-
Eleccions de febrer de 1936: Triomf del Front Popular
L'aturada de les reformes i els escàndols de corrupció que es van produir durant el Bienni Conservador van desembocar en unes eleccions generals on els republicans d'esquerres, socialistes i comunistes es van presentar units amb el nom de Front Popular. Les dretes, en canvi van formar el Bloque Nacional, que es constituïa per la CEDA, els republicans de dreta, monàrquics i tradicionalistes. Els resultats van afavorir a les esquerres amb un 48% de vots, les dretes un 46,5% i el centre un 5,4%. -
Period: to
Govern del Front Popular
En aquest període governen les esquerres. El president de la república era Manuel Azaña i el cap de govern Santiago Casares Quiroga. Es va decretar l'amnistia per als presos polítics, es va obligar a les empreses a admetre als obrers acomiadats en la revolució d'octubre i es va reprendre el procés reformista. També van iniciar-se les negociacions al País Basc i a Galicia per a l'aprovació dels seus estatuts -
Assassinat del tinent José Castillo
José Castillo, tinent en la Guardia d'Assalt i militant socialista, va ser assassinat a tirs. Les tesis de molts historiadors resonsabilitzen de l'acció a un grup de falangistes tot i que altres autors señalen a un grup de carlins. -
Assassinat de José Calvo Sotelo
José Calvo Sotelo, cap d'un partit monàrquic contrari a la República anomenat Renovación Española, va ser assassinat per un grup d'esquerrans. Va ser una resposta a l'assassinat del tinent Castillo i un dels detonants de la imminent Guerra Civil. -
Aixecament militar a Melilla
Després de la victòria del Front Popular a les eleccions de 1936, un sector de l'exèrcit (encapçalat per Emilio Mola) va començar a preparar un cop d'estat. La mort de Calvo Sotelo va accelerar aquests plans colpistes i, finalment, el 17 de juliol, el tinent coronel Yagüe va iniciar la sublevació a Melilla i la va estendre a Ceuta. En el cop d'estat, Sanjurjo actuava com a cap de la conspiració i tenia el suport del tinent coronel Yagüe, els generals Queipo de Llano i Goded, i de la Falange. -
Period: to
Guerra Civil
Conflicte militar interior que va tenir lloc a Espanya per el fracàs parcial del cop d'estat del 17 de Juliol, i la divisió del territori que aquest va provocar. En ell es van enfrontar republicans amb nacionals. La guerra acaba amb la victòria dels nacionals, que dona pas a la Dictadura del "Caudillo", Francisco Franco, en tot l'Estat Espanyol. -
Extensió de la insurrecció a tot el Marroc i èxit de Franco a les Canàries
L'exèrcit d'Àfrica, el més professional i millor equipat de les forces armades, esdevé fundamental per la sublevació a Àfrica i per portar-la cap a la península posteriorment -
Fracàs de la insurrecció a Catalunya
A la matinada, els insurrectes van intentar ocupar els centres de poder de Barcelona però alguns militars no van acudir a la missió. A més, tenien poc suport dels civils. Per aquest motiu, la Generalitat, amb l'ajuda de la Guàrdia d'Assalt i la Guàrdia Civil, va poder frenar la ofensiva i defensar la legalitat de la República. La CNT-FAI també va ajudar a la defensa i a aconseguir armes. Goded va ser fet presoner i va ser convençut per Companys per anunciar la seva derrota a Barcelona per ràdio. -
Entrada a la Península de Franco i l'exèrcit d'Àfrica
