Conflicte Bèl.lic

  • DECRET DE COLE.LECTIVITZACIONS

    Fixa les bases d'una socialització de l'economia per la cual els treballadors participaven directament de la gestió de les seves empreses. Empreses que havien sigut abandonades pels propietaris que estaven exiliats, morts o al front lluitant.
    Els petits empresaris i alguns sectors, com el metall o el químic, van beneficiar-se d'aquest sistema. Els grans empresaris o les fàbriques que depenien de matéries primeres que venien de territoris dominat per nacionals, no gaire.
  • COMENÇAMENT DE LA GUERRA

    La revolta de l'exèrcit nacional al Marroc es produïa el 17 de juliol, al dia següent (el 18) s'exten cap a la península.
    El 19 de juliol, el general Franco pren el comandament de les tropes africanes i al bàndol republicà hi ha confussió i es triga una mica en prendre decisions. El cap del govern republicà Santiago Casares, dimiteix. S'encarrega la nova formació de poder a Diego Martínez Barrios, que per falta de suports declina el càrrec i finalment forma govern José Giral.
  • Period: to

    GOVERN DE GIRAL

    José Giral Pereira és president de la República i ministre de la Marina (fins que es substituït per Francisco M. Sànchez.
  • COMITÉ DE MILÍCIES ANTIFEIXISTES

    organització fundada per Lluís companys per tal d'organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar i per coordinar els cossos armats dels milicians que sortien cap al front d'Aragó. la idea principal era que totes les forces militars catalanes foren una sola força. Les forces anarquistes (CNT-FAI), van ressorgir amb força després d'haver estat relegats a la clandestinitat i controlaven posicions estratègiques arreu de Catalunya.
  • Period: to

    GOVERN DE LARGO CABALLERO

    Consta de dos mandats consecutius. El primer fins al 4/11/1936.
    És president i ministre de guerra.
    Davant de l' assetjament a Madrid, el govern es trasllada a Valéncia. Es constitueix (general Miaja) la Junta de Defensa de Madrid composta per partits i organitzacions presents al govern: Juventudes Socialistas Unificadas, Unión General de trabajadores, Partido Sindicalista i Juventudes Libertarias.
  • Generalíssim/País Basc

    Mentre en general Francisco Franco es nomenat cap de l'estat i Generalíssim de tots els exércits, el govern de la república li concedeix l'autonomia al País Basc.
  • Trasllad del govern republicà a Valéncia.

    Largo caballero trasllada al govern de la República a València per por a l'assetjament de sofreix Madrid.
  • Period: to

    AVANÇ CAP A MADRID

    Madrid és l'objectiu principal de Franco, per ser capital del país i per la seva situació geogràfica centralitzada. Ell ha d'atacar desde el sud i el general Mola desde el nord, però van fracassar per la forta resistencia dels republicans.
  • Morts importants als dos bàndols.

    Mor el líder anarquista Bonaventura Durruti, deprés de ser greument ferit al front de Madrid.
    Per altra banda, es afusellat a Alacant, Jose Antonio primo de Rivera, fill del dictador Miguel primo de Rivera.
  • BATALLA DEL JARAMA

    Entre el 6 i el 27 de febrer de 1937, va tenir lloc una batalla al sud-est de Madrid. Les forces republicanes van impedir als nacionals travessar el riu Jarama. Durant un temps semblava que els nacionals prenien avantatge però la reagrupació dels soldats que tornaven del "turó del suïcidi" i els reforços rebuts van impedir l'avanç dels nacionals que recordarien aquesta batalla com "la nit negra del Jarama". Cap dels dos bàndols no es van retirar, encara que hagueren moltes pèrdues.
  • Period: to

    Crísis del POUM

    Les forces anarquistes (CNT,POUM i altres) s'enfronten a les forces d'ordre públic de Catalunya (+PSUC i UGT) per controlar l'edifici de Telefónica de la capital, col.lectivitzat per CNT.
    5/3 negociacions al Palau de la Generalitat.
    6/3 Telefónica es ocupat per la policia.
    7/3 els treballadors deixen les armes
    Conseqüéncies: il.legalització del POUM, destitució de Largo caballero, Negrin nou president, la integració de les milícies a l'exércit popular i control de la producció industrial.
  • BATALLA DE GUADALAJARA

    Del 8 al 23 de març de 1937, va tenir lloc una batalla a la localitat madrilenya de Guadalajara, on el temps meteorològic va jugar en contra dels nacionals que es van quedar aturats a la N II. Aquest va ser l'últim intent dels nacionals de envair Madrid, dirigint llavors els seus esforços cap al front Nord i Catalunya.
  • Period: to

