23

Eix cronològic: La crisi de la Restauració Borbònica (1898-1931)

  • Desastre del 98

    Desastre del 98

    Pèrdua de les colònies a Amèrica (Cuba, Puerto Rico i Filipines) degut a la derrota contra els Estats Units.
  • Period: to

    La crisi de la Restauració Borbònica

  • Inici del regnat d'Alfons XII

    Inici del regnat d'Alfons XII

    Des del mateix moment del seu naixement al maig de 1886 ja va ser rei, ja que el seu pare Alfons XII havia mort cinc mesos abans. Durant la seva minoria d'edat, la direcció de l'Estat va ser exercida per la seva mare Maria Cristina d'Habsburg-Lorena en qualitat de regent fins que al maig de 1902 quan va complir els setze anys d'edat va començar el seu regnat, que es perllongar fins el 14 d'abril de 1931.
  • Mort de Mateo Sagasta

    Mort de Mateo Sagasta

    Sagasta va morir el 5 de gener de 1903 a l'edat de 77 anys, al seu domicili a causa d'una broncopneumònia senil i insuficiència tricúspide.
  • Fets del Cucut

    Fets del Cucut

    Es coneixen com els fets de l'Cu-Cut! l'assalt per part d'oficials de l'exèrcit espanyol de la redacció i els tallers de la revista satírica catalanista Cu-Cut! i els de el diari La Veu de Catalunya. El motiu va ser la publicació d'una vinyeta humorística que els oficials van considerar injuriosa. Mesos després les Corts van aprovar una Llei de Jurisdiccions que establia que els tribunals militars serien els que jutjarien a partir de llavors els delictes contra la Pàtria i l'Exèrcit.
  • Solidaritat Catalana

    Solidaritat Catalana

    Sorgida arran de la promulgació de la Llei de Jurisdiccions (1906), conseqüència dels anomenats fets de l'Cu-Cut !. Aquest moviment unitari, va estar formada pels catalanistes de la Lliga Regionalista, els carlins, els republicans nacionalistes, els republicans federals i els integristes. La coalició, però, va desaparèixer després de la Setmana Tràgica (1909), a causa de l'heterogeneïtat i diversitat d'interessos dels seus integrants.
  • Inici guerra de Marroc

    Inici guerra de Marroc

    Les potències es van reunir a la Conferència d'Algesires en 1906 i allí es va acordar el repartiment del Marroc entre França, que es va quedar la major part del territori, i Espanya que es va apoderar de la muntanyosa franja nord de país (EL Rif).
    Molt aviat van aparèixer els conflictes amb els indígenes. Les cabiles rifenyes es van agrupar sota el lideratge d'Abd-el-Krim.
  • Setmana Tràgica

    Setmana Tràgica

    La crisi de 1909 va ser coneguda com la Setmana Tràgica de Barcelona. El seu origen va estar en la crida a files de reservistes (majoritariament de classes populars) per a la guerra marroquina.
    A això es va unir una vaga general convocada pels anarquistes i els socialistes: el conflicte es va estendre a altres ciutats catalanes. Va acabar derivant en un motí anticlerical, amb l'incendi i saqueig de nombrosos convents.
    El govern conservador de Maura va reprimir amb duresa el conflicte.
  • Desastre del Barranco del Lobo

    Desastre del Barranco del Lobo

    Les cabiles rifenyes es van agrupar sota el lideratge d'Abd-el-Krim, prop de Melilla. L'exèrcit espanyol, mal proveït i
    dirigit, va lluitar i van morir 153 soldats espanyols i uns 600 van ser ferits.
  • Primera Guerra Mundial

    Primera Guerra Mundial

    España es va mantenir neutre durant el conflicte. Es va produir un gran impuls modernitzador causa de l'augment de la producció industrial (indústria química, tèxtil, mineria de el carbó, siderúrgia, construcció naval i la producció de cereals) per les necessitats pròpies de la guerra als països bel·ligerants.
  • Crisis del 1917

    Crisis del 1917

    El mal repartiment social dels beneficis del boom econòmic i la creixent inflació van dur a l'esclat social i una profunda i complexa crisi en 1917. Dins d'ella podem distingir tres aspectes:
    ·Crisi militar: les Juntes de Defensa.
    ·Crisi política: l'Assemblea de Parlamentaris
    ·Crisi social: la vaga general de 1917
  • Vaga de la Canadenca