Franco vola de les Canàries a Tetuan i dirigeix l'exèrcit d'Àfrica a la Península. Els colpistes controlen Navarra (Mola) i triomfen a la Meseta Nord. -
Period: to
Govern de José Giral
El seu govern republicà va dissoldre l'exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons voluntaris, en els que s'havien d'integrar les milícies. Així, la defensa del territori republicà va estar formada principalment per sindicats i partits d'esquerres, que van substituir el poder de l'estat. Altres fets a destacar són la repressió en territori republicà contra els organismes relacionats amb la insurrecció, com l'església, i la desorganització a l'exèrcit. -
Inici del Setge a l'Alcàsser de Toledo
Els milicians del Front popular i els colpistes es disputen el control de l'Alcàsser de Toledo, on hi havia l'academia d'infanteria. El setge va acabar amb victòria franquista. -
Formació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
El president Companys va convocar els dirigents de la CNT-FAI, que havien aturat en varies zones als insurrectes i els va oferir la formació d'aquesta organització, que estaria integrada per les principals organitzcions d'esquerra i sindicats fidels a la república. Ells eren ERC, CNT-FAI, UGT, PSUC, POUM, Unió de Rabassaires i Acció Catalana. Aquest grup es va convertir en el centre de poder de Catalunya. -
Promulgació del Decret de Col·lectivitzacions
El decret, promulgat per la Generalitat, va fixar les bases d'una socialització de l'economia en la que els treballadors participaven directament en la gestió de les seves empreses. Aquest decret buscava legalitzar i ordenar el procés de presa de control. -
Les tropes de Yagüe ocupen Almendralejo, Mérida i Badajoz
Aquesta ocupació suposa la unió de les dues parts de la zona nacional -
Period: to
Govern de Largo Caballero
-
Nou govern de la Generalitat presidit per Josep Tarradelles
En aquest govern estaven representades pràcticament totes les forces republicanes i obreres de Catalunya. Tot i que es van prendre mesures importants hi havia problemes com les fortes tensions entre les dues branques del govern. Per una part, CNT-FAI, POUM i PSUC volien aprofundir en el procés revolucionari per guanyar la guerra, ERC i el govern de la Generalitat, en canvi, volien mantenir l'ordre públic i recuperar el control de la situació. -
Franco es nomenat Generalíssim i cap de govern de l'Estat espanyol (caudillo)
El traspàs de poders va tenir lloc a Burgos, la capital de la zona nacional, després de ser escollit a Salamanca pels generals de la JDN per exercir el comandament militar únic el 21 de setembre. El dia 1 d'octubre també es va constituir la Junta Técnica del Estado. -
Trasllat del govern republicà a València
Durant el govern de Largo Caballero, es van traslladar de Madrid a València totes les institucions i dependències de l'Estat. -
Arribada de les Brigades Internacionals
Eren unitats militars formades per voluntaris d'esquerres d'arreu del món, que venien a participar en la Guerra Civil i a sumar-se al bàndol republicà. Estaven totalment en contra del general Franco i els règims totalitaris d'Alemanya i Itàlia. -
Inici de la Batalla de Madrid
Els nacionals van llançar una gran ofensiva cap a Madrid però la resistència ben organitzada pels republicans va impedir que prenguessin la ciutat. -
Reconeixement del govern de Franco per part d'Alemanya i Itàlia.