    CAMPANYA DEL NORD

    Amb el fracás en Madrid, el General Mola es dirigeix cap a Bilbao, és un abjectiu factible perque geogràficament està aïllada de la zona nord republicana i logísticament és una zona molt industrialitzada. Mola és susbtituït per el general Dàvila quan mor en un accident d'aviació.
  • Decret d'unificació

    Franco uneix les forces tradicionalistes i carlistes, neix "Falange Espanyola Tradicionalista" i "Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista"
  • BOMBARDEIG DE GUERNIKA

    Hernan Göring va declarar als judicis de Nurenberg: La guerra Civil espanyola va donar una oportunitat de posar a prova la meva jove força aérea. En un principi es va dir que l'objectiu era un pont però, 3/4 parts de la ciutat va ser derruïda i el pont seguia intacte. El bombardeig per part dels nacionals amb ajuda de l'aviació alemanya va ocórrer després del linxament d'un pilot alemany a Bilbao. Els periodistes internacionals van donar llum a la veritat amb els seus testimonis.
  • Period: to

    GOVERN DE NEGRÍN

    Consta de dos mandats consecutius.
    Serà president de la república i ministre de Hisenda.
    Es redueixen els ministeris a 9. Desapareixen Marina i Aire, Industria, Comercio, Propaganda i els ministeris sense cartera.
    El segon mandat, que comença el 5/4/1938, es caracteritza per "Els 13 punts de Negrín", un intent de negociació amb Franco amb el que no es va aconseguir res i, a més a més es desvincula de les tropes de les brigades internacionals.
  • BATALLA DE BRUNETE

    Fou el conjunt d'operacions desenvolupades entre el 5 i el 25 de juliol de 1937 a Brunete, a l'oest de Madrid. Tenia com objectiu disminuir la pressió exercida pels nacional a Madrid.
  • BATALLA DE BELCHITE

    Va ser una batalla a Belchite, localitat aragonesa, província de Saragossa. 80.000 soldats de les forces republicanes, amb la ajude de les brigades internacionals, van començar l'ofensiva per tal d'arribar a la capital. Va tenir lloc entre el 24 d'agost i el 6 de setembre. Finalment l'exercit va rebre reforços i van aturar l'ofensiva.
  • Trasllat del govern republicà a Barcelona

    Després dels fets de Barcelona a l'edifici de Telefónica, el govern es trasllada a Barcelona per tal de posar ordre.
  • Period: to

    AVANÇ CAP A LA MEDITERRÀNEA

    Després de la pérduda de Teruel, les tropes republicanes son obligades a retirar-se per la carretera de Valéncia davant la presió de les tropes marroquíes encapçalades pel general Yagüe. Els nacionals arriben a Vinaroz, ciutat fronteriza amb Catalunya, dividint en dos la zona republicana.
  • Period: to

    BATALLA DE L'EBRE

    Els republicans creuen l'Ebre amb dos objectius: distraure les forces nacional de l'atac a València i disminuir la pressió sobre Catalunya. Però el poder aeri dels nacionals és superior i alenteix l'atac republicà. Després de durs combats, un massiu atac llançat el 30 d'octubre força a les tropes republicanes a tornar enrere i creuar de nou l'Ebre .
  • Period: to

    CAIGUDA DE CATALUNYA

    El president Negrín anuncia la retirada de front de combat de les brigades internacionals.
    El 23 de decembre comença la batalla per Barcelona, desde els Pirineus fins el sud de l'Ebre. Prenen Borjas Blancas, rodejen Tarragona i s'acosten a Barcelona. El govern es trasllada a Girona.
    El 26 de gener , Barcelona cau en mans dels nacionals.
    Els nacionals prenen Girona el 5 de febrer i l'exércit republicà català està pràcticament desintegrat.
  • Period: to

    FI DE LA GUERRA

    El 26 de gener cau Barcelona en mans dels nacionals.
    El 5 de febrer prenen Girona.
    A final de febrer, el 28, Azaña dimiteix com a president de la República.
    4/12 de març Colp d'Estat de Segismundo Casado.
    28 de març es desintegren els exercits republicans i els nacionals entren a Madrid.
    L'u d'abril Franco anuncia que la guerra ha acabat.
  • SUBLEVACIÓ DEL CORONEL CASADO

    Esclata a Madrid una guerra civil dins la guerra civil. El consell de Defensa Nacional dirigit pel General Casado, tracta de negociar amb Franco, sense resultats.