-
PRIMER ORDINADOR ELECTRÒNIC I PROGRAMABLE
El creador del primer ordinador electrònic i programable va ser Konrad Zuse. El va anomenar Z1. -
CALCULADOR AUTOMÀTIC DE SEQÜÈNCIA CONTROLADA.
Entre el 1939-1944 va ser cr4eat el primer calculador automàtic de seqüència controlada per Howard Aiken de la Universitat de Harvard. Va ser un computador electromecànic de 15 metres de llarg i 2,40 d'alt, i pesava 5 tones. Tenia 700.000 elements mòbils i d'alguns centenars de kilòmetres de cables. Podia realitzar les quatre operacions bàsiques i treballar amb informació emmagatzemada en forma de taules. El calculador va ser anomenat com MARK 1. -
LA PRIMERA COMPUTADORA DE PROPÒSIT GENERAL TOTALMENT DIGITAL.
El disseny i construcció de l'ordinador fou finançat per l'Armada dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. Va ser dissenyat pel càlcul de taules de tir de l'artilleria al Laboratori de Recerca Balísitica de l'Armada dels Estats Units. El van dissenyar John Mauchly i J. Presper Eckert de la Universitat de Pennsylvania. -
PRIMER ORDINADOR DIGITAL TOTALMENT ELECTRÒNIC
Va ser creat per un grup de científics i matemàtics durant la segona Guerra Mundial. El van anomenar COLOSSUS. -
LA SEGONA GENERACIÓ: ELS TRANSISTORS
William Bradford Shockley, John Bardeen i Walter H. Brattain Inventen el Transistor.
Un transistor pot tenir la mida d'una llentia mentre que un tub de buit té una mida més gran que el d'un cartutx d'escopeta de cacera. Mentre que les tensions d'alimentació dels tubs eren al voltant dels 300 volts, les dels transistors són de 10 volts, amb la qual cosa els altres elements del circuit també poden ser de menor mida, en haver de dissipar i suportar tensions molt menors. El transistor és un element -
PRIMERA GENERACIÓ: L' EDVAC
En 1946 John Von Neumann proposa una versió modificada de l'ENIAC; Von Neumann s'incorpora a l'equip de John Mauchly i J. Presper Eckert, i junts construeixen l'EDVAC, l'any 1952. Aquesta màquina presentava dues importants diferències respecte a l'ENIAC: En primer lloc empra aritmètica binària, la qual cosa simplifica enormement els circuits electrònics de càlcul. En segon lloc, permet treballar amb un programa emmagatzemat. L'ENIAC es programava endollant centenars de clavilles i activant un pe -
PRIMERA GENERACIÓ D'ORDINADORS AMB UN SISTEMA DE LÀMPADES DE BUIT.
Al 1953 apareix l'IBM 701, el Burroughs E-101, i el Honeywell Datamatic 1000. Són la primera generació d'ordinadors, amb un sistema de làmpades de buit que permetien o interrompien el pas del corrent. -
TERCERA GENERACIÓ D'ORDINADORS: CIRCUITS INTEGRATS
Els circuits integrats van ser inventats en 1958, però no va ser fins 1964 que es van construir ordinadors amb aquests components.
Jack Kilby de Texas Instruments fabrica el primer circuit integrat. La idea d'un circuit integrat, és la d'encapsular transistors en un mateix xip. Fent que els transistors siguin més petits i propers per tal que un impuls elèctric, viatgi més ràpid, ja que ha de transcórrer menys espai. -
L'APARICIÓ DE L' IBM 360
L'aparició de l'IBM 360 marca el començament de la tercera generació. Les plaques de circuit imprès amb múltiples components passen a ser substituides pels circuits integrats. Aquests elements són unes plaquetes de silici anomenades xips, sobre la superfície de les quals es col·loca per mitjans especials unes impureses que fan les funcions de diversos components electrònics. -
LA QUARTA GENERACIÓ D'ORDINADORS: PC'S
La base de la quarta generació fou la invenció per part de Marcian Hoff del microprocessador.
Els ordinadors basats en microprocessadors originàriament eren molt limitats pel que fa a la capacitat computacional i velocitat, i no eren per tant cap intent de fer una versió de mida petita d'un minicomputador.
1971. Intel treu el microprocessador 4004. Encarregat per una empresa japonesa per fer una calculadora d'escriptori. Era un xip de 4 bits, amb 2300 transistors que processaven 108 kHz. -
INTENT FALLIT DE CINQUENA GENERACIÓ
L'any 1982, el Ministeri d'Indústria Japonès va intentar revolucionar el món dels ordinadors llençant un projecte per a desenvolupar ordinadors de cinquena generació en un termini de 10 anys. Havien de ser ordinadors capaços d'utilitzar intel·ligència (sistemes experts) per tal de resoldre els problemes. Tot indueix a pensar que els resultats d'aquest projecte no es van correspondre ni de bon tros amb les expectatives que es van generar. -
EL FUTUR: ORDINADORS BASATS EN ADN
Una tendència constant en el desenvolupament dels ordinadors és la microminiaturització, iniciativa que tendeix a comprimir més elements de circuits en un espai de xip cada vegada més petit. Actualment existeixen ordinadors de butxaca, que es poden agafar amb una sola mà, amb gairebé les mateixes prestacions d'un ordinador personal.
Les xarxes informàtiques han adquirit cada vegada més importància en el desenvolupament de la tecnologia informàtica.