Els règims totalitaris d'Alemanya i Itàlia no triguen gaire en reconèixer el poder de Franco, que afavoria els seus interessos. -
Mort de Buenaventura Durruti
Un dia després de ser ferit de gravetat en el front de Madrid, mor el líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti -
Afusellament de José Antonio Primo de Rivera
El fundador de la falange, fill del dictador Miguel Primo de Rivera és afusellat a la presó d'Alacant, on estava pres. -
Inici de la Batalla del Jarama
Va ser un intent per part dels franquistes de travessar el riu Jarama, al sud-est de Madrid. En aquest intent van combatre amb els republicans, que comptaven amb la important participació de varies Brigades Internacionals. Els nacionals no van aconseguir avançar el suficient per acorralar Madrid. Cal destacar també el paper de voluntaris catalans al bàndol republicà, un d'ells el líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti. -
Inici de la Batalla de Guadalajara
Les tropes nacionals i els italians ataquen la zona de Guadalajara i son derrotats contundentment pels republicans el 18 de març -
Promulgació del Decret d'Unificació
Aquest decret unificava la falange i el tradicionalisme sota la direcció de Franco. Aquesta nova organització formada es va anomenar Falange Española Tradicionalista i de las JONS. Es va convertir en el partit únic del nou règim. Franco anava guanyant poder i el cap de la Falange, Miguel Hedilla es va oposar al decret. Franco el va empresonar i desterrar. Altres oposicions també van ser silenciades. -
Bombardeig de Guernica
Durant l'ofensiva que va comandar el general Mola al País Basc, els avions alemanys de la Legió Còndor van bombardejar la ciutat de Guernica fins a destruir-la totalment. Aquest esdeveniment no perseguia objectius militars, sinó que era per castigar la població civil. -
Inici dels fets de maig
La policia va intentar desallotjar l'edifici de la Telefònica de Barcelona, que estava sota control de la CNT-FAI. Els anarquistes interferien en les comunicacions entre la Generalitat i les de la República. Això va provocar un tiroteig, on els anarquistes i militants del POUM es van revoltar contra la Generalitat, aixecant barricades als carrers de Barcelona. Les forces d'ordre públic van entrontar-se als revoltats durant quatre dies. Va haver-hi centenars de morts i més d'un miler de ferits. -
Nou govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys
Estava integrat bàsicament per ERC i el PSUC. La CNT-FAI, després dels fets de maig, va quedar fora. -
Period: to
Govern de Juan Negrín
El curs desfavorable de la guerra i la negativa de Largo Caballero a il·legalitzar el POUM va acabar en la seva dimisió. Quan Negrín és nomenat president, s'il·legalitza el partit i es persegueixen als seus dirigents. -
Assassinat d'Andreu Nin
Andreu Nin tenia una ideologia trotskista i era el principal dirigent del POUM. Després de ser detingut el dia 16 de juny de 1937 (a causa de la il·legalització i persecució al POUM), va desparèixer en el seu trasllat a València i va ser conduït a la presó d'Alcalà d'Henares, on va ser torturat i assassinat per agents de la policia soviètica -
Carta col·lectiva dels bisbes espanyols
Va ser un moviment de propaganda internacional dels bisbes espanyols dirigida a altres catòlics arreu del món, en la que volien mostrar que estaven a favor del bàndol nacional en la guerra. La carta va ser escrita per petició de Franco. -
Inici de la Batalla de Brunete
Va ser una ofensiva dels republicans a Brunete, amb l'objectiu de disminuir la pressió exercida a Madrid i al front nord per part dels nacionals. Al final de la batalla, els republicans havien aconseguit un avanç molt petit (2 km). No es va complir cap objectiu i Madrid va seguir en la mateixa situació. Els dos bàndols van perdre moltes vides, fins a tal punt que aquesta batalla es considera una de les més sagnants de la Guerra Civil. -
Final de la Batalla de Brunete
-
Inici de la Batalla de Belchite
Els republicans van llançar una ofensiva sobre Belchite (Saragossa), en la que van participar molts homes, que pretenien guanyar la batalla per després arribar a la capital aragonesa. Tot i que els republicans van poder derribar l'edifici de la bossa de Belchite, on s'atrinxeraven els nacionals, els sublevats van tenir temps de demanar reforços i van acabar frenant l'atac. -
Trasllat del govern republicà a Barcelona
