Centre, que incloïen la participació de diverses Brigades Internacionals. -
batalla de guadalajara
va ser un dels enfrontaments més destacats de la Guerra Civil Espanyola desenvolupat al voltant de la ciutat de Guadalajara en un intent per penetrar a la capital per prendre Madrid pel nord-oest -
Period: to
campanya del nord
Conjunt d'operacions i combats que van tenir lloc a la franja cantàbrica entre les forces revoltades i les de la zona lleial al govern republicà durant la Guerra Civil. El desenvolupament de les operacions va ser completament contrari a les armes republicanes, que a més de trobar-se políticament dividides, aquest era molt inferior al que disposaven els exèrcits republicans a la zona centre . -
bombardeig de guernica
Va ser l'atac aeri realitzat per l'esquadró conegut com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil espanyola. Encara que no va ser el primer bombardeig de la història en què una població civil va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir-ne la destrucció total, la seva repercussió ha fet que sigui mundialment conegut. -
Period: to
govern de Negrín
President del govern de la República, Juan Negrín va ser un dels personatges més controvertits de la Guerra Civil. Demonitzat o enaltit, Negrín ha estat considerat tant un fidel servidor comunista de la URSS, com el polític més lleial a la causa republicana per la seva fe en el triomf final, o ha estat definit com una espècie de vident que va saber predir la inexorabilitat de la Segona Guerra Mundial. Segons Stanley G. Payne, després de la fi de la guerra no hi havia personatge més odiat -
batalla de brunette
Conjunt d'operacions desenvolupades entre el 6 i el 25 de juliol del 1937, en la població que porta el mateix nom i d'altres properes, a l'oest de Madrid, durant la Guerra Civil espanyola. L'ofensiva llançada per l'exèrcit de la República tenia com a objectiu disminuir la pressió exercida per les forces revoltades sobre Madrid i, al mateix temps, alleugerir la situació en el front nord. -
batalla de belchite
Va ser una batalla de la Guerra Civil Espanyola que va tenir lloc a Belchite entre el 24 d'agost i el 6 de setembre de 1937 en el marc de l'ofensiva de l'Exèrcit Popular de la República sobre Saragossa. La conquesta d'aquesta localitat va mobilitzar un gran nombre d'homes i mitjans militars de l'Exèrcit Popular que haurien pogut ser utilitzats en l'avanç cap a la capital aragonesa, principal objectiu de l'operació -
Period: to
batalla de terol
Conjunt d'operacions militars que, durant la Guerra Civil Espanyola, van tenir lloc a la ciutat de Terol i els seus voltants. L'Exèrcit Popular de la República va acumular un gran nombre d'homes i equip al voltant de la capital de Terol i la va cercar de la resta del territori revoltat, encara que la conquesta de la ciutat es va demorar durant dues setmanes més a causa de la resistència oferta per la guarnició i les dures condicions meteorològiques. -
Period: to
ofensiva contra catalunya
conjunt d'operacions militars que es van desenvolupar a Catalunya i que es va saldar amb la victòria de les tropes franquistes. L'objectiu dels revoltats era la presa de Barcelona i del reducte republicà de Catalunya, en tractar-se d'ocupar una ciutat espanyola que juntament amb la resta de la regió catalana havia estat lleial a la República des del començament de la guerra. -
Period: to
batalla de l'ebre
Batalla en què van participar més combatents, la més llarga i una de les més sagnants de tota la guerra.
Va constituir l'enfrontament decisiu de la contesa, ja que s'hi va decidir el final de la Guerra Civil. Encara que l'exèrcit republicà va aconseguir obtenir una important victòria inicial, la victòria final va ser per als revoltats. Un gran nombre de baixes humanes i materials i quatre mesos de lluita després, les tropes republicanes van tornar a creuar el riu Ebre. -
cop d'estat de Casado
El cop va rebre el suport de totes les forces polítiques de la zona republicana que advocaven per posar fi a la guerra civil, ja que la consideraven completament perduda.
El cop casadista derrocà el govern republicà de Negrín, que defensava continuar resistint, tot i que després de la caiguda de Catalunya era desesperada. El cop va triomfar, després de desencadenar a Madrid una guerra civil dins de la guerra civil entre les forces casadistes i els comunistes. -
Period: to
ofensiva final
L'ofensiva final de la guerra civil va ser l'última operació bèl·lica executada pels comandaments militars del bàndol revoltat contra la Segona República Espanyola, a finals del mes de març de 1939, aprofitant la situació del bàndol republicà després de la severa derrota patida a l'Ofensiva de Catalunya i el triomf del cop d'Estat del coronel Casado, que va posar fi a la política de resistència que fins aleshores havia mantingut el govern de Juan Negrín.