    Vaga de la Canadenca

    Va constituir un gran èxit de el moviment obrer espanyol i de la CNT en particular ja que es van aconseguir: millores salarials, la readmissió d'obrers acomiadats, l'alliberament de milers de detinguts durant el temps que van durar les aturades i la jornada laboral de vuit hores amb la sanció de Decret de la jornada de vuit hores de treball convertint a Espanya en el primer país que promulgava per llei aquesta reivindicació obrera. CNT va guanyar molta força a Catalunya y a la resta de l'estat.
  • Sindicat Liure

    Sindicat Liure

    Les vagues i protestes encoratjades pels anarquistes es van trobar amb una dura repressió de el nou govern de Maura, que comptava amb el ple suport de la burgesia catalana. Per contrarestar la "acció directa" dels anarquistes, el sector més dur de la patronal va crear el denominat Sindicat Lliure, grup de pistolers que va actuar amb el suport policial.
    Després de proclamar-la dictadura de Primo de Rivera, cessarien les seves activitats violentes.
  • Desastre d'Annual

    Desastre d'Annual

    En l'estiu de 1921, les tropes espanyoles es van embarcar en una acció mal planificada dirigida pel general Fernández Silvestre. Els xocs que les cabiles rifenyes van concloure amb una retirada desordenada i la massacre de les tropes espanyoles.
    Es van investigar els esdeveniments. El seu resultat va ser l'Expedient Picasso. Abans que la comissió de Congrés fora a emetre el seu dictamen el general Miguel Primo de Rivera va donar un cop d'estat i va establir una dictadura militar.
  • Mesures del Directori Militar

    Mesures del Directori Militar

    El Directori Militar va concentrar tots els poders de l'Estat.
    • Prohibició de la bandera i l'himne català i restricció de la llengua catalana a el terreny privat. A més va suprimir la Mancomunitat de Catalunya. També es va prohibir l'euskera.
    • Es dissoldre les diputacions provincials.
    • Política de "mà dura" en tot el referent a l'ordre públic.
    • Es van prohibir totes les partits polítics i sindicats i es va perseguir als anarquistes i comunistes (el PCE s'havia escindit d'PSOE en 1921).
  • Inici dictadura de Primo de Rivera

    Inici dictadura de Primo de Rivera

    Va donar un cop d'estat.
    Diverses causes expliquen que la dictadura militar comencés a contemplar com una solució a la crisi del país entre l'alta burgesia, gran part de les classes mitjanes i l'Exèrcit:
    • Descontent de l'exèrcit després del desastre d'Annual.
    • Auge dels nacionalismes perifèrics i ascens de republicans i de el moviment obrer.
    • El triomf de el feixisme a Itàlia després de la Marxa sobre Roma en 1922 i l'ascens a el poder de Mussolini, a què va prendre com a model a seguir.
  • Unión Patriótica

    Unión Patriótica

    Partit únic sota la direcció de Miguel Primo de Rivera.Es tractava de seguir el model feixista imposat per Mussolini a Itàlia. La Unió Patriòtica no tenia un programa polític definit i la seva missió era donar suport a la dictadura. Els afiliats a el nou partit procedien bàsicament de les files de l'catolicisme, dels funcionaris de l'administració i dels cacics rurals. En definitiva, es pot definir a la Unió Patriòtica com un partit oficialista, dretà, conservador i catòlic.
  • Alianza Republicana

    Alianza Republicana

    Els republicans. El 1926 es va crear l'Aliança Republicana, formada per diversos partits i agrupacions republicanes. En aquesta aliança van destacar personatges que en pocs anys serien protagonistes de la vida política espanyola com Alejandro Lerroux, Manuel Azaña, José Giral, Marcelino Domingo o Lluís Companys (republicà catalanista, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya)
  • Fi de la Guerra del Marroc (desembarcament d'Alhucemas)

    Fi de la Guerra del Marroc (desembarcament d'Alhucemas)

    El desembarcament d'Alhucemas va ser un desembarcament militar dut a terme el 8 de setembre de 1925 a Alhucemas per l'Exèrcit i l'Armada espanyola i, en menor mesura, un contingent aliat francès, que propiciaria la definitiva victòria aliada, i la fi de la Guerra de l'Rif.
  • Dimisió de Primo de Rivera

    Dimisió de Primo de Rivera

    El creixent descontentament en les files de l'Exèrcit davant les arbitrarietats de Primo de Rivera, el crash de la borsa de Nova York, el 1929 i el descontentament social, amb la tornada dels moviments vaguistes, va venir a acréixer l'oposició a la dictadura.
    Ancià, malalt i sense suports socials, el 30 de gener 1930, Primo de Rivera va presentar la seva dimissió a l'monarca, qui es va afanyar a acceptar-la. Dos mesos després, el dictador moria a l'exili a París.