El govern, que en aquell moment es trobava a València es va traslladar a Barcelona, on també es refugiava el govern basc després de la caiguda del nord. El motiu d'aquesta decisió era la necessitat de controlar l'economia i els recursos militars d'una zona tan rica i important en territori republicà. Negrín va deixar de banda el govern de la Generalitat i va assumir el control de l'ordre públic, la gestió dels proveïments, el comerç exterior, els organs de justícia i la indústria de guerra. -
Inici de la Batalla de Terol
Els republicans van atacar Terol, en mig d'una nevada. Els dos bàndols van tenir moltes pèrdues humanes i finalment, el 7 de gener, els nacionals es van rendir, caient Terol en mans dels republicans. No obstant, després d'això, els republicans van haver de defensar-se de la forta contraofensiva de les tropes franquistes. No van poder fer-ho i Terol va tornar a mans de Franco. La batalla, disputada amb un clima extremadament fred, va desgastar els dos exèrcits, però sobretot per al republicà. -
Franco deroga l'Estatut de Catalunya
Després de la Batalla de Terol, Franco comença a ocupar Catalunya i, en contra de qualsevol tipus d'autonomia, deroga l'Estatut de Catalunya. -
Programa dels Tretze Punts
Va ser una proposta realitzada per el govern republicà de Negrín a els nacionalistes. En ella buscava el fi de la guerra per mitjà de negociar. Franco les va rebutjar. -
Inici de la Batalla de l'Ebre
Quan els franquistes ja havien ocupat Castelló i Lleida, els republicans van intentar una forta i última ofensiva per defensar Catalunya. En ella, van travessar el riu Ebre i van topar-se amb els nacionals, que van preparar un total de set contraofensives, que van acabar tenint èxit i forçant la retirada dels republicans a l'altra riba del riu. Després d'això l'exèrcit republicà es trobava molt desgastat i no va poder defensar Catalunya, que es trobava sentenciada. -
Acord de Munic
Pacte firmat per Hitler, Mussolini, Doladier i Chamberlain, sense intervenció del govern de Praga, que preveia la cessió de la regió dels Sudets (Txecoslovàquia) al Tercer Reich després d'un plebiscit supervisat internacionalment. Abans que aquest es pogués celebrar, l'1 d'octubre, l'exèrcit alemany va ocupar el territori. -
Final de la Batalla de l'Ebre
-
Inici de la ofensiva franquista a Catalunya
Els nacionals entren pel Nord, trencant el front de Tremp en direccio a Artesa de Segre. Pel sud, els italians i el Cos de Navarra ataquen Sarroca i Maials. La resistència va ser descoordinada i aïllada, pel que els nacionals van poder avançar ràpidament. -
L'exèrcit franquista entra a Tarragona
Paral·lelament es van bombardejar nombroses localitats catalanes -
L'exèrcit franquista entra a Barcelona
-
L'exèrcit franquista entra a Girona
-
Exili a França de Manuel Azaña, Lluís Companys i J. A. de Aguirre
Els presidents de la república, de la Generalitat i del govern basc van exiliar-se a França, igual que milers de persones més, en saber de la retirada de l'exèrcit republicà a Catalunya. -
Entrada en vigor de la Llei de Responsabilitats Polítiques
El bàndol franquista va posar en funcionament aquesta llei que pretenia "liquidar les culpes contretes pels qui van contribuir a forjar la subversió". A partir d'aquest moment, els funcionaris i docents fidels a la República van rebre represàlies i els sindicats van ser suprimits. Es va suprimir també qualsevol llibertat democràtica i prohibir totes les manifestacions d'identitat nacional catalana. -
Reconeixement del govern de Franco per part de França i Gran Bretanya.
-
Dimissió de Manuel Azaña
-
Cop d'estat a Madrid i creació del Consejo de Defensa Nacional
El coronel Segismundo Casado dona un cop d'estat anticomunista a Madrid, ampliant el conflicte intern que tenien els defensors del bàndol republicà. A més crea i dirigeix el Consejo de Defensa Nacional, que inclou socialistes, anarquistes i republicans, Exclou als comunistes i intenta acordar amb Franco una pau honrosa i sense represàlies. Franco rebutja cap negociació. -
Ocupació franquista de Madrid
Després de rebutjar les negociacions amb Casado, Franco entra a Madrid. Això va suposar que el fi de la Guerra Civil era imminent. Els nacionals van ocupar la resta de territori republicà en tres dies. -
Franco comunica el final de la guerra
Poc després d'ocupar Madrid i tota la zona mediterrània, Franco signa a Burgos un comunicat anunciant la derrota de l'exèrcit republicà i la fi del conflicte.